Bona diada!

Assetjaments

La dreta nacionalista espanyola acostuma a dir dels que no pensen com ells que són nazis. El primer que podrien fer és reflexionar sobre el seu concepte de democràcia i tolerància cap a altres idees.

Diuen que els nazis marcaven les cases dels jueus. I és cert, les marcaven i els feien fora deixant-los sense propietat, a més d'enviar-los a camps de treballs i extermini tractats com a éssers inferiors. A la nostra societat hi ha qui actua de la mateixa manera i no per això podem dir que són nazis. Hi ha qui marca una propietat i fa fora els seus ocupants deixant-los sense la propietat i amb un deute que mai podran tornar condemnant-los a la pobresa de per vida. I aquest són els que ells defensen. Tot i així no diem que siguin nazis.

Tothom està d'acord que la causa principal de la situació actual és el món financer. Han comés una estafa a nivell mundial. És cert que la gent s'ha pujat al carro de gastar més del que tenia però tot i així la causa principal correspon a aquells que van treure màxims beneficis sabent que perjudicaven el sistema i, per tant, la societat.

Avui ens trobem que moltes famílies no poden fer front a la hipoteca i són castigats perdent la casa, i més. Són els principals responsables de la situació els que es queden amb el pis, el treuen a subhasta i se'l queden per un preu molt inferior al que ells mateixos van donar-li inicialment. Com aquest preu reduït no arriba a cobrir el deute de l'antic propietari continua devent diners al banc. En realitat perd l'habitatge, el que ja havia pagat i part dels salaris que cobrarà en el futur sense esperances de millora. Si no ha pogut pagar la hipoteca és difícil que pugui pagar el nou deute que s'incrementarà amb nous interessos de demora. Mai no acabarà.

Per a la majoria de la població aquest és un comportament no ètic i una demostració que hi ha lleis ni ètiques ni justes i que estan fetes per afavorir determinats interessos. En aquest context és perfectament normal assetjar a aquells polítics que legislen per als seus amics deixant de banda les necessitats de la majoria de la població i els seus desitjos mentre ells viuen còmodament i es jubilaran en alguna d'aquestes empreses que ara defensen. I encara haurien d'estar contents que només sigui això! Per mi, algun dia s'hauria d'investigar i castigar tot això: directius d'empreses financeres, polítics que els han anat en contra dels interessos de la població i responsables d'oficines que van donar conscientment hipoteques d'alt risc a canvi d'incentius a la seva nòmina.

1/40

Ja estem acostumats a que es considerin superiors i que la seva opinió valgui més que la dels catalans. Són els amos. Ja sabem que s'imposen per lleis a la capital del seu imperi o emprant els seus tribunals. Ja sabem que la única cultura que valoren és la seva i que la dels altres estan per a eliminar, riure's una estona o per catalogar els altres d'inferiors o colonitzats. Tot això ho tenim molt assumit i és una de les raons històriques per les que volem un estat propi amb unes lleis pròpies adequades a nosaltres, no a ells.

Que un pare pugui decidir que tots els companys del seu fill han de fer les classes en castellà perquè ell ho vol després d'haver escollit una escola on el projecte inclou el català com a llengua vehicular; rebutjar la llegua pròpia del territori (si, ja sé que per a ells només és una zona geogràfica del seus dominis sotmesa) és un menyspreu per a tots aquells que viuen en la mateixa societat. No només en qüestió de llengua sinó en valoració de la persona marcant la relació: 1 pare/alumne espanyol val més que els quaranta pares/alumnes que opinin diferent. Amb raó argumenten que no cal fer un referèndum: Amb un 3% de vots negatius i un 97% de vots positius hi hauria un resultat de 120 NO, 97 SI.

Tenen tant poca vergonya i mesura del que fan, que no se senten al·ludits quan se'ls posa en evidència tantes vegades i tant fàcilment: A Catalunya “fer que els estudiats catalans estudiïn en castellà és justícia, fer que ho facin en català és maltractar-los”; a València més de 100.000 estudiants han demanat el valencià com a llengua però han de fer classe en castellà; a Madrit, tres diputats  (ja no un) demanen fer les “classes” en català i els fan fora i, finalment una demostració de que entenen per democràcia: “encara que siguin quaranta pares la justícia hem dona la raó a mi”. Quin concepte de justícia i democràcia més estrany! No vull ni la seva justícia ni la seva democràcia.

I hi ha qui encara pensa que pot haver un encaix de Catalunya dins d'Espanya. No, l'únic que pot haver és un aixafament sota aquest estat. Som ciutadans de segona al nostre propi País.