diumenge, 29 de desembre del 2013

Teatre del dolent: la tarifa elèctrica


Un dels aspectes que més m'emprenyen dels PPros és que consideren la gent com a ximple. La darrera teatralització sobre el preu de la llum és l'últim exemple. Tothom sap que les subhastes de l'electricitat són procediments no transparents i manipulats. Tothom sap que el PPSOE ha retirat gent dels seus a càrrecs importants (pel que cobren, no pel que fan) en empreses elèctriques entre d'altres. Tothom és conscient que el lliure mercat no existeix i els capitalistes acaben fent monopolis per pujar preus. Recordem que recentment han gravat la producció d'energies alternatives, especialment d'aquelles que poden obtenir altres empreses no elèctriques. Fins i tot a casa nostra tenim comptadors d'ells i que controlen ells. Tots tenim clar que tot això és una pressa de pel.

Al final ens fan acceptar una pujada de preu elevada, com si fos una sort. Les elèctriques volen augmentar el preu i el PP està d'acord però la manera que s'accepti és proposar un increment inviable i indecent. A continuació surt el govern a reduir aquest increment i fent veure que hi haurà un mètode nou més just. Mètode que d'aquí a uns mesos ens tornarà a pujar el preu amb explicacions fosques. Empresa contenta amb el seu increment, govern espanyol content fent veure que es preocupen de la gent i particulars pagant beneficis d'uns pocs i empreses que marxaren en veure l'alt preu de l'energia (aquesta si és una causa de deslocalització, no d'altres que diuen).

Les empreses estratègiques d'aquest tipus no poden estar en mans d'uns pocs. Han de ser controlades i dirigides des del sector públic.

divendres, 27 de desembre del 2013

Impressinant! Imatges per a la història.

Com la noia de l'Orfeó que estava cantant i plorant.  Així ho vaig viure des de casa, en directe.

dimarts, 24 de desembre del 2013

BON NADAL!

Us desitjo un Bon Nadal.  Espero que el Tió sigui generós amb vosaltres i, sobre tot, que passeu uns bons moments amb aquells que estimeu.

Salut!

dissabte, 14 de desembre del 2013

Anem al següent pas: el SI-SI


No m'agrada però és el que hi ha.  Havien d'arribar a un acord.  La societat els hi reclamava i CiU i ICV estaven perdent molts vots cap a ERC i les CUP.  No és el moment de malbaratar esforços en discutir més sobre aquesta decisió.  Potser amb el temps es simplificarà i si no ho hem de fer nosaltres.  Nomé val No o Si-Si.  Treballem pel Si-Si!

dijous, 12 de desembre del 2013

A treballar pel SI-SI


Després de tantes voltes per fi hi ha una qüestió, o més, i data de consulta. Semblava que no arribaria mai i sincerament, pensava que els partits només estaven fer passar el temps. Personalment no m'agrada gaire aquesta qüestió semi-seqüencial. Crec que les coses senzilles són millor. Això farà que molta gent no s'acabi d'aclarir. Per altra banda, crec que s'ha fet per intentar recuperar el Partit Espanyol (PSC), cosa que és perdre el temps un cop s'han definit com a nacionalistes espanyols i ens neguen el dret a decidir.

Una de les conseqüències d'aquesta decisió és que caldrà explicar molt bé que s'entén per Estat en cas que guanyes el Si i el No. Si passes això últim, caldria explicar com s'evitarà que Espanya torni a considerar Catalunya de la seva possessió i acabem de nou amb atacs a la nostra cultura i economia. L'estructura anomenada de les autonomies és una federació. Serà més del mateix? Confederació? Aquesta paraula queda fora de les possibilitats dels nacionalistes espanyols i només tindria sentit dins de la UE que és confederal.

Estem d'acord o no amb la qüestió, el que està clar és que finalment els partits ens han fet cas i han fet feina i d'ara endavant el que cal és dedicar-se a fer la consulta i treballar perquè guanyi el SI-SI, única possibilitat que té Catalunya de sortir-se'n.

dijous, 19 de setembre del 2013

Ona Carbonell: Gràcies!

Cal ser molt valent perquè un esportista del màxim nivell digui clarament que preferiria participar en una selecció catalana.  Sabent com han tractat a altres esportistes era d'esperar el mateix.  Però a més, aquesta noia s'esta jugant les participacions en properes competicions internacionals on no dubtaran de deixar-la fora.  Moltes hores d'entrenament i sacrifici poden quedar en no res com a venjança.  No és just però és el tracte que dóna Espanya.

Per tant, moltes gràcies Ona, esperem que un dia puguis escollir!

UE? La qüestió és sobreviure o desaparèixer

Al programa 2324 del canal 324 una espanyola deia que Catalunya fora de la UE s'enfonsaria perquè les empreses marxarien d'aquí i es potenciaria el port de València. Aquesta senyora continua amb la hipocresia i amenaces espanyoles. Durant el govern Aznar ja es va intentar perjudicar el port de Barcelona en benefici del de València sense els resultats que volien. Encara avui continuen amb el bloqueig ferroviari. També, des de ja fa anys hi ha empreses que han portat les seves centrals a Madrit per pressions polítiques. Empreses més o menys grans perquè les que més feina donen són més del 80% del total i corresponen a PIMES catalanes que difícilment marxaran. Recordem que tampoc hi ha intenció de fer el corredor del Mediterrani. Cada factura que paguem per la majoria de serveis, té un IVA ingressat a Madrit. Per tant, sense ser independents ja hi ha una sèrie d'accions que ens perjudiquen des del punt de vista econòmic i que en un estat independent no ens podrien imposar.

Però el més destacable és aquesta agressivitat espanyola. Quina dona voldria viure amb una parella que a més de maltractar-la, l'estigués amenaçant constantment? Voldria viure a costa de l'anulació de la seva personalitat? Estarem d'acord en que NO volem viure constantment amenaçats, espoliats i dirigits a la desaparició com a poble.

És mentida que una Catalunya independent quedaria fora de la UE perquè es tracta d'un territori que ja està dins i no es tractaria d'un estat que vol entrar de nou. No hi ha legislació i tot dependrà de decisions polítiques. El que s'ha dit darrerament no és més que una ofensiva espanyola. I de nou, volem viure amb gent que ens tracta d'aquesta manera? A més, en cas que això fos cert, Catalunya no hauria d'assumir la part proporcional del deute del Regne de Espanya i podria establir tractats de lliure comerç o d'aplicació de la legislació comunitària com passa a la illa de Xipre, deixant la mateixa situació actual a efectes pràctics. I en cas remot que la UE es negués estaria mostrant que no accepta la llibertat dels ciutadans i per tant, hauria de retirar allò de fer una “UE dels ciutadans”. I que consti que, personalment, no tinc cap interès en continuar dins de l'UE però em temo que així serà tot i el discurs patètic dels dependentistes, que tot sigui dit, ja s'han donat per vençuts amb la resta d'argumentació. Només els hi queda aquesta.

Ja poden dir missa els nacionalistes espanyols: Almúnia (que hauria de dimitir per comportament no neutral), Duran, Navarro i els altres que sempre demanen dir la veritat. Doncs que comencin ells dient: “nosaltres ens sentim espanyols i és la única raó. Buscarem qualsevol via per a evitar la independència. Ens importa un rave el desig dels catalans. Aquí el primer és la nostra voluntat. Només compta el futur de la “nació única”, no el de Catalunya”.

De què ens serviria continuar dins l'UE sotmesos a Espanya sense futur com a nació?

divendres, 13 de setembre del 2013

Catalans bons i dolents? Ximpleries d'un que es creu superior


Cada dia treballo amb dependentistes i part de la meva família política que viu aquí també ho són. Tinc amics espanyols i d'altres llocs. Ni ells ni jo ens hem tractat diferent ni recriminat res ni ens hem etiquetat com a catalans bons o dolents. Fins i tot a algun que es diu andalús el considero i el tracto com a català. Aquest és un fet natural que trobem la gran majoria. Així que les paraules d'en Duran de “no dividir entre catalans bons i dolents” no té sentit, com a mínim per a la majoria dels catalans. Potser s'ho hauria de dir als seus que si que fan aquestes diferències. Un altra cosa que hauria d'entendre és que som gent normal, dels carrer, gent assenyada i que hem reflexionat i sabem perquè volem la independència. Ell pot decidir de quin costat estar però aquests comportament típic de polític que es pensa que està per sobre dels altres i creure's amb un pensament superior avui en dia està fora de lloc. No obstant, la rancúnia amb que ho diu em fa veure que anem pel bon camí.

dijous, 12 de setembre del 2013

Els País el fa la gent. Quin orgull de gent!


Cap al sud que hi falta gent! En falta? però si en sobra un munt! Això vam pensar molts dels que vam viatjar per fer via. En un tram del que no surt enlloc, apartat, el responsable em va comptar el 1022 i encara faltava un centenar de metres. Tots allà fent cadena i pensant que de sud a nord fèiem un continu. La felicitat no me la traurà ningú i un somriure acompanyarà el record d'aquest dia la resta de la meva vida. Estar al costat de tanta i tanta gent de diferents racons del País amb la mateixa idea és impagable. L'organització, la disciplina voluntària de la gent acatant les instruccions dels organitzadors, la col·laboració, el respecte, el comportament festiu i democràtic ens ha mostrat que som un gran poble i tindrem el que voldrem. Ha arribat l'hora d'estar menys pendents d'altres i de preocupar-nos per nosaltres. Només depèn de nosaltres!

Gràcies a tots. Crec que mai m'havia sentit tant orgullós. No hi ha paraules.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Diada 2013. Fem Via!

El Juliol de 2010 molts vam sortir al carrer pensant que érem una minoria i vam omplir demanant la independència. La felicitat de veure que alguna cosa havia canviat de manera significant es va confirmar l'any passat a Barcelona amb el centre totalment ocupat de manera pacífica i festiva.

Avui fem Via per la independència. Una cadena humana formada per gent donant-se la mà, unida, per a aconseguir la independència de Catalunya de manera pacífica i civilitzada. Tindrà un impacte important com ho demostren els habituals atacs.

Hem vist com una vegada més han intentat de canviar la finalitat: que sigui pel dret a decidir i així poder dir que la gent que hi érem en realitat no volíem la independència. Hem sentit a aquells que han convocat centenars de manifestacions sense pagar demanar que paguem. I hi ha qui aprofitant l'organització d'aquesta via vol fer la seva sense relació amb el que avui commemorem.

Continuen dient que els independentistes separem la societat i que no som demòcrates. Ho diuen aquells que no accepten la gent que pensa d'un altra manera. Els que consideren que la societat està unida quan els independentistes estem callats, quiets i submisos acceptant la seva voluntat sense dret a expressar-nos ni a decidir. Només es pot afirmar el que ells volen. Ens anomenen nacionalistes justament aquells que volen que tothom parli i pensi com la seva nació i agredeixen tot el que sigui català.

Avui hi ha gent que no hi serà a la via. Han hagut de donar-se de baixa per poder accedir a un lloc de treball on la decisió la tenen alguns d'aquests nacionalistes espanyols que parlen molt de democràcia i igualtat però, que eliminen qualsevol candidat sospitós de ser independentista.

Nosaltres tenim clar com som i el que volem. Diguin el que diguin, som un poble pacífic, respectuós i demòcrata que vol tenir el mateix que altres tenen: un estat propi. I ho celebrem d'aquesta manera, amb la gent donant-se la mà de sud a nord del País.

Molts han estat els catalans que han lluitat per la llibertat de Catalunya. Ara és el nostre torn i continuem endavant esperant aquell moment en que la Diada esdevingui un dia simplement festiu.

Moltes gràcies a tots els voluntaris que fan possible cadascuna de les activitats de lluita per la independència!

Aquest blog dóna la mà, fent cadena per la independència de Catalunya venint de "Dies de Glòria"  i cap a "El Mèlich" continuant la cadena.

dijous, 8 d’agost del 2013

Via Catalana per la INDEPENDÈNCIA

La Via Catalana per la Independència és una activitat organitzada per l'ANC, entitat civil i transversal que té per finalitat aconseguir la independència de Catalunya. Per tant la Via s'ha organitzar per a aconseguir el seu objectiu. Aquí hi ha gent de totes les opinions i cadascú pot organitzar el que vulgui amb el seu lema i qui vulgui que hi vagi. Ho tenim clar tots, no? Llavors per què des d'Unió demanen ara que es tregui el nom d'independència? Un altra vegada intentant imposar-se. Si no els agrada que facin la seva via. Aquesta podria ser a Madrit, de genolls, oferint tots els seus bens i impostos als d'allà i demanant perdó per haver parlat en català, en castellà per suposat. Però que parlin només per ells. A quanta gent deuen representar? M'agradaria saber-ho però, crec que si es presentés sense Convergència seria una força minoritària al Parlament.

