dilluns, 31 d’octubre del 2011

Cap a la dreta política i l'esquerra geogràfica.

Fa unes setmanes, sentint la radio, em van obrir els ulls. Innocent de mi! I pobre del tertulià que era tan ben pensat com jo. La edició en català de La Vanguardia Española va veure la llum no per la demanda, no per una intenció d'escriure en català o de donar un servei a una part de la població que desitja ser informada en la seva llengua, sinó per cobrar subvencions. I el motiu és que fa quatre anys que tenen pèrdues. També, els exemplars d'aquest diari regalats “per cortesia de RENFE” els suposa uns ingressos. Un pagament fet involuntàriament pel bitllet que paguem per, teòricament, que ens portin.

Aquest diari ja cansa: l'edició catalana no deixa de ser una traducció sobre la que dubto es faci cap correcció o supervisió, com es pot veure al rebateig de'n Mesi. També cansen les seves manies en cuinar informació al seu gust, si no, no s'entén l'emprenyada del seu director quan va veure les dades directes del CEO. Si aquests diuen que ho va fer d'una manera podem acceptar les limitacions del mètode però d'aquí a “cuinar” sempre les estadístiques de manera partidista i enfadar-se per no fer-ho, mostra moltes mancances d'aquest senyor, i/o del sistema que l'obliga a aquest comportament.

I, per cert, els que els cuinen les dades, no saben ni representar gràficament. Amb la intenció de mostrar el que volen, sembla que es posen neguitosos i no fan bé la seva feina. Quina nota li donaríeu si fóssiu un mestre de primària als nens que comencen a fer estadística bàsica en forma de representació gràfica?

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Frases aclaridores

Gràcies al Sr. Peces Barba ara sabem que, tot i que moltes vegades ho dissimulin, els espanyols coneixen la història. Catalunya és a Espanya per ocupació militar. I a més també tenen clar que som una possessió: “Si nos hubieramos quedado con los portugueses y hubieramos dejado los catalanes (...)”.

En aquella època el concepte d'estat com el tenim avui no existia. De fet és en aquell moment quan es formen. Fins a les hores tot eren diferents territoris que pertanyien a reis i que podien anar canviat d'amo. No hi havia un exercit espanyol, francès, etc hi havia exercits reials. Exercit del rei que servia als seus interessos i tant lluitaven contra un altre com contra el mateix poble (fent de policia).

Per tant, els catalans lluitaven per aquell rei que els permetia mantenir un territori diferencia amb sistema polític propi, en el que fos sobirà dins del conjunt de territoris posseïts pel rei. En perdre, vam passar a mans d'un que va anular tot allò. I celebrem, el dia que vam se derrotats, que els nostres avantpassats van lluitar per les seves llibertats tot i saber que ho tenien malament (si el relat fos de la legió i la seva cabra, dels últims de Filipines o dels “tercios”, serien herois espanyols i se n'hauria fet molta literatura) i que al dia següent vam continuar lluitant encara que fos sense armes. Això aquest senyor no ho tenia clar.

Reforça la idea de l'ocupació i el sotmetiment de la seva possessió recordant aquelles paraules d'un general espanyol: “Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys” i diu que ara no serà necessari (una amenaça?). De fet ara les armes són altres i l'atac és diari perjudicant la nostra economia i dient sempre que hem de ser com ells i parlar com ells. Que només hem de pensar a servir-los.

Què els hauria anar millor amb Portugal? No ho sé. A nosaltres si però, no els hi desitjo pas als portuguesos.

En futbol, que sembla que preocupa molt, no haguéssim trobat a faltar els Barça-R. Madrit. Hi hauria possiblement un Oporto-R. Madrit. Però per les seves referències, aquest senyor ha de saber que el Barça no ha de ser mai un obstacle per a la llibertat de Catalunya.

Per tant, cap problema amb aquest discurs. Se li ha d'agrair que digui el que molts pensen. No s'haurien d'haver molestat els advocats catalans, si se'n senten. Haurien d'haver agraït aquestes paraules per la seva sinceritat i per la utilitat formativa i divulgativa. Quan la gent hagi de decidir, ha de tenir clar el que signifiquen les dues posicions.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

RENFE: La que passa de tot!

Ja havia dit que el servei de rodalies estava empitjorant. La setmana passada vaig arribar tard a la feina per una avaria a una estació fora de Barcelona i d'una línia diferent a la que agafo. La única informació era una gravació que deia que havia hagut un problema i que els trens de la R7 anaven tard. No van dir res de la R3 també afectada.

Al matí, moltes de les entrades i sortides on es validen els bitllets no funcionen amuntegant a la gent cada tren que arriba.

Avui arribo a l'Arc de Triomf i per megafonia ens informen que per un problema a la estació de Catalunya han desviat els trens i hem d'anar al Clot agafant el metro. Cap problema. Cap el Clot. Però en arribar allà el caos és total. La única informació és les pantalles informatives. Cap persona informant. A la via 4, la anunciada i la habitual, ens amunteguem centenars de persones esperant un trens que, segons una gravació diu que arribarà un quant d'hora més tard. Dos quarts després diuen que el tren passarà per la via 2. Això suposa que centenars de persones, moltes de les quals han d'agafar un tren cap a Blanes (un cada hora), hem de pujar per unes escales estretes i baixar per les altres cap a l'altra andana. Arriba el tren i la major part de la gent hem estat incapaços ni d'arribar a les escales i el perdem, evidentment.

Fart, decideixo agafar el metro però abans vull que RENFE em torni el viatge copagat per un servei que ha estat incapaç de donar-me. A la taquilla en ajuntem un munt de gent i el personal de RENFE no para de regatejar i passar-se deu minuts amb la primera persona revisant el seu bitllet (correcte) i posant pegues intentant que marxem sense tornar-nos res. Ens empipem i els comencem a dir de tot. Els demano el nom per a denunciar-los però fan veure que no senten res. Amb les pressions un dels dos treballadors cedeix i pressiona l'altre donant-nos la raó. I així aconseguim que se'ns torni el viatge.

RENFE una vegada més demostra la total manca de voluntat de servei, la total manca de capacitat de reacció davant els problemes, la incapacitat i falta d'habilitats per organitzar a la gent, per informar. L'únic que saben fer és pujar el preus dels bitllets per sobre de la infracció i fer vagues quan els treballadors veuen modificacions als seus llocs, encara que sigui la pèrdua de llocs reservats per aparcar.

Possiblement, a més d'aquesta manca d'interès per servir, hi ha una manca de diners per al manteniment de les màquines i infraestructures. Això si, per regalar la Vanguardia (per cortesia de Rodalies como posa), si que hi ha diners. Per aquests si que hi ha voluntat de servei.

Molts dels que érem allà estem desitjant que arribi el dia en que puguem fer fora RENFE i ADIF de Catalunya. Ja n'estem farts d'ells!

dijous, 20 d’octubre del 2011

"Yerar" no, Gerard!


Massa revolt amb el programa del convidat de TV3 en el que sortia en Gerard Quintana parlant en castellà als seus fills. Reconec que en va sorprendre però en cap cas molestar. Encara em van sobtar més les crítiques. Cadascú és lliure de parlar en aquella llengua que consideri oportú. Això per començar. A més, només ell coneix la seva història i circumstàncies personals i la resta no l'hem de criticar. I menys quan tot es veu en un programa en el qual ens obre casa seva i parlant català amb el presentador.

Segons el que he llegit, aquesta persona recentment s'ha declarat independentista quan abans no l'era. Conec uns quants independentistes castellanoparlants, que no parlarien mai a un presentador en català. No perquè no s'estimin Catalunya i la seva llengua. Generalment és una simple qüestió de vergonya, de falta de pràctica o de confiança en poder parlar correctament. Apart del que he posat a dalt, crec que aquesta gent que tant critica no ha pensat en el positiu que té que una persona que a casa parla castellà es manifesti públicament sobiranista. Tampoc ha pensat que hem de sumar tot aquell que vulgui la llibertat de Catalunya independentment de les seves idees polítiques, el seu parlar o, fins i tot, el seu sentiment de nacional (si, hi ha gent que se sent espanyola però que votaria SI, igual que catalans que no ho farien). De que serveix arriscar-se a posar-se aquesta gent catalana en contra o fer-la sentir que no són dels nostres? De que ens val tenir gent que parli català a casa i públicament, fins i tot de partits suposadament catalans, si després és unionista quan sabem que la unió porta a la desaparició del català mentre el sobiranisme el conservaria independentment del que la gent parli a casa seva? Criticar com s'ha fet només perjudica les idees que els crítics pretenen defensar.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

All Blacks

No he jugat mai a rugby i poques vegades l'he vist en directe però és un esport que m'agrada.  S'està jugant el campionat del món on, Nova Zelanda s'ha classificat per a la final.  Tinc debilitat per aquesta selecció (després de la catalana que no pot jugar) pel joc i per la seva tradicional Haka.  A més del ball, m'agrada veure com jugadors sense cap aspecte maorí, segurament descendent d'anglesos, han assumit com a seu el ball dels primers habitants d'aquella terra.


Copagament?


Al final ens imposaran el copagament a la sanitat. I si poden, concertaran hospitals privats perquè facin l'assistència mèdica mentre deixen enfonsar-se els públics. Ja se sap, aquesta gent de dretes odia tot el que és públic i els pot restar beneficis econòmics. Beneficis que són segurs en aquells aspectes que la gent prioritza com la salut. I ja veurem que passa amb l'educació. Però, soluciona res el compagament? Molts paguem un servei públic diàriament (copagament) que funciona malament. Un servei que durant els últims anys ha estat pujant els preus per sobre de l'IPC: les rodalies “operades per RENFE” com indiquen, sota la responsabilitat de la Generalitat i d'ADIF.

Aquest servei havia millorat des de que l'anterior govern va posar-se les piles i va imposar-se a aquestes empreses que només pensen en mantenir uns mínims de servei per anar fent. És una de les coses bones que van aconseguir i cal reconèixer-els-ho. Però amb els d'ara ja es va notant d'un temps ençà una tornada al endarreriments i alteracions del servei que eren típiques fa no tant. Una vegada el personal de RENFE es va excusar dient que era degut a la manca d'inversions. Segur que amb la situació actual hem tornat a aquesta política. Per tant, la qualitat del servei és independent del copagament. Depèn dels diners dels impostos en general. Tal i com van les coses, on el prioritari és donar diners als bancs, qualsevol entrada de diners anirà de manera directa o indirecta a aquests i les retallades no s'aturaran. Algú se'n recorda del cèntim que paguem per cada litre de combustible teòricament destinat a pagar la sanitat? A on van aquest diners? Aquest govern no sap fer res més que retallades. Si aquest és el dels “millors”, anem bé!!! De moment jo els anomeno tallatubbies. Així de seriosos els veig!