Bon 2013

Aquest any no hem avançat gaire en els meus desitjos per a 2012:


Així que poca feina: demano el mateix i sobretot

Salut, feina i llibertat

Bon Nadal a Tothom!!!

25N - No diguis blat...

-->

Ja tenim els resultats tant esperats. Els resultats són bons des d'un punt de vista sobiranista tot i que la propaganda espanyola la veu com una derrota. Al meu parer:

• CiU es va equivocar en proclamar com a objectiu la majoria absoluta.
  
  
• CiU no ha sabut demostrar que no tornaria a fer la puta i la Ramoneta. En Duran a les seves files fa molt de mal.
  
  
• La imatge dels cartells han tingut l'efecte contrari al buscat. Una cosa és assumir responsabilitats de lideratge però en aquest País cal fer-ho amb modèstia.
  
  
• No es pot sortir a un reportatge de televisió dient que en una Catalunya independent els peatges i l'euro per recepta continuarien. L'estat propi ens permetria decidir que fer però no es pot imposar una determinada ideologia. Es tracta de que no ens allarguin les concessions a canvi d'ajudar a vies privades al voltant de Madrid.
  
  
• Tot i guanyar, aquest partit té un problema d'assessors i/o d'equip que interpreti la realitat.
  
  
• L'euro per recepta, les retallades en educació i sanitat principalment han fet molt de mal a aquest partit. Molta gent ha decidit no votar-los per aquestes actituds imposades d'una manera dura, sense escoltar a ningú i sense mesures a les parts de la societat més riques.
  
  
• La gent que es queda a l'atur o sense casa no volen sentir res dels que manen aplicant les polítiques actuals siguin pròpies o imposades, tot i que en aquest cas no sembla que els hi molesti gaire.
  
  
• Ara a CiU hi ha sobiranistes. Els submissionistes han marxat.
  
  
• El pseudodiari del Mundo i l'estat espanyol han tingut èxit. Llençar merda en forma de titulars sense recolzament documental vàlid ha esta suficient com perquè gent que conec es cregués aquestes notícies.
  
  
• En el mateix sentit la propaganda de la por ha fet la seva feina. La gent no s'atura a pensar. P.e. en el cas de les pensions la gent creu que es paguen amb uns diners que estan dipositats en un compte quan en realitat qui ho paga és la gent que treballa ara.
  
  
• L'estat espanyol ha demostrat una vegada més la seva manca intencionada de cultura democràtica evitant el vot d'unes 150.000 persones que viuen fora, sabent quin és el perfil majoritari oposat als seus interessos.
  
  
• Com era d'esperar, s'ha mobilitzat molt vot espanyolista. Un d'ells m'explica que tant se li és pagar més impostos doncs la seva família al sud de la península surt beneficiada, si l'economia aquí s'enfonsa se'n tornarà i el català i la nostra cultura els importa una bleda. Hi ha molta gent que viu a Catalunya i no se sent d'aquí però que vota en contra de la independència simplement per domini territorial. En contra del que pensen molts partits hi ha ciutadans de Catalunya que no són ni volen ser catalans. Això si, critiquen com funciona la seva regió tot i que votant en contra afavoreixen que Catalunya es pugui tornar de la mateixa manera. La seva.
  
  
• No només els medis de comunicació sinó també les empreses d'enquestes s'han convertit en eines de propaganda i no d'informació.
  
  
• El partit del govern Espanyol ha usat les estructures del seu Estat (en part pagades pels nostres diners) per anar en contra del que diuen part de la seva població. És l'actitud que cal esperar del que ens considera del seu domini i sense drets. Això si que es provocar divisions.
  
  
• El PSOE, tant avançat que es creu, nega el dret a decidir i diu als seus d'aquí que facin cas, que manen ells. Només el seguidisme està permès.
  
  
• El que ara manen al PSOEc deien que els catalanistes els hi treien vots, que s'havia de ser espanyol per a guanyar i conservar els vots de les zones amb gent immigrada el segle passat i ara que han fet fora els catalanistes tenen els pitjors resultats de la història. No n'aprenen: molts dels seus “espanyols” no són federalistes, són centralistes, volen el domini i han marxat a posicions que es mostren més “rojigualdas”. Però ells tant contents...
  
  
• Les CUP, la sorpresa agradable. No creia que entressin i tinc curiositat per veure si faran una bona tasca o tindran una actitud com la que ha portat a SI a estar fora.
  
  
• Els “arriba ejapanya” cridant com sempre dient que ells tenen la raó, que els seus vots, tot i ser pocs, valen molt més i s'ha de fer el que ells volen. Que els catalans només són els que els voten i la resta no mereixem res. Es pensen que el desig d'independència és només d'una persona. Són superiors, és clar, i ho saben tot. Ara que aquesta persona ha guanyat però no per majoria absoluta proclamant al vent que Catalunya vol continua sotmesa.
  
  
• Els votants han donat una majoria als independentistes però jo només compto 71, caldrà veure que faran el 13+3 que els altres compten. Els primers tenen un electorat molt barrejat però com a mínim reconeixen el dret a decidir i a l'autodeterminació. Dels últims, amb els que estic d'acord en moltes coses, no sé com actuaran en aquesta nova etapa.

Tot i que ara els 50 de CiU són independentistes quan abans no l'eren, els resultats de CiU seran explotats per la caverna i suposaran un pas enrere perquè hi ha molta gent que no s'atura a pensar, es queda amb els titulars.

Cal anar a aquesta gent: mostrar el robatori econòmic, la manca d'inversions que té com a objectiu l'enfonsament de l'economia catalana i la seva actitud etnicida. Cal anar fora, a Europa i resta del món per mostrar com és Espanya, portar-la als tribunals internacionals i mostrar que de democràtic només de paraula.

I sobre tot, no donar res per guanyat fins que sigui un fet.

Nacionalisme espanyol prioritari a la democràcia

“Franco també organitzavareferèndums, era la modalitat preferida dels dictadors”

Els dictadors, coneixedors de la preferència per sistemes democràtics intenten donar-se legitimitat copiant un procediment bàsic d'aquest sistema: la consulta al poble tot i que, a diferència d'un sistema democràtic manipulen els resultat.

En Franco també tenia unes lleis que deia que s'havien de complir. Aquestes incloïen, entre altres coses, la prohibició de partits polítics i la pena de mort.

Que no senyors del PPSOE i seccions territorials a Catalunya! referèndum vol dir democràcia. Com es pot negar a un poble una consulta sigui pel tema que sigui i dir-se demòcrata?

Ens diuen que és democràtic no consultar a la gent perquè no ho permet la constitució quan el que és demòcrata és acceptar les decisions del poble. Una llei ha de ser ètica i no com les d'en Franco o com aquesta constitució que prohibeix el dret a decidir d'un poble.

Ens diuen que se senten tant catalans con espanyols i volen ser les dues coses. Quan ens diuen això en realitat ens deixen clar que són espanyols. El ser català és circumstancial de lloc. Si permeten els menyspreus a Catalunya, el robatori dels impostos i les imposicions és que estan clarament d'un costat. Acceptar viure amb algú que t'amenaça tota l'estona per si te'n vas és posar-se del costat de l'agressor. Que ho diguin clarament: “ens sentim espanyols i volem ser espanyols i que aquesta terra estigui dominada per espanyols” En una Catalunya independent podran escollir la seva nacionalitat però no! no tenen prou en tenir la seva sinó que els que no volem ser espanyols ho hem de ser per coacció, perquè és la seva voluntat. Per a ells tots els drets però no pels altres. Bé, alguns drets, els que ells tinguin a consideració donar-nos. Mira que bons que són!

Volen una federació quan un estat d'autonomies és en teoria un estat federal amb origen no voluntari per part de Catalunya, però bàsicament federal tot i que amb un altre nom. Encara que s'aconseguís una situació d'igualtat inicial (que ells tampoc volen perquè és la submissió els seu desig), tard o d'hora tornarien a imposar-se com han fet durant els últims tres cents anys. Ho saben. Ho tenen molt clar, però tot sigui per mantenir aquesta nació sota el domini de la seva.

El que és pot afirmar és que en Franco estaria molt orgullós de tots aquests que neguen el dret a decidir d'un poble i defensen la unitat de l'imperi. Del seu.

Una bona notícia

És d'agrair públicament aquest gest de l'empresa de subhastes i dels que tenien al seu poder la carta.  Pot semblar petita però al món actual potser no és tant habitual com ens agradaria.

 Balclis retorna als descendents de Lluís Companys la carta del president que havia de subhastar

Quan els que s'anomenen demòcrates no ho són

Els nacionalistes espanyols:

La Rosa Díez: 

«Els nazis també van aconseguir molts vots»

La Esperanza:

"Ara es veu, amb tota la cruesa, el greu error del TC en legalitzar Bildu en contra del Suprem"

 El Gallardón:

la independència "no serà respectada" per la comunitat internacional si es fa "al marge de la llei" 

Quina mania tenen aquests en anomenar antidemòcrates o nazis els que no pensen com ells (recordem que a les últimes eleccions al Parlament també va di r que els catalans érem nazis per haver votat SI mentre ells tenien uns pocs vots). I quin cinisme en dir que tot ha de ser legal quan saben, i sabem, que les seves lleis diran que NO. Com es pot ser tant descaradament cínic dient-se demòcrates i actuant d'aquesta manera o impedint a un poble decidir?! El que si que podrien fer amb el seu sistema d'ensenyament és incloure als adults i ensenyar amb l'exemple d'altres que si són demòcrates perquè des d'allà no se sent ningú, ni els que es consideren d'esquerres defensar el dret de la gent a escollir.

 Els demòcrates:

Islàndia diu 'sí' a canviar la Constitució a partir d'una proposta popular

Acord pel referèndum d'Escòcia

 

 

Jaimitooooooosssssssssssss!!!!

 HA, HA, HA, HA, HA, HA ...!!!!!!!!!

"La nación española tiene 3.000 años de historia"

No vull pels meus fills l'educació que volen aquests.  No només per les seves imposicions nacionalistes espanyoles, el reforçament d'idees de superioritat, de menysteniment d'altres, la negació de la nostra identitat, la voluntat d'eliminar la nostra llengua i la reescriptura de tot al seu gust; sinó per la ignorància que provoca.

Jaimitooooooooooooooo!!!

HA, HA, HA, HA, HA, HA ...!!!!!!!!!

"els catalans van matar Jesucrist"

 

 

Ministre espanyol de propaganda

Aquest tertulià d'una cadena de televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de l'independentisme és l'escola en català.

No entraré a discutir aspectes massa elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el que “treia profit”, parlaven de corrupció.

A l'assignatura d'història només hi havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es van deixar, especialment en el referent a la literatura.

En aquest ambient vaig estudiar. I tot i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola, hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va resultar.

No tinc por!

-->

Moltes coses han passat des de la manifestació de l'11 de setembre. Tot s'ha accelerat d'una manera que mai ens haguéssim pensat gràcies a l'impuls de la societat civil. No tinc gaire a afegir a tot el que s'ha explicat d'aquell dia: gent per tot arreu. Molta més que el 10J. Tot el centre de la ciutat ocupat amb un ambient festiu, amb diferents fluxos de gent per carrers paral·lels doncs no es podia caminar. El senyor que et pica a l'esquena per demanar pas en castellà amb accent d'Extremadura o proximitats, que penses que simplement passava per allà però que en girar-te veus l'estelada que porta a l'esquena més gran que ell. Després la família, cadascú amb la seva estelada. Després la senyora amb un accent de més al sud, aquesta si, sense senyera, però és que la família que va al darrere les porta totes! ... En fi, un dia que mai oblidarem.

M'ha sorprès molt, i gratament, el President. La veritat és que ja l'havia considerat perdut, però el seu comportament a Madrit i els passos que ha seguit darrerament m'obliguen a fer-li la última confiança. I dic bé que és la última perquè d'aquesta o ens sortim o ho perdem tot. La decisió que ha pres l'obliga a tenir èxit de totes totes. Al final del procés deixarà la política però voldrà fer-ho com un gran personatge de la història de Catalunya i no com un fracàs dins d'uns Espanya uniforme, fosca, cada vegada més tancada i, diguem-ho clar, més ultradretana i excloent. El camí ha estat seleccionat. Si perdem no hi haurà perdó. Ens ho demostren amb les retallades del pressupost, la centralització de competències i els menysteniment del Parlament i les seves decisions.

Hom repeteix sovint la famosa frase d'en Ghandi “Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i, finalment guanyes” indicant que estem a la darrera fase i que ens queda només guanyar. Potser és cert per a alguns però, la majoria encara hi és a la primera: ens ignoren, ignoren, i no saben res de res i continuen amb el mateix de sempre: Ells són molt bons, nosaltres som els perduts per culpa de l'ensenyament en català, del tripartit, dels medis de comunicació, que si ETA està al darrere, etc, etc. En resum: espanyol bo, català dolent!!!. Cap tipus d'autocrítica. I continuen amb allò que ells són demòcrates però nosaltres no, metre neguen una consulta popular, ens neguen qualsevol dret que no els convingui, i han convertit la seva constitució en una presó. Una constitució marcada pels temps en que es va escriure (amb soroll de sables), que ara defensen aquells que el seu dia la van rebutjar i que són els primers en no complir (cooficialitat de llengües a les illes i al País Valencià, o el finançament) Ens acusen de voler trencar la societat quan ells són els primers en diferenciar-la quant utilitzen o amenacen amb eines pagades per tots en contra d'una part de la població que ells diuen seva: serveis d'intel·ligència, jurídics, militars, Que són les seves eines! No les nostres, i així reconeixen de manera implícita que aquest és un territori ocupat.

Continuen amb les seves pressions i amenaces: Ens diuen que hi haurà boicot. Però no ens diuen que aquest ja hi és. Fa dos o tres anys que ja es podia llegir a una revista d'empreses alimentàries que entre una tercera i una quarta part de ciutadans de Madrit rebutjaven productes catalans. I el boicot obert ja l'han començat sigui quin sigui el resultat.

Per part nostra s'ha obert una etapa esperançadora, excitant i sobre tot, il·lusionant (“amb il·lusió” mira per on ...) i NO TENIM POR a les seves amenaces, insults i menysteniments. Només tenim por de que ens facin desaparèixer com a poble però això és el que ens fa lluitar. Qui voldria viure amb una parella, un veí, que et tracta d'aquesta manera? Això si, cal lluitar fins al final, fins que puguem dir “blat, al sac i ben lligat” 

 Enllaço aquí una lectura recomanable

BONA DIADA

Utilitat

Algunes vegades m'han preguntat, i he vist a la xarxa, unes qüestions que es poden agrupar: Per a què serveix penjar estelades? Senyeres? Per a què serveixen les marxes? Les consultes? Per a què serveis les manifestacions demanant la independència? Molta gent pensa que tot això és una pèrdua de temps i que no s'aconseguirà res.

Si que serveix!. Es va creant tot un clima adequat, una insistència necessària per a aconseguir aquesta meta. Diem que no ens conformem. Que volem fer-ho i ho recordem tota l'estona. Que ningú se n'oblidi, especialment els d'aquí perquè som els principals responsables del procés.

Em diuen que la manifestació del 10J no va servir per a res. NO!. Com a mínim a mi em va servir per a adonar-me que no era una cosa rara. Érem molts i va quedar clar que hi havia una força latent a partir de la qual es pot construir. (o tenir por pels contraris). Les imatges parlen per si soles independentment de les estimacions de participació (què haguessin dit els medis de comunicació espanyols si la mateixa gent hagués anar a demanar ser els seus esclaus, els seus súbdits?). Allò ens va donar ànims i força per continuar, i per això dimarts hi tornem. I s'afegiran aquells que es van penedir de no haver estat a aquella.

I per a aquesta mateixa gent que s'ho pregunta, va servir perquè facin la qüestió i en reflexionin, i perquè molts perdin la por i faci el pas definitiu, sumant.

Que no ens manipulin!!!

Final de vacances. Han passat moltes coses darrerament en la lluita per la independència. Tantes que no he posat gairebé res en aquest lloc. Cada esborrany que feia quedava superat en poc i sense temps per actualitzar la informació. M'he vist superat. És un bon senyal. Fa anys no hi hauria tingut ni material per escriure.

Avui però, ha estat un dia patètic. El Govern pidolarà a Espanya uns diners que ens han fotut abans. (De tot el que donem uns 16.000 M€ a l'any no tornen i demanem uns 5000). Diuen que no acceptaran cap exigència política a canvi al mateix temps que el President diu que no anirà a la manifestació. Per a mi això és una claudicació. Ha escollit bàndol. No al costat dels que volem un estat propi sinó al costat dels que volen continuar de genolls, pagant i pidolant una part del que paguem.

No només no anirà, sinó que demana que sigui massiva per tenir arguments per anar a parlar amb l'amo Rajoy sobre com ens continuem sotmetent. Quina barra!!!! NO Sr. President, com a mínim jo NO ANIRÉ pel pacte fiscal. NO EL VULL. És baixar-se els pantalons. Hem de gestionar tots els nostres diners, tota la nostra legislació, la cultura/educació, és a dir, hem de gestionar tot el que és nostre: Hem de tenir un Estat.

Ja fa temps que es parla de que els polítics s'han quedar darrere, però avui el President ho ha confirmat. Dels militants no podem esperar gaire doncs el pertànyer a un partit provoca limitacions, així que haurem de ser nosaltres i l'onze de setembre de 2012 ho hem de deixar molt clar. Com ho vam fer el 10 de juliol de 2010. A la merda el pacte fiscal! L'únic a pactar són les condicions de separació.

IVA va, IVA no ve!

Curva de Laffer.  T: ingresos per un impost t (%). Font: Wikipedia.

Dons si, a “jodernos”. És el que els agrada! Com gaudeixen aquests! Sobre la pujada de l'IVA hauríem de preguntar-nos (entre parèntesi la meva resposta):

- Servirà per donar serveis als ciutadans? (no)

- Aturarà les retallades en sanitat i educació? (no)

- Augmentarà el dèficit fiscal? (si)

- Aquests diners aniran a pagar interessos manipulats per a aconseguit més rendibilitat dels que els manipulen? (si)

- Mostren que la gent no els importa? (si)

- Mostres que qui mana són uns pocs amb molts diners? (si)

- Democràcia? (no)

- Els principals responsables de la crisi viuran millor? (si)

- Els pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran als tribunals? (no)

- Aquests pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran amb unes pensions elevades a més del seu elevat patrimoni? (si)

- Augmentaran l'atur en reduir-se les vendes? (si)

- No ingressaran el que pensen perquè augmentarà el frau fiscal? (si)

- L'augment de l'atur provocarà una reducció dels ingressos i un augment de les despeses socials?(si)

- Els ministres de hisenda i d'economia no tenen ni idea de que cal fer i simplement són executors de les ordres d'altres (Agències de qualificació, món financer, ...)? (si)

