![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUGuwehESeJ1hdZcxhMFS68aNMIkVHkcHSzq_D_CkgExHtZ2YroIMl8_laBB6uLqk71qKrFBk5hT1DLZOiFY9J72sez2cr9LfY-z9iivRq4kMAQ0NSmNBILxrBwR8hqLRSo7AmYQtUrb_D/s320/6Chile.png)
Una de les primeres coses per les que els miners xilens, atrapats a 700 m de profunditat i d'on trigaran en sortir uns mesos, volien saber és que havia passat amb els companys que eren més amunt quan va haver l'ensorrament. Eren conscients del que havia passat i on eren els altres. Quan els van dir que tots havien sortir i eren vius van esclatar en aplaudiments i crits d'alegria. Una lliçó d'humanitat, de companyerisme... que molts haurien d'aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada