En Pérez Reverte ha tret un comentari que ha provocat un gran nombre de comentaris (http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/552/aportando-soluciones/).Per a mi no hi ha per tant. Havent llegit les obres d'aquest senyor un es dona compte que sempre es repeteix aquesta relació amor-odi amb Espanya. Amor a Espanya i odi al seu funcionament i la manera de ser. En aquest escrit ens dona la independència però com a persona que està fins al nassos del que no pot ser. Per mi aquesta part ja està bé.
Però de nou apareix un concepte que tenen sobre nosaltres: el considerar-nos feixistes, autoritaris, etc. Parla de tenir un führer, de fer fora els xarnegos.
Doncs no Sr. Pérez, a Catalunya no en som d'aquesta manera. Respectem la llibertat i això és el que volem per a nosaltres. No som nosaltres els que la neguem. El dia que recuperem la nostra independència serà amb un país democràtic amb respecte per totes les persones, pels seus sentiments, per la llengua de cadascú. Per mi, cadascú que escolli la seva nacionalitat a Catalunya. Tothom pot viure-hi, ho hem demostrat moltes vegades: Catalunya és i ha estat un país d'acollida. Com podria ser d'un altra manera? Com poder negar als altres el que reclamem per a nosaltres? Això també es casa d'aquells que vostè i d'altres asseguren que farem fora.
Entenc que vegin les coses de manera diferent a nosaltres. Tenim mentalitats diferents, ni millor ni pitjor: diferents i, per això, cadascú ha de seguir el seu camí.
PD. per a la seva informació, aquí no utilitzem el terme xarnego perquè és denigrant. Ens grada respectar i volem que se'ns respecti. I no hem vingui a que ho ha sentit a una persona, miri la gran majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada