dimecres, 24 de novembre del 2010
Portada de pamflet
Frases que no suporto dels polítics
dijous, 18 de novembre del 2010
Interpretació de missatages electorals del PE
Un dels que més em molesten és aquest primer: "Ser català és treballar dur" per generar i pagar molts impostos que ja sabem a qui van i "tenir les idees clares" de que ens em de callar i assumir que hem de pagar i no manar a casa: "de genolls i pagant".
Aquest és el missatge interpretat al que feia referència a la meva entrada de fa uns dies.
Finalment, aquesta modificació, adaptada d'una imatge que he vist en algun lloc de la xarxa sobre una modificació popular feta al carrer (allà es veu el "prog" clarament ratllat)
I que dir del noi que surt a la tele dient que ningú no l'ha regalat res i que s'ho ha guanyat i n'està orgullós?. Mira, justament fent propaganda pel partit que regala salaris als Ni-Ni: Promocionant l'esforç si senyor!!!
Avui també s'han lluït amb l'orgasme d'una noia quan va a votar. Cadascú té les seves fantasies però vaja, jo m'ho faria mirar. Això si, comprant una urna i un sobre ja té per jugar a casa sense fer el ridícul davant la gent.
També molt comentat el color gris del Montilla: Molt apropiat per a ell i per al seu partit: futur gris ens espera si tenen alguna quota de poder. Aniran a per nosaltres i acceleraran la col·lonització donant molta feina al conegut tribunal dominats per ells i els seus amics del PP.
Tot acabat d'adobar amb el superheroi Monti i les seves samarretes: ens prenen per imbècils.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Collint olives al Baix Camp
Aquest cap de setmana he estat collint l'oliva. Soc la primera generació de la meva família que ha viscut tota la vida deslligat del camp. Suposo que alguna cosa queda i per això m'agrada passar el cap de setmana treballant allà (és clar que no és el mateix que viure d'això).
Aquest any el primer que he trobat és un temps excel·lent, sense que bufés l'aire. No és habitual al Baix Camp. Això m'ha permès sentir el soroll de les abelles que s'estenia per tota la zona. És un plaer ficar el cap entre les branques d'un nesprer i sentir les abelles volant, traient el nèctar i pol·linitzant les flors. I més si es tracta d'un arbre que va començar a créixer d'una llavor sembrada per mi, quan era petit, a una torreta a Barcelona. Aquell nespre era tant bo que vaig pensar que valia la pena intentar-ho. I aquí està. Bé, aquí estan doncs són dos. Avui, més alts que jo.
Per una part content de veure que les abelles, amenaçades d'una malaltia que redueix les seves poblacions, continuen amb la seva vida però trist per l'altre al mirar el cel, on gairebé no es veuen aus. És l'època del tord i els caçadors l'estan esperant. Ara només esperen. Hi ha més caçadors que ocells. Ja no hi ha aquelles bandades típiques. Amb l'ús de pesticides i la caça ni es veuen.
Les poblacions de senglars han augmentat i ens donen molta feina. Mai no havia vist tants forats al terra que hem d'anar tapant per no caure mentre pentinem les oliveres. També han augmentat les perdius. Criades a granges, els caçadors les han alliberat per tenir alguna cosa a la qual disparar. Però, com que han crescut entre gent, et pots apropar a tres metres que ni es mouen. Ja veus quina caça es pot esperar. Cadascú té la seva afició però aquesta de matar animals no l'acabo d'entendre.
Això si, tot i que hi ha caçadors educats, alguns es pensen que el territori és seu. No es pot negar el pas per un tros però, si hi ha un camí al costat, el correcte és passar per aquest. Doncs no, passen pel mig del bancal, moltes vegades ni saluden i, quan no hi ets, et deixen el terra ple de cartutxos usats.
Per cert: a Tarragona les oliveres es pentinen per fer caure les olives a sobre de borrasses esteses a sota de l'arbre de manera estratègica per poder anar collint unes sobre altres agrupant totes les olives caigudes. Al contrari del que m'ha comentat algú que pensa que només es cullen olives al sud d'Ibèria, no li donem cops als arbres amb pals perquè caiguin, utilitzem pintes (com aquestes, ara són de plàstic però encara he utilitzat una com la de l'esquerra), o sistemes evolucionats més moderns qui es dedica. I, tot sigui dit, al nostre país fem el millor oli! “Perdoneu però algú ho havia de dir”.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Anticlericarisme
1- Avui, degut a la història, l'educació, i la pèrdua de capacitat de pressió sobre la població, és difícil pensar en un anticlericalisme agressiu. Curiosament, els anticlericals als que fa al·lusió suposo que són els que s'han manifestat contra la seva visita. Doncs bé, aquest no corresponen als anticlericals dels 30. Aquest l'ignoren directament. Els actuals són, en generals, grups que se senten menystinguts per la Església tenint un cert lligam: cristians que pensen que la jerarquia eclesiàstica no representa els principis del cristianisme, homosexuals, divorciats, separats, etc que són constantment atacats en els seus sentiments i que tenen la necessitat de defensar-se.
2.- La societat laica és la que respecta la llibertat de les persones. Cadascú pot tenir les idees que vulgui sent respectables totes les opcions que respectin els altres. L'intent del Vaticà de imposar la seva religió i idees més enllà, va en contra d'aquesta llibertat. Es clar, que la finalitat última de la jerarquia d'aquesta organització no és la religió si no el domini i manteniment de les seves posicions a la societat.
3.- L'anticlericalisme no es va iniciar els anys 30 del segle XX ans és anterior. Al segle XIX podríem dir que era una mena d'esport popular present a cada revolta. L'associació amb els anys 30 és per desacreditar la Segona República i els moviments socials que es van donar i que incloïen que la societat podia funcionar sense l'església.
4.- Caldria que es preguntessin per què la gent és anticlerical. És habitualment la gent humil, aquells als que teòricament haurien de servir, els més anticlericals. És evident, l'Església sempre s'ha col·locat al costat dels poderosos i ha utilitzat la seva força en mantenir una societat desigual, sense formació (o formació en la seva idea única) on poder tenir part del poder i bones posicions econòmiques. El problema es que estan segurs de que ells representen el bé i qui no pensa com ells són els dolents. Qui és va posar del costat dels feixistes durant la guerra civil? Bé, en realitat, qui ha estat sempre de part dels mateixos ja abans d'aquesta guerra? Hi ha exemples (pocs per desgràcia), de sacerdots que si estaven de part del poble i que van ser respectats i protegits pels mateixos anarquistes. Anticlericalisme o lluita contra l'enemic? Agressiu als anys 30? Es clar, era època de guerra i d'agressivitat entre la gent de diferents ideologies, fins i tot dins dels dos costats bèl·lics.
Per acabar, res millor que el que em va dir la meva avia el dia que li vaig dir que no batejaria la meva filla. Ella, que va viure aquella època, el franquisme i fins l'actualitat, i que mai va entrar en política ni partits ni sindicats simplement va dir-me (2001): “ja saps que jo no crec en aquestes coses però, bateja-la! no sigui pas que tornin”.
dilluns, 1 de novembre del 2010
No idependestistes pero si de dretes
Doncs NO. Els del PSOE NO SON D'ESQUERRES. Són neoliberals. Tothom que pensi una mica està d'acord en que aquest partit no és ni obrer ni socialista. A part d'alguns afiliats que no ho volen veure per motius sentimentals de militància, aquest noms són utilitzats únicament com a marketing.