IVA va, IVA no ve!

Curva de Laffer.  T: ingresos per un impost t (%). Font: Wikipedia.

Dons si, a “jodernos”. És el que els agrada! Com gaudeixen aquests! Sobre la pujada de l'IVA hauríem de preguntar-nos (entre parèntesi la meva resposta):

- Servirà per donar serveis als ciutadans? (no)

- Aturarà les retallades en sanitat i educació? (no)

- Augmentarà el dèficit fiscal? (si)

- Aquests diners aniran a pagar interessos manipulats per a aconseguit més rendibilitat dels que els manipulen? (si)

- Mostren que la gent no els importa? (si)

- Mostres que qui mana són uns pocs amb molts diners? (si)

- Democràcia? (no)

- Els principals responsables de la crisi viuran millor? (si)

- Els pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran als tribunals? (no)

- Aquests pèssims gestors polítics i directius de bancs acabaran amb unes pensions elevades a més del seu elevat patrimoni? (si)

- Augmentaran l'atur en reduir-se les vendes? (si)

- No ingressaran el que pensen perquè augmentarà el frau fiscal? (si)

- L'augment de l'atur provocarà una reducció dels ingressos i un augment de les despeses socials?(si)

- Els ministres de hisenda i d'economia no tenen ni idea de que cal fer i simplement són executors de les ordres d'altres (Agències de qualificació, món financer, ...)? (si)

- Els treballadors som considerats els culpables de la crisi i ens ho fan pagar de manera majoritària? (si)

- Els bancs han estat enganyant amb preferents i similars i la gent estafada no recuperarà els diners? (si)

- Els bancs han estan fent desnonaments a qui els hi va donar una hipoteca sense mirar-s'ho gaire, que treuen els pisos a subhasta, se'ls queden per la meitat del preu actual de mercat, mantenen el deute de la gent desnonada condemnant-los a la pobresa de per vida? (si)

- Que ara que els bancs tenen un problema amb tant pis volen fer un banc dolent per treure's el problema de sobre?(si)

- Que els nostres diners aniran a aquests bancs? (si)

- Els bancs continuaran tenint beneficis milionaris? (si)

- Es continuaran construint línies de tren d'alta velocitat on no fa falta? (si)

- Faran el corredor del Mediterrani? (no)

- Ens trauran els peatges? (no)

- Amb la pujada dels preus de llum, electricitat i ara de l'IVA, la gent amb salaris o pensions més baixes són els més perjudicats? (si).

- Els diners van a pagar gent que aplaudeix efusivament quan s'anuncien mesures en contra de la major part de la població? (si).

- Aquests que voten i aplaudeixen les retallades tenen la vida assegurada? (si)

- En definitiva: millorarem alguna cosa? (no, empitjorarem)

Amb o sense IVA?

Marató de pobres i enganyats

Que bonic!, Quina metàfora més encisadora!: cinc persones arriben a un lloc on només hi ha quatre cadires. Una s'ha de quedar fora però finalment les mouen per poder seure totes cinc a l'hora.

De que van? Aquest concepte de compartir potser el tenim la majoria de les persones però no els que mouen el sistema que se'ns ha escapat de les mans. Resulta que de cadires n'hi ha per tothom però alguns es dediquen a acumular-les. Amb el temps, els que tenen la major part de les cadires també es faran amb aquestes quatre que queden i si volem seure, haurem de pagar. I de les cinc persones, amb molta sort, una podrà assumir-ho. Només es podran usar les cadires si donen beneficis als propietaris. A més, cal pagar per unes cadires situades en un lloc erm mentre que els propietaris tenen milers situades al costat de paisatges de postal, envoltades per jardins i piscines.

Missatge: us han fotut les cadires! No podeu esperar res de la gentussa que encara no té prou amb tanta cadira que vivint mil vides no les esgotarien! Us heu d'espavilar solets repartint el poc que teniu, els poc que us deixen! I, per suposat, la culpa es vostra per voler tenir-ne una! Els que tenen moltes cadires riuen pensant el “bons i tontets” que sou.

Només una dècima

Catalunya ha reduït un 0,1% els seu dèficit amb les retallades fetes. Només una dècima amb tot l'esforç fet, uns 2.000 milions d'euros. El dèficit fiscal anual està al voltant dels 20.000 milions d'euros. Que fem? ens retallem fins les venes per reduir, quant? Un 0,3%? o reclamem el que és nostre? És clar que a alguns ja els hi va bé: el conseller de sanitat d'aquest govern dels millors, director general i president de l'associació empresarial d'entitats sanitàries (1994-2010) vol obligar a tenir una pòlissa mèdica. A més del que ja es paga amb la nòmina. O alguns bancs són finançats cobrant un 3% pels diners que posen els ciutadans en bons. Uns interessos que incrementen el dèficit. I és que omplir-se la butxaca no té preu! Encara que el preu sigui Catalunya.

Mentre perdem diners, el govern dels millors ens distreu defensant un pacte fiscal, difícil d'acceptat per una Escanya que treu profit de l'espoli. Tot i que els amos ho concedissin seria amb uns valors molt retallats, sense garanties de compliment com passa amb altres compromisos i, l'utilitzarien per augmentar l'anticatalanisme. El pacte fiscal no és la solució, no millora gaire la situació. Només dóna continuïtat als seus negocis. Per això el volen tot i sabent que els seus socis no els faran cas. Fan riure amb l'amenaça(?) de fer una consulta. Però si han demostrat moltes vegades que en pensen allà de l'opinió dels ciutadans o del Parlament de Catalunya combatent les decisions d'aquests amb els seus tribunals! La única consulta que podran fer, seguint l'exemple dels seus socis (Mahón-Maó o Mahón-Mahó, Palmade Mallorca o Palma de Mallorca) serà la següent:

Copagament?

Al final ens imposaran el copagament a la sanitat. I si poden, concertaran hospitals privats perquè facin l'assistència mèdica mentre deixen enfonsar-se els públics. Ja se sap, aquesta gent de dretes odia tot el que és públic i els pot restar beneficis econòmics. Beneficis que són segurs en aquells aspectes que la gent prioritza com la salut. I ja veurem que passa amb l'educació. Però, soluciona res el compagament? Molts paguem un servei públic diàriament (copagament) que funciona malament. Un servei que durant els últims anys ha estat pujant els preus per sobre de l'IPC: les rodalies “operades per RENFE” com indiquen, sota la responsabilitat de la Generalitat i d'ADIF.

Aquest servei havia millorat des de que l'anterior govern va posar-se les piles i va imposar-se a aquestes empreses que només pensen en mantenir uns mínims de servei per anar fent. És una de les coses bones que van aconseguir i cal reconèixer-els-ho. Però amb els d'ara ja es va notant d'un temps ençà una tornada al endarreriments i alteracions del servei que eren típiques fa no tant. Una vegada el personal de RENFE es va excusar dient que era degut a la manca d'inversions. Segur que amb la situació actual hem tornat a aquesta política. Per tant, la qualitat del servei és independent del copagament. Depèn dels diners dels impostos en general. Tal i com van les coses, on el prioritari és donar diners als bancs, qualsevol entrada de diners anirà de manera directa o indirecta a aquests i les retallades no s'aturaran. Algú se'n recorda del cèntim que paguem per cada litre de combustible teòricament destinat a pagar la sanitat? A on van aquest diners? Aquest govern no sap fer res més que retallades. Si aquest és el dels “millors”, anem bé!!! De moment jo els anomeno tallatubbies. Així de seriosos els veig!

Diners? segons per a què.

L'estat del benestar no és tenir l'últim model d'aparell electrònic, ni canviar-se el cotxe cada dos anys. Tampoc és poder anar cada any de vacances cares o anar de restaurant cada setmana. L'estat del benestar és aquell en que les necessitats bàsiques de les persones estan garantides: menjar, roba, salut, educació i un lloc per a poder viure. Mai l'hem tingut complert doncs, entre altres coses, l'habitatge ha estat inaccessible per a molta gent per molt que treballés. Amb la crisi aquest estat se'n va a norris per la manca de treball i les pèrdues d'habitatges. Els governs actuals col·laboren a la pèrdua d'aquest estat que tant molesta donat que tenen negocis relacionats. Així, és produeix una reducció de l'educació i sanitat com hem estat veient: han reduït serveis de manera exagerada, han reduït els salaris del personal sanitari i ara diuen que no pagaran les residències d'avis fins finals d'any, deixant sense salari i possiblement sense atenció a molta gent.

Ara si, per altres coses si que hi ha diners. Parlamentaris i els càrrecs polítics no s'estan de cobrar el salari fins finals d'any. Avui a la COM radio, en Josep Curtó ha explicat l'existència d'uns fons als pressupostos corresponents amb altres noms, per a donar salaris extres. A la comunitat de Madrit, el govern i càrrecs polítics en reben. De fet, ha dit, que l'Aguirre en realitat no s'ha baixat el salari un 15% com deia doncs ha baixat un salari però l'altre se l'ha apujat amb la qual cosa podria estar cobrant més (i diu que no arriba a final de mes). Al govern espanyol passa una cosa semblant només que aquest salari “extra” només el reben càrrecs polítics tipus secretaris, subsecretaris, etc. 24.000€. També hi ha diners per a que alguns que tenen feina puguin celebrar el nadal amb una panera pagada per hisenda espanyola (no érem tots?)

I mentre la moral de la gent està pel terra, els rams de la sanitat i educació privades, polítics i càrrecs intermitjos i “la família”, estan d'allò més contents! Juntament amb aquells dels que vaig parlar ahir, hi ha una certa quantitat de gent a la que la crisi li va molt bé!! Així, com poder estar segurs que faran el possible per sortir-ne?

Terroristes

Ja ho sabíem. Hi ha gent a qui el que més interessa en aquesta vida és fer diners sigui com sigui. Hi ha uns pocs que manen sobre els governs escollits per la població establint una dictadura dels mercats. I aquests mercats són uns pocs.

Aquesta gent estan provocant la pobresa a moltes famílies i la mort a moltes persones a països empobrits. Una crisi mundial iniciada pel mon financer, el mateix que va traient pit d'obtenir beneficis i d'aprofitar-se de la recessió. I a més desitgen aquesta recessió per guanyar encara més peti qui peti, famílies de gent honesta i treballadora inclosa.

No deixen de ser uns dictadors que anul·len la llibertat de les persones i converteixen els sistemes democràtics en titelles. Són terroristes que no empren armes de foc o explosius, les seves són l'especulació i la manipulació dels seus volguts mercats però acaben amb la vida i les esperances de la gent. Potser siguin “legals” però no deixen de ser no ètiques i tota llei no ètica no val.

Tota aquesta gent hauria de ser tractada com el que són: terroristes. Haurien d'estar en una gàbia, aïllats de la societat la resta de la seva vida per tal que no facin més mal.

Afegit:  Tot i que aquesta persona digui que no és el que pretenia ser, la realitat és la mateixa i no canvia la meva opinió.

Formats i no formats

Quan veig a molta gent jove que és incapaç d'optar a un lloc de treball simplement perquè és incapaç de mantenir una conversa correcta i amb uns mínims d'idioma (castellà i català), crec que té raó. Quan veig que els nivells de coneixements només els permeten fer feines sense qualificació penso que té raó. I quan veig l'actitud de que tant se'ls hi dona, continuo pensant que té raó. No sé quants seran però estar clar que al nostre país gent sense formació ho tindrà cada cop més difícil. Malauradament són molts i de llocs de treball “adequats” cada vegada menys.

S'ha criticat molt aquest titular dient que un un conseller ha de ser optimista. Doncs no! cal ser realista. Per a poder solucionar un problema cal posar-ho a sobre de la taula tal i com és i buscar vies per posar-hi remei.

Mentre, hi ha altres que mai haurien d'haver treballat tot i estar, aparentment, formats. Aquells que han portat a l'Agència Catalana de l'Aigua a tenir el dèficit actual i que haurem de pagar tots de les nostres butxaques. Els responsables d'aquest deute són els que haurien de pagar amb els seus bens i el treball de la resta de la seva vida si cal. Per inútils i manca de capacitat. La diferència més important amb els primers és que un dia es van endollar, van aconseguir bons salaris i passaran una crisi confortable.

Revolució catalana

La protesta a la Plaça Catalunya de Barcelona m'ha fet sorgir sentiments contraposats. Per una banda, estic totalment d'acord amb les idees sobre el sistema social, sobre la farsa del que diuen democràcia actual on només podem escollir unes llistes amb persones desconegudes. Això un cop cada quatre anys durant els quals aquesta gent oblida que són representants del poble per esdevenir representants del poder financer i d'altres cercles, a més d'obtenir beneficis propis. Sempre he parlat de democràcia de baix cap a dalt, on els elegits siguin un mètode de simplificar la voluntat del conjunt. Es a dir, que estiguin al seu servei. Molta gent hem considera un utòpic però, amb alegria, veig que no soc l'únic. De fet ja funciona p.e. quan uns representants dels pares d'un col·legi envien els seus representants als diferents reunions de representants (consells escolar, de barri, etc). Potser no és tant utòpic.

Però resulta que a Catalunya, a més tenim el problema afegit de la manca de sobirania amb l'espoli fiscal que significa. I aquest moviment no només no en parla sinó que sembla tenir una tendència espanyola. Per les noticies que tinc, i pel que he vist a televisió, aquí s'han limitat a admetre el que han dit a Madrit i majoritàriament en castellà. Ja he comentat en aquest blog que, al igual que la dreta en Espanya és diferent a la d'altres països, l'esquerra també l'és. És, sobretot, nacionalista espanyola (1).

Parlen de fer una circumscripció electoral única a l'estat per tal de trencar el bipartidisme (que aquí no tenim d'una manera tant clara) però en aquest cas treuen representació a territoris amb menys població, espanyols inclosos (democràcia real? Pendent de discussió). Però, les conseqüències són reduir la influència de nacionalitats no castellanes i, a nosaltres ens dilueix i ens treu encara més poder de decisió. Si és voluntari, malament, i si no, és indiferència o ignorància que, a efectes pràctics, és el mateix.

Afortunadament, sembla que comença a haver-hi un moviment diferenciador. Esperem que vagi endavant pel bé de la nostra terra. No és pot ser demòcrata sense reconèixer el drets dels pobles, de la gent que els forma, a decidir per ells mateixos! Les reaccions en contra són fàcils de preveure: això no toca; no és el que volem; us aprofiteu del que no és; dividiu; etc. I tindran en comú el nacionalisme espanyol amagat.

(1) Dos exemples: Fa anys llegia una publicació d'esquerres tot i que no era de la meva línia de pensament. La vaig llegir fins que van dedicar la major part d'un nombre a argumentar en contra de la independència de Catalunya en termes de nacionalisme espanyol. A un diari digital d'esquerres vaig fer una resposta a un comentari en contra dels partits d'esquerra independentistes (per a qui es considera d'esquerres, s'han de respectar altres idees excepte aquelles pròpies del feixisme) escrit també amb fonamentació nacionalista espanyola. La meva resposta, en tot moment educada i raonada, va ser eliminada.

A la COM que no la toquin.

Un dels intents de tot partit de dretes, com CiU, és reduir, si no eliminar, tot servei públic de manera que el sector privat, al que normalment serveixen perquè en formen part, tingui més clientela i així augmentar els seus beneficis.

En aquest sentit cal veure les retallades en sanitat i educació. Segons ells ens hauríem de pagar de tot: col·legis, sanitat, etc. A empreses privades és clar. Doncs, posats a pagar, jo prefereixo pagar més al servei públic. Prefereixo que es perdin diners en mala gestió però repartits (tot i que no ha de ser així ben gestionat amb bons polítics: els millors, no el que tenim), a que es quedin com a beneficis en unes poques mans.

I l'últim: els que es consideren amos, ara volen que tanquin la COM Radio. Doncs per aquí tampoc passo. La sento cada matí i és un espai on es poden sentir opinions de tot tipus, cosa que no passa a la majoria de medis privats que només pensen a establir la seva veritat com a única.

Ens calen serveis i empreses estratègiques públiques perquè en una societat com la nostra, són els únics que poden garantir un serveis plurals i mínims a tota la població, no a uns quants ni en benefici d'uns pocs.

Però que dic!!! si això és políticament incorrecte segons ells, éssers superiors!!! Doncs NO, hi ha altres maneres de veure el món i ho saben...

<interesant>

Monopoli

Com tots sabem, les persones que no poden pagar la hipoteca perden el pis i moltes il·lusions. Si el valor actual del pis és inferior al deute, encara han de tornar al banc la diferència. Fins i tot els bancs poden quedar-se el pis per la meitat del valor si a la subhasta ningú no el vol de manera que pot haver-hi gent, pagant per un deute que s'inventa el banc amb les lleis que ha establert.

Que molta gent va demanar més del que havia de demanar: segur!. Que molta gent no es va preocupar prou pel que feia: segur!. Que la gent no té els coneixements suficients com per saber on es ficava: segur per a molta gent! Que els bancs et donaven hipoteques sense demanar gaire a canvi, per més del 100% del valor del pis, que ficaven la compra d'un cotxe, mobles, viatges, etc: segur! Que molts treballadors de bancs han guanyat sucoses comissions per obtenir moltes hipoteques fos com fos: segur! Que els bancs valoraven els pisos a hipotecar: segur! Que els bancs són entitats que han de saber que fan amb les hipoteques i garantir que les donen a persones i en condicions que es puguin retornar: hauria de ser segur però només per la part del que saben però no pel que van fer!

La mala gestió de les hipoteques té dos “culpables”. Aquells que van demanar més dels que podien i aquells que van acceptar aquestes demandes tot i sabent que no aplicaven unes bones pràctiques; les clàssiques de tota la vida. A qui podem considerar més culpable? Tot i considerar una situació de igual culpabilitat, és just que només paguin uns?

Tothom amb qui parlo està d'acord amb que el deute hipotecari es pugi acabar amb la devolució del pis. És lògic. El mateix banc és qui va valorar el pis i qui va decidir quina quantitat prestar. I encara més: no deixen d'anunciar beneficis en temps de crisi i bones retribucions per als seus alts càrrecs.

Però, ens trobem que el partit al govern (PE), el mateix que ha donat diners públics als banc per mantenir-los, ara diu que no n'accepta la idea de cancel·lar el préstec amb el pis. La Salgado diu: “Entenem que en un moment en què estem reforçant el nostre sistema financer no s'han de prendre decisions d'aquest tipus”. Com sempre tant se'ls en fot que molta gent perdi el pis i els diners que ja ha pagat per aquests. I molt són els que no poden pagar per quedar-se sense feina per una crisi financera de la qual en gran part són culpables els mateixos bancs i per la afegida crisi immobiliària aquí, a la que també han contribuït. Només interessen els bancs i els seus beneficis.  S'han convertit en una mena de forats negres que absorbeixen tots els diners que poden sense deixar-los anar.

Així tenim que els bancs són unes entitats capaces de dirigir la política sense que ningú els hagi votat. Una oligarquia amb els partits (als quals presten diners i, imagino, alguna cosa més) al seu servei, no al de la gent.

La banca sempre guanya (Monopoli). I després es queixen de la distància entre els polítics i la població. Algun dia haurem de fer alguna cosa.