- Els treballadors som considerats els culpables de la crisi i ens ho fan pagar de manera majoritària? (si)

- Els bancs han estat enganyant amb preferents i similars i la gent estafada no recuperarà els diners? (si)

- Els bancs han estan fent desnonaments a qui els hi va donar una hipoteca sense mirar-s'ho gaire, que treuen els pisos a subhasta, se'ls queden per la meitat del preu actual de mercat, mantenen el deute de la gent desnonada condemnant-los a la pobresa de per vida? (si)

- Que ara que els bancs tenen un problema amb tant pis volen fer un banc dolent per treure's el problema de sobre?(si)

- Que els nostres diners aniran a aquests bancs? (si)

- Els bancs continuaran tenint beneficis milionaris? (si)

- Es continuaran construint línies de tren d'alta velocitat on no fa falta? (si)

- Faran el corredor del Mediterrani? (no)

- Ens trauran els peatges? (no)

- Amb la pujada dels preus de llum, electricitat i ara de l'IVA, la gent amb salaris o pensions més baixes són els més perjudicats? (si).

- Els diners van a pagar gent que aplaudeix efusivament quan s'anuncien mesures en contra de la major part de la població? (si).

- Aquests que voten i aplaudeixen les retallades tenen la vida assegurada? (si)

- En definitiva: millorarem alguna cosa? (no, empitjorarem)

Amb o sense IVA?

Necessitem un lider!

Al meu últim escrit parlava de que arribat el moment molts independentistes es dediquen a perdre el temps. Per uns només l'estelada groga, pels altres la blava; que si no estàs o votes el meu partit ets un botifler; que si un partit no pot ser independentista si va fer el tripartit; que una vegada va dir A quan havia d'haver dit B que és el que esperava que quadrés amb la independència. Ximpleries i més ximpleries que ens fan perdre el temps. I estic parlant de la societat civil que és la que hauria de fer alguna cosa per compensar l'apatia dels polítics. Aquestes discussions són una de les causes que tinguem cinquanta mil organitzacions independentistes. Ja que sembla que no es puguin unir, caldrà coordinar-les. Però les mateixes causes que fan que n'hi hagi tantes fa que cap persona d'aquestes pugui fer-ho per no posar-se en contra els altres. Són així, que li farem!

En llegir la noticia de l'adhesió d'en Josep Guardiola a la marxa per la independència que es va fer a Lleida, se m'ha obert un fil d'esperança a partir d'una idea que molts hem tingut. Ell podria ser la persona que coordinés els moviments independentistes des d'una posició neutral. És un lider. Ja ho ha demostrat!. I és considerat un heroi per molts, no només pels èxits d'un equip de futbol, sinó per la filosofia amb la que ho ha aconseguit. Aquesta manera de fer la podria aplicar molt bé a aconseguir la independència. No hauria de fer por als polítics doncs una vegada aconseguit l'objectiu principal, i esdevenir el primer president del nou Estat lliure, amb capacitat de decidir el seu destí, podria deixar pas a aquells que tenen altres ambicions.

És una opció amb molta responsabilitat. Una decisió que només ell pot prendre però que tindria el recolzament d'una àmplia majoria de la societat civil. De fet, seria la nostra responsabilitat donar-li tot l'ajut i suport necessari. Potser aquesta idea és una mica inconscient o demanar massa però es que hi ha moments en que un es desespera veient que la cosa està a tocar però, no s'arriba per manca d'unitat i vull “aixecar-me d'hora” i que siguem “imparables”.

51% i ara què?

Què els espanyols volen eliminar el català és un objectiu més que conegut. També que els que defensen el bilingüisme són aquells que no parlen el català ni volen. Tothom se'ls ha de dirigir en el seu idioma que consideren superior, tal i com ells es consideren amb els catalans. Són els conqueridors. I una vegada més utilitzen el seu tribunal espanyol demostrant el seu dret de conquesta actuant allà on saben que poden acabar amb el català, pixant-se a sobre de les decisions i dels representants del poble català escollits en unes eleccions.

Aquest dret de conquesta els porta a considerar que tot el que hi ha a Catalunya els pertany. Així, tot i que paguem més i se'n porten bona part dels nostres impostos ens consideren insolidaris.

Mentre, l´última enquesta del CEO diu que ja som un 51% els que votaríem SI a la independència i tot i que aquesta dada és important, encara ho és més la tendència d'increment. El problema és que és CiU qui recull la major part del vot sobiranista. Una coalició formada per un partit que no se sap i un unionista. Un grup que baixa el cap en quant els amos parlen i que no mostra cap intenció de portar-nos a l'estat propi que deien. Estan lligats de mans per grups de pressió espanyolistes o és que són unionistes? La sensació és que han proposat un pacte que saben que serà rebutjat, hauran complert amb la promesa electoral i la culpa serà dels altres i així quedarà la cosa com qui no sap i mentre Catalunya enfonsant-se més i més. És com si visquessin en un món paral·lel quant moltes persones ja han expressat el seu desig d'independència, entre els quals es troben antics militants del partit tant espanyolista i uniformitzador com el PPs, com en Curtó (tertulies COM) o la Nebrera. Fins i tot a les illes un dels seus diputats se'ls va girar en contra per la seva política etnicida respecte al català.

Ara que sembla que tenim les condicions per a donar un bon impuls, tenim un govern tant apàtic que cada cop és més clar que ha de ser la societat civil qui faci el pas.  Però com per això faria falta que els sobiranistes es deixessin de ximpleries sobre si l'estelada groga o blava o sobre qui no ha de manar després, o sobre altres discussions bizantines, potser seran els espanyols que finalment ens facin fora mantenint intacte el seu orgull de fidalgos.  Cal seguir pressionant.

Marató de pobres i enganyats

Que bonic!, Quina metàfora més encisadora!: cinc persones arriben a un lloc on només hi ha quatre cadires. Una s'ha de quedar fora però finalment les mouen per poder seure totes cinc a l'hora.

De que van? Aquest concepte de compartir potser el tenim la majoria de les persones però no els que mouen el sistema que se'ns ha escapat de les mans. Resulta que de cadires n'hi ha per tothom però alguns es dediquen a acumular-les. Amb el temps, els que tenen la major part de les cadires també es faran amb aquestes quatre que queden i si volem seure, haurem de pagar. I de les cinc persones, amb molta sort, una podrà assumir-ho. Només es podran usar les cadires si donen beneficis als propietaris. A més, cal pagar per unes cadires situades en un lloc erm mentre que els propietaris tenen milers situades al costat de paisatges de postal, envoltades per jardins i piscines.

Missatge: us han fotut les cadires! No podeu esperar res de la gentussa que encara no té prou amb tanta cadira que vivint mil vides no les esgotarien! Us heu d'espavilar solets repartint el poc que teniu, els poc que us deixen! I, per suposat, la culpa es vostra per voler tenir-ne una! Els que tenen moltes cadires riuen pensant el “bons i tontets” que sou.

LLibres abandonats

La Diada de Sant Jordi acostumem a regalar llibres nous. Normal. És el dia del llibre (i la rosa). Sempre es parlar de les novetats, de llibres nous. Avui vull recordar aquells llibres usats, vells, dels quals la gent se'n desfà. El final, quan ja no es volen, hauria de ser el regal o la venda però, moltes vegades la gent no vol fer l'esforç o, simplement, ningú els vol. Ni a les biblioteques! cosa que mai he entès. I així acaben a les escombraries. Algunes persones els hi donen una darrera oportunitat deixant-los al carrer, al costat dels diferents recipients per als residus per si algú els vol aprofitar. Com m'agraden el llibres, i soc un defensor de la reutilització (després de la reducció i abans del reciclatge), no em puc estar de donar-lis un cop d'ull i imaginar-me una història al darrere. En tinc uns quants, entre ells algun repetit doncs ja l'havia comprat al Mercat de Sant Antoni (llibre usat i valorat). Les tres últimes adquisicions, han estat:

 “La Batalla de Stalingrado” (2006, RBA), una traducció al castellà de “Enemy at the gates. The Battle for Stalingrad”, (1973) d'en William Craig. És un llibre de baixa qualitat, fet per a una d'aquestes col·leccions que ens presenten després de les vacances o amb l'any nou. Tot i l'aparença, el contingut és de la màxima qualitat: un clàssic de la història militar allunyat d'algunes visions a les que ens han acostumat. Molt recomanable per a qui interessi aquest gènere però potser una decepció per qui es va veure atret per la portada i pensa en films de Hollywood.

 “Episodis de la Història de Catalunya” (1975, Ed. 62), És un recull de texts publicats a altres llibres, de diferents historiadors, dirigida per en Jaume Sobrequés i Callicó. Són en total tretze capítols agrupats en quatre èpoques des de l'antiga fins a la Setmana Tràgica. Donada la data em fa la sensació de que és d'aquells llibres fets per a recuperar el coneixement de la nostra història, abandonada per l'educació d'algunes generacions. Jo que vaig estudiar secundària durant els vuitanta, no vaig tenir mai una classe d'història catalana. Només Espanya, Europa i el món en tenien. Nosaltres no. Tot el que ara sé ho he aprés de més gran, sense mestres ni professors. Llàstima no haver tingut llibres com aquest abans.

 “Parleu Més Bé el Català” (1981, 7à edició, Ed. Claret), de n'Antoni Ferret. Un llibre complementari del “Parleu Bé el Català” (que no tinc), (...) adreçat a ajudar-nos a superar un dels efectes cabdals de l'estat de postració i de descurança en què la nostra llengua ha jagut durant tant de temps (...), amb sinònims, mots típics no gaire usats, modismes, frases fetes i dites populars. Em recorda l'època de la Norma: Aquell redescobriment d'una llengua que havia deixat d'usar de ben petit en viure en una barriada on la gent la ignorava. La prova a l'escola per la qual vaig adonar-me'n que jo mai havia sortit de la ignorància. La vergonya que vaig sentir d'haver oblidat la meva llengua materna, de parlar-la malament. Com a conseqüència vaig acumular targetes d'autobús on sortien expressions correctes de la llengua: seure, entrepà, haver de, ... amb un format semblant.

A vegades penso que aquests llibres pertanyien a una persona gran que ens ha deixat o ha hagut de marxar de casa i hem nego a pensar que els considerés una nosa. De moment estan sans i estalvi, amb simbiosi: jo els conservo i ells m'ensenyen.

Hipòcrites

Una prova més de l'existència del PPSOE i de l'hipòcrites que arriben a ser.

I quan parlen de Catalunya...

Som persones?

Com a cada vaga tenim els comentaris típics: que si els piquets, que si el dret a treballar, que si no serveix per a res, etc, etc.

El que hem de tenir clar és que hi ha un grup de persones més reduït a la societat que als que anomenem empresaris o patrons. Tot i que hi ha excepcions, la majoria només pensen en el seu benefici personal. Els treballadors els necessiten per al seu procés però si ho poguessin fer tot amb màquines ho farien. De fet, és fa en tot allò que és possible. L'únic que manté llocs de treball en un món capitalista, és la capacitat humana de fer certes tasques que ara per ara no es pot fer amb esclaus electrònics/mecànics.

La resta de la gent vol viure i amb una mínims de qualitat i pensa que té dret a fer-ho. Quan no s'arriba a un acord tenim uns enfrontaments on cadascú utilitza les eines adequades per aconseguir els seus interessos. Per tant, el que hi hagin piquets, amenaces patronals als treballadors, entrades a polígons industrials bloquejats, sancions i acomiadaments futurs a treballadors pel seu suport a la vaga, manipulació de la informació hauria de ser quelcom assumit per tots sense que ompli totes les notícies.

És absurd parlar de coses com el dret a fer o no fer vaga en el moment en que hi ha amenaces a treballadors; o tancaments patronals de l'empresa obligant els treballadors a fer vaga, estalviant-se els costos d'una jornada de treball la producció de la qual recuperarà comprimint el pla de treball d'alguna de les properes setmanes incrementant el ritme (incomplint la llei de prevenció de riscos laborals) recuperant la producció.

Un altra cosa curiosa és l'intent de negar la realitat de la societat. Hi ha hagut, hi ha i n'hi hauran treballadors. És impossible, com pretenen alguns, que tots ens fem empresaris (i jo ho podria haver fet), emprenedors, etc..Sempre hi haurà una classes o part de la població treballadora. Un exemple és el dels treballadors autònoms amb la seva doble cara de treballadors i empresaris. Alguns, entrant en aquest joc i per raons personals, neguen la primera part dient-se nomes autònoms i anant en contra dels interessos dels treballadors per compte d'altri. No se n'adonen que molts dels seus negocis funcionen en gran part gràcies a aquests treballadors (tendes, assegurances, mercats, serveis a domicilis, transports, etc) i que quan vulguin, empreses grans els poden fer fora del mercat, recordant-los que són en el fons.

