Misèries i miserables

El Cercle d'Empresaris mitjançant la seva presidenta van demanar una reducció del salari mínim dient que per què han de pagar a joves que no valen res.

Primer: Els joves són persones; no màquines al seu servei. Mereixen el mateix respecte que segur demanen aquests empresaris per a ells i els seus joves.

Segon: El joves no adequats per a un joc de treball simplement no són contractat o se'ls fa fora. Per tant, no se'ls paga cap salari. Si fins i tot fan fora a la gent que fa les seves tasques correctament...

Tercer: Si hi ha joves que van deixar els estudis per treballar a la construcció és perquè hi havia empresaris que els contractaven. I devien valdre perquè el hi pagaven “una pasta” i molt en negre. Molts han pagat les conseqüències d'haver deixat de formar-se.

Quart: Qui parla en aquests termes ha d'estar disposada a ser considerada de la mateixa manera. Aquesta senyora podria no valdre per a res, en la seva lògica, en un altre model de societat on uns no intentin explotar els altres.

Cinquè: Ja estan pagant salaris per sota del salari mínim, només cal veure el meu comentari anterior.

Sisè: De veritat que no estan disposats ni a pagar un salari de poc més de sis-cents euros, ja per sota dels més de set-cents considerats necessaris per a viure?

Setè: Potser el problema no està en els salaris si no en la mala gestió o en un model d'empresa equivocat. Ser empresari no és garantia de tenir les habilitats per fer-ho bé ni d'èxit.

Vuitè: Parla que per acomiadament són trenta dies. S'oblida que la llei permet fer-ho per vint dies.  Tota la gent que conec que han estat acomiadats cobraran vint dies per any treballat dels quals l'empresa només paga una part i l'altra queda per quan FOGASA tingui diners.

 

Si, s'han disculpat.  Em creuré les disculpes amb fets, no amb quatre paraules d'aparador.

Treball precari

Alguns s'omplen la boca parlant de la reducció de l'atur durant la Setmana Santa. M'agradaria saber si aquests acceptarien un contracte al sector de l'hostaleria, de dues o quatre hores al dia, treballant dotze i cobrant al voltant dels 300-400€ en net (en brut variarà). Aquesta és la situació real.

Potser és millor això que estar sense treballar però, no ens enganyem, aquesta situació no contribueix a millorar la situació global, més aviat al contrari, arrossega els salaris en general cap a baix i redueix la despesa. I em refereixo al que gastaran aquests treballadors, no al que l'empresa comptabilitza com a despesa: els salaris. Molts d'aquests “empleats” no surten de la pobresa i es pot dir clarament que són explotats. A més, molts locals no compleixen amb diferents legislacions en matèria de seguretat (alimentaria, laboral, i suposo que amb altres obligacions) per tal d'estalviar-se diners. I aquests són els que guanyen, eliminant del mercat aquells pocs que honestament compleixen amb tots els requisits. Com en altres sectors, al final només quedarà allò que és “cutre”.

No ho puc evitar, em fa vergonya anar a aquests establiments coneixent el que fan. No només vergonya, és que arribo a sentir-me còmplice i per tant, no m'han vist el pel aquests dies i crec que poc me'l veuran en el futur.