Avui he vist el Polònia. Ha sortit un paó. Si, un paó no un Gall dindi (com han dit).
<= Paó (Pavo cristatus)
Ja van mostrar el tipus de gent que eren i ara tots volien ser l'últim a sortir. Un dels perills del rescat era el possible enfonsament del túnel per on havien de sortir doncs només estava reforçat a la part superior.
Cadascú d'ells val molt més que tots els banquers, financers i polítics del mon junts. Si haguessin estat banquers/financers s'haurien barallat per sortir el primer. Haurien argumentat que eren els millors, que tenien més diners, més poder, o que la càpsula havia estat pagada pel seu banc (propaganda adherida inclosa) o ves tu a saber. Els polítics igual. Però segurament haurien mort tots a dins perquè a última hora tots s'haurien penjat de la càpsula trencant-la o provocant l'ensorrament. Ja sé que és impossible que passi això: No solament és altament improbable que aquesta gent es digni a baixar a una mina, si no que en cas que ho fessin, els seus de dalt no mourien un dit per rescatar-los per tal de quedar-se amb les seves quotes de poder.
Aquests miners estan orgullosos de ser el que són: treballadors. Aquí molts es diuen professionals (?), operaris, especialistes, etc, però sembla que sigui una vergonya ser treballador. Moltes gràcies per conservar aquest orgull.
Cal també recordar que tot aquest episodi vist com una heroïcitat, ho és a posteriori. És una mesura reactiva conseqüència de no haver pres les mesures preventives necessàries. Uns propietaris no s'han gastat els diners en prevenció que igualment s'han hagut de gastar més tard (encara que sigui d'altres) posant en perill la vida de treballadors (miners i equips de salvament). Una vergonya.
Avui que tinc temps per vacances obligades faré tres apunts sobre diferents aspectes:
Avui, amb gran sorpresa, he sabut que van haver catalans implicats en el procés d'independència de l'Argentina. Això tira per terra les afirmacions d'un senyor que escriu llibres revisionistes sobre la guerra civil espanyola, anticatalà i identificat per historiadors seriosos com a pseudohistoriador. Aquest senyor que ha tingut premsa perquè diu el que alguns adinerats ja els hi agrada, el seu dia em va enviar un escrit (com a membr d'una llista de correu sobre la GCE) sobre el nacionalisme català. Segons ell, tot havia estat un invent de finals de finals del segle XIX. Dons bé, aquí tenim un exemple de principis d'aquest segle, amb noms que enllacen amb el XVIII. A terra la seva hipòtesi (que no teoria com ell voldria).
Aquest article i l'editorial de Vilaweb no tenen preu en una data com avui. Per cert, el meu record per a tots aquells indígenes i cultures aniquilades per drets de conquesta.
Els trens han tornat a fallar. Aquesta vegada per una avaria “excepcional” a l'alimentació del sistema d'alimentació elèctrica del centre de control. No pot ser que un centre d'aquest tipus pugui aturar-se per una avaria d'aquest tipus. Altres edificis (hospitals, facultats, etc), tenen com a mínim sistemes duals d'alimentació per si falla un. La lògica diu que un centre tant important ha de preveure aquestes avarias i posar les mesures preventives adequades. No fa falta ser un expert en anàlisi de perills per adonar-se'n. Com sempre, instal·lacions distant del primer mon al qual volem pertanyer. Per ja sabem, ADIF-RENFE no estan per a donar servei a la gent. Per a que estan encara no ho sé: fer que es fa? Donar feina a una part de la població i alts càrrecs? El sistema de rodalies actual no és fiable ni en horaris ni en funcionament.