dimarts, 21 de febrer del 2012

Són com són i no canvien


Aquest personatge que ens va il·luminar amb el manding com a resposta a una qüestió sobre el català la justícia devia estar gaudint dels seus pensament, del que li agradaria fer: En un català lligat per les mans a qui li flagel·la:

Te llama(s) Jo(r)ge:
No!, em dic Jordi! Flashhh!

Jo(r)ge!
Jordi! Flashhh!

Jo(r)ge
Jordi! Flashhh!

...

I finalment somriu en pensar que el català ha d'assumir que des d'ara, i gràcies al seu bon fer en fer-nos usar la seva llengua superior, tindrà l'honor de dir-se Jo(r)ge!!

Canvieu Jo(r)ge per “Toby” i Jordi per “Kunta Kinte”. Manding per cert!!!

Recordeu aquella sèrie?: “Arrels” Flashhh “Raizes c..o”!!

dimarts, 7 de febrer del 2012

Dickens 2012 - Homenatge des de Catalunya


Avui fa 200 anys del naixement d'en Charles Dickens (1812-1870). L'Assumpta al seu blog va proposar fer-li un petit homenatge que, per a mi, representava un bon motiu per a fer la primera lectura d'un llibre d'aquest autor. Consultada la seva bibliografia vaig escollir-ne el que més s'esqueia amb les meves inquietuds:

Títol/Any: “Temps difícils” (1982)
Títol original /Any:  “Hard Times”, publicada en capítols mensuals el 1854
Editorial:   Edicions 62
Traducció de Ramón Folch i Camarasa
Pàgines: 285.

(Aquí no trobareu un comentari formal. N'hi ha de molt bons a la xarxa. Sinó la meva visió reduïda perquè el que cal és llegir el llibre).

L'obra fa un retrat de la societat industrial capitalista del segle XIX amb unes classes socials molt marcades: la treballadora i la senyorial (burgesia i noblesa) que viuen a una ciutat monòtona, fosca i altament contaminada amb un nom que ho diu tot: Coketown.

La sensació que em porto és que les coses no han canviat gaire. Gran part de la contaminació ara no la veiem a Europa, però hi és (amb nous compostos i segurament amb més extensió). Les ciutats potser no són tant monòtones i els treballadors han millorat la seva qualitat de vida però que les coses tornin a ser con les va descriure en Dickens està a la ment de molts, i cap allà ens volen tornar quan ens collen els mateixos que han provocat la crisi actual.

La major part dels personatges són retractats amb uns comportaments molt rígids però els podem reconèixer fàcilment a l'actualitat. Qui no coneix un Mr. Gradgrind, l'home que només reconeix “fets” oblidant els sentiments. Qui no coneix personatges que en nom de l'economia o del seu profit (fets) i de manera freda (sense sentiments) condemnen a milers de persones a l'atur, a perdre els seus habitatges, a la desesperació...?

I Mr Bounderby? El propietari del banc de la ciutat i de la fàbrica que dona feina als treballadors. Diu a tothom, amb orgull, el pobre i poc estimat que era de petit. I sempre recorda que s'ha “fet a ell mateix”. Ell sol. Tothom l'ha d'admirar per això. Fals com ell mateix! Els treballadors no són més que una massa que només volen menjar com a reis amb coberts d'or.

Qui no ha conegut un Mr. Bounderby que ens recorda sovint que va crear una empresa “fent-se a ell mateix”, treballant molt i molt, i molt i molt, sol, d'una manera que només ell és capaç? I per això considera la resta del mortals inferiors o incapaços i, per atribuir-se tot el dret a fer el que vulgui a la seva empresa, amb la gent contractada i agafant-se el dret “moral” de fer i desfer per sobre de la llei. Qui no coneix aquell que creu que els seus treballadors només volen fer-se rics a costa seva? Que cobren massa i treballen poc?

Entre aquests i altres personatges que actuen rígidament, a contracor o amb un sentit estrany, trobem la Sissy, una noia sensata, dolça i emocionalment intel·ligent, una illa de color i benestar que ens dóna un respir dins l'ambient de l'obra.

Espero que igual que a les vostres vides trobeu Mr Gradfrind i Mr Bounderby, tingueu la sort de tenir a prop una Sissy.

dijous, 2 de febrer del 2012

Pamflet al tren


Avui al tren m'he trobat un text de la CGT informant que feien una manifestació a la tarda a Barcelona en defensa del servei públic ferroviari.

Avanço que en molts aspectes d'organització de la societat estaria d'acord amb ells però hi ha coses molt criticables:

“La subida de tarifas en Catalunya es discriminatòria con el resto del estado donde el incremento es mucho menor” Es clar, si els hi paguem nosaltres! El 40% dels impostos que paguem a Catalunya, independentment del nostre sentiment nacional, no tornen. Ep!! i la discriminació s'aplica en general, les tarifes són una cosa més. I si parlem també d'infraestructures en general? De no poder decidir? De que uns tribunals tombin el que decideix el Parlament, etc.

“La Generalitat deja tirados a lo vecinos de la línea de Lleida a la Pobla de Segur, a la vez que regala millones y más millones de euros a la ruina de Spanair y a las desiertas pistas de aterrizaje de Alguaire”. I l'Estat s'ha gastat 10 vegades més en ajuts a Ibèria i li ha montat un aeroport per a ells, on les taxes no s'augmenten per no perjudicar-la. Escanya intenta deixar l'aeroport del Prat com a una simple recollida de passatgers cap a Barajas. També posa obstacles al desenvolupament del port i a l'eix ferroviari mediterrani. Tot això significaria desenvolupament econòmic i molts llocs de treball que no s'aconseguiran simplement perquè escanya ens vol escanyar econòmicament i només pensa en el seu profit. Han de ser més.

“La Generalitat de Catalunya apuesta públicamente por privatizar el servicio ferroviario que presta actualmente RENFE”. Doncs com a usuari de rodalies estic desitjant que facin fora RENFE. Soc partidari de que la gestió la porti una empresa pública catalana però no RENFE que ens ha mostrat una falta de respecte total als usuaris durant anys. Però, és Escanya qui no deixa que ens desfem d'aquesta empresa sense capacitat ni ganes de donar un bon servei.

“No se acabarán las averías y los transtornos que sufrimos cotidianamente los ciudadanos en Rodalies, si no se invierte en ampliar y modernizar la infraestructura de ADIF (...)”. Doncs com usuari, també els vull fora de Catalunya. També ADIF han mostrat poques ganes de donar servei. I si comparem les inversions a les rodalies de Madrit i Barcelona? Segur que veureu que el problema d'inversions és polític i el que ens perjudica és, clarament, Espanya.

Doncs si companys treballadors, entenc que vulgueu defensar els vostres llocs de treball i el servei públic. Faltaria més! En això teniu tot el meu suport. Però, l'escrit en castellà i amb un fons de culpar únicament la Generalitat quan hi ha altres responsables està fora de joc. Aquest mateix fons segueix línies similars dels partits més conservadors i nacionalistes espanyols. Els treballadors catalans tenim dos problemes globals: el socio-econòmic propis de viure en una societat capitalista i que el neoliberalisme està portant als extrems; i les imposicions, espoli, etonocidi i menysteniment d'Espanya que ens té colonitzats per treure'n profit econòmic escanyant-nos.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Jo no soc fill de cap Espanya!!!!

Finalment tenim la resposta.  En Arturo Mas ja ens diu que pensa:

Escanya són els pares.  Res d'independència.  Federació o confederació? amb una Espanya que ens vol eliminar i que ha demostrat mil vegades que no ho permetran, que són els amos?  Em pensava que era llest aquest, però sembla que tenim tot el contrari als "govern dels millors".  Aquí temin el virrei que deia a la darrera entrada.

Amb l'estimable col·laboració d'aquesta gent:

De nou el Pla hidrològic i a parlar castellà a l'escola.

Ets independentista i votes CiU?  Pot ser és JA el moment de replantejar-se les coses.



"Al Fossar de les Moreres
no s'enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor"

Ens escanyen


La setmana passada vaig escriure un esborrany que per manca de temps va quedar passat de temps. Deia això:

“De vegades em pregunto si els escanyols no estaran preparant una ofensiva tal que ens deixi reduïts a un territori feudal i que alguns ja s'apunten a ser virreis. Qui creus que és més nacionalista escanyol el PP o aquests que es diuen ciutadanos però només apliquen aquest concepte als seus i els nostres veïns?

Jo pensava que total, és la mateixa m... amb formes diferents però potser la solució és aquesta.”

Però el cap de setmana hem conegut el tancament de Spanair i la no realització de les obres de connexió ferroviària al nou moll de contenidors per part del ministeri escanyol de “Fomento” (que de fomentar a Catalunya poc) tot i tenir-ho pactat fins i tot amb una empresa xinesa. Tot i que a la fallida de la companyia aèria han contribuït nombroses causes el que tenim clar són uns interessos des de Madrit perquè aquesta i l'aeroport del Prat no tirin endavant. Volen que el nostre aeroport sigui la T5 com ha comentat algun pare de la seva constitució que ens engarjola, i que Ibèria sigui la única, amb base a la capital de l'imperi (perdut) i rebent fins a 10 vegades més ajuts que Spanair. Aquí tenim l'ofensiva!!! Una més.