BONES FESTES

Quins anys ens esperen!!!!

Ja podem veure per on anirà CIU:

• No hi ha concerte econòmic: és inviable segons ells mateixos.  Era una oferta electoral (30 novembre).
  
  
• Mesa del Parlament amb els seus amics del PPSOE (16 desembre).
  
  
• CIU vota amb el PPSOE pel rescat de les concessionàries perquè no ingressen el que volien.(15 desembre). Pobres, com que el trànsit no arriba al 80% del que s'esperaven doncs ploren perquè no tindran els guanys que volien. Però, què s'esperaven a un lloc on hi ha vies de gran capacitat semblants i gratuïtes?

Sempre ho he dit. CIU no ens portarà a la independència. Són de la postura “de genolls i pagant” als seu amos. Ho sento si algú els ha votat i es considera sobiranista però jo consideraré que no l'és. Per molt que parli, a efectes pràctics no l'és tot i el que diguin les enquestes que ja no se les creu ningú.

I mentre continuem pagant sense res a canvi, ens pujaran els preus del transport públic per sobre de la inflacció. Ha pujat molt els darrers anys: un 20% publiquen. Hem de suportar trens vells que ens els envien d'altres llocs, que fan un soroll que no pots sentir ni música amb auriculars (R3), amb una freqüència de pas en algunes línies que en ocasions és superior als 40 minuts. A la R3 a més és difícil que vagin puntuals amb la qual cosa sempre arribes tard o agafes un tren dos quarts abans. I per acabar, el temps de recorregut és molt elevat: la velocitat mitjana és molt baixa: línia única, trens que es mouen molt no sé si perquè les vies o els trens estan que no poden més o ambdues coses al mateix temps. Entre els que anem en transport públic, hi ha els que no poden o volen comprar-se un cotxe però molts anem perquè considerem que és el més correcte. Contribuïm a reduir les emissions (CO₂, particulat i soroll) i l'espai de terrenys públic que ocupem. Si tots els que anem en transport públic agaféssim els cotxes hi hauria un increment dels embussos de trànsit tant en qualitat com en quantitat. Però cada anys se'ns penalitza. No hi ha diners per subvencionar el transport públic aquí però si per als bancs o les concessionàries de les autopistes a Madrid. Com sempre: a pagar i callar.

Estic pensant a posar un negoci. Posem que guanyaré deu milions d'euros. I si no, que em subvencionin tu... AaaH! que no soc amic seu, ni tinc poder, ni diners, doncs no podrà ser.

Avui Festiu. Festiu???

"Ja són 110 els pobles catalans “moralment exclosos” de la Constitució"

I molts ciutadans... 

Quin perill!!!

La vaga dels controladors implica un problema multi-dimensional que marca un abans i un després:

Primer toc d'atenció: Treballadors que perjudiquen treballadors. Una de les conseqüències és la pèrdua de la llibertat per a viatjar de molts treballadors. Ja estiguin treballant, com intentant gaudir d'unes vacances que s'han pagat a costa d'hores de treball molt més barates que les dels controladors , ja sigui per les cent mil raons que existeixen.

Segon toc d'atenció: La més que coneguda desigualtat exagerada a la societat.  Desigualtat de drets i no només entre diferents classes socials sinó també dins de la treballadora.

Tercer toc d'atenció: treballadors contra treballadors. Aquest tipus d'acció que perjudica d'altres treballadors implica afavorir els enfrontaments entre ells i que els enemics de tots s'estiguin enfoten. És cert que aquest col·lectiu té uns drets exagerats i que cal corregir-ho però el pitjor de tot és l'actitud general que adopta la gent, treballadors, de demanar la reducció de drets, siguin el que siguin: “si jo estic malament, tothom ha d'estar malament”. Estem en una societat que només es mira el melic.

Quart toc d'atenció: Hi ha una llei anomenada de prevenció de riscos laborals. Sembla clar que els límits de temps de treball i organització de les tasques estaria, en aquest cas, sota la prevenció dels riscos ergonòmics d'aquests treballadors que, a més, inclouen el perill a terceres persones. Són els especialistes en ergonomia els que haurien d'indicar quin són els horaris adequats per a aquests llocs de treball. No pot ser que es marquin per interessos de les empreses o que siguin baixos i que es facin hores extres de manera habitual.

Cinquè toc d'atenció: Els militars s'han posat per sobre de la població civil. Això hauria de ser intolerable. Hauria d'haver estat al revés. Utilitzar militars (controladors) com a civils en substitució per a garantir la llibertat de moviment. Ara tenim un civils sota jurisdicció militar. S'ha obert la caixa de Pandora: on és el límit per militaritzar la societat? Hi ha coses que saps on comencen però no on acaben. I el pitjor és que aquesta mesura ha estat aplaudida per la gent. Els hi agradaria que quan tornin a fer una vaga a la seva empresa es presentin militars per de obligar-los a treballar i si es neguen ser arrestats i acabar davant d'un jutge militar?

Això és una prova més del que he comentat altres vegades respecte al que anomenen PSOE, que avui és el PE, fa molt de temps que va canviar de costat.

[Altres proves: reunió del seu president només amb empreses grans: Les empreses que produeixen un 40% del PIB donant feina a un milió de persones (de 23 mil·lions de població activa aproximadament), quant les PIME (60% del PIB) donen la resta de la feina. I privatització d'empreses després d'aquesta reunió]

Adéu als 80 km/h

Una de les principals raons per les que la gent està en contra d'aquesta limitació de velocitat és, simplement, el voler corre més.

S'ha proposat diferents raons algunes de les quals només poden ser valorades a partir d'informes científics-tècnics com poden ser: la reducció del consum de combustibles, la reducció d'emissions, la reducció del nombre d'accidents i la fluïdesa del trànsit.

Aquests aspectes a part, una raó per la qual jo estic a favor d'aquesta limitació, almenys quant hi ha una certa densitat de trànsit, és el fet de que als voltants de Barcelona, els carrils d'acceleració són curts i a més, hi ha llocs on és necessari creuar uns quants carrils per a agafar la direcció desitjada. Des de que hi ha aquesta limitació, m'és més fàcil accedir a les vies ràpides doncs, per arribar als 80 km/h i incorporar-se des d'aquests carrils curts és més fàcil. A més, no tens un seguit de cotxes a 120 km/h pel carril de la dreta que obliguen a aturar-se i fer cues als accessos. En el cas d'haver d'aturar-se, també és molt més senzill incorporar-se amb vehicles que venen a 80 km/h que a 120 km/h.

I quan un entra pel carril de la dreta i ha de canviar carrils cap a l'esquerra, amb aquest límit resulta molt més fàcil i no et trobes el típic que ve fent llums perquè no et posis davant i no molestis al "senyor de la carretera".

Ara toca dir a deu a aquesta limitació, si més no perquè el nou Gobern de la Generalitat pugui complir com a mínim, una de les seves promeses electorals.

Portada de pamflet

Penosa i ridícula la portada del dia d'avui a “El Periódico” de Catalunya. Indicar censura i manca de llibertat d'expressió avui és haver perdut el nord. I més, quan al mateix diari no es comenten noticies d'altres formacions polítiques que “no interessa que surtin”, o no pensen en el dret d'altres grups a tenir una compensació de temps. L'únic que els interessava era que el seu, en Montilla tingués un últim intent d'arreplegar vots d'última hora, quan en realitat han evitat perdre'n més. Amb aquesta, han rebaixat la categoria de diari a simple pamflet de partit: el Psoeriodico.

Frases que no suporto dels polítics

“Als catalans no els interessa aquest tema”, “el que volen els catalans és...” i frases per l'estil. Amb aquestes el polític no només diu que tots els catalans (o població en general) pensen el mateix i a més, sap quin és aquest pensament únic. O, el que és pitjor, només considera aquells que pensen d'aquesta manera.

Sentències que venen a dir: “No s'ha de perdre el temps amb A, tots els esforços s'han de dirigir a un únic problema que és el B”. Això es tractar a la gent d'imbècil. Afortunadament les persones podem fer més d'una cosa a l'hora. Podem pensar en més d'un problema i tenir opinions per a diferents temes. A més, hi ha població suficient com perquè diferents persones es puguin dedicar a diferents qüestions. El desenvolupament de la societat no pot basar-se només en un aspecte. Ha d'avançar en tots els fronts de manera equilibrada.

En realitat quan diuen aquestes frases volen dir: no vull parlar d'altres temes on potser no tinc prou arguments racionals per a discutir-ho o, sé que acabaré perdent aquesta discussió doncs la meva posició únicament es fonamenta en sentiments o en interessos econòmics o altres que no poden ser mostrats.

Interpretació de missatages electorals del PE

El Partit Espanyol (federació catalana de l'anomenat PSOE) està utilitzant aquell llenguatge que sense dir-ho directament criminalitza les idees independentistes. Amb el meus respectes per la gent que conec simpatitzant i fins i tot militant d'aquest partit i que són independentistes (bé, igual ja han deixat aquesta organització), faré la meva interpretació dels missatges que ens deixen pel carrer. Cal tenir en compte que tota informació té una idea, una emissió del missatge, el missatge, la seva recepció i la seva interpretació. Doncs com tenia ganes de modificar imatges, deixo com les veig jo i altres amb qui he parlat.

Un dels que més em molesten és aquest primer: "Ser català és treballar dur" per generar i pagar molts impostos que ja sabem a qui van i "tenir les idees clares" de que ens em de callar i assumir que hem de pagar i no manar a casa: "de genolls i pagant".


Aquest és el missatge interpretat al que feia referència a la meva entrada de fa uns dies.





Finalment, aquesta modificació, adaptada d'una imatge que he vist en algun lloc de la xarxa sobre una modificació popular feta al carrer (allà es veu el "prog" clarament ratllat)




I que dir del noi que surt a la tele dient que ningú no l'ha regalat res i que s'ho ha guanyat i n'està orgullós?. Mira, justament fent propaganda pel partit que regala salaris als Ni-Ni: Promocionant l'esforç si senyor!!!

Avui també s'han lluït amb l'orgasme d'una noia quan va a votar. Cadascú té les seves fantasies però vaja, jo m'ho faria mirar. Això si, comprant una urna i un sobre ja té per jugar a casa sense fer el ridícul davant la gent.

També molt comentat el color gris del Montilla: Molt apropiat per a ell i per al seu partit: futur gris ens espera si tenen alguna quota de poder. Aniran a per nosaltres i acceleraran la col·lonització donant molta feina al conegut tribunal dominats per ells i els seus amics del PP.

Tot acabat d'adobar amb el superheroi Monti i les seves samarretes: ens prenen per imbècils.

Collint olives al Baix Camp

Aquest cap de setmana he estat collint l'oliva. Soc la primera generació de la meva família que ha viscut tota la vida deslligat del camp. Suposo que alguna cosa queda i per això m'agrada passar el cap de setmana treballant allà (és clar que no és el mateix que viure d'això).

Aquest any el primer que he trobat és un temps excel·lent, sense que bufés l'aire. No és habitual al Baix Camp. Això m'ha permès sentir el soroll de les abelles que s'estenia per tota la zona. És un plaer ficar el cap entre les branques d'un nesprer i sentir les abelles volant, traient el nèctar i pol·linitzant les flors. I més si es tracta d'un arbre que va començar a créixer d'una llavor sembrada per mi, quan era petit, a una torreta a Barcelona. Aquell nespre era tant bo que vaig pensar que valia la pena intentar-ho. I aquí està. Bé, aquí estan doncs són dos. Avui, més alts que jo.

Per una part content de veure que les abelles, amenaçades d'una malaltia que redueix les seves poblacions, continuen amb la seva vida però trist per l'altre al mirar el cel, on gairebé no es veuen aus. És l'època del tord i els caçadors l'estan esperant. Ara només esperen. Hi ha més caçadors que ocells. Ja no hi ha aquelles bandades típiques. Amb l'ús de pesticides i la caça ni es veuen.

Les poblacions de senglars han augmentat i ens donen molta feina. Mai no havia vist tants forats al terra que hem d'anar tapant per no caure mentre pentinem les oliveres. També han augmentat les perdius. Criades a granges, els caçadors les han alliberat per tenir alguna cosa a la qual disparar. Però, com que han crescut entre gent, et pots apropar a tres metres que ni es mouen. Ja veus quina caça es pot esperar. Cadascú té la seva afició però aquesta de matar animals no l'acabo d'entendre.

Això si, tot i que hi ha caçadors educats, alguns es pensen que el territori és seu. No es pot negar el pas per un tros però, si hi ha un camí al costat, el correcte és passar per aquest. Doncs no, passen pel mig del bancal, moltes vegades ni saluden i, quan no hi ets, et deixen el terra ple de cartutxos usats.

Per cert: a Tarragona les oliveres es pentinen per fer caure les olives a sobre de borrasses esteses a sota de l'arbre de manera estratègica per poder anar collint unes sobre altres agrupant totes les olives caigudes. Al contrari del que m'ha comentat algú que pensa que només es cullen olives al sud d'Ibèria, no li donem cops als arbres amb pals perquè caiguin, utilitzem pintes (com aquestes, ara són de plàstic però encara he utilitzat una com la de l'esquerra), o sistemes evolucionats més moderns qui es dedica. I, tot sigui dit, al nostre país fem el millor oli! “Perdoneu però algú ho havia de dir”.

Anticlericarisme

Les declaracions d'avui del cap del Vaticà de que ”una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta". no és més que una mostra de la gran ignorància d'aquest senyor o d'unes idees antiquades i/o revisionistes: el mateix que diu la dreta tradicional espanyola (la que evoluciona del franquisme):

1- Avui, degut a la història, l'educació, i la pèrdua de capacitat de pressió sobre la població, és difícil pensar en un anticlericalisme agressiu. Curiosament, els anticlericals als que fa al·lusió suposo que són els que s'han manifestat contra la seva visita. Doncs bé, aquest no corresponen als anticlericals dels 30. Aquest l'ignoren directament. Els actuals són, en generals, grups que se senten menystinguts per la Església tenint un cert lligam: cristians que pensen que la jerarquia eclesiàstica no representa els principis del cristianisme, homosexuals, divorciats, separats, etc que són constantment atacats en els seus sentiments i que tenen la necessitat de defensar-se.
2.- La societat laica és la que respecta la llibertat de les persones. Cadascú pot tenir les idees que vulgui sent respectables totes les opcions que respectin els altres. L'intent del Vaticà de imposar la seva religió i idees més enllà, va en contra d'aquesta llibertat. Es clar, que la finalitat última de la jerarquia d'aquesta organització no és la religió si no el domini i manteniment de les seves posicions a la societat.

3.- L'anticlericalisme no es va iniciar els anys 30 del segle XX ans és anterior. Al segle XIX podríem dir que era una mena d'esport popular present a cada revolta. L'associació amb els anys 30 és per desacreditar la Segona República i els moviments socials que es van donar i que incloïen que la societat podia funcionar sense l'església.

4.- Caldria que es preguntessin per què la gent és anticlerical. És habitualment la gent humil, aquells als que teòricament haurien de servir, els més anticlericals. És evident, l'Església sempre s'ha col·locat al costat dels poderosos i ha utilitzat la seva força en mantenir una societat desigual, sense formació (o formació en la seva idea única) on poder tenir part del poder i bones posicions econòmiques. El problema es que estan segurs de que ells representen el bé i qui no pensa com ells són els dolents. Qui és va posar del costat dels feixistes durant la guerra civil? Bé, en realitat, qui ha estat sempre de part dels mateixos ja abans d'aquesta guerra? Hi ha exemples (pocs per desgràcia), de sacerdots que si estaven de part del poble i que van ser respectats i protegits pels mateixos anarquistes. Anticlericalisme o lluita contra l'enemic? Agressiu als anys 30? Es clar, era època de guerra i d'agressivitat entre la gent de diferents ideologies, fins i tot dins dels dos costats bèl·lics.

Per acabar, res millor que el que em va dir la meva avia el dia que li vaig dir que no batejaria la meva filla. Ella, que va viure aquella època, el franquisme i fins l'actualitat, i que mai va entrar en política ni partits ni sindicats simplement va dir-me (2001): “ja saps que jo no crec en aquestes coses però, bateja-la! no sigui pas que tornin”.

No idependestistes pero si de dretes

És d'esquerres ser patidari del sistema neoliberal?

És d'esquerres actuar econòmicament segons et mana una organització que només té en ment els beneficis empresarials?

És d'esquerres afavorir els bancs, els seus beneficis utilitzant diner públics?

És d'esquerres privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues?

És d'esquerres fer més cas als grups de poder que al poble?

És d'esquerres permetre que les empreses estratègiques estiguin en mans privades?

És d'esquerres posar a la teva gent a dirigir caixes?

És d'esquerres fer culpables als treballadors dels mals del sistema econòmic i fer-los pagar les conseqüències de la crisi?

És d'esquerres mantenir les diferències entre les classes socials començant per aquells que només amb set anys al Parlament espanyol ja tenen pensió de per vida?

És d'esquerres retallar els drets dels treballadors en un no-res? Drets que moltes vegades han costat molt de temps i molta sang?

És d'esquerres pactar amb partits de dretes per manipular un tribunal?

És d'esquerres censurar unes imatges a un programa de televisió que mostres unes declaracions d'un dels seus que després no va complir?

És d'esquerres no reconèixer les idees de llibertat d'un poble?

És d'esquerres mostrar tant de menyspreu per unes idees de llibertat?

És d'esquerres dir que s'està a favor de la llibertat per a menystenir una decisió d'un Parlament?

(Segur que hi ha més per posar però m'aturaré aquí)

Doncs NO. Els del PSOE NO SON D'ESQUERRES. Són neoliberals. Tothom que pensi una mica està d'acord en que aquest partit no és ni obrer ni socialista. A part d'alguns afiliats que no ho volen veure per motius sentimentals de militància, aquest noms són utilitzats únicament com a marketing.

Partit Espanyol s'escau més. Si molts dels seus que van lluitar contra els feixisme aixequessin el cap és ben segur que estarien molt decebuts; veurien el seu partit vençut des de dins, dominats per altres.

En relació a la tanca: Una bona propaganda, frase, etc hauria d'anar sempre en positiu. Aquesta tanca només reflexa com és ara aquest partit PE: negatiu.

Correcció pels de Polònia

Avui he vist el Polònia. Ha sortit un paó. Si, un paó no un Gall dindi (com han dit).

<= Paó (Pavo cristatus)

Gall dindi (Meleagris gallopavo) =>

SIIIIIIIII!!! Felicitats!!!!!

Tenia moltes ganes d'escriure el dia que tots els miners atrapats a la ja famosa mina de Xile estiguessin sans i estalvi: Aquesta matinada s'ha complert.

Ja van mostrar el tipus de gent que eren i ara tots volien ser l'últim a sortir. Un dels perills del rescat era el possible enfonsament del túnel per on havien de sortir doncs només estava reforçat a la part superior.

Cadascú d'ells val molt més que tots els banquers, financers i polítics del mon junts. Si haguessin estat banquers/financers s'haurien barallat per sortir el primer. Haurien argumentat que eren els millors, que tenien més diners, més poder, o que la càpsula havia estat pagada pel seu banc (propaganda adherida inclosa) o ves tu a saber. Els polítics igual. Però segurament haurien mort tots a dins perquè a última hora tots s'haurien penjat de la càpsula trencant-la o provocant l'ensorrament. Ja sé que és impossible que passi això: No solament és altament improbable que aquesta gent es digni a baixar a una mina, si no que en cas que ho fessin, els seus de dalt no mourien un dit per rescatar-los per tal de quedar-se amb les seves quotes de poder.

Aquests miners estan orgullosos de ser el que són: treballadors. Aquí molts es diuen professionals (?), operaris, especialistes, etc, però sembla que sigui una vergonya ser treballador. Moltes gràcies per conservar aquest orgull.

Cal també recordar que tot aquest episodi vist com una heroïcitat, ho és a posteriori. És una mesura reactiva conseqüència de no haver pres les mesures preventives necessàries. Uns propietaris no s'han gastat els diners en prevenció que igualment s'han hagut de gastar més tard (encara que sigui d'altres) posant en perill la vida de treballadors (miners i equips de salvament). Una vergonya.

Avui treballo a casa

Avui que tinc temps per vacances obligades faré tres apunts sobre diferents aspectes:

• Avui, amb gran sorpresa, he sabut que van haver catalans implicats en el procés d'independència de l'Argentina. Això tira per terra les afirmacions d'un senyor que escriu llibres revisionistes sobre la guerra civil espanyola, anticatalà i identificat per historiadors seriosos com a pseudohistoriador. Aquest senyor que ha tingut premsa perquè diu el que alguns adinerats ja els hi agrada, el seu dia em va enviar un escrit (com a membr d'una llista de correu sobre la GCE) sobre el nacionalisme català. Segons ell, tot havia estat un invent de finals de finals del segle XIX. Dons bé, aquí tenim un exemple de principis d'aquest segle, amb noms que enllacen amb el XVIII. A terra la seva hipòtesi (que no teoria com ell voldria).

Aquest article i l'editorial de Vilaweb no tenen preu en una data com avui. Per cert, el meu record per a tots aquells indígenes i cultures aniquilades per drets de conquesta.

• Els trens han tornat a fallar. Aquesta vegada per una avaria “excepcional” a l'alimentació del sistema d'alimentació elèctrica del centre de control. No pot ser que un centre d'aquest tipus pugui aturar-se per una avaria d'aquest tipus. Altres edificis (hospitals, facultats, etc), tenen com a mínim sistemes duals d'alimentació per si falla un. La lògica diu que un centre tant important ha de preveure aquestes avarias i posar les mesures preventives adequades. No fa falta ser un expert en anàlisi de perills per adonar-se'n. Com sempre, instal·lacions distant del primer mon al qual volem pertanyer. Per ja sabem, ADIF-RENFE no estan per a donar servei a la gent. Per a que estan encara no ho sé: fer que es fa? Donar feina a una part de la població i alts càrrecs? El sistema de rodalies actual no és fiable ni en horaris ni en funcionament.

