Anticlericarisme

Les declaracions d'avui del cap del Vaticà de que ”una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta". no és més que una mostra de la gran ignorància d'aquest senyor o d'unes idees antiquades i/o revisionistes: el mateix que diu la dreta tradicional espanyola (la que evoluciona del franquisme):

1- Avui, degut a la història, l'educació, i la pèrdua de capacitat de pressió sobre la població, és difícil pensar en un anticlericalisme agressiu. Curiosament, els anticlericals als que fa al·lusió suposo que són els que s'han manifestat contra la seva visita. Doncs bé, aquest no corresponen als anticlericals dels 30. Aquest l'ignoren directament. Els actuals són, en generals, grups que se senten menystinguts per la Església tenint un cert lligam: cristians que pensen que la jerarquia eclesiàstica no representa els principis del cristianisme, homosexuals, divorciats, separats, etc que són constantment atacats en els seus sentiments i que tenen la necessitat de defensar-se.
2.- La societat laica és la que respecta la llibertat de les persones. Cadascú pot tenir les idees que vulgui sent respectables totes les opcions que respectin els altres. L'intent del Vaticà de imposar la seva religió i idees més enllà, va en contra d'aquesta llibertat. Es clar, que la finalitat última de la jerarquia d'aquesta organització no és la religió si no el domini i manteniment de les seves posicions a la societat.

3.- L'anticlericalisme no es va iniciar els anys 30 del segle XX ans és anterior. Al segle XIX podríem dir que era una mena d'esport popular present a cada revolta. L'associació amb els anys 30 és per desacreditar la Segona República i els moviments socials que es van donar i que incloïen que la societat podia funcionar sense l'església.

4.- Caldria que es preguntessin per què la gent és anticlerical. És habitualment la gent humil, aquells als que teòricament haurien de servir, els més anticlericals. És evident, l'Església sempre s'ha col·locat al costat dels poderosos i ha utilitzat la seva força en mantenir una societat desigual, sense formació (o formació en la seva idea única) on poder tenir part del poder i bones posicions econòmiques. El problema es que estan segurs de que ells representen el bé i qui no pensa com ells són els dolents. Qui és va posar del costat dels feixistes durant la guerra civil? Bé, en realitat, qui ha estat sempre de part dels mateixos ja abans d'aquesta guerra? Hi ha exemples (pocs per desgràcia), de sacerdots que si estaven de part del poble i que van ser respectats i protegits pels mateixos anarquistes. Anticlericalisme o lluita contra l'enemic? Agressiu als anys 30? Es clar, era època de guerra i d'agressivitat entre la gent de diferents ideologies, fins i tot dins dels dos costats bèl·lics.

Per acabar, res millor que el que em va dir la meva avia el dia que li vaig dir que no batejaria la meva filla. Ella, que va viure aquella època, el franquisme i fins l'actualitat, i que mai va entrar en política ni partits ni sindicats simplement va dir-me (2001): “ja saps que jo no crec en aquestes coses però, bateja-la! no sigui pas que tornin”.