dimecres, 31 de juliol del 2013

Els treballadors: culpables!

Temps era temps que una empresa necessitava tres persones per fer la feina d'una. Els amos no volien gastar-se els diners en sistemes moderns que millor estaven a les seves butxaques. Els costos de fabricació augmentaven però la culpa era dels treballadors que no podien augmentar la velocitat de producció i cobraven diners tot i que ja se'ls havien baixat els salaris. Ja se sap, “la crisi”. No només això sinó que eren tant dolents que de tant en tant faltaven a treballar perquè deien que els hi feia mal l'esquena, el coll i fins i tot algú s'inventava l'excusa de no se quin túnel al canell.

Els amos, ufanosos d'haver estat innovadors trenta anys enrere, deien que a més dels treballadors, els polítics també eren culpables: “perquè s'ha de pagar per garantir la seