On és l'enemic?

Quant estudiava el CAP (aquell curs que permetia als llicenciats fer classes a secundària) vaig aprendre un exercici demolidor. Es fan dos grups que han de posar marques en un quadriculat dibuixat a la pissarra. Per cada vegada que es fa un lligat de tres o quatre marques es rep un premi. Per natura, els dos grups comencen a posar marques evitant que el altre grup faci el seu lligat. Quan la gent se n'adona, ningú té premi. Tothom s'ha perjudicat innecessàriament doncs si cada grup es dedica a fer els seus lligats, no només sense perjudicar l'altre, sinó col·laborant per treure'n el màxim tothom té premi.

Aquest exercici l'hauria de fer la societat. S'hauria de plantejar quins són els beneficis que pot obtenir col·laborant. Però és clar, parlar d'aquests beneficis vol dir distribuir. I hi ha un grup reduït de persones que no estan disposades a fer-ho. Volen acumular i acumular més bens dels que necessiten per a viure còmodament, fins i tot, com a rics. Acumulen i acumulen a costa de bens que altra gent necessita. Amb això es resumeix la situació actual. Si un fons d'inversió pot guanyar comprant els aliments bàsics, ho fan. Ho van fer! Van encarir els productes per a obtenir el seu marge provocant la mort de moltes persones que no els podien comprar. Van concedir crèdits a gent que no complia les condicions, amb la promea de vendre després els immobles adquirits a un preu superior. Aquests deutes els van distribuir amagats en altres productes financers per tot el mon alliberant-se d'ells. Tota aquesta misèria humana va provocar la crisi actual. I tots sabem qui ho paga i qui ho pagarà durant temps.

L'enemic no són la majoria dels empresaris, ni la majoria dels treballadors ni les seves organitzacions. L'enemic és tota aquesta gent que vol viure a costa de treure'ns els que ens pertany.

Aquesta gent, dies com avui, es deuen estar rient de nosaltres, de veure com la societat es baralla entre ella sense que a ells els afecti i pensant els següents passos per treure'ns més. Pensant en com inflar encara més les seves riqueses per a satisfer les seves manques d'autoestima, d'empatia, i, en general, d'humanitat.