Collint olives al Baix Camp

Aquest cap de setmana he estat collint l'oliva. Soc la primera generació de la meva família que ha viscut tota la vida deslligat del camp. Suposo que alguna cosa queda i per això m'agrada passar el cap de setmana treballant allà (és clar que no és el mateix que viure d'això).

Aquest any el primer que he trobat és un temps excel·lent, sense que bufés l'aire. No és habitual al Baix Camp. Això m'ha permès sentir el soroll de les abelles que s'estenia per tota la zona. És un plaer ficar el cap entre les branques d'un nesprer i sentir les abelles volant, traient el nèctar i pol·linitzant les flors. I més si es tracta d'un arbre que va començar a créixer d'una llavor sembrada per mi, quan era petit, a una torreta a Barcelona. Aquell nespre era tant bo que vaig pensar que valia la pena intentar-ho. I aquí està. Bé, aquí estan doncs són dos. Avui, més alts que jo.

Per una part content de veure que les abelles, amenaçades d'una malaltia que redueix les seves poblacions, continuen amb la seva vida però trist per l'altre al mirar el cel, on gairebé no es veuen aus. És l'època del tord i els caçadors l'estan esperant. Ara només esperen. Hi ha més caçadors que ocells. Ja no hi ha aquelles bandades típiques. Amb l'ús de pesticides i la caça ni es veuen.

Les poblacions de senglars han augmentat i ens donen molta feina. Mai no havia vist tants forats al terra que hem d'anar tapant per no caure mentre pentinem les oliveres. També han augmentat les perdius. Criades a granges, els caçadors les han alliberat per tenir alguna cosa a la qual disparar. Però, com que han crescut entre gent, et pots apropar a tres metres que ni es mouen. Ja veus quina caça es pot esperar. Cadascú té la seva afició però aquesta de matar animals no l'acabo d'entendre.

Això si, tot i que hi ha caçadors educats, alguns es pensen que el territori és seu. No es pot negar el pas per un tros però, si hi ha un camí al costat, el correcte és passar per aquest. Doncs no, passen pel mig del bancal, moltes vegades ni saluden i, quan no hi ets, et deixen el terra ple de cartutxos usats.

Per cert: a Tarragona les oliveres es pentinen per fer caure les olives a sobre de borrasses esteses a sota de l'arbre de manera estratègica per poder anar collint unes sobre altres agrupant totes les olives caigudes. Al contrari del que m'ha comentat algú que pensa que només es cullen olives al sud d'Ibèria, no li donem cops als arbres amb pals perquè caiguin, utilitzem pintes (com aquestes, ara són de plàstic però encara he utilitzat una com la de l'esquerra), o sistemes evolucionats més moderns qui es dedica. I, tot sigui dit, al nostre país fem el millor oli! “Perdoneu però algú ho havia de dir”.