És el moment d'indicar que és vol. Sense ambigüitats. Jo seré a la Via i estaré allà (lluny de l'àrea metropolitana en un tram més aviat lleig amb baixa ocupació avui) per demanar la independència com a part de la societat civil. Ja he de servir a massa amos com per a més haver de servir els d'Unió. Nosaltres ja tenim el dret a decidir, si no ens el reconeixen, és un problema de manca de mentalitat democràtica dels altres, no nostre. I quan calgui l'utilitzarem.

dimarts, 6 d’agost del 2013

Roser Tarragó ||*||

Un cop més insults a una persona per expressar els seus sentiments. Ja no parlaré dels nacionalistes espanyols doncs ja sabem com són i no cal perdre més temps amb ells. El que no em sembla correcte són les crítiques d'alguns independentistes referent a que jugui a la selecció imperial. Doncs bé, és el que hi ha. L'esport és molt dur i tot esportista vol arribar el més alt possible. El 99% del temps dedicat a l'esport és entrenament. És dur, no només pel mateix esforç físic si no per l'esforç global a la vida fent al mateix temps altres activitats com estudiar o treballar. A més, si un esportista es cridat a participar a la selecció espanyola té l'obligació d'anar-hi. Si es nega rep sancions i ja podeu imaginar que haurà de deixar l'esport. Que m'expliquin aquests que ataquen des de Catalunya si fan esport o l'ha fet alguna vegada; o i han renunciat a la feina perquè compren a proveïdors espanyols o perquè és una empresa amb seu a Madrit o si estan disposats a garantir que l'esportista pugui continuar i si està disposat a patir la sanció.

El problema està en que aquesta noia voldria jugar en una selecció catalana que no existeix. Dediquem els esforços a aconseguir les nostres seleccions i la llibertat del País. Repeteixo el problema és: NO SER independents i no tenir seleccions pròpies!

A més i com afegit, el tenir una jugadora independentista que ha de jugar és més efectiu que si no ho hagués fet quedant la seva decisió sense que ningú la sabés. Als nacionalistes espanyols se'ls ha tornat a demostrar que no convencen, que imposen, i que continuem amb el nostre desig. Cap a l'exterior és una mala imatge per a Espanya que va sembrant una collita que segur recollirem.

No siguem com els espanyols. Cada esportista que escolli el que vulgui fer. I en un Estat Català, cadascú que pugui escollir en llibertat la seva nacionalitat (a qui representa), com parlar, etc. Només faltaria no aplicar allò pel que lluitem.

Aquests dies a les competicions de natació hem pogut veure com antics enemics participaven conjuntament sense cap problema i oblidant el passat. Hem vist com es felicitaven entre ells, independentment de la nacionalitat, quan es classificaven, guanyaven o fins i tot la del costat li treia el record del món. Espero que un dia veiem esportistes catalans i espanyols, representant cadascú el seu país, de la mateixa manera.

Per la meva part: Gràcies Roser! Força!

dimecres, 31 de juliol del 2013

Els treballadors: culpables!

Temps era temps que una empresa necessitava tres persones per fer la feina d'una. Els amos no volien gastar-se els diners en sistemes moderns que millor estaven a les seves butxaques. Els costos de fabricació augmentaven però la culpa era dels treballadors que no podien augmentar la velocitat de producció i cobraven diners tot i que ja se'ls havien baixat els salaris. Ja se sap, “la crisi”. No només això sinó que eren tant dolents que de tant en tant faltaven a treballar perquè deien que els hi feia mal l'esquena, el coll i fins i tot algú s'inventava l'excusa de no se quin túnel al canell.

Els amos, ufanosos d'haver estat innovadors trenta anys enrere, deien que a més dels treballadors, els polítics també eren culpables: “perquè s'ha de pagar per garantir la seguretat dels treballadors? Per què no els puc fer fora quan em roti?” Per què han de tenir un representant que em molesti?” Fins i tot no estaven contents quan els últims governs van establir vies per fer fora els treballadors amb petites indemnitzacions. “Per què hem de pagar-los a aquestes màquines biològiques?”. Tant mateix, es queixaven del banquers perquè havien volgut guanyar molt i havien enfonsat l'economia però, en el fons, els envejaven perquè havien trobat una via més ràpida i amb guanys molt més imponents que simplement pagant-se les vacances, el cotxe, sopars, el supermercat i, en general totes les despeses a càrrec de la caixa de la companyia.

Ara, l'empresa no pot competir, ni té calerons per invertir, però tampoc n'hi ha la intenció de fer-ho, simplement, munyir-la fins que només quedi l'esquelet. I així arribem a que han de tornar a castigar els culpables de tot: els treballadors. Com que els amos eren molt previsors, ja havien evitat l'existència d'un senyor que els representés, que acollonir-los és fàcil i divertit (aquell sentiment de fer i desfer sobre els altres no té preu!). I ara poden fer tragar els treballadors amb pitjors condicions de feina a canvi de cobrar menys. “Que alguna cosa cobraran! mira que bons que son els amos!”. I a aquell treballador al que reconeixen ser el més productiu? Doncs molt fàcil, reducció radical de salari i horari que “ets tant bo que amb menys temps faràs la feina”. “Si la resta fossin tant bons com tu els podríem haver retallat igual”. Admireu els amos!

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest no-comte s'ha acabat!

dilluns, 29 de juliol del 2013

Recordem

Una part important de la nostra història de la qual em confesso ignorant és la de l'època en que Catalunya va perdre la seva llibertat i va començar l'intent de ser eliminada.  No obstant, seguim lluitant, els que van viure abans, els que van defensar-se i les generacions posteriors.  Si voleu aprendre i recordar els fets del setge de Barcelona aquí teniu aquest magnífic lloc:



divendres, 19 de juliol del 2013

PP i el seu pati particular

Març de 2013:

El fiscal en cap de Catalunya presenta la seva dimissió i Torres-Dulce l'accepta 

Juliol de 2013:

El popular Pérez de los Cobos s'aferra a la presidència del Constitucional


El president del TC admet que militava al PP quan ja era magistrat

No sé perquè la gent posa el crit al cel d'una actuació normal per als nacionalistes espanyols. Està més que demostrat que el tribunal constitucional és un tribunal polític. Des d'una òptica catalana està per mantenir-nos sotmesos. Per mantenir els drets d'Espanya sobre Catalunya sense que els importi el que aquí pensem. Amb poder per desfer cultures i treure tot el profit econòmic possible.

El seu comportament normal és fer dimitir un senyor que tot i no ser independentista reconeix un dret i mantenir un senyor amb una pensament anticatalà declarat. Res de nou i res no canviarà!

dimecres, 17 de juliol del 2013

El nou costum dels nacionalistes espanyols.

Dirigents del PE (PSOEc) i col·legues d'altres partits nacionalistes espanyols estant repetint allò que els independentistes som feixistes o nazis. Avui no posaré la connexió a la notícia doncs m'han informat que l'últim podria estar buscant sortir als medis per fer veure que és algú (i no li facilitaré) però sense tenir en compte això diu que som feixistes perquè separem catalans bons de dolents. A part que això no és cert. No ho fem! La mateixa acusació fa el mateix que denuncia: separar els catalans en dolents, els independentistes, i bons, els que pensen com ells.

El més preocupant de tot però, és l´ús tant trivial dels conceptes de feixisme/nazisme. Com si no fossin tant importants. Aquest ús totalment fora de lloc indica que són uns ignorants totals, o que no els importa trivialitzar o normalitzar uns conceptes letals per a la humanitat perquè tot val per denigrar aquest catalans “dolents”. Potser haurien d'estudiar una mica d'història per corregir tant el que diuen com per incrementar la seva tolerància a altres idees.

dijous, 4 de juliol del 2013

Ens ho hauríem de fer mirar!

Només durant l'últim mes, he hagut de saltar de costat, de moure'm en diagonal, de quedar-me sense poder passar per una vorera estreta i, aquest matí m'he quedat enganxat a la corda d'un gos. I tot perquè altres han considerat més adequat atendre el seu telèfon que mirar per on van.

Alguns casos no són nous del tot. Hi ha gent que es queda parlant al mig de la vorera sense deixar passar ningú, o amos de gossos, que entenc que estimin més a les seves mascotes que als altres humans, donant prioritat a les quatre potes. De tant en tant, corrent pels carrers, et surt aquell gos que embla que se't cruspirà, que vol jugar i t'esgarrapa l'esquena o que t'obliga a fer salt de “corda de gos” perquè els dos animals se situen als costats oposats de la vorera amb el lligam suspès pel mig. Però ara, amb el telèfon mòbil, aquells que encara es preocupaven d'aturar la bèstia, o sortir del mig ja no ho fan. I aquells que abans caminaven en línia recta ara venen directes cap a tu, amb traçat irregular, mentes penses: “Ost..s, jo a aquest no li he fet res, ni el conec!”

I el pitjor de tot! Després de dinar amb amics, estar allà fent passar el temps, callat, metre ells atenen el seu aparell. Dinant i tot! Coll..s! haver quedat a dinar amb qui estàs connectat enlloc de tenir-me allà com un estaquirot! Què potser han de quedar amb els altres per parlar amb mi via mòbil?

Una caixera d'un súper de Londres es nega a atendre una clienta perquè parlava pel mòbil

 
No sé si es pot considerar la resposta d'aquesta caixera correcta o no. Per a mi si que l'és o com a mínim l'entenc. Perfectament!


dimecres, 26 de juny del 2013

De PSOEc a PE

Confirmació: el PSC és PSOE. No és un partit independentista. I ara, vol marcar-ho molt bé i qui no sigui independentista que foti el camp. Ni socialistes ni catalans! Hauran de anomenar-se el Partit o el Partido Español.

El senyor Corbacho diu que se sent més unit amb un socialista andalús “que no pas algunes persones de la burgesia catalana, independentista, de CiU”. Greu errada o mala llet: l'independentisme és transversal i aquí som molts els d'esquerres que som independentistes. De fet, molts considerem el seu partit de dretes (no són partidaris d'un món liberal? No van indultar un dirigent de la banca “amiga”? No parlen de servir als mercats?). Tampoc saben que el gran reservori de l'independentisme durant molts anys foscos ha estat l'esquerra catalana? En alguns aspectes em sento més a prop d'un treballador de qualsevol altre nacionalitat, no exclusivament espanyol, que de burgesos de qualsevol nacionalitat, no només catalans i no entra en conflicte amb ser independentista. Quan m'insulten, imposen la seva voluntat, em diuen que pagui i que calli, que parli la seva llengua, etc, no em sento gaire a prop d'aquests treballadors espanyols. Com sentir-me a prop d'algú que no em respecta? I com se sent de prop ell dels burgesos espanyols? No se sent molt a prop en les seves idees de mantenir sotmesa Catalunya?

Argument: com se sent més unit a un treballador andalús, no és independentista. A espanya només hi ha treballadors? Jo podria dir: “com no és independentista se sent més unit als burgesos espanyols que als treballadors catalans” a qui permet que espoliïn en benefici d'altres.

divendres, 21 de juny del 2013

Granellades permanents

Els dependentistes diuen que les lleis estan per complir i que es poden discutir però cal complir-les. Tothom està d'acord en la globalitat: s'han de complir i s'han de poder discutir. Però quan els d'un costat no volen discutir, ni pactar ni modificar la llei perquè ja els hi convé i la llei deixa sense drets un poble, el binomi deixa de ser vàlid:

- “Volem decidir”.
- Oiga que la ley no lo permite.
- “Doncs modifiquem-la”.
- No se pude modificar.
- “Volem decidir el nostre futur”.
- La ley no les permite decidir su futuro.
- “La democràcia ha de permetre escollir als pobles”
- La democrácia española no permite decidir al pueblo catalan. De hecho, no lo reconoce como pueblo.
- “Pactem altre vies?”
- No, las leyes no lo permiten.
- “Canviem aquestes lleis perquè es pugui fer una consulta”
- No, no se pueden modificar las leyes para que los catalanes hagan una consulta. I deje de una p... vez de hablar en ese dialecto. Esto és España y se habla en español y como estamos hasta las narices de ustedes aprovamos una ley para imponerles la educación en el gran idioma imperial y si no les gusta se callan que es la democracia española quien lo decide.
- “però tot poble té dret a decidir”
- que no! que los catalanes tienen el derecho a no decidir! Que yo no me cambio la chaqueta “nacionalista española de toda la vida, de pana para parecer socialista, pero solo parecer eh!

dimarts, 18 de juny del 2013

Granellades de primavera III

L'estat espanyol paga molt bé, amb diners de l'espoli, els polítics que defensen les seves causes. Es va parlar recentment del salaris de la Camacho. Es clar que no vol ni que decidim!. I si guanya la independència i perd els salaris del PP i del senat? Pobreta, no tindrà per viure. Que algú publiqui els salaris de tots aquests, especialment dels que es diuen catalans però que venen les nostres llibertats a canvi d'omplir les seves bosses! Quan mostren aquells mapes on entra més a Catalunya del que surt, és una simple indicació dels seus salaris.

dijous, 13 de juny del 2013

Recordant selectivitat

Ahir vaig recordar el meu examen de selectivitat. Davant la meva prova de química havia d'escollir una de les dues opcions proposades. Vaig anar obligat doncs l'opció A es feia amb una d'aquelles fórmules llargues, empíriques, que he evitat aprendrem. Sempre he pensat que si alguna vegada em fes falta la podria consultar i aplicar. No tenia cap secret. Només calia memòria però, amb tot el que hi havia per a estudiar preferia dedicar esforços a coses més serioses per a mi. A part de la utilitat que hagués tingut en aquell moment, en aquell examen, mai més m'he trobat la necessitat d'ús d'aquella macrofórmula. A l'altre opció (B) hi havia un problema dels que dominava: una titració àcid-base. Pels que no ho han estudiat mai és com volguéssim saber quants “-1” hi ha en una caixa tancada i anéssim afegint (sumant) i comptant “1” fins a tenir un resultat 0.

