dilluns, 22 d’octubre del 2012

Una bona notícia

És d'agrair públicament aquest gest de l'empresa de subhastes i dels que tenien al seu poder la carta.  Pot semblar petita però al món actual potser no és tant habitual com ens agradaria.

 Balclis retorna als descendents de Lluís Companys la carta del president que havia de subhastar

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Quan els que s'anomenen demòcrates no ho són

Els nacionalistes espanyols:

La Rosa Díez: 

«Els nazis també van aconseguir molts vots»

La Esperanza:

"Ara es veu, amb tota la cruesa, el greu error del TC en legalitzar Bildu en contra del Suprem"

 El Gallardón:

la independència "no serà respectada" per la comunitat internacional si es fa "al marge de la llei" 


Quina mania tenen aquests en anomenar antidemòcrates o nazis els que no pensen com ells (recordem que a les últimes eleccions al Parlament també va di r que els catalans érem nazis per haver votat SI mentre ells tenien uns pocs vots). I quin cinisme en dir que tot ha de ser legal quan saben, i sabem, que les seves lleis diran que NO. Com es pot ser tant descaradament cínic dient-se demòcrates i actuant d'aquesta manera o impedint a un poble decidir?! El que si que podrien fer amb el seu sistema d'ensenyament és incloure als adults i ensenyar amb l'exemple d'altres que si són demòcrates perquè des d'allà no se sent ningú, ni els que es consideren d'esquerres defensar el dret de la gent a escollir.

 Els demòcrates:

Islàndia diu 'sí' a canviar la Constitució a partir d'una proposta popular

Acord pel referèndum d'Escòcia

 

 

dijous, 18 d’octubre del 2012

Jaimitooooooosssssssssssss!!!!

 HA, HA, HA, HA, HA, HA ...!!!!!!!!!

"La nación española tiene 3.000 años de historia"

No vull pels meus fills l'educació que volen aquests.  No només per les seves imposicions nacionalistes espanyoles, el reforçament d'idees de superioritat, de menysteniment d'altres, la negació de la nostra identitat, la voluntat d'eliminar la nostra llengua i la reescriptura de tot al seu gust; sinó per la ignorància que provoca.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Jaimitooooooooooooooo!!!

HA, HA, HA, HA, HA, HA ...!!!!!!!!!


"els catalans van matar Jesucrist"

 

 

dijous, 4 d’octubre del 2012

Ministre espanyol de propaganda


Aquest tertulià d'una cadena de televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de l'independentisme és l'escola en català.

No entraré a discutir aspectes massa elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el que “treia profit”, parlaven de corrupció.

A l'assignatura d'història només hi havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es van deixar, especialment en el referent a la literatura.

En aquest ambient vaig estudiar. I tot i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola, hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va resultar.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

No tinc por!

-->
Moltes coses han passat des de la manifestació de l'11 de setembre. Tot s'ha accelerat d'una manera que mai ens haguéssim pensat gràcies a l'impuls de la societat civil. No tinc gaire a afegir a tot el que s'ha explicat d'aquell dia: gent per tot arreu. Molta més que el 10J. Tot el centre de la ciutat ocupat amb un ambient festiu, amb diferents fluxos de gent per carrers paral·lels doncs no es podia caminar. El senyor que et pica a l'esquena per demanar pas en castellà amb accent d'Extremadura o proximitats, que penses que simplement passava per allà però que en girar-te veus l'estelada que porta a l'esquena més gran que ell. Després la família, cadascú amb la seva estelada. Després la senyora amb un accent de més al sud, aquesta si, sense senyera, però és que la família que va al darrere les porta totes! ... En fi, un dia que mai oblidarem.

M'ha sorprès molt, i gratament, el President. La veritat és que ja l'havia considerat perdut, però el seu comportament a Madrit i els passos que ha seguit darrerament m'obliguen a fer-li la última confiança. I dic bé que és la última perquè d'aquesta o ens sortim o ho perdem tot. La decisió que ha pres l'obliga a tenir èxit de totes totes. Al final del procés deixarà la política però voldrà fer-ho com un gran personatge de la història de Catalunya i no com un fracàs dins d'uns Espanya uniforme, fosca, cada vegada més tancada i, diguem-ho clar, més ultradretana i excloent. El camí ha estat seleccionat. Si perdem no hi haurà perdó. Ens ho demostren amb les retallades del pressupost, la centralització de competències i els menysteniment del Parlament i les seves decisions.

Hom repeteix sovint la famosa frase d'en Ghandi “Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i, finalment guanyes” indicant que estem a la darrera fase i que ens queda només guanyar. Potser és cert per a alguns però, la majoria encara hi és a la primera: ens ignoren, ignoren, i no saben res de res i continuen amb el mateix de sempre: Ells són molt bons, nosaltres som els perduts per culpa de l'ensenyament en català, del tripartit, dels medis de comunicació, que si ETA està al darrere, etc, etc. En resum: espanyol bo, català dolent!!!. Cap tipus d'autocrítica. I continuen amb allò que ells són demòcrates però nosaltres no, metre neguen una consulta popular, ens neguen qualsevol dret que no els convingui, i han convertit la seva constitució en una presó. Una constitució marcada pels temps en que es va escriure (amb soroll de sables), que ara defensen aquells que el seu dia la van rebutjar i que són els primers en no complir (cooficialitat de llengües a les illes i al País Valencià, o el finançament) Ens acusen de voler trencar la societat quan ells són els primers en diferenciar-la quant utilitzen o amenacen amb eines pagades per tots en contra d'una part de la població que ells diuen seva: serveis d'intel·ligència, jurídics, militars, Que són les seves eines! No les nostres, i així reconeixen de manera implícita que aquest és un territori ocupat.

Continuen amb les seves pressions i amenaces: Ens diuen que hi haurà boicot. Però no ens diuen que aquest ja hi és. Fa dos o tres anys que ja es podia llegir a una revista d'empreses alimentàries que entre una tercera i una quarta part de ciutadans de Madrit rebutjaven productes catalans. I el boicot obert ja l'han començat sigui quin sigui el resultat.

Per part nostra s'ha obert una etapa esperançadora, excitant i sobre tot, il·lusionant (“amb il·lusió” mira per on ...) i NO TENIM POR a les seves amenaces, insults i menysteniments. Només tenim por de que ens facin desaparèixer com a poble però això és el que ens fa lluitar. Qui voldria viure amb una parella, un veí, que et tracta d'aquesta manera? Això si, cal lluitar fins al final, fins que puguem dir “blat, al sac i ben lligat”