Catalunya ha reduït un 0,1% els seu dèficit amb les retallades fetes. Només una dècima amb tot l'esforç fet, uns 2.000 milions d'euros. El dèficit fiscal anual està al voltant dels 20.000 milions d'euros. Que fem? ens retallem fins les venes per reduir, quant? Un 0,3%? o reclamem el que és nostre? És clar que a alguns ja els hi va bé: el conseller de sanitat d'aquest govern dels millors, director general i president de l'associació empresarial d'entitats sanitàries (1994-2010) vol obligar a tenir una pòlissa mèdica. A més del que ja es paga amb la nòmina. O alguns bancs són finançats cobrant un 3% pels diners que posen els ciutadans en bons. Uns interessos que incrementen el dèficit. I és que omplir-se la butxaca no té preu! Encara que el preu sigui Catalunya.
Mentre perdem diners, el govern dels millors ens distreu defensant un pacte fiscal, difícil d'acceptat per una Escanya que treu profit de l'espoli. Tot i que els amos ho concedissin seria amb uns valors molt retallats, sense garanties de compliment com passa amb altres compromisos i, l'utilitzarien per augmentar l'anticatalanisme. El pacte fiscal no és la solució, no millora gaire la situació. Només dóna continuïtat als seus negocis. Per això el volen tot i sabent que els seus socis no els faran cas. Fan riure amb l'amenaça(?) de fer una consulta. Però si han demostrat moltes vegades que en pensen allà de l'opinió dels ciutadans o del Parlament de Catalunya combatent les decisions d'aquests amb els seus tribunals! La única consulta que podran fer, seguint l'exemple dels seus socis (Mahón-Maó o Mahón-Mahó, Palmade Mallorca o Palma de Mallorca) serà la següent: