Les primeres impressions a vegades no són bones

Durant aquest estiu hem tingut el que hom ha denominat “guerra de banderes”. A certs barris de Badalona, on la immigració dels 60 té una forta presència, la majoria de les banderes eren espanyoles. Això ha portat al desencís de molta gent i jo m'incloc. Però, potser aquesta impressió no és la correcta. El desig de que la majoria fossin catalanes m'ha despistat.

Fa molts anys que em moc pel barri de Llefià, un barri amb grans majoria immigrant recent i anterior. Doncs bé, fa només uns 10 anys no es veia cap senyera la Diada. Ara, ja fa uns anys que si que es veuen però, aquest any no eren només senyeres, hi havia estelades, i han compensat les altres! Amb això es constata que en un barri on fa uns anys no havia cap mena d'identificació nacional, avui en dia hi ha part de la població que ja l'ha assumit. Aquest és l'aspecte positiu. I té molt mèrit sortir de l'armari en aquests llocs!!!

No obstant, hi ha dos aspectes preocupants: El primer és la apreciació personal de que hi ha una fragmentació de la població, no en funció dels seus sentiments nacionals si no en el nivell cultural. Em fa la sensació de que aquells fills de immigrants que han estudiat, han sortit del barri, etc, tenen més disposició cap a posicions sobiranistes que aquells que s'han no han seguit aquest camí. El segon és l'ús de la bandera bicolor (tot que cal dir que alguna tricolor s'ha pogut veure) per aquells que un dia van ser obligats a sortir de la seva terra per falta d'oportunitats. Una mancança provocada pels que van guanyar la darrera guerra civil sota aquesta bandera. Hi ha una manca de memòria històrica!