Fets els càlculs en esborrany em vaig començar a posar nerviós: No surt! Com pot ser? Càlcul i recàlcul donaven el mateix resultat. “No pot ser!” però “No pot ser, l'enunciat no pot ser!”. Hi havia una errada a l'enunciat de manera que obtenir un resultat “0” era impossible. Opció A no viable, opció B: “Qui li diu a tot un professor d'universitat que l'enunciat és incorrecte?” Quin remei. La meva resposta començava dient (en castellà que llavors estudiàvem poc en català): “Les solucions utilitzades en aquesta titració són incorrectes o l'enunciat està equivocat...” i seguia tot el raonament de la meva afirmació. En sortir de l'aula la meva professora de C.O.U només pensava que m'havia equivocat. No pot ser que estigui malament! És selectivitat! Però si! Estava malament. Me'n recordo del patiment d'aquell dia. De deu exàmens que fèiem, en aquella època només dos eren de ciència i a mi em va tocar matemàtiques i química (ni em vaig examinar de la carrera escollida). Els dos on poder millorar nota i un ja fallava. Aquest neguit va durar uns dies fins que van arribar les notes. En mèrit del corrector he de dir que em va considerar l'exerciti correcte però ningú va donar cap explicació ni em va treure el patiment.

Entenc perfectament als alumnes que ahir es van trobar amb l'errada. Canviar una lletra per una altra és una errada que es pot entendre molt bé però qui ho posa sap, o hauria de saber que quan un escriu un text no veu les errades fàcilment perquè no necessita llegir en profunditat: dóna per entès les coses que sap. No costa res fer revisar el text per un altra persona i més si pot tenir una gran transcendència.

dimecres, 12 de juny del 2013

Granellades de primavera II

El president d'Espanya diu que els països petits no decideixen res a Europa. Doncs tant se'ns dóna perquè ara mateix, amb la submissió a ells ni decidim ni fem res. Quan siguem independents com a mínim podrem decidir part de les polítiques que podrem aplicar aquí sense que se'n les imposin des de fora. Millor petit, lliure i sobirà que petit no reconegut, menystingut, insultat, espoliat i, en general, sotmès.

A més, per què cal decidir sempre i ser els primers i tot això? Cal decidir per altres? Tenim els catalans aquesta mentalitat que no sé si és imperialista, de superioritat o, pel contrari, una manca d'autoestima? Quan faig una cursa, he de guanyar sempre? He d'estar entre els primers o quedo allà on ho permeten les meves circumstàncies? I si quedo per la meitat soc menys feliç que aquells que han quedat entre els primers? I més important! És això una cursa on algú ha de guanyar?

dilluns, 10 de juny del 2013

Granellades de primavera I

Les migracions són moviments de poblacions d'un lloc a un altre. A les poblacions humanes n'hi ha hagut durant tota la història i prehistòria. Ser immigrant vol dir que t'has mogut d'un lloc a viure a un altre. Les causes poden ser diverses però la majoritària és la recerca d'unes condicions de vida millors.

La gent que va venir a Catalunya el segle passat ho va fer per aquesta raó. Van haver de deixar la seva terra per poder viure millor o, simplement viure. La gran majoria han treballat molt i s'ho han guanyat. Es deien a ells mateixos immigrants. Per tant, no hi ha res de dolent en utilitzar aquesta paraula, més aviat al contrari doncs cal tenir valentia (i/o necessitat) per abandonar casa teva per anar-te'n. És una descripció.

Algú que no acostuma a mostrar un gran nivell i que agrada d'utilitzar un llenguatge populista ha dit que és fill d'andalusos i que no són immigrants. Dons si van venir ho són, al igual que si haguessin anar a Madrit. L'ús d'aquesta paraula en sentit negatiu em fa aquestes persones més repulsives. Principalment perquè consideren als nouvinguts ara inferiors i, per suposat, amb menys drets. Un cop associat immigrant en aquest sentit, com la utilitzaran pels seus pares?! I menys si consideren que són superiors amb el dret d'imposar la seva nacionalitat i forma de ser. I menys si consideren que aquesta terra és seva i no dels “natius” que hi vivien.

dissabte, 8 de juny del 2013

Les armes les carrega...

El procés sobiranista té una sèrie de noticies que provoquen alts i baixos. Un dia la notícia és dolenta i ens emprenya i un altre la tenim agradable. Les desagradables són moltes vegades ximpleries com acusar a el català del fracàs escolar (deu ser que no n'hi ha Espanya) o culpar de la desnutrició als Mossos o a TV3 (No hi hauria policia -despesa- si no estiguessin els Mossos? TVE no té el mateix efecte?). Aquestes ximpleries les provoquen una mena de recció hormonal equivalent a la de l'adolescència o la primavera que té com a causa les intencions de molts catalans de ser lliures. Darrerament no he pogut publicar entrades però he recollit una sèrie de noticies que han anat sortint aquesta primavera i que aniré publicant. No obstant començo amb una d'avui.

El Psoeriódico ha tret una enquesta on ERC passaria a CIU en unes eleccions al Parlament. Ja m'agradaria! Però, no m'ho crec! L'estadística és una eina matemàtica molt útil però els resultats poden “modificar-se”, “cuinar-se” o, simplement no fer cas i dir el que interessa. Recordem les darreres eleccions, on només una enquesta d'un medi britànic va encertar. Molts pensem que les enquestes habituals estaven manipulades per a obtenir determinats comportaments electorals i prou bé que se'n van sortir.

Ara, els partits polítics dependentistes i els seus medis de comunicació tenen molt clar que la unió d'acció entre CiU i ERC és molt forta i els fa mal en les seves intensions de mantenir Catalunya sota el seu jou (jou, amb tot els sentits que vulgueu). Busquen emprenyar a gent de CiU (amb algú molt disposat conegut per tots) perquè diguin que el procés sobiranista els porta a perdre vots i tornin al jou.

Ja veurem que passa però, els dependentistes continuen pensant que tot el procés és obra dels polítics quant van obligats per la societat civil. Justament com hauria de ser sempre en una societat democràtica. Si els de CiU caiguessin en el parany quedaria en evidència que el partit els importa més que el País amb la qual cosa la mentida es podria convertir en una realitat.

Finalment, CiU podria interpretar tot el contrari: que poden estar perdent vots perquè provoquen un dubte en els sobiranistes sobre les seves últimes intencions o, com a mínim, sobre la velocitat, considerada lenta, del procés. En aquest cas la reacció de CiU seria diferent a la que esperen.

dimarts, 23 d’abril del 2013

dimecres, 17 d’abril del 2013

Assetjaments

La dreta nacionalista espanyola acostuma a dir dels que no pensen com ells que són nazis. El primer que podrien fer és reflexionar sobre el seu concepte de democràcia i tolerància cap a altres idees.

Diuen que els nazis marcaven les cases dels jueus. I és cert, les marcaven i els feien fora deixant-los sense propietat, a més d'enviar-los a camps de treballs i extermini tractats com a éssers inferiors. A la nostra societat hi ha qui actua de la mateixa manera i no per això podem dir que són nazis. Hi ha qui marca una propietat i fa fora els seus ocupants deixant-los sense la propietat i amb un deute que mai podran tornar condemnant-los a la pobresa de per vida. I aquest són els que ells defensen. Tot i així no diem que siguin nazis.

Tothom està d'acord que la causa principal de la situació actual és el món financer. Han comés una estafa a nivell mundial. És cert que la gent s'ha pujat al carro de gastar més del que tenia però tot i així la causa principal correspon a aquells que van treure màxims beneficis sabent que perjudicaven el sistema i, per tant, la societat.

Avui ens trobem que moltes famílies no poden fer front a la hipoteca i són castigats perdent la casa, i més. Són els principals responsables de la situació els que es queden amb el pis, el treuen a subhasta i se'l queden per un preu molt inferior al que ells mateixos van donar-li inicialment. Com aquest preu reduït no arriba a cobrir el deute de l'antic propietari continua devent diners al banc. En realitat perd l'habitatge, el que ja havia pagat i part dels salaris que cobrarà en el futur sense esperances de millora. Si no ha pogut pagar la hipoteca és difícil que pugui pagar el nou deute que s'incrementarà amb nous interessos de demora. Mai no acabarà.

Per a la majoria de la població aquest és un comportament no ètic i una demostració que hi ha lleis ni ètiques ni justes i que estan fetes per afavorir determinats interessos. En aquest context és perfectament normal assetjar a aquells polítics que legislen per als seus amics deixant de banda les necessitats de la majoria de la població i els seus desitjos mentre ells viuen còmodament i es jubilaran en alguna d'aquestes empreses que ara defensen. I encara haurien d'estar contents que només sigui això! Per mi, algun dia s'hauria d'investigar i castigar tot això: directius d'empreses financeres, polítics que els han anat en contra dels interessos de la població i responsables d'oficines que van donar conscientment hipoteques d'alt risc a canvi d'incentius a la seva nòmina.

divendres, 12 d’abril del 2013

1/40

Ja estem acostumats a que es considerin superiors i que la seva opinió valgui més que la dels catalans. Són els amos. Ja sabem que s'imposen per lleis a la capital del seu imperi o emprant els seus tribunals. Ja sabem que la única cultura que valoren és la seva i que la dels altres estan per a eliminar, riure's una estona o per catalogar els altres d'inferiors o colonitzats. Tot això ho tenim molt assumit i és una de les raons històriques per les que volem un estat propi amb unes lleis pròpies adequades a nosaltres, no a ells.

Que un pare pugui decidir que tots els companys del seu fill han de fer les classes en castellà perquè ell ho vol després d'haver escollit una escola on el projecte inclou el català com a llengua vehicular; rebutjar la llegua pròpia del territori (si, ja sé que per a ells només és una zona geogràfica del seus dominis sotmesa) és un menyspreu per a tots aquells que viuen en la mateixa societat. No només en qüestió de llengua sinó en valoració de la persona marcant la relació: 1 pare/alumne espanyol val més que els quaranta pares/alumnes que opinin diferent. Amb raó argumenten que no cal fer un referèndum: Amb un 3% de vots negatius i un 97% de vots positius hi hauria un resultat de 120 NO, 97 SI.

Tenen tant poca vergonya i mesura del que fan, que no se senten al·ludits quan se'ls posa en evidència tantes vegades i tant fàcilment: A Catalunya “fer que els estudiats catalans estudiïn en castellà és justícia, fer que ho facin en català és maltractar-los”; a València més de 100.000 estudiants han demanat el valencià com a llengua però han de fer classe en castellà; a Madrit, tres diputats  (ja no un) demanen fer les “classes” en català i els fan fora i, finalment una demostració de que entenen per democràcia: “encara que siguin quaranta pares la justícia hem dona la raó a mi”. Quin concepte de justícia i democràcia més estrany! No vull ni la seva justícia ni la seva democràcia.

I hi ha qui encara pensa que pot haver un encaix de Catalunya dins d'Espanya. No, l'únic que pot haver és un aixafament sota aquest estat. Som ciutadans de segona al nostre propi País.

dijous, 14 de març del 2013

Codis de Barres





Quantes vegades hem llegit que els dos primers nombres d'un codi de barres ens indiquen el país de procedència del producte? Doncs bé, això és fals.

El codi que he posat (inventat) correspon al més habitual que podem trobar als productes que comprem (GTIN-13 també conegut amb el nom anterior EAN-13). No és obligatori posar-ho. Té una aplicació logística com identificar el producte automàticament usant un lector i així poder introduir un preu automàticament o saber quant s'ha venut o com estan les reserves. Amb el codi de barres n'hi ha prou per un funcionament correcte però habitualment s'afegeixen les dades en el que és diu “humanament llegible”: els nombres de sota.

Podem diferenciar quatre parts:

84
11111
22222
9
Codi de l'associació on l'empresa s'ha inscrit. Codi únic que identifica l'empresa dins l'associació 84. Codi únic per a cada producte. Dígit de control.

Quan una empresa vol posar codis de barres s'ha d'adherir a una associació oficial de fabricants i distribuïdors. Així, si volen, poden escollir l'AECOC (Asociación Española de Codificación Comercial). Aquesta donarà un nombre identificatiu. Una matrícula formada per les dues primeres parts: el 84 que indica que l'empresa està associada a l'AECOC, i els cinc dígits següents que identifiquen l'empresa dins d'aquesta associació. A continuació l'empresa posa el codi numèric que vol als seus productes (tercera part) i genera els codis de barres, amb un dígit de control que permet detectar errades.

Una empresa que necessiti fer aquests codis pot associar-se a qualsevol organisme. No fa falta que sigui la del país on produeix o distribueix els seus productes. Així, ens podem trobar empreses que no fabriquen a l'estat espanyol que utilitzen el codi 84, empreses catalanes o espanyoles amb codis diferents del 84; o distribuïdores que posen el seu codi a productes fabricats a altres llocs. Qualsevol combinació és possible.

