Final de vacances. Han passat moltes
coses darrerament en la lluita per la independència. Tantes que no
he posat gairebé res en aquest lloc. Cada esborrany que feia
quedava superat en poc i sense temps per actualitzar la informació.
M'he vist superat. És un bon senyal. Fa anys no hi hauria tingut
ni material per escriure.
Avui però, ha estat un dia patètic.
El Govern pidolarà a Espanya uns diners que ens han fotut abans.
(De tot el que donem uns 16.000 M€ a l'any no tornen i demanem uns
5000). Diuen que no acceptaran cap exigència política a canvi
al mateix temps que el President diu que no anirà a la
manifestació. Per a mi això és una claudicació. Ha escollit
bàndol. No al costat dels que volem un estat propi sinó al costat
dels que volen continuar de genolls, pagant i pidolant una part del
que paguem.
No només no anirà, sinó que demana
que sigui massiva per tenir arguments per anar a parlar amb l'amo
Rajoy sobre com ens continuem sotmetent. Quina barra!!!! NO Sr.
President, com a mínim jo NO ANIRÉ pel pacte fiscal. NO EL VULL.
És baixar-se els pantalons. Hem de gestionar tots els nostres
diners, tota la nostra legislació, la cultura/educació, és a dir,
hem de gestionar tot el que és nostre: Hem de tenir un Estat.
Ja fa temps que es parla de que els
polítics s'han quedar darrere, però avui el President ho ha
confirmat. Dels militants no podem esperar gaire doncs el pertànyer
a un partit provoca limitacions, així que haurem de ser nosaltres i
l'onze de setembre de 2012 ho hem de deixar molt clar. Com ho vam
fer el 10 de juliol de 2010. A la merda el pacte fiscal! L'únic a
pactar són les condicions de separació.
