Ona Carbonell: Gràcies!

Cal ser molt valent perquè un esportista del màxim nivell digui clarament que preferiria participar en una selecció catalana.  Sabent com han tractat a altres esportistes era d'esperar el mateix.  Però a més, aquesta noia s'esta jugant les participacions en properes competicions internacionals on no dubtaran de deixar-la fora.  Moltes hores d'entrenament i sacrifici poden quedar en no res com a venjança.  No és just però és el tracte que dóna Espanya.

Per tant, moltes gràcies Ona, esperem que un dia puguis escollir!

UE? La qüestió és sobreviure o desaparèixer

Al programa 2324 del canal 324 una espanyola deia que Catalunya fora de la UE s'enfonsaria perquè les empreses marxarien d'aquí i es potenciaria el port de València. Aquesta senyora continua amb la hipocresia i amenaces espanyoles. Durant el govern Aznar ja es va intentar perjudicar el port de Barcelona en benefici del de València sense els resultats que volien. Encara avui continuen amb el bloqueig ferroviari. També, des de ja fa anys hi ha empreses que han portat les seves centrals a Madrit per pressions polítiques. Empreses més o menys grans perquè les que més feina donen són més del 80% del total i corresponen a PIMES catalanes que difícilment marxaran. Recordem que tampoc hi ha intenció de fer el corredor del Mediterrani. Cada factura que paguem per la majoria de serveis, té un IVA ingressat a Madrit. Per tant, sense ser independents ja hi ha una sèrie d'accions que ens perjudiquen des del punt de vista econòmic i que en un estat independent no ens podrien imposar.

Però el més destacable és aquesta agressivitat espanyola. Quina dona voldria viure amb una parella que a més de maltractar-la, l'estigués amenaçant constantment? Voldria viure a costa de l'anulació de la seva personalitat? Estarem d'acord en que NO volem viure constantment amenaçats, espoliats i dirigits a la desaparició com a poble.

És mentida que una Catalunya independent quedaria fora de la UE perquè es tracta d'un territori que ja està dins i no es tractaria d'un estat que vol entrar de nou. No hi ha legislació i tot dependrà de decisions polítiques. El que s'ha dit darrerament no és més que una ofensiva espanyola. I de nou, volem viure amb gent que ens tracta d'aquesta manera? A més, en cas que això fos cert, Catalunya no hauria d'assumir la part proporcional del deute del Regne de Espanya i podria establir tractats de lliure comerç o d'aplicació de la legislació comunitària com passa a la illa de Xipre, deixant la mateixa situació actual a efectes pràctics. I en cas remot que la UE es negués estaria mostrant que no accepta la llibertat dels ciutadans i per tant, hauria de retirar allò de fer una “UE dels ciutadans”. I que consti que, personalment, no tinc cap interès en continuar dins de l'UE però em temo que així serà tot i el discurs patètic dels dependentistes, que tot sigui dit, ja s'han donat per vençuts amb la resta d'argumentació. Només els hi queda aquesta.

Ja poden dir missa els nacionalistes espanyols: Almúnia (que hauria de dimitir per comportament no neutral), Duran, Navarro i els altres que sempre demanen dir la veritat. Doncs que comencin ells dient: “nosaltres ens sentim espanyols i és la única raó. Buscarem qualsevol via per a evitar la independència. Ens importa un rave el desig dels catalans. Aquí el primer és la nostra voluntat. Només compta el futur de la “nació única”, no el de Catalunya”.

De què ens serviria continuar dins l'UE sotmesos a Espanya sense futur com a nació?

