dijous, 14 d’octubre del 2010

Correcció pels de Polònia



Avui he vist el Polònia. Ha sortit un paó. Si, un paó no un Gall dindi (com han dit).

<= Paó (Pavo cristatus)

Gall dindi (Meleagris gallopavo) =>

SIIIIIIIII!!! Felicitats!!!!!

Tenia moltes ganes d'escriure el dia que tots els miners atrapats a la ja famosa mina de Xile estiguessin sans i estalvi: Aquesta matinada s'ha complert.

Ja van mostrar el tipus de gent que eren i ara tots volien ser l'últim a sortir. Un dels perills del rescat era el possible enfonsament del túnel per on havien de sortir doncs només estava reforçat a la part superior.


Cadascú d'ells val molt més que tots els banquers, financers i polítics del mon junts. Si haguessin estat banquers/financers s'haurien barallat per sortir el primer. Haurien argumentat que eren els millors, que tenien més diners, més poder, o que la càpsula havia estat pagada pel seu banc (propaganda adherida inclosa) o ves tu a saber. Els polítics igual. Però segurament haurien mort tots a dins perquè a última hora tots s'haurien penjat de la càpsula trencant-la o provocant l'ensorrament. Ja sé que és impossible que passi això: No solament és altament improbable que aquesta gent es digni a baixar a una mina, si no que en cas que ho fessin, els seus de dalt no mourien un dit per rescatar-los per tal de quedar-se amb les seves quotes de poder.

Aquests miners estan orgullosos de ser el que són: treballadors. Aquí molts es diuen professionals (?), operaris, especialistes, etc, però sembla que sigui una vergonya ser treballador. Moltes gràcies per conservar aquest orgull.

Cal també recordar que tot aquest episodi vist com una heroïcitat, ho és a posteriori. És una mesura reactiva conseqüència de no haver pres les mesures preventives necessàries. Uns propietaris no s'han gastat els diners en prevenció que igualment s'han hagut de gastar més tard (encara que sigui d'altres) posant en perill la vida de treballadors (miners i equips de salvament). Una vergonya.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Avui treballo a casa

Avui que tinc temps per vacances obligades faré tres apunts sobre diferents aspectes:

  • Avui, amb gran sorpresa, he sabut que van haver catalans implicats en el procés d'independència de l'Argentina. Això tira per terra les afirmacions d'un senyor que escriu llibres revisionistes sobre la guerra civil espanyola, anticatalà i identificat per historiadors seriosos com a pseudohistoriador. Aquest senyor que ha tingut premsa perquè diu el que alguns adinerats ja els hi agrada, el seu dia em va enviar un escrit (com a membr d'una llista de correu sobre la GCE) sobre el nacionalisme català. Segons ell, tot havia estat un invent de finals de finals del segle XIX. Dons bé, aquí tenim un exemple de principis d'aquest segle, amb noms que enllacen amb el XVIII. A terra la seva hipòtesi (que no teoria com ell voldria).

Aquest article i l'editorial de Vilaweb no tenen preu en una data com avui. Per cert, el meu record per a tots aquells indígenes i cultures aniquilades per drets de conquesta.

  • Els trens han tornat a fallar. Aquesta vegada per una avaria “excepcional” a l'alimentació del sistema d'alimentació elèctrica del centre de control. No pot ser que un centre d'aquest tipus pugui aturar-se per una avaria d'aquest tipus. Altres edificis (hospitals, facultats, etc), tenen com a mínim sistemes duals d'alimentació per si falla un. La lògica diu que un centre tant important ha de preveure aquestes avarias i posar les mesures preventives adequades. No fa falta ser un expert en anàlisi de perills per adonar-se'n. Com sempre, instal·lacions distant del primer mon al qual volem pertanyer. Per ja sabem, ADIF-RENFE no estan per a donar servei a la gent. Per a que estan encara no ho sé: fer que es fa? Donar feina a una part de la població i alts càrrecs? El sistema de rodalies actual no és fiable ni en horaris ni en funcionament.

  • Què fa determinat personatge, lider d'un partit que té tres escons al Parlament sortint tan sovint a diferents televisions inclosa TV3? Qui està al darrere? El trobem fins a la sopa. Al Polònia va fer conya sobre aquest fet però també el van treure! I dues vegades: a la conya i el real!

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Es complexe tot plegat


Aquesta és el comentari que havia escrit a aquesta entrada. Degut a que m'ha sortit massa extens i m'ha portat a més reflexions he decidit posar-ho aquí. Assumeixo que he fet una simplificació perfectament criticable però es tracta d'un tema complexe i complicat.
Les enquestes són un procés estadístic mitjançant el qual s'estudia una mostra representativa de la població per poder extrapolar les dades a la totalitat d'aquesta. Si la mostra és realment representativa, els resultat haurien de semblar-se molt als d'unes votacions fetes el mateix dia. Un cop dissenyades correctament, els problemes que podem tenir és: que la gent no contesti amb sinceritat o que siguin manipulades.
El primer cas és una qüestió dels individus i mereixeria una reflexió a part. Sembla ser més preocupant la segona doncs la tècnica deixa de ser científica per esdevenir simple propaganda. Si considerem que es manipulen potser no les haurien de tenir en compte. O no pot ser que sigui aquesta la raó de les diferències entre enquestes i els resultats a les darreres eleccions? Un cop acceptada la manipulació, per a l'estudi de tendències entre enquestes només valdria la comparació entre enquestes de la mateixa font (empresa, partit, etc) i si la manipulació tingués el mateix sentit i magnitud.
El que probablement guanyarà és l'abstenció: no es pot negar que hi ha una part important de la població que no es preocupa per aquest tema. De fet, a tot grup humà independentment del tema que tractem, hi ha un percentatge elevat de gent que no es sent prou implicada i simplement es deixa portar. Un altre grup format pels que no poden anar a votar per diferents causes: malalties, compromisos inesperats, etc. I, finalment, els rebotats contra el sistema: No els agrada com es fa, consideren que el seu vot no serveix per a res, etc.
Sobre el primer dos grups poc es pot fer però al tercer hi ha molta gent que s'identifica com a independentista però, que per diferents raons no votarà, proporcionant d'aquesta manera més vots als unionistes. Un cop veiem els resultats de les eleccions, simplement comptaran com a unionistes.
Un factor important de desmotivació al vot entre els independentistes és la fragmentació de partits. Hi ha qui diu que és aquesta la finalitat d'algun grup. Per a altres és la conseqüència normal del augment del nombre d'independentistes. Però, de veritat que en som tants? Si les assumim que les estadístiques estan manipulades haurem de mirar les activitats dels partits: Diuen que Solidaritat, Rcat omplen allà on van però aquesta és un mesura relativa la capacitat del local, el que interessa és saber la quantitat absoluta. No és el mateix omplir un teatre per a quatre-centes persones que el Nou Camp.
En fi, si ens estem preocupant per un nombre reduït de representants independentistes al parlament, el resultat de la votació serà que seguirem “de genolls i pagant” i buscant un nom per anomenar als amos: “amos, excelencias, boanas,...”


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Que ve el llop!!!


En Gorbacho ha dit que la independència de Catalunya seria “traumàtica” i “no pacífica”. Aquest senyor hauria d'anar molt en compte amb el que diu. Llegit d'aquesta manera sona a amenaça. Com sempre, els catalans no tenim traumes i ens sentim pacificats mentre callem i els altres tenen el que volen. Vol dir això que si ens declarem independents ens enviaran l'exercit? Vol dir això que els espanyols iniciaran una revolta? Em consta per coneguts que cada vegada se'ns té més mania a les espanyes (exceptuant, potser, el nord). No fem ni som com ells voldrien: una simple colònia que, per dret de conquesta ha de pagar i callar. Potser es refereix a aquesta ràbia que es desfermaria a sobre de nosaltres? En definitiva, vol dir que són tan poc madurs tant que s'omplen la boca de democràcia?
Aquí diem que un cop aconseguida la independència que cadascú escolli la seva nacionalitat. Cap problema amb aquelles persones que deixideixin ser espanyols. Faltaria més! A més, garantint els seus drets a parlar en la llengua que vulguin. I tot, pagant menys impostos i/o reben més beneficis pels pagats. La independència no va en contra de ningú, més aviat afavoreix a tothom qui viu a Catalunya. En aquestes condicions no ha d'haver cap “desendollament d'Espanya” (en el sentit emocional que diu) i menys dins del marc europeu. El projecte del PsoEc diu, es de tenir una Catalunya “oberta a Espanya, a Europa i al món”. Doncs la única manera de fer-ho bé és d'una manera directa i no mitjançant un altra administració, si no, el que diu en realitat és una Catalunya oberta a Espanya i Espanya ja s'obrirà a Europa i al món.
Amb aquests plantejaments queda clar qui té una mentalitat més oberta i qui més rància.
Això si, el que és d'agrair es que hagi assumit la possibilitat de la independència.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Tu flipes?

Han legalitzat la venda de drogues i no m'he enterat?: L'Hereu ha proposat fer festiu el dia de Sant Valentí.

Com que no hi ha més dates amb un significat per a Barcelona...!!! i Sta. Eulàlia? Sant Jordi? A, que Sant Jordi no pot ser perquè és més important el negoci al voltant de la venda de roses? i Sant Pere com antigament?

Quina manera més gran de fer el ridícul!!!