Que bonic!, Quina metàfora més
encisadora!: cinc persones arriben a un lloc on només hi ha quatre
cadires. Una s'ha de quedar fora però finalment les mouen per poder
seure totes cinc a l'hora.
De que van? Aquest concepte de
compartir potser el tenim la majoria de les persones però no els que
mouen el sistema que se'ns ha escapat de les mans. Resulta que de
cadires n'hi ha per tothom però alguns es dediquen a acumular-les.
Amb el temps, els que tenen la major part de les cadires també es
faran amb aquestes quatre que queden i si volem seure, haurem de
pagar. I de les cinc persones, amb molta sort, una podrà
assumir-ho. Només es podran usar les cadires si donen beneficis als
propietaris. A més, cal pagar per unes cadires situades en un lloc
erm mentre que els propietaris tenen milers situades al costat de
paisatges de postal, envoltades per jardins i piscines.
Missatge: us han fotut les cadires! No
podeu esperar res de la gentussa que encara no té prou amb tanta
cadira que vivint mil vides no les esgotarien! Us heu d'espavilar
solets repartint el poc que teniu, els poc que us deixen! I, per
suposat, la culpa es vostra per voler tenir-ne una! Els que tenen
moltes cadires riuen pensant el “bons i tontets” que sou.
