"y si no me lo dan lloro y pataleo...". Aquesta és una cançó de quan jo era petit. En castellà per suposat, doncs no es jugava, ni es feien classes, ni res, en català. He recordat aquesta cançó en sentir les noticies sobre la posició del PE (PSOE segons ells) a Catalunya (PSC) indicant que només aniran a la manifestació darrere d'una senyera. No volen la pancarta que diu "Nosaltres decidim. Som una Nació".
Doncs bé, la manifestació ha estat proposada per Òmnium Cultural, per la societat civil. Amb la capçalera que ells han decidit i la resta s'ha afegit. Doncs ara el PSC no vol, ha de ser només una Senyera. No sé quina part és la que no els agrada: que volem decidir, o que som una Nació? No serà que no volen cap de les dues? Si no volen que decidim, que fan defensant un Estatut decidit aquí? si no ens consideren una Nació, per què ho van posar a l'Estatut que van recolzar?
O pot ser el que no els agrada és que sigui la societat la que ha pres la iniciativa directament en veure els fets. El Sr. Montilla va quedar molt malament amb la sentència de l'Estatut, va quedar en fora de joc i ara potser intenta recuperar la posició intentant establir el que s'ha de dir a la manifestació per poder apropiar-se-la un cop feta.
El primer que he pensat és en no anar-hi si se'n surt amb la seva però, no serà el que en realitat volen? que no anem?, que sigui un fracàs per poder dir després que la majoria del poble català accepta la sentència? La veritat és que no ho sé però, es fa tant probable que fem poso de mal humor. No seran ells la veritable cinquena columna a Catalunya?
En fi, aniré tot i el perill de que al final em comptin com a defensor de la via morta segons els convingui. Però serà que NO, que no vull un Estatut, vull un Estat propi.
Un cop acabada la manifestació i vistes les declaracions podrem veure si hi ha cap partit polític seriós, amb veritable afany de aconseguir coses per a la societat. Jo consideraré com a tal aquell que només recolzi la manifestació però que no intenti treure'n profit. O millor dit, treure'n el profit d'escoltar el que la societat civil ha de dir. No dir ells el que aquesta ha de fer o pensar. Utopia potser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada