dissabte, 31 de desembre del 2011

BON ANY NOU

 FELIÇ 2012


L'any nou que desitjo per a tots és aquell que:

  • Millora els anteriors.  La gent normal recupera la seva feina i la confiança en tenir un futur.
  • Les persones, com a conjunt, són el centre de tota activitat.  Aquell en el que uns pocs rics deixen de manar sobre la resta només per sentir-se superiors o tenir més bens.
  • L'economia està al servei de la societat i no al revés.  Les persones no han de ser unitats de producció molestes.  La ma d'obra, els salaris, no són una despesa!
  • Hi ha justícia per a tots.
  • Sociabilitza els beneficis.
  • Té lleis ètiques i no al servei dels “espavilats”.
  • Té polítics responsables al servei de la societat i no dels seus interessos o d'aquells als que deuen favors.
  • Estem més a prop d'una Catalunya lliure, sense agressions a la llengua i la cultura en general, a la dignitat dels catalans i a la seva economia.
(No s'ha de llegir com un ordre si no com un tot).

divendres, 30 de desembre del 2011

Nosaltres som els que no volem ser menys



 El president extremeny, en català al discurs deCap d'Any: "No som més que ningú, però tampoc menys"

 

Dons si que són més que nosaltres. Aquest senyor fa veure el contrari però ells tenen un estat propi mentre que nosaltres NO. A ells no els hi bé ningú a dir-lis que no parlin en la seva llengua. No només això, si no que alguns, com els del partit que representa i, per extensió, els seus votant, ens imposen la seva llengua sigui com sigui. Se senten superiors i volen imposar-ho tot. Mentre aquí portem una vida estressada per les feines, per sortit endavant i per pagar uns 60 € per persona i dia sense retorn a un estat que ens menysprea, a altres llocs, com el d'aquest senyor, moltes dones es riuen de les que van a treballar ràpid al matí (dues persones m'han explicat el mateix, d'aquí que han estat treballant allà durant un temps) mentre esmorzen tranquil·lament. Aquests mateixos impostos que demanen serveixen per a tenir una desproporció de funcionaris amb la única finalitat de donar-lis feina. També per fer una multitud de cursets i tallers gratuïts (molts no de formació) per a dones que no treballen, moltes vegades perquè així ho han escollit. És fàcil quan paguen altres.

Diu que han aixecat Catalunya i el País Basc. Només vostès? Si va venir gent no serà per problemes a casa seva? Per problemes de propietat i de caciquismes? Tant superiors es creuen que pensen que si haguessin vingut altres, Catalunya no hagués crescut? No s'adona que van venir aquí perquè hi havia oportunitats creades prèviament per la gent d'aquí? Doncs bé, aquesta gent que va venir, ara, si ells volen, són catalans i són igualment perjudicats per les seves activitats d'espoli. Aquí tots els ciutadans de Catalunya paguem part dels impostos sense retorn i se'ns insulta igualment sense diferenciar si va arribar fa 40 anys de fora de Catalunya.

Si Sr. José Antonio Monago, vostès són més que nosaltres. El que nosaltres volem és precisament això que ha dit, no ser més però tampoc menys com ara ho som. Vostès se senten, i són, els amos i nosaltres la colònia sotmesa i això s'ha d'acabar!!!

dissabte, 24 de desembre del 2011

BON NADAL
QUE TINGUEU UNES BONES FESTES!

Aquest any el tió de la família ha vingut amb dos fillets.

dijous, 8 de desembre del 2011

On realment podem retallar: llencem massa aliments! (I)

Tenia una entrada preparada en relació a aquests tema però vaig estimar que era millor esperar a l'emissió del reportatge de 30 minuts de diumenge.  Tenim un problema: llancem massa menjar.  Ja fa uns temps que la UE vol prendre mesures per a evitar-ho.  Evidentment és èticament reprovable, un cicle ineficient i genera residus innecessaris.  Al reportatge es parla de responsabilitat dels consumidors, de les empreses de distribució i algun apunt sobre les industries productives.

Començaré per aquestes últimes.  Segons la legislació cal indicar una data de duració mínima als aliments excepte ens uns pocs casos (sucre, sal, fruites i verdures fresques, vins i begudes alcohòliques amb una graduació superior al 10%, vinagre, goma de mastegar i aquells productes de fleca que gastem en 24 h).  Per tant, la resta d'aliments, per molt que durin, han de portar una data.  Aquestes són de dos tipus en funció del aliment:

Aliments que en pocs dies es fan malbé.  I això és degut a que resulten molt adients pel creixement de microorganismes.  En créixer, el transformen fent-lo no apte per al consum i poden fer que l'aliment sigui perillosos per a la salut.  Per tant, aquests aliments porten una la indicació que no és segur consumir-los després d'un moment determinat:  la “data de caducitat”.
Aliments que no faciliten el creixement de microorganismes i duren més temps.  Durant el temps de conservació el producte va perdent característiques fins a un punt on no el consideren adequat des del punt de vista de la qualitat.  Aquests tenen una duració mínima o data de consum preferent.  Ens diu que les característiques que ens fan considerar aquest producte com a bo només estan garantides fins a aquesta data.  Per als productes que duren més de 3 mesos a més aquesta data és el fi d'un mes determinat (fins 18 mesos) o un any (més de 18 mesos).  Així en les conserves pot posar fàcilment: consumir preferentment abans del fi de 2014 o desembre de 2014 o 31/12/2014.  Tot és el mateix.

En ocasions, aquesta pèrdua de qualitat es deguda a un límit establert per la legislació i com a exemple tenim el iogurt. Molta gent es pregunta el perquè de la seva data de consum preferent (indicada amb dia/mes perquè dura menys de 3 mesos) si passats uns dies està igual.  El iogurt és llet fermentada per microorganismes i la seva presència es considera saludable.  La legislació indica que ha de tenir un mínim de 10^7 microorganismes per gram.  Un cop acabada la fermentació el nombre de microorganismes va disminuint i el fabricant només ens garantirà la quantitat legal fins a la data de consum preferent però el iogurt serà segur i serà organolèpticament bo després d'aquesta data.

Per tant, podem consumir productes que hagin superat la seva data de consum preferent sabent que el producte pot haver perdut qualitat però no convé consumir productes després de la data de caducitat doncs podria ser perillós.

Per poder establir aquestes dates els productors es basen en proves que fan als aliment que, sovint, inclouen  anàlisis de diferents paràmetres. I cal tenir en compte que aquestes dates només són vàlides si es conserva l'aliment en les condicions indicades a l'etiquetatge.

Per tant, no és cert el que es diu al documental que la data de consum preferent és una estratègia de les empreses per augmentar el consum provocant que la gent llenci el menjar.  Simplement, és una data que han de posar obligatòriament i que allarguen el que els permet el seu estat de coneixement i que, moltes vegades, serà més curt per raons de curar-se en salut, es a dir, evitar que per voler apurar la data s'augmenti el risc que suposa el que algunes unitats no siguin aptes ja sigui per perillositat com per una disminució de qualitat que provoqui una pèrdua de clients.  De fet, a la majoria de les empreses els interessa tenir la major durada possible per a evitar devolucions i tenir més temps per vendre un producte ja fabricat.  I a més, la mateixa gent que critica les dates de consum preferent, sovint critica l'ús de conservadors per allargar la vida del producte.

divendres, 2 de desembre del 2011

La raó i les formes

No em sembla bé que en Lopez de Tena digui "cosa" o altres coses que menystinguin a qualsevol membre del Parlament.  Crec que cal ser més educat tot i que els altres no ho siguin del tot.  Aquesta senyora no és una "cosa", és una persona.


Però, tampoc és correcte que es prohibeixi dir una realitat: "Espanya ens roba" o que hi ha un "espoli fiscal".  Segons el diccionari robar és apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat, (allò que és propietat d’altri).  Que s'ho emporten d'amagat i amb engany està clar.  Que els espanyols ens considerin la seva la seva propietat no vol dir que ho siguem o vulguem ser-ho.  Aquest diners són nostres.

En qualsevol cas, digui com es digui, que cada any milers de milions dels impostos de Catalunya, un 8% del PIB no tornin, em sembla un gran insult per a qualsevol ciutadà de Catalunya.  I cada vegada que certs polítics escollits aquí obren la boca per defensar els espanyols i no els catalans.  I que s'esbronqui a la gent per parlar català o per defensar la seva cultura.  I que se'ns menystingui als medis de comunicació i la gent faci cas, simplement per no voler ser com ells.  Tot això són insults.

"I tant mateix: Escanya ens roba.  Hi ha espoli fiscal".