• Què fa determinat personatge, lider d'un partit que té tres escons al Parlament sortint tan sovint a diferents televisions inclosa TV3? Qui està al darrere? El trobem fins a la sopa. Al Polònia va fer conya sobre aquest fet però també el van treure! I dues vegades: a la conya i el real!

Es complexe tot plegat

Aquesta és el comentari que havia escrit a aquesta entrada. Degut a que m'ha sortit massa extens i m'ha portat a més reflexions he decidit posar-ho aquí. Assumeixo que he fet una simplificació perfectament criticable però es tracta d'un tema complexe i complicat.

Les enquestes són un procés estadístic mitjançant el qual s'estudia una mostra representativa de la població per poder extrapolar les dades a la totalitat d'aquesta. Si la mostra és realment representativa, els resultat haurien de semblar-se molt als d'unes votacions fetes el mateix dia. Un cop dissenyades correctament, els problemes que podem tenir és: que la gent no contesti amb sinceritat o que siguin manipulades.

El primer cas és una qüestió dels individus i mereixeria una reflexió a part. Sembla ser més preocupant la segona doncs la tècnica deixa de ser científica per esdevenir simple propaganda. Si considerem que es manipulen potser no les haurien de tenir en compte. O no pot ser que sigui aquesta la raó de les diferències entre enquestes i els resultats a les darreres eleccions? Un cop acceptada la manipulació, per a l'estudi de tendències entre enquestes només valdria la comparació entre enquestes de la mateixa font (empresa, partit, etc) i si la manipulació tingués el mateix sentit i magnitud.

El que probablement guanyarà és l'abstenció: no es pot negar que hi ha una part important de la població que no es preocupa per aquest tema. De fet, a tot grup humà independentment del tema que tractem, hi ha un percentatge elevat de gent que no es sent prou implicada i simplement es deixa portar. Un altre grup format pels que no poden anar a votar per diferents causes: malalties, compromisos inesperats, etc. I, finalment, els rebotats contra el sistema: No els agrada com es fa, consideren que el seu vot no serveix per a res, etc.

Sobre el primer dos grups poc es pot fer però al tercer hi ha molta gent que s'identifica com a independentista però, que per diferents raons no votarà, proporcionant d'aquesta manera més vots als unionistes. Un cop veiem els resultats de les eleccions, simplement comptaran com a unionistes.

Un factor important de desmotivació al vot entre els independentistes és la fragmentació de partits. Hi ha qui diu que és aquesta la finalitat d'algun grup. Per a altres és la conseqüència normal del augment del nombre d'independentistes. Però, de veritat que en som tants? Si les assumim que les estadístiques estan manipulades haurem de mirar les activitats dels partits: Diuen que Solidaritat, Rcat omplen allà on van però aquesta és un mesura relativa la capacitat del local, el que interessa és saber la quantitat absoluta. No és el mateix omplir un teatre per a quatre-centes persones que el Nou Camp.

En fi, si ens estem preocupant per un nombre reduït de representants independentistes al parlament, el resultat de la votació serà que seguirem “de genolls i pagant” i buscant un nom per anomenar als amos: “amos, excelencias, boanas,...”

Que ve el llop!!!

En Gorbacho ha dit que la independència de Catalunya seria “traumàtica” i “no pacífica”. Aquest senyor hauria d'anar molt en compte amb el que diu. Llegit d'aquesta manera sona a amenaça. Com sempre, els catalans no tenim traumes i ens sentim pacificats mentre callem i els altres tenen el que volen. Vol dir això que si ens declarem independents ens enviaran l'exercit? Vol dir això que els espanyols iniciaran una revolta? Em consta per coneguts que cada vegada se'ns té més mania a les espanyes (exceptuant, potser, el nord). No fem ni som com ells voldrien: una simple colònia que, per dret de conquesta ha de pagar i callar. Potser es refereix a aquesta ràbia que es desfermaria a sobre de nosaltres? En definitiva, vol dir que són tan poc madurs tant que s'omplen la boca de democràcia?

Aquí diem que un cop aconseguida la independència que cadascú escolli la seva nacionalitat. Cap problema amb aquelles persones que deixideixin ser espanyols. Faltaria més! A més, garantint els seus drets a parlar en la llengua que vulguin. I tot, pagant menys impostos i/o reben més beneficis pels pagats. La independència no va en contra de ningú, més aviat afavoreix a tothom qui viu a Catalunya. En aquestes condicions no ha d'haver cap “desendollament d'Espanya” (en el sentit emocional que diu) i menys dins del marc europeu. El projecte del PsoEc diu, es de tenir una Catalunya “oberta a Espanya, a Europa i al món”. Doncs la única manera de fer-ho bé és d'una manera directa i no mitjançant un altra administració, si no, el que diu en realitat és una Catalunya oberta a Espanya i Espanya ja s'obrirà a Europa i al món.

Amb aquests plantejaments queda clar qui té una mentalitat més oberta i qui més rància.

Això si, el que és d'agrair es que hagi assumit la possibilitat de la independència.

Tu flipes?

Han legalitzat la venda de drogues i no m'he enterat?: L'Hereu ha proposat fer festiu el dia de Sant Valentí.

Com que no hi ha més dates amb un significat per a Barcelona...!!! i Sta. Eulàlia? Sant Jordi? A, que Sant Jordi no pot ser perquè és més important el negoci al voltant de la venda de roses? i Sant Pere com antigament?

Quina manera més gran de fer el ridícul!!!

On és l'enemic?

Quant estudiava el CAP (aquell curs que permetia als llicenciats fer classes a secundària) vaig aprendre un exercici demolidor. Es fan dos grups que han de posar marques en un quadriculat dibuixat a la pissarra. Per cada vegada que es fa un lligat de tres o quatre marques es rep un premi. Per natura, els dos grups comencen a posar marques evitant que el altre grup faci el seu lligat. Quan la gent se n'adona, ningú té premi. Tothom s'ha perjudicat innecessàriament doncs si cada grup es dedica a fer els seus lligats, no només sense perjudicar l'altre, sinó col·laborant per treure'n el màxim tothom té premi.

Aquest exercici l'hauria de fer la societat. S'hauria de plantejar quins són els beneficis que pot obtenir col·laborant. Però és clar, parlar d'aquests beneficis vol dir distribuir. I hi ha un grup reduït de persones que no estan disposades a fer-ho. Volen acumular i acumular més bens dels que necessiten per a viure còmodament, fins i tot, com a rics. Acumulen i acumulen a costa de bens que altra gent necessita. Amb això es resumeix la situació actual. Si un fons d'inversió pot guanyar comprant els aliments bàsics, ho fan. Ho van fer! Van encarir els productes per a obtenir el seu marge provocant la mort de moltes persones que no els podien comprar. Van concedir crèdits a gent que no complia les condicions, amb la promea de vendre després els immobles adquirits a un preu superior. Aquests deutes els van distribuir amagats en altres productes financers per tot el mon alliberant-se d'ells. Tota aquesta misèria humana va provocar la crisi actual. I tots sabem qui ho paga i qui ho pagarà durant temps.

L'enemic no són la majoria dels empresaris, ni la majoria dels treballadors ni les seves organitzacions. L'enemic és tota aquesta gent que vol viure a costa de treure'ns els que ens pertany.

Aquesta gent, dies com avui, es deuen estar rient de nosaltres, de veure com la societat es baralla entre ella sense que a ells els afecti i pensant els següents passos per treure'ns més. Pensant en com inflar encara més les seves riqueses per a satisfer les seves manques d'autoestima, d'empatia, i, en general, d'humanitat.

Les primeres impressions a vegades no són bones

Durant aquest estiu hem tingut el que hom ha denominat “guerra de banderes”. A certs barris de Badalona, on la immigració dels 60 té una forta presència, la majoria de les banderes eren espanyoles. Això ha portat al desencís de molta gent i jo m'incloc. Però, potser aquesta impressió no és la correcta. El desig de que la majoria fossin catalanes m'ha despistat.

Fa molts anys que em moc pel barri de Llefià, un barri amb grans majoria immigrant recent i anterior. Doncs bé, fa només uns 10 anys no es veia cap senyera la Diada. Ara, ja fa uns anys que si que es veuen però, aquest any no eren només senyeres, hi havia estelades, i han compensat les altres! Amb això es constata que en un barri on fa uns anys no havia cap mena d'identificació nacional, avui en dia hi ha part de la població que ja l'ha assumit. Aquest és l'aspecte positiu. I té molt mèrit sortir de l'armari en aquests llocs!!!

No obstant, hi ha dos aspectes preocupants: El primer és la apreciació personal de que hi ha una fragmentació de la població, no en funció dels seus sentiments nacionals si no en el nivell cultural. Em fa la sensació de que aquells fills de immigrants que han estudiat, han sortit del barri, etc, tenen més disposició cap a posicions sobiranistes que aquells que s'han no han seguit aquest camí. El segon és l'ús de la bandera bicolor (tot que cal dir que alguna tricolor s'ha pogut veure) per aquells que un dia van ser obligats a sortir de la seva terra per falta d'oportunitats. Una mancança provocada pels que van guanyar la darrera guerra civil sota aquesta bandera. Hi ha una manca de memòria històrica!

Labordeta - Descansi en pau

En Labordeta tenia tota la meva admiració per haver estat el que jo considero un representant del poble com cal. Aquells polítics que encara tenen una mica de conciència van descansar el dia que es va retirar. Era molt millor que ells i ho sabien. La seva presència era un pes per a les seves conciències. Ara s'omplen la boca d'elogis: hipòcrites o com ben bé va dir "A la mierda".

Gràcies per haver existit. Vas ser una de les persones que fan el mon millor.

“Figura oferente”.

Era un nen la primera vegada que em vaig trobar aquesta paraula llegint coses sobre arqueologia dels Íbers (en Castellà com gairebé tot llavors). Vaig buscar el seu significat adonant-me que es tractava de figuretes que els nostres avantpassats feien en posició d'oferir, de fer una ofrena a un deu. I me l'imaginava de genolls i oferint alguna cosa pròpia amb el cap baix.

Aquestes paraules i les que em deien els meus pares de que em creia sempre a la primera a la gent, que pensava que tothom era honest i amb bones intencions, han tornat de la meva memòria recentment:

En Montilla ha dit:

“La decadència seria la independència”

“No soc independentista i no demanaré perdó per això”

“l'extremisme, l'independentisme, la divisió i l'embolic”

"federalisme que és convivència i respecte mutu"

Quan va sortir la idea de que aquest personatge fos el president de la Generalitat, vaig pensar que era una bona opció, que podria portar a integrar a la gent nou-vinguda la segona meitat del segle XX cap a un catalanisme modern, cap a una mentalitat de pertànyer a la Nació que els havia acollit i que gràcies a la feina de tots s'havia anat sortint. Llavors, ja algú amb contactes al PSC m'havia comentat que els espanyolistes del PSOEc havien forçat aquest personatge però, tot i així ho vaig interpretat com a un senyal d'integració. Sempre he pecat de ser ben-pensat.

El príncep (o hauria de dir virrei?) ens ha sortit granota. Tot ha estat un intent, una vegada més, d'espanyolitzar-nos. Ja ha liquidat el PSC i, com tothom ja diu, només hi ha la “federación catalana del PSOE” (o catalufa segons les darreres modes). I ho ha fet molt bé, des de dins. Ara, aquelles paraules que vaig sentir un dia a TV, expressades per un amic d'en Patxi López (PSOE), en guanyar les eleccions a Euskadi (Vascongadas per a ells): “ya era hora de que los trabajadores que un dia llegaron a este país tomaran el poder”, sonen com una amenaça també per a nosaltres. No per la part dels treballadors, evidentment, sinó per aquells que un dia van arribar de fora i ara es fan els amos, sobre els altres; desfent l'original. Em temo que el proper objectiu és fer petar des de dins ja no el seu partit sinó Catalunya.

Doncs Sr. Montilla, la decadència per a Catalunya és vostè i la gent com vostè que ens vol esborrar culturalment. Fer-nos iguals als altres. Tant superiors es creuen!! L'eliminació de cultures, la uniformització... és el que és decadent. És decadent la situació actual dels impostos que no recuperem: ens estan ofegant!, no s'inverteix el que caldria!, ens està aniquilant econòmicament!. “De genolls i pagant”.

No cal que demani disculpes per no ser independentista. Aquí respectem i entenem la diversitat. Cadascú pot pensar el que vulgui. Però això ja ho sap, només es tracta d'una maniobra més de intentar desprestigià les idees d'aquells que no pensen com vostè. El mateix que relacionar independentisme amb extremisme. És curiós que un unionista extremista ho digui. Ah! Que els nacionalistes espanyols uniformadors no són extremistes? Què són els que tenen la veritat i els que no pensem com vostès som els extremistes? Que els que volen que tothom sigui com ells no són extremistes?

“Federalisme és convivència i respecte mutu”. Funciona al revés: si hi ha un respecte mutu hi ha convivència i, a més pot haver federalisme, confederalisme o estats independents convivint. Allò que cada nació decideixi per ella mateixa. Però, aquí tenim una part que no respecte l'altra i que quan diu federalisme vol dir: “que os esteis calladitos, sin quejas y pagando, que nosotros mandamos y después ya os daremos lo que a nosostros nos de la gana y a j...s” i, per suposat, en posició oferent.

Muntanya vs futbol, res a fer

L'últim premi "Principe de Asturias" dels esports va ser per a la selecció espanyola. Va obtenir la totalitat dels 28 vots. Cap vot per a la muntanyenca basca Edurne Pasabán que ha pujat els catorze vuit-mils que hi ha al planeta ni per l'altre aspirant. Em sembla extremadament anormal aquesta unanimitat.

La fundació que dóna aquests premis en la secció esportiva: “serà donat a la persona, institució, grup de persones o institucions que, a més de l'exemplaritat de la seva vida i obra, hagi contribuït a noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix i haver contribuït amb el seu esforç, de manera extraordinari, al perfeccionament, cultiu, promoció o difusió dels esports”.

Exemplaritat a la seva vida: l'Edurne segur que ho ha tingut més fotut. És molt més difícil dedicar-se de manera professional a un esport minoritari, amb poc seguiment, on has de ser de primera (l'equivalent a un Messi), per a poder obtenir patrocinadors (uns quants) per a fer les expedicions. Recordem que al futbol, a divisions inferiors la gent ja cobra.

Contribuir a noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix: Aquí no hi ha color. Cada quatre anys tenim un campió d'Europa de futbol i un campió del mon. A 2010 tenim unes quants seleccions que ho han estat i moltes més, campiones a Amèrica, Àsia, etc... però dones que hagin fet tots els 8000 del planeta només ella. I de superació no parlem: quant l'alçada supera els 8000 metres es parla de la zona de la mort. Quina és la probabilitat de morir en una ascensió i quina en un partit de futbol? Quin esport compta amb un equip de suport més gran? Qui juga en condicions ambientals al límit de la fisiologia? Recordem que si deixem de sobte a una persona a sobre d'un pic d'aquestes alçades morirà en pocs minuts.

Promoció o difusió de l'esport: Aquí guanya el futbol per “golejada”. I tant, però tenint al costat tota la premsa disponible. L'Edurne no surt a primera pàgina ni que faci els catorze 8000 corrents en 14 dies, però la novia d'un jugador és noticia cada dia...

L'acta del jurat indica: “que la selecció ha tingut la virtut de crear una tècnica i un estil de jocs admirats mundialment i, que es presenten a molts països com a pauta a seguir. Des del punt de vista social ha aconseguit que tot el país vibrés amb els seus triomfs i els fessin seus. I que els jugadors i tècnics han donat exemple de superació, etc. Etc...

En quant a la tècnica: Doncs que li donin el premi al Barça. Tothom està d'acord que era el seu estil de futbol. I que prèviament havia estat admirat i era una pauta a seguir per altres països: com per exemple Espanya. Algú ha tingut en compte que una gran tècnica a la muntanya és imprescindible per sortir-se'n com a mínim viu?

Des del punt de vista social... Evident, el futbol té molts més seguidors. Però, si molts d'aquests fessin un cim, encara que fos un 2500, segur que li donarien el premi a l'Edurne. A més hi ha motius polítics que no comentaré...

Exemple de superació: ja comentat, no hi ha color.

En fi, potser els meus arguments no valen i les meves simpaties estan esbiaixades cap la muntanya però per mi: Edurne els premis esportius 2010 són teus!

Gràcies Josep

Sembla que aquest video té ja un temps però és molt bó:

http://esports.e-noticies.cat/es-josep-carreras-44400.html

Amb embaixadors com aquest tenim molt a guanyar.

Gósol - Prat d'Aguiló - Gósol

Després de dos anys hem tornat a la Muntanya: El passat 4 i 5 de setembre van fer el tram entre Gósol i Prat d'Aguiló, part del camí que feien els segadors de Gósol per anar a la Cerdanya per que els lloguessin durant la recollida del blat. Aquest camí surt del poble cap a la serra de la Muga, bordejant-la fins al una vall que ens porta cap al Collell. D'aquí una pista forestal ens apropa al camí de pujada fins a la serra Pedregosa que, un cop passada, ens deixarà a la serralada del Cadi. Passarem al altre costat pel més que conegut Pas dels Gosolans baixant fins a Prat d'Aguiló.

Aquí deixo unes fotografies tot i que a la muntanya no hi ha res més que viure-la.

Font Terres. A poc de sortir de Gósol. El Camí del fons és el que ens portarà a voltar la Serra de la Muga.











Pujant al Collell. Al fons a l'esquerra es pot veure la Serra Pedregosa.












Vista del Cadí des de la part més alta de la Serra Pedregosa. El piquet que es veu més a la dreta és el Comabona. Un pic més a l'esquerra té una depressió a l'esquerra on es troba el Pas dels Gosolans. Des d'aquest punt només cal planejar.









El famós Pas dels Gosolans. La primera i única vegada que l'havia fet havia estat en solitari. No va se així aquesta vegada que, tot sigui dit, és molt més divertit.










El nostre destí per fer nit: el Refugi de Prat d'Aguiló vist des del Pas.












Es fa de nit a Prat d'Aguiló. El refugi està prou bé. I el personal és molt amable.

Va ser una llàstima la presència d'un grup que o mai havien estat en un refugi o eren una colla de mal educats. A la nit van fer soroll molestant la resta quan intentàvem descansar.







Tornada cap a Gósol.

No té preu poder veure el Cadí al matí. No hi ha cap fotografia que li pugui fer justícia però, cal posar-la.









Aprofitem que hem matinat per fer cim al Comabona. El grup es va fer més gran amb dos companys que vam conèixer al Refugi.











El Pedraforca vist des del Cadí.













Arribem de tornada a Gósol, on tenim els cotxes per tornar cap a casa.

Tot un exemple

Una de les primeres coses per les que els miners xilens, atrapats a 700 m de profunditat i d'on trigaran en sortir uns mesos, volien saber és que havia passat amb els companys que eren més amunt quan va haver l'ensorrament. Eren conscients del que havia passat i on eren els altres. Quan els van dir que tots havien sortir i eren vius van esclatar en aplaudiments i crits d'alegria. Una lliçó d'humanitat, de companyerisme... que molts haurien d'aprendre.

Alatriste de nou

En Pérez Reverte ha tret un comentari que ha provocat un gran nombre de comentaris (http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/552/aportando-soluciones/).

Per a mi no hi ha per tant. Havent llegit les obres d'aquest senyor un es dona compte que sempre es repeteix aquesta relació amor-odi amb Espanya. Amor a Espanya i odi al seu funcionament i la manera de ser. En aquest escrit ens dona la independència però com a persona que està fins al nassos del que no pot ser. Per mi aquesta part ja està bé.

Però de nou apareix un concepte que tenen sobre nosaltres: el considerar-nos feixistes, autoritaris, etc. Parla de tenir un führer, de fer fora els xarnegos.

Doncs no Sr. Pérez, a Catalunya no en som d'aquesta manera. Respectem la llibertat i això és el que volem per a nosaltres. No som nosaltres els que la neguem. El dia que recuperem la nostra independència serà amb un país democràtic amb respecte per totes les persones, pels seus sentiments, per la llengua de cadascú. Per mi, cadascú que escolli la seva nacionalitat a Catalunya. Tothom pot viure-hi, ho hem demostrat moltes vegades: Catalunya és i ha estat un país d'acollida. Com podria ser d'un altra manera? Com poder negar als altres el que reclamem per a nosaltres? Això també es casa d'aquells que vostè i d'altres asseguren que farem fora.

Entenc que vegin les coses de manera diferent a nosaltres. Tenim mentalitats diferents, ni millor ni pitjor: diferents i, per això, cadascú ha de seguir el seu camí.

PD. per a la seva informació, aquí no utilitzem el terme xarnego perquè és denigrant. Ens grada respectar i volem que se'ns respecti. I no hem vingui a que ho ha sentit a una persona, miri la gran majoria.

Catalunya es trenca

Aquesta frase s'està sentint en diferents llocs (p.e. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175405).

Això no deixa de ser un altra imposició: Resulta que si els que volem que el nostre País sigui independent estem callats, o parlem però "no molestem", aquí no es trenca res. En canvi, quan alguna cosa es mou i sembla tenir possibilitats la societat es trenca.

Si els sobiranistes estem callats ens hem d'aguantar però no passa res i res no es trenca. Si hi ha possibilitats d'independència els unionistes, trenquen la societat. Ells no poden aguantar-se. Per tant, potser ja està trencada però només els importa si veuen que no guanyen (des del punt de vista unionista-independentista perquè si aconseguim la independència podran mantenir la nacionalitat que vulguin i pagar menys impostos, sempre guanyen). La posició del dominant.

"Por que yo lo valgo"

Un cop el Parlament de Catalunya ha decidit prohibir les “corridas” de braus proposada per una iniciativa legislativa popular (ILP), la presidenta del PP a Catalunya ha dit que portarà l'assumpte a les cambres espanyoles perquè les comunitats autònomes no puguin prohibir-les (http://www.vilaweb.cat/noticia/3759066/pp-demanara-corregudes-bous-siguin-dinteres-generals.html).

Doncs resulta que a les illes Canàries ja les van prohibir fa 19 anys (1991) i no va passar res ni ningú s'havia preocupat ni havia fet tant de soroll. El que està molt clar és la intenció del PP, com sempre, de imposar les seves idees a la majoria, el seu anticatalanisme i el voler marcar territori (es pot llegir també sotmetre, imposar, etc) de l'estat Espanyol sobre Catalunya.

Hauria de tractar-se només de decidir si es permet o no fer espectacle públic amb la tortura d'un animal deixant de banda altres aspectes, especialment el nacionalisme espanyol o català. O no hi ha espanyols contraris a les “corridas”? No hi ha catalans als que els hi agrada? Tot espanyol ha de ser pro-braus i tot català anti?

Aquesta i moltes altres decisions les hauria de prendre la gent mitjançant consultes vinculants, de manera que no hi hauria més discussió. O no hauria d'haver-hi per aquells que es considerin demòcrates.

Fent canvi de full però al voltant del mateix tema, ahir anava escoltant la ràdio mentre conduïa. A la cadena Ser entrevistaven diferents persones per saber l'opinió sobre aquest tema. Dons vaig mig sentir les opinions d'un tal David Pérez. Segons ell acceptava que alguns partits s'haguessin posicionat, però que volia una votació a ma alçada per que aquells que votessin a favor de la prohibició quedessin en evidència davant la població. Donava a entendre que l'altra postura no era respectable i que aquesta gent mereixien un càstig per part de la població. Aquesta percepció seva del respecte a altres idees i el to de l'entrevista em va fer pensar que era un parlamentari del PP. Doncs no, per a sorpresa meva, resulta que és del PSOE a Catalunya. No vaig notar la diferència!!! És una pena que els polítics, enlloc de parlar, escoltar, reflexionar i actuar, i fer-ho amb respecte, es dediquen a actuar amb mala llet, agressivitat, falta de respecte i, sobretot, amb una manca total d'intenció de servei a la comunitat. Ho acaben emmerdant tot.

Editat posterior: Els taurins aniran tribunal constitucional espanyol (http://www.lamalla.cat/politica/article?id=391970). Com es consideren perdedors ara intentaran imposar la seva decisió sobre la del Parlament. Intentaran que aquest perdi competències sense que els importi les conseqüències més amplies que pugui tenir. Com si la resta no ens haguéssim considerat perdedors de moltes decisions que hem hagut d'acatar democràticament. Per cert, van presentar també un recurs el 1991 amb la primera prohibició?

3 hores per arribar a casa

Aquest és el temps que vaig trigar ahir per una avaria de l'estació de Sant Andreu Comtal. Vaig arribar al tren de les 18:42 h a Granollers Centre i arribava a casa a tres quarts de deu.

A RENFE/ADIF només es van dedicar a passar tota l'estona els mateixos missatges gravats. Com sempre que hi ha un problema no passa el revisor ni cap altre personal. Arribo al Clot i a esperar una estona més el tren de Badalona, que fa tard uns 15 minuts. A la via cap a Maçanet anuncien que el tren no sortirà fins les 22:00h. Són les 10:20h i la gent allà esperant.

Finalment arribo a Badalona. No hi ha ningú. Les guixetes tancades i no puc reclamar que em tornin el meu bitllet. Jo no he pagar per un transport de 3 hores. No hi ha devolució expres.

Després de set anys amb tren ja estic acostumat a la manca de política i filosofia de servei d'aquesta empresa. No sé quina mania ens tenen els treballadors i responsables perquè ens tractin d'aquesta manera. Els importa una bleda que perdem el temps.

RENFE només fa bé una cosa: pujar els preus per sobre del IPC. No és un sistema de transport fiable. Mai no saps quan arribaràs.

Tan petit i tan gran

Ahir en sortir de casa ja em trobo el primer grup de persones amb senyeres anant cap a Pep Ventura per a agafar el metro. Quan més m'apropo més en som. Tot, famílies, grups d'amics, ... Arribar a l'estació ja va ser trobar una petita manifestació donat el grup de gent que estava esperant. Agafem el metro i ja l'omplim. Si bé també cal remarcar que poca gent va pujar a les parades següents. Fins a Sant Martí poca gent es va afegir.

Penso en pujar fins a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb la Diagonal per la Rambla. No soc l'únic, de fet el Passeig de Gràcia ja està ple (i falten 2 quarts d'hora) i no queda més remei que pujar per carrers paral·lels ja sense trànsit i plens de gent, de senyeres i, sobretot de'stelades. Els carrers perpendiculars estan plens, la Diagonal està plena abans de la cruïlla. L'altre constat no el veig però me l'imagino...

Per fi arribo a l'inici de la manifestació (queda un quart) i allà esperem i esperem. No fa falta ser gaire intel·ligent per a donar-se que els que estem allà, la gran majoria, no volem l'estatut, volem la independència. I allà esperant i esperant sense que la cosa es mogui. Picant les mans, cridant majoritàriament “in-inde-independència... “. Es desplega una estelada gegant des d'un edifici cantoner, fet força aplaudit. Com no es mou, em poso a sentir la ràdio. Sembla que tot el recorregut està ple, la Plaça de Tetuan està plena. El periodistes no poden veure la capçalera perquè no és una capçalera. Està al mig de la gent. La gent ha fet el que s'havia de fer: reclamar la manifestació sense cedir-la a uns polítics dels quals no estem gaire convençuts de que és el que en realitat volen. Sento pels auriculars que per poder fer avançar la manifestació es fa una lectura d'un text i es canta els Segadors. En aquell moment ens posem a cantar-lo, de manera tranquil·la, sense cridar, amb molt de sentiment... els pels de punta. Alguns nois pujats al monument amb estelades, es miren el cant amb la boca oberta, s'ho miren des de dalt amb una perspectiva immillorable. Els seus aplaudiments i l'expressió de la seva cara demostren que la cançó ha estat una passada!

Sembla ser que la manifestació es dona per acabada quant en Montilla i la resta marxen sense haver pogut arribar al final. Marxa escridassat, sense poder apropiar-se de la manifestació com molts temíem (i que consti que penso que no se l'hauria d'haver escridassat, simplement deixar-lo anar con si no hagués anat). La gent passa de tot, ens quedem allà. És la nostra manifestació i encara no ens hem mogut. Finalment, caminem. Sembla que molta gent fa estona que ha decidit baixar pels carrers paral·lels. Me'n vaig pel lateral del Passeig de Gràcia per on es va una mica més ràpid. Un pilar de quatre amb una enxaneta petita amb l'estelada fa les delícies de la gent. Veig els de Iniciativa, els de les CUP que continuen sense avançar gaire. Segons les notícies, tot continua col·lapsat i la gent del davant va deixant la manifestació. Són dos quarts de nou: he trigat dues hores i mitja en baixar de la cruïlla fins al carrer Aragó. La gent començ a marxar. Allà plego esperant que això només sigui el principi, el temps 0 d'un nou procés.

No sé quants n'érem. Molts més que a la manifestació contra la guerra de l'Irak (el de les armes de destrucció massiva...). Aquella vegada vaig poder arribar al final i vaig caminar des del principi. Suposo que per alguns diaris érem uns pocs: (jo i dos col·legues) però “en la intimidad” reconeixeran que érem moltíssims. Molts més del vots de la major part dels partits.

El millor de tot: la gent, el respecte mostrat, l'ambient que es va crear...: Així és el nostre país: tan petit en extensió i tant gran en la seva gent.

Bon senyal: les Senyeres i Estelades

Bon senyal el què?

Que vaig passar dimarts per un carrer amb dues banderes espanyoles i avui divendres hi havia aquestes dues i sis catalanes? està bé però...