Donaria per escriure llibres. He de reconèixer que he escrit aquesta selecció com a activitat personal dins la vaga, per a “picar” a algun conegut que sempre està bé discutir una mica :). Amb respecte, per suposat!

Només com a punt final: “Els treballadors volem que se'ns consideri persones a la nostra vida professional, no només com a clients, amb dret a tenir una vida personal. Volem participar en el desenvolupament econòmic però no com a simples eines o esclaus d'un sistema que només mira pels beneficis d'uns pocs.”

Teresa Pàmies. Descansi en pau

(...) Era un xicot del meu poble aquell que plorava a la vora del Ter.  Havíem cantat junts a l'Orfeó Balaguerí, i marxà al front no com a voluntari, sinó mobilitzat per les darreres lleves.  I en parlar de tot allò que ens queia damunt, va dir-me una cosa que tampoc no he oblidat: "La culpa la teniu els polítics".

Un crit insòlit, perquè aquell noi volia municions per a poder continuar lluitant en un combat essencialment polític.  Li ho vaig dir, i ell insistí: "La teniu els polítics perquè entre vosaltres no us enteneu.  Anarquistes i comunistres, els d'Esquerra i els d'Estat Català, els del POUM i els cenetistes, els ugetistes i eslnegrinistes, els prietistes i els largocaballeristes";  El repertori era llarg.  "I tu què ets?", vaig preguntar-li. I ell va donar una resposta que encara em fa rumiar: "Jo sóc un soldat que ahir era pagès i demà tornarà a ser pagès".  I explicar la seva idea afegint que si ell no podia complir com a soldat, la culpa la tenien els dirigents republicans que es barallaven mentre mancaven municions per als fusells, per al seu fusell que encara servia, que encara conservava i que no llençaria al Ter.

Però el fusell del Joan anà a parar a la muntanya de fusells que s'anava formant a l'altre costat del Pirineus (...).

(Teresa Pàmies. 1974.  Quan érem capitans.)


Descansa en pau Capitana!

Són com són i no canvien (II)...Ni ho faran

No ho faran i ens ho volen demostrar fins a l'infinit. Són com sempre, els agraden temps passats i hi tornen: Repressió policial a l'estil dels grisos franquistes i consideració del poble com a enemic, censura; imposició d'una bandera, que passarà de ser ignorada a odiada, per una senyora ejpanyola que han posat de com a delegada de l'estat preocupada només per imposar els seus símbols (molt exigir “totes” les banderes però a edificis públics de les seves tropes només n'hi ha una); el corredor central; els atacs a la llengua, a les organitzacions catalanes (mentre donen diners a organitzacions filo-feixistes), consideració de Catalunya com un país ocupat assumida fins i tots per ells; recentralització; negació dels diners que toquen a Catalunya aprofitant-los per incrementar el nostre dèficit i a més culpar-nos. Amenaces.  Si fins i tot ens neguen fons procedents de la UE.

Estem sota una ofensiva repetida en tots els fronts, amb una cinquena columna representada per ciutadans que tot i viure a Catalunya tenen uns lleialtat tal per Escanya que prefereixen veure els seus veïns, empobrits econòmica i culturalment, i sotmesos per imposar un DNI. Mentre, CiU, aquell govern que prometia ser dels millors, no fa res més que acotar el cap. Com sempre, no sabem si formen part d'aquests ciutadans lleials als ocupants; que tal se'ls dona mentre visquin bé o, simplement, no ho consideren el seu problema. El 40% dels nostres impostos són espoliats. Ens diuen allò de que els paguem els ciutadans, no els territoris. Però, hipòcrites i cínics! si la gent viu a territoris i les inversions a territoris repercuteixen a la gent!!! El mateix amb les retallades: aquí ja s'han fet però quan, per fi, es decideixen ells a retallar, diuen que nosaltres també. A retallar més que si ells retallen, Catalunya també i el passat no importa (pel que convé).

La veritat és que cal resistència per a aguantar a aquesta gent que no ens respecta en el més mínim . Mentre, els partits catalans fent cadascú la seva guerreta particular: ERC, SI, CUP, Reagrupament. Cansen els nostres partits.

Estic fart i cansat però no hem donaré per vençut. És una cursa de fons on hi ha un moment de fatiga que cal superar per arribar al final. L'esperança de que així sigui és a la societat civil. Esperem que l'Assemblea Nacional de Catalunya sigui prou forta com per a empènyer a aquests polítics que no mouen el cul més que per anar d'una cadira a un altre. Tenim presa, molta presa! No hi ha estadis intermedis: Estat Propi o desaparició.

Són com són i no canvien

Aquest personatge que ens va il·luminar amb el manding com a resposta a una qüestió sobre el català la justícia devia estar gaudint dels seus pensament, del que li agradaria fer: En un català lligat per les mans a qui li flagel·la:

Te llama(s) Jo(r)ge:

No!, em dic Jordi! Flashhh!

Jo(r)ge!

Jordi! Flashhh!

Jo(r)ge

Jordi! Flashhh!

...

I finalment somriu en pensar que el català ha d'assumir que des d'ara, i gràcies al seu bon fer en fer-nos usar la seva llengua superior, tindrà l'honor de dir-se Jo(r)ge!!

Canvieu Jo(r)ge per “Toby” i Jordi per “Kunta Kinte”. Manding per cert!!!

Recordeu aquella sèrie?: “Arrels” Flashhh “Raizes c..o”!!

Dickens 2012 - Homenatge des de Catalunya

Avui fa 200 anys del naixement d'en Charles Dickens (1812-1870). L'Assumpta al seu blog va proposar fer-li un petit homenatge que, per a mi, representava un bon motiu per a fer la primera lectura d'un llibre d'aquest autor. Consultada la seva bibliografia vaig escollir-ne el que més s'esqueia amb les meves inquietuds:

Títol/Any: “Temps difícils” (1982)

Títol original /Any:  “Hard Times”, publicada en capítols mensuals el 1854

Editorial:   Edicions 62

Traducció de Ramón Folch i Camarasa

Pàgines: 285.

(Aquí no trobareu un comentari formal. N'hi ha de molt bons a la xarxa. Sinó la meva visió reduïda perquè el que cal és llegir el llibre).