Catalans bons i dolents? Ximpleries d'un que es creu superior

Cada dia treballo amb dependentistes i part de la meva família política que viu aquí també ho són. Tinc amics espanyols i d'altres llocs. Ni ells ni jo ens hem tractat diferent ni recriminat res ni ens hem etiquetat com a catalans bons o dolents. Fins i tot a algun que es diu andalús el considero i el tracto com a català. Aquest és un fet natural que trobem la gran majoria. Així que les paraules d'en Duran de “no dividir entre catalans bons i dolents” no té sentit, com a mínim per a la majoria dels catalans. Potser s'ho hauria de dir als seus que si que fan aquestes diferències. Un altra cosa que hauria d'entendre és que som gent normal, dels carrer, gent assenyada i que hem reflexionat i sabem perquè volem la independència. Ell pot decidir de quin costat estar però aquests comportament típic de polític que es pensa que està per sobre dels altres i creure's amb un pensament superior avui en dia està fora de lloc. No obstant, la rancúnia amb que ho diu em fa veure que anem pel bon camí.

Els País el fa la gent. Quin orgull de gent!

Cap al sud que hi falta gent! En falta? però si en sobra un munt! Això vam pensar molts dels que vam viatjar per fer via. En un tram del que no surt enlloc, apartat, el responsable em va comptar el 1022 i encara faltava un centenar de metres. Tots allà fent cadena i pensant que de sud a nord fèiem un continu. La felicitat no me la traurà ningú i un somriure acompanyarà el record d'aquest dia la resta de la meva vida. Estar al costat de tanta i tanta gent de diferents racons del País amb la mateixa idea és impagable. L'organització, la disciplina voluntària de la gent acatant les instruccions dels organitzadors, la col·laboració, el respecte, el comportament festiu i democràtic ens ha mostrat que som un gran poble i tindrem el que voldrem. Ha arribat l'hora d'estar menys pendents d'altres i de preocupar-nos per nosaltres. Només depèn de nosaltres!

Gràcies a tots. Crec que mai m'havia sentit tant orgullós. No hi ha paraules.

Diada 2013. Fem Via!

El Juliol de 2010 molts vam sortir al carrer pensant que érem una minoria i vam omplir demanant la independència. La felicitat de veure que alguna cosa havia canviat de manera significant es va confirmar l'any passat a Barcelona amb el centre totalment ocupat de manera pacífica i festiva.

Avui fem Via per la independència. Una cadena humana formada per gent donant-se la mà, unida, per a aconseguir la independència de Catalunya de manera pacífica i civilitzada. Tindrà un impacte important com ho demostren els habituals atacs.

Hem vist com una vegada més han intentat de canviar la finalitat: que sigui pel dret a decidir i així poder dir que la gent que hi érem en realitat no volíem la independència. Hem sentit a aquells que han convocat centenars de manifestacions sense pagar demanar que paguem. I hi ha qui aprofitant l'organització d'aquesta via vol fer la seva sense relació amb el que avui commemorem.

Continuen dient que els independentistes separem la societat i que no som demòcrates. Ho diuen aquells que no accepten la gent que pensa d'un altra manera. Els que consideren que la societat està unida quan els independentistes estem callats, quiets i submisos acceptant la seva voluntat sense dret a expressar-nos ni a decidir. Només es pot afirmar el que ells volen. Ens anomenen nacionalistes justament aquells que volen que tothom parli i pensi com la seva nació i agredeixen tot el que sigui català.

Avui hi ha gent que no hi serà a la via. Han hagut de donar-se de baixa per poder accedir a un lloc de treball on la decisió la tenen alguns d'aquests nacionalistes espanyols que parlen molt de democràcia i igualtat però, que eliminen qualsevol candidat sospitós de ser independentista.

Nosaltres tenim clar com som i el que volem. Diguin el que diguin, som un poble pacífic, respectuós i demòcrata que vol tenir el mateix que altres tenen: un estat propi. I ho celebrem d'aquesta manera, amb la gent donant-se la mà de sud a nord del País.

Molts han estat els catalans que han lluitat per la llibertat de Catalunya. Ara és el nostre torn i continuem endavant esperant aquell moment en que la Diada esdevingui un dia simplement festiu.

Moltes gràcies a tots els voluntaris que fan possible cadascuna de les activitats de lluita per la independència!

Aquest blog dóna la mà, fent cadena per la independència de Catalunya venint de "Dies de Glòria"  i cap a "El Mèlich" continuant la cadena.