Per tant, promoure la compra o el boicot de productes basant-se en el codi de barres no va enlloc.

dijous, 28 de febrer del 2013

Carn de cavall - situacions diferents


Al supermercat demano carn de vedella picada. Agafen un tros davant meu i el posen a la picadora. Soc conscient que aquesta carn pot tenir traces de la carn de porc picada que s'ha emportat la persona que hi havia davant meu. La única manera de evitar-ho seria tenir picadores separades o netejar la picadora constantment. Però per a mi és innecessari. Aquestes mesures encaririen molt la carn i a més la presència de la carn de porc serà una mínima part que no repercutirà al preu i no afectarà a la meva cuina. I menys encara serà perjudicial doncs és carn feta per a menjar dons hi era al mateix supermercat.

El mateix passa a les empreses que elaboren productes càrnics. La gran majoria fan productes de diferents carns: porc, vedella, xai, poltre,... Encara que facin neteges entre productes sempre hi ha la possibilitat d'una petita presència d'altra carn. Per tant, no és el mateix trobar una gran quantitat de carn de cavall barrejada amb carn de vedella que trobar unes petites quantitats (traces) degut a aquesta maner de treballar. En el primer cas és frau i en el segon és no seguir un procediment estricte. De fet, Foods Standads Agency (Gran Bretanya) posa el límit en l'1% de DNA.

Podria ser aquests procediment estricte? si. Surt a compte? Possiblement, la majoria no pagaríem la carn al preu que tocaria i la petita barreja no afecta en res ni a nivell higiènic, ni de cuina ni de preu.

El problema és d'etiquetatge però és que en aquest cas no està definit. En altres casos si que està regulat i per exemple, no cal indicar a l'etiqueta que un aliment té ingredients procedents d'organismes manipulats genèticament si aquests no superen un percentatge (0,9%) degut a contaminació involuntària. En aquest cas també es podria evitar però tampoc seria viable.

Per tant, cal no confondre casos on hi ha una gran quantitat de carn de cavall amb carn de vedella i a més la carn de cavall podria no ser de cavalls criats per a alimentació, amb la presència de traces degut a la manera de treballar i amb carn bona per al consum. En el primer cas ens prenen el pel, en el segon no.

El que caldria esperar són unes fortes sancions per als estafadors i una adaptació de la legislació que permeti, com passa amb altres aspectes, una petita presència no intencionada d'altres tipus de carn apte per al consum.

dijous, 21 de febrer del 2013

Carn de cavall


La presència de carn de cavall a productes presents al mercat pot tenir els següents problemes:

  • De seguretat. La carn de cavall és tant bona com qualsevol altra però tota carn destinada al consum ha de haver estat controlada. Les vedelles destinades a carn estan identificades individualment i es controla alimentació i medicaments que reben. Per la carn de cavall o qualsevol altra destinada a consum les exigències són les mateixes. En aquest cas, no se sap si la carn de cavall és d'animals controlats o no.
  • D'informació al consumidor: El consumidor té dret a saber que menja i per aquesta raó hi ha una etiqueta als aliments que comprem. Si indica carn de vedella, el posar un altre tipus de carn sense informar és frau.
  • De traçabilitat: La legislació obliga a les empreses a tenir un sistema de traçabilitat de manera que tenim tota la història d'aquell aliment: matèries primeres, proveïdors, quantitas, dates de consum preferent o caducitat, tractaments, etc. Si algú ha canviat una etiqueta la informació és perd de manera que si hi hagués altres problemes de seguretat (un seria l'indicat al principi), no tindríem aquesta informació.

Per totes aquestes raons qualsevol producte en aquesta situació ha de ser retirada del mercat.

Fixeu-vos que tot el que he dit ho he fet sense referir-me a la legislació que inclou tot això. Perquè, independentment de la legislació i abans d'ella, està l'ètica. Jo no puc donar res que pugi causar mal o enganyar a un altra persona ho digui o no la legislació. Per a mi és un principi moral. De respecte: als clients que compren els productes dels quals viuen les famílies dels treballadors d'aquelles empreses i per a aquests mateixos treballadors que també són consumidors.

Estic convençut que les empreses grans de les que es parla desconeixien la presència d'aquesta carn de cavall. Les empreses alimentàries en general asseguren els seus productes mitjançant un sistema d'autocontrol. En el referent a les matèries primeres tenen un pla de control de proveïdors que inclou un procediment per acceptar tant els proveïdors com les seves matèries primeres. En algun moment van tenir la informació d'aquesta carn en forma de fitxa tècnica que indicava que allò era carn de vedella entre d'altres dades. Segurament van rebre una mostra correcta i van assegurar-se que el proveïdor treballava bé aplicant el seu sistema d'autocontrol, demanant documentació i fent auditories.

El proveïdor també pot tenir els seus proveïdors i fins i tot ser únicament un distribuïdor que fa d'intermediari. Al final tenim una cadena on cada empresa és responsable de la seva part i on totes tenen sistemes d'autocontrol adaptats a la seva activitat i on cada client controla el proveïdor.

en algun punt d'aquesta cadena algú no va aplicar el seu sistema d'autocontrol, va saltar-se la llei i va acceptar carn de cavall etiquetant-la com a car de vedella. És gairebé impossible detectar-ho. La manca d'ètica, l'engany pot amb qualsevol sistema de seguretat. No importa que la cadena sigui més o menys llarga si tothom compleix. L'únic problema de ser més llarg és que ni ha més on buscar si hi ha problemes.

Sovint es pensa que es podrien fer més anàlisis de control. Però per fer una anàlisi cal saber què busquem. Ara és la carn de cavall pel problema concret que tenim però n'hi ha tants de problemes que el nombre d'anàlisi necessari seria elevat (antibiòtics, centenars de contaminants químics orgànics i inorgànics, carns diferents, etc) i tampoc seria una garantia contra la manipulació intencionada. Pensem que aquestes empreses grans tenen els sistemes de control més exhaustius. Funciona com ha funcionat ara, un cop feta la trampa. Només treballant correctament a priori podem tenir productes correctes.

Què passa avui a la societat on vivim? Doncs que comprem al preu més baix. La majoria no mirem les etiquetes i escollim aquelles croquetes gust a pollastres a menys d'un euro, pensant que el que en ven croquetes de pollastre a 3€ ens pren el pel. No pensem que “gust a pollastre” està usant aromes mentre que “de pollastre” utilitza carn de pollastre. En altres ocasions, la qualitat del producte, la quantitat de carn que porta, etc fa que el producte sigui més car. Però comprem aquelles croquetes amb un 2% de carn enlloc de les que tenen un 20% perquè són més barates. Bé, si pensem que les primeres possiblement tinguin més aigua o més farina potser no surten tant barates però en preu per bossa si. Deixant clar que aquests exemples són de productes correctes, el que intenta fer un producte millor es queda sense vendes, davant el producte inferior i intenta baixar els preus pressionant als seus proveïdors i obtenint matèries primeres més barates. I així arribem a la possibilitat de trobar, entre molts, un proveïdor amb una carn molt barata per poder reduir preus. Informació correcte, tot sembla correcte però, aquest és el que la cola!

Ara es tracta de solucionar ara el problema puntual. Trobar els estafadors i castigar-los. Però si la societat no canvia, d'aquí a un temps apareixerà un nou problema sense ara que siguem capaços de preveure quin serà. I si hi ha sort, el detectarem.

dijous, 14 de febrer del 2013

Hipòtesi!!


Quina quantitat de presumptes casos de corrupció que han sortit darrerament! Quina casualitat! Per què ara? Assumint com ho fem la majoria, que la corrupció sempre ha estat present i que determinades classes, tant les polítiques com d'altres, si no n'han tret profit com a mínim l'han consenti i amagat. A què ve ara treure tants?

Evidentment està molt bé que surtin casos però, de veritat que la raó és aconseguir netedat, o perquè hi ha una pressió popular? Com és que ara els responsables són molts més eficients que fa uns mesos? Com és que esclata tot al mateix temps?

No serà que com a la majoria ens emprenya la corrupció amb tots aquests casos hi ha un intent de silenciar el procés sobiranista, al mateix temps que et fans sentir la corrupció d'Espanya com a pròpia, els seus polítics com a propis, per que ens acabem sentint del mateix ramat?

Doncs si hi ha corrupció, hem d'eliminar la de casa, la de Catalunya però a l'Estat Espanyol li hem de fer el mateix cas que si fem a la corrupció a França o Alemanya. Ens fa més mal tot l'espoli econòmic, cultural i de capacitat de decisió al que ens sotmeten.

Si el veritable interès de l'Estat Espanyol fos acabar amb la corrupció, serien tant efectius com ho són per imposar-nos, en contra de les decisions del nostre Parlament (i amb origen en una ILP de la gent d'aquí) els seus espectacles de maltractament i matança de braus, entre d'altres coses.

dijous, 7 de febrer del 2013

Les llistes d'espera i la corrupció


Baixen les llistes d'espera

El 2012 va tancar amb 71.000 pacients pendents d'operació, un 12% menys que el 2011


Cas 1: jubilat amb cataractes ha d'operar-se però les llistes d'espera són tant llargues que li fan la proposició d'operar-se en una clínica privada. El cost és l'equivalent a gairebé un any de pensió.

Cas 2: jubilat amb forts dolors que gairebé no pot caminar ha d'operar-se per posar-se una pròtesi. A la darrera visita les llistes d'espera eren, suposadament, de sis mesos. Al final, quant ja toca, són de 15 mesos. Li proposen operar-se en una clínica privada. Com no? El cost és l'equivalent a dos anys de pensió.

Tots dos casos són reals. El dos jubilats han pagat tota la seva vida la seguretat social. No han abusat mai del servei públic i tots dos han escollit operar-se al sector privat per millorar la seva qualitat de vida. En el segon cas és ja una necessitat. Tots dos han sortit de les llistes d'espera reduint-les. Felicito al Conseller, antic president de la patronal del sector sanitari privat. Ha aconseguit el que volia: gent a fer ús, pagant, del seu negoci (ja ho deia fa un temps).

Que si, que per a molts és legal, és correcte i els jubilats han acceptat canviar benestar econòmic per benestar físic; però molts pensem que no l'és. És aprofitar-se. Els metges que segueixen aquesta via deuen sentir-se molt contents amb el seu nivell de vida aconseguit, d'aprofitar-se de les necessitats sanitàries de la gent i en gran part, de les pensions de jubilats, doncs per natura seran un grup important.

Per acabar d'emprenyar, en el primer cas, la clínica es va pagar per transferència, tot net, però el metge no l'acceptà. Havia de ser en efectiu. I és clar, quant se li va demanar la factura es va emprenyar perquè el treball era sense factura que si no serie més car! Sense avisar és clar.

Segur que molts d'aquests metges a les seves tertúlies posen a parir els presumptes corruptes de tots els casos que estant sortint. Però al igual que per a molts polítics la seva ètica el permet tenir ingressos extra via corrupció, a aquests metges també la seva “ètica” els permet enriquir-se portant-se clients allà on treballen al sector privat. Fa falta fer neteja, però no només a la classe política!

dijous, 10 de gener del 2013

El parany de l'estat federal.


IU s'apunta a l'enganyifa de la  proposta federalistaPerò si l'estat Espayol ja és federal com molts sabem i que quedar clar  en  l'escrit del Catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, en Francesc de Carreras  a un diari. A què ve això? Un pas més del nacionalisme espanyol per continuar la submissió?

En aquest estat ja federal hi ha unes comunitats que imposen la seva manera de ser i de parlar a d'altres sense reconèixer més que les obligacions de pagar i obeir-los. L'estat federal no és la solució, només és un instrument que funcionarà millor o pitjor en funció de la mentalitat i bones intencions dels territoris federats i del govern principal. I Espanya no ha demostrat cap intenció d'entendre'ns ni de respectar-nos durant els darrers 300 anys. Fins i tots els “progres” que signen manifests pro-federalista (saben el que signen?) callen quan hi ha agressions a la cultura. Potser ja els hi va bé?

La única manera de ser respectats és ser sobirans i això dóna com a molt per fer una confederació. I per això ja està la UE.

Amb aquesta actitud IU ens nega als treballadors catalans, els drets que tenen els seus: tenir i que sigui respectada la nostra cultura, el dret a tenir inversions adequades al territori on vivim en funció dels impostos que paguem assegurant la viabilitat econòmica i per tant els nostres llocs de treball i, a tenir un estat propi per poder prendre les nostres decisions. Entenc que vulguin que els seus treballadors de regions on no hi ha tanta feina cobrin sigui com sigui i treien els diners d'on sigui però ho volen a canvi de negar drets a altres. Com a mínim accepten el dret a decidir però, com altres partits espanyols, vindran a fer campanya com a amos. En cas que fos altre territori el que vulgues ver un referèndum, mai se m'acudiria anar allà  per intentar convèncer-els del que jo vull sinó que els deixaria a ells la discussió.  Interferir em semblaria una falta d'ètica i intromissió en el seu dret a decidir.

Queda per veure quina serà la posició d'ICV. Serà servil i sense autonomia fent valer els interessos espanyols per sobre dels nostres com el PSOEc o de veritat defensarà els treballadors catalans?

dimarts, 1 de gener del 2013

Moisès Broggi, descansi en pau

Gràcies per tot!!!