divendres, 24 de desembre del 2010

BONES FESTES

divendres, 17 de desembre del 2010

Quins anys ens esperen!!!!



Ja podem veure per on anirà CIU:
Sempre ho he dit. CIU no ens portarà a la independència. Són de la postura “de genolls i pagant” als seu amos. Ho sento si algú els ha votat i es considera sobiranista però jo consideraré que no l'és. Per molt que parli, a efectes pràctics no l'és tot i el que diguin les enquestes que ja no se les creu ningú.

I mentre continuem pagant sense res a canvi, ens pujaran els preus del transport públic per sobre de la inflacció. Ha pujat molt els darrers anys: un 20% publiquen. Hem de suportar trens vells que ens els envien d'altres llocs, que fan un soroll que no pots sentir ni música amb auriculars (R3), amb una freqüència de pas en algunes línies que en ocasions és superior als 40 minuts. A la R3 a més és difícil que vagin puntuals amb la qual cosa sempre arribes tard o agafes un tren dos quarts abans. I per acabar, el temps de recorregut és molt elevat: la velocitat mitjana és molt baixa: línia única, trens que es mouen molt no sé si perquè les vies o els trens estan que no poden més o ambdues coses al mateix temps. Entre els que anem en transport públic, hi ha els que no poden o volen comprar-se un cotxe però molts anem perquè considerem que és el més correcte. Contribuïm a reduir les emissions (CO2, particulat i soroll) i l'espai de terrenys públic que ocupem. Si tots els que anem en transport públic agaféssim els cotxes hi hauria un increment dels embussos de trànsit tant en qualitat com en quantitat. Però cada anys se'ns penalitza. No hi ha diners per subvencionar el transport públic aquí però si per als bancs o les concessionàries de les autopistes a Madrid. Com sempre: a pagar i callar.

Estic pensant a posar un negoci. Posem que guanyaré deu milions d'euros. I si no, que em subvencionin tu... AaaH! que no soc amic seu, ni tinc poder, ni diners, doncs no podrà ser.


dilluns, 6 de desembre del 2010

dissabte, 4 de desembre del 2010

Quin perill!!!


La vaga dels controladors implica un problema multi-dimensional que marca un abans i un després:

Primer toc d'atenció: Treballadors que perjudiquen treballadors. Una de les conseqüències és la pèrdua de la llibertat per a viatjar de molts treballadors. Ja estiguin treballant, com intentant gaudir d'unes vacances que s'han pagat a costa d'hores de treball molt més barates que les dels controladors , ja sigui per les cent mil raons que existeixen.

Segon toc d'atenció: La més que coneguda desigualtat exagerada a la societat.  Desigualtat de drets i no només entre diferents classes socials sinó també dins de la treballadora.

Tercer toc d'atenció: treballadors contra treballadors. Aquest tipus d'acció que perjudica d'altres treballadors implica afavorir els enfrontaments entre ells i que els enemics de tots s'estiguin enfoten. És cert que aquest col·lectiu té uns drets exagerats i que cal corregir-ho però el pitjor de tot és l'actitud general que adopta la gent, treballadors, de demanar la reducció de drets, siguin el que siguin: “si jo estic malament, tothom ha d'estar malament”. Estem en una societat que només es mira el melic.

Quart toc d'atenció: Hi ha una llei anomenada de prevenció de riscos laborals. Sembla clar que els límits de temps de treball i organització de les tasques estaria, en aquest cas, sota la prevenció dels riscos ergonòmics d'aquests treballadors que, a més, inclouen el perill a terceres persones. Són els especialistes en ergonomia els que haurien d'indicar quin són els horaris adequats per a aquests llocs de treball. No pot ser que es marquin per interessos de les empreses o que siguin baixos i que es facin hores extres de manera habitual.

Cinquè toc d'atenció: Els militars s'han posat per sobre de la població civil. Això hauria de ser intolerable. Hauria d'haver estat al revés. Utilitzar militars (controladors) com a civils en substitució per a garantir la llibertat de moviment. Ara tenim un civils sota jurisdicció militar. S'ha obert la caixa de Pandora: on és el límit per militaritzar la societat? Hi ha coses que saps on comencen però no on acaben. I el pitjor és que aquesta mesura ha estat aplaudida per la gent. Els hi agradaria que quan tornin a fer una vaga a la seva empresa es presentin militars per de obligar-los a treballar i si es neguen ser arrestats i acabar davant d'un jutge militar?

Això és una prova més del que he comentat altres vegades respecte al que anomenen PSOE, que avui és el PE, fa molt de temps que va canviar de costat.

[Altres proves: reunió del seu president només amb empreses grans: Les empreses que produeixen un 40% del PIB donant feina a un milió de persones (de 23 mil·lions de població activa aproximadament), quant les PIME (60% del PIB) donen la resta de la feina. I privatització d'empreses després d'aquesta reunió]

dimecres, 1 de desembre del 2010

Adéu als 80 km/h

Una de les principals raons per les que la gent està en contra d'aquesta limitació de velocitat és, simplement, el voler corre més.

S'ha proposat diferents raons algunes de les quals només poden ser valorades a partir d'informes científics-tècnics com poden ser: la reducció del consum de combustibles, la reducció d'emissions, la reducció del nombre d'accidents i la fluïdesa del trànsit.

Aquests aspectes a part, una raó per la qual jo estic a favor d'aquesta limitació, almenys quant hi ha una certa densitat de trànsit, és el fet de que als voltants de Barcelona, els carrils d'acceleració són curts i a més, hi ha llocs on és necessari creuar uns quants carrils per a agafar la direcció desitjada. Des de que hi ha aquesta limitació, m'és més fàcil accedir a les vies ràpides doncs, per arribar als 80 km/h i incorporar-se des d'aquests carrils curts és més fàcil. A més, no tens un seguit de cotxes a 120 km/h pel carril de la dreta que obliguen a aturar-se i fer cues als accessos. En el cas d'haver d'aturar-se, també és molt més senzill incorporar-se amb vehicles que venen a 80 km/h que a 120 km/h.

I quan un entra pel carril de la dreta i ha de canviar carrils cap a l'esquerra, amb aquest límit resulta molt més fàcil i no et trobes el típic que ve fent llums perquè no et posis davant i no molestis al "senyor de la carretera".

Ara toca dir a deu a aquesta limitació, si més no perquè el nou Gobern de la Generalitat pugui complir com a mínim, una de les seves promeses electorals.