Que avui al centre de Badalona hi ha moltes més Senyeres penjades? (alguns mandres com nosaltres no les hem penjat fins avui) està bé però...

Que molta gent m'ha dit que anirà a la manifestació i que sembla que serà un gran èxit? està bé però...

Doncs és que he passat per davant d'una tenda de xinesos i on dimarts hi havia una "rojigualda" avui hi ha una Senyera. Si aquesta gent, amb el que s'ensumen els negocis han fet això ja sabeu que vol dir...

Apa, ens veiem demà a la cruïlla passeig de Gràcia-Diagonal a les 18:00h. No hi falteu

Yo quiero un TBO...

"y si no me lo dan lloro y pataleo...". Aquesta és una cançó de quan jo era petit. En castellà per suposat, doncs no es jugava, ni es feien classes, ni res, en català. He recordat aquesta cançó en sentir les noticies sobre la posició del PE (PSOE segons ells) a Catalunya (PSC) indicant que només aniran a la manifestació darrere d'una senyera. No volen la pancarta que diu "Nosaltres decidim. Som una Nació".

Doncs bé, la manifestació ha estat proposada per Òmnium Cultural, per la societat civil. Amb la capçalera que ells han decidit i la resta s'ha afegit. Doncs ara el PSC no vol, ha de ser només una Senyera. No sé quina part és la que no els agrada: que volem decidir, o que som una Nació? No serà que no volen cap de les dues? Si no volen que decidim, que fan defensant un Estatut decidit aquí? si no ens consideren una Nació, per què ho van posar a l'Estatut que van recolzar?

O pot ser el que no els agrada és que sigui la societat la que ha pres la iniciativa directament en veure els fets. El Sr. Montilla va quedar molt malament amb la sentència de l'Estatut, va quedar en fora de joc i ara potser intenta recuperar la posició intentant establir el que s'ha de dir a la manifestació per poder apropiar-se-la un cop feta.

El primer que he pensat és en no anar-hi si se'n surt amb la seva però, no serà el que en realitat volen? que no anem?, que sigui un fracàs per poder dir després que la majoria del poble català accepta la sentència? La veritat és que no ho sé però, es fa tant probable que fem poso de mal humor. No seran ells la veritable cinquena columna a Catalunya?

En fi, aniré tot i el perill de que al final em comptin com a defensor de la via morta segons els convingui. Però serà que NO, que no vull un Estatut, vull un Estat propi.

Un cop acabada la manifestació i vistes les declaracions podrem veure si hi ha cap partit polític seriós, amb veritable afany de aconseguir coses per a la societat. Jo consideraré com a tal aquell que només recolzi la manifestació però que no intenti treure'n profit. O millor dit, treure'n el profit d'escoltar el que la societat civil ha de dir. No dir ells el que aquesta ha de fer o pensar. Utopia potser?

Avui obligat: la sentència sobre l'Estatut

Ja sabíem que el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol seria dura amb el text aprovat pel Parlament Català, per la població en un referèndum i, tot i que retallat, pel Parlament Espanyol. I ja ho sabíem perquè els jutges eren només d'un costat, afins a determinants partits espanyols amb interessos partidistes i polítics. I si alguna cosa tenen en comú els espanyols, independentment de la seva ideologia, és el seu nacionalisme unificant. Fins i tot la gent que podríem considerar molt d'esquerres, que parlen de llibertat, igualtat, democràcia, etc, expressen opinions anticatalanes posant els seus sentiments espanyolistes per sobre de la seva ideologia (només cal entrar als comentaris de lectors del diari electrònic LaRepública.es).

La sentència suposa que no importa el que el poble català pugui decidir en un referèndum. Ells eliminaran allò que no els agradi o que pensin que no està d'acord amb el que consideren la única manera de ser: una Espanya “única e indisoluble”. Per tant, aquí tenim el govern o control d'uns pocs (i de fora) sobre la majoria. Això és democràcia? Per alguns si, per a la cinquena columna a Catalunya (el PP, encara que ells es diuen PPC) és “una buena noticia para la democrácia”. Per aquesta gent només és democràtic el que ells pensen però, des d'un punt de vista teòric, la voluntat popular ha de manar.

Aquesta sentència redueix a dues les possibilitats: independència o “de genolls i pagant” (com s'ha dit recentment). La tercera via, la federalista defensada per la branca del PSOE a Catalunya (PSC) ha quedat clarament tancada. La cultura de la majoria dels espanyols no la permet. Haurem de decidir quina opció volem: Els altres ho tenen clar, però nosaltres ho hem de decidir. Per aquesta raó, ara si que penso que es convenient la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre el referèndum per la independència de Catalunya. Caldrà per això, en primer lloc aconseguir una quantitat de signatures que doni la força popular necessària i, obtenir una majoria a les properes eleccions al Parlament de partits partidaris, com a mínim, del referèndum, donat que la iniciativa ha de ser votada al Parlament. Qualsevol altra acció, com poden ser les manifestacions, només han de servir de recolzament i conscienciació cap a aquest objectiu.

I, diguin el que diguin uns pocs: SOM UNA NACIÓ.

Un militar i la independència.

"Un tinent coronel votaria si a la consulta de Sabadell sobre la independència"

http://www.vilaweb.cat/noticia/3730978/tinent-coronel-votaria-consulta-sabadell-independencia.html

Per fi començo a veure alguns símptomes de que la cosa pot estar canviant. I és que tot un tinent coronel, un oficial de rang elevat de l'exercit espanyol està a favor de la independència. I millor encara, afirma que té companys que ho comprenen.

Segons ell l'independentisme augmenta pel mal tracte que hi ha a l'estat respecte Catalunya. De manera que a aquells que sentim que Catalunya ha de ser independent se estan sumant aquells que fins i tot tenint altres sentiments se senten menystinguts.

Molts diran que és una visió interessada i el que compta és tenir gent que de veritat tingui el sentiment de ser només catalans. Però, com això no es correspon a la realitat, benvinguts siguin totes aquestes persones cansades d'aquest tracte perquè en primer lloc, i de manera natural han assumit el dret de Catalunya a ser independent, cosa que no fa tant la gran majoria posava en dubte. Fins hi tot ho comprenen alguns companys del militar entrevistat.

25% gratis?

Arribo al supermercat. Necessito gel de bany i quan m'apropo al prestatge em trobo això:

Un al costat de l'altre. Un gel que compro habitualment i amb el mateix preu un 25% més de producte gratis.

Evidentment agafo la opció que agafaria tothom.









Arribo a casa i el que sempre passa: resulta que tinc un altra ampolla de les habituals sense encetar i mireu a la part del darrere:


25% gratis? Doncs si i no:

- Si perquè a l'ampolla gran l'etiqueta indica que són 600 ml més els 150 ml (25%) gratis.

- No si el comparem amb l'ampolla habitual que conté 650 ml. Amb aquesta referència resulta un 23% gratis.

Segur que no és il·legal doncs l'etiqueta indica clarament el contingut i, si el preu és el mateix, hi ha més quantitat de l'habitual. Però, tal i com es presenten les coses la informació que se ens transmet no és del tot correcta.

Serà que un 25% fa que comprem més? Serà que no ens agrada veure un nombre que no sigui múltiple de 5? Hi haurà una estratègia de venda bassada en la diferència de tamany? o simplement així és més fàcil de fer i de pas s'aprofita l'avinentesa per a augmentar el nombre d'unitats produïdes amb la mateixa quantitat de gel? o a partir d'ara canvien el contingut de les ampolles habituals a 600 ml? Com a mínim és curiós.