L'obra fa un retrat de la societat industrial capitalista del segle XIX amb unes classes socials molt marcades: la treballadora i la senyorial (burgesia i noblesa) que viuen a una ciutat monòtona, fosca i altament contaminada amb un nom que ho diu tot: Coketown.

La sensació que em porto és que les coses no han canviat gaire. Gran part de la contaminació ara no la veiem a Europa, però hi és (amb nous compostos i segurament amb més extensió). Les ciutats potser no són tant monòtones i els treballadors han millorat la seva qualitat de vida però que les coses tornin a ser con les va descriure en Dickens està a la ment de molts, i cap allà ens volen tornar quan ens collen els mateixos que han provocat la crisi actual.

La major part dels personatges són retractats amb uns comportaments molt rígids però els podem reconèixer fàcilment a l'actualitat. Qui no coneix un Mr. Gradgrind, l'home que només reconeix “fets” oblidant els sentiments. Qui no coneix personatges que en nom de l'economia o del seu profit (fets) i de manera freda (sense sentiments) condemnen a milers de persones a l'atur, a perdre els seus habitatges, a la desesperació...?

I Mr Bounderby? El propietari del banc de la ciutat i de la fàbrica que dona feina als treballadors. Diu a tothom, amb orgull, el pobre i poc estimat que era de petit. I sempre recorda que s'ha “fet a ell mateix”. Ell sol. Tothom l'ha d'admirar per això. Fals com ell mateix! Els treballadors no són més que una massa que només volen menjar com a reis amb coberts d'or.

Qui no ha conegut un Mr. Bounderby que ens recorda sovint que va crear una empresa “fent-se a ell mateix”, treballant molt i molt, i molt i molt, sol, d'una manera que només ell és capaç? I per això considera la resta del mortals inferiors o incapaços i, per atribuir-se tot el dret a fer el que vulgui a la seva empresa, amb la gent contractada i agafant-se el dret “moral” de fer i desfer per sobre de la llei. Qui no coneix aquell que creu que els seus treballadors només volen fer-se rics a costa seva? Que cobren massa i treballen poc?

Entre aquests i altres personatges que actuen rígidament, a contracor o amb un sentit estrany, trobem la Sissy, una noia sensata, dolça i emocionalment intel·ligent, una illa de color i benestar que ens dóna un respir dins l'ambient de l'obra.

Espero que igual que a les vostres vides trobeu Mr Gradfrind i Mr Bounderby, tingueu la sort de tenir a prop una Sissy.

Pamflet al tren

Avui al tren m'he trobat un text de la CGT informant que feien una manifestació a la tarda a Barcelona en defensa del servei públic ferroviari.

Avanço que en molts aspectes d'organització de la societat estaria d'acord amb ells però hi ha coses molt criticables:

“La subida de tarifas en Catalunya es discriminatòria con el resto del estado donde el incremento es mucho menor” Es clar, si els hi paguem nosaltres! El 40% dels impostos que paguem a Catalunya, independentment del nostre sentiment nacional, no tornen. Ep!! i la discriminació s'aplica en general, les tarifes són una cosa més. I si parlem també d'infraestructures en general? De no poder decidir? De que uns tribunals tombin el que decideix el Parlament, etc.

“La Generalitat deja tirados a lo vecinos de la línea de Lleida a la Pobla de Segur, a la vez que regala millones y más millones de euros a la ruina de Spanair y a las desiertas pistas de aterrizaje de Alguaire”. I l'Estat s'ha gastat 10 vegades més en ajuts a Ibèria i li ha montat un aeroport per a ells, on les taxes no s'augmenten per no perjudicar-la. Escanya intenta deixar l'aeroport del Prat com a una simple recollida de passatgers cap a Barajas. També posa obstacles al desenvolupament del port i a l'eix ferroviari mediterrani. Tot això significaria desenvolupament econòmic i molts llocs de treball que no s'aconseguiran simplement perquè escanya ens vol escanyar econòmicament i només pensa en el seu profit. Han de ser més.

“La Generalitat de Catalunya apuesta públicamente por privatizar el servicio ferroviario que presta actualmente RENFE”. Doncs com a usuari de rodalies estic desitjant que facin fora RENFE. Soc partidari de que la gestió la porti una empresa pública catalana però no RENFE que ens ha mostrat una falta de respecte total als usuaris durant anys. Però, és Escanya qui no deixa que ens desfem d'aquesta empresa sense capacitat ni ganes de donar un bon servei.

“No se acabarán las averías y los transtornos que sufrimos cotidianamente los ciudadanos en Rodalies, si no se invierte en ampliar y modernizar la infraestructura de ADIF (...)”. Doncs com usuari, també els vull fora de Catalunya. També ADIF han mostrat poques ganes de donar servei. I si comparem les inversions a les rodalies de Madrit i Barcelona? Segur que veureu que el problema d'inversions és polític i el que ens perjudica és, clarament, Espanya.

Doncs si companys treballadors, entenc que vulgueu defensar els vostres llocs de treball i el servei públic. Faltaria més! En això teniu tot el meu suport. Però, l'escrit en castellà i amb un fons de culpar únicament la Generalitat quan hi ha altres responsables està fora de joc. Aquest mateix fons segueix línies similars dels partits més conservadors i nacionalistes espanyols. Els treballadors catalans tenim dos problemes globals: el socio-econòmic propis de viure en una societat capitalista i que el neoliberalisme està portant als extrems; i les imposicions, espoli, etonocidi i menysteniment d'Espanya que ens té colonitzats per treure'n profit econòmic escanyant-nos.

Jo no soc fill de cap Espanya!!!!

Finalment tenim la resposta.  En Arturo Mas ja ens diu que pensa:

Escanya són els pares.  Res d'independència.  Federació o confederació? amb una Espanya que ens vol eliminar i que ha demostrat mil vegades que no ho permetran, que són els amos?  Em pensava que era llest aquest, però sembla que tenim tot el contrari als "govern dels millors".  Aquí temin el virrei que deia a la darrera entrada.

Amb l'estimable col·laboració d'aquesta gent:

De nou el Pla hidrològic i a parlar castellà a l'escola.

Ets independentista i votes CiU?  Pot ser és JA el moment de replantejar-se les coses.

"Al Fossar de les Moreres

no s'enterra cap traïdor,

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor"

Ens escanyen

La setmana passada vaig escriure un esborrany que per manca de temps va quedar passat de temps. Deia això:

“De vegades em pregunto si els escanyols no estaran preparant una ofensiva tal que ens deixi reduïts a un territori feudal i que alguns ja s'apunten a ser virreis. Qui creus que és més nacionalista escanyol el PP o aquests que es diuen ciutadanos però només apliquen aquest concepte als seus i els nostres veïns?

Jo pensava que total, és la mateixa m... amb formes diferents però potser la solució és aquesta.”

Però el cap de setmana hem conegut el tancament de Spanair i la no realització de les obres de connexió ferroviària al nou moll de contenidors per part del ministeri escanyol de “Fomento” (que de fomentar a Catalunya poc) tot i tenir-ho pactat fins i tot amb una empresa xinesa. Tot i que a la fallida de la companyia aèria han contribuït nombroses causes el que tenim clar són uns interessos des de Madrit perquè aquesta i l'aeroport del Prat no tirin endavant. Volen que el nostre aeroport sigui la T5 com ha comentat algun pare de la seva constitució que ens engarjola, i que Ibèria sigui la única, amb base a la capital de l'imperi (perdut) i rebent fins a 10 vegades més ajuts que Spanair. Aquí tenim l'ofensiva!!! Una més.

El que té viure en un país ocupat

  Segur que som al 2012?

Poli bo poli dolent i poli de fora

De que va CiU? Em posen malat. En Mas fa de dolent, de sumisionista intentant evitar el divorci amb Escanya, recolzant un PP etinicida, que no fa res per aturar els feixistes a València o actuen directament a les illes, anticatalà i que encara ens vol escanyar més. En Pujol fa de bo dient que res a fer sota el domini escanyol però només parla quan ha de fer contrapés.

Al mateix temps ens en adonem que el govern de Catalunya pinta molt menys del que ens havíem pensat. Tant i tant anomenar l'Estatut perquè no tinguem més que un petit, petitíssim marge de maniobra. Es que ni policia tenim. Una simple gestoria com molt ben diu carquinyol al seu blog. Res més. Per això ho defensen els sumissos del PPSOE. I CiU? I ERC?

Però és que no hi ha ningú capaç de liderar la nostra societat cap a la llibertat? Quina enveja (molt sana) em fan els escocesos a qui desitjo el millor futur!! Ells s'ho han guanyat. Han escollit un partit independentista amb un lider seriós que lluita pel seu país. Aquí ens hem de conformar amb uns líders (?) patètics que donen més importància “a lo mio” que a la Nació i amb un munt de gent que prefereix pagar a canvi d'insuls i expressar-se en altra llengua abans de moure el cul.

PD. Això de la policia aquesta que es diuen Mossos d'Esquadra no té nom. Estic d'acord amb les seves reivindicacions com a treballadors però protestar d'aquesta manera utilitzant la llengua i adaptant la dels altres només em fa pensar en que és una policia Escanyola. No és la meva!!! la meva s'expressaria en català com a llengua pròpia per reclamar els drets que es mereixen. Sembla que són la federació catalana de la policía nacional o de la guardia civil. Vergonya Srs., Vergonya!

Denominacions errònies

Molts ja fa temps que considerem el PSC com a la federació catalana del PSOE.  Doncs estem equivocats.  No és una federació, es un partit sotmès de manera voluntària al partit espanyol.  De fet s'anomena Partit dels Socialistes de Catalunya.  De Catalunya, no socialistes catalans o socialista català.  Ens ho confirmen fins i tot militants del propi partit o, millor dit, ex-militants.  I ho verifiquen en Rubalcaba que vol un partit únic i la Carmen Chacón ja està dient els “viva Escanya” que li havien demanat.  Res ha canviat tot i posant un nou cap visible.  Mantenen la idea d'un estat federal irreal que manté Catalunya sotmesa a Escanya i en espanyol. 

També estem errats quan usem la paraula “unionista” per referir-nos a gent que no vol la independència.  Tot i que la paraula unió és neutra, té una certa interpretació positiva quan es parla de comunitats.  Però de positiva no té res per aquell poble que queda per sota de l'altre.  Així que a partir d'ara em referiré a ells com a submisionistes o sotmetionistes perquè a més de ser submisos volen sotmetre els altres.

Com que el nom de PSC és incorrecte dons l'únic que és veritat és Partit (un socialista mai pot donar suport als “mercats” ni privatitzar grans empreses estratègiques ni negar el dret de llibertat a pobles, ni ser neoliberal o simplement liberal, etc), per poder mantenir les inicials podrien canvia a Partit per Sotmetre els Catalans o Partit dels Submisos de Catalunya.

Blog Xarel 10 - El concurs de les 1000 entrades

Quan vaig incorporar-me a aquest món dels blogs no m'imaginava com era en realitat.  De fet, un canvi de feina em va fer perdre companys amb els quals mantenia una tertúlia diària a l'hora de dinar.  A la nova feina, en una empresa petita aquest tipus de gent no hi era i trobava a faltar la discussió que obliga a  ordenar idees.  Escriure en algun lloc era la substitució.

El que m'he trobat és la connexió amb un munt de gent, amb un nivell molt elevat i amb diferents temes.  Un dia vaig trobar un blog d'enigmes: Xarel-10.  I com no puc evitar el repte que signifiquen em vaig enganxar.  Aquest blog va celebrar l'entrada nombre 1000 (un logaritme més del que he fet jo :D) amb un concurs.  I com que ja estava enganxat doncs apa!... I estic molt feliç d'haver aconseguit aquesta segona posició.  En total han estat 25 enigmes, alguns dels quals m'han fet pensar una bona estona i algun me l'he tret per sort.  M'ho he passat d'allò més bé i he aprés coses (que és Frigoli, que les imatges de problemes gràfics cal augmentar-les per veure bé el conjunt i que, el que jo anomenava joc d'endevinar la història és diu formalment enigma de pensament lateral).

Així que des d'aquest lloc vull donar les gràcies al propietari d'aquest blog, en Mac per tota aquesta feinada i com que veig que sempre posa enigmes però mai està a l'altre costat: Mac si passes per aquí et deixo un enigma per a tu sol (si us plau si algú més entra que s'esperi a deixar la resposta), tot un clàssic:

"Un home viu a la planta 15 d'un edifici.  Per anar a la feina cada dia baixa tots els pisos amb l'ascensor però quan torna, puja fins a la planta 9 i fa la resta caminant.  Excepte els dies de pluja que arriba a la planta 15 amb l'ascensor. Pots explicar el perquè?"

Com era allò? lateral, fàcil-facilíssim-tirat.  La resposta vàlida serà la que hi ha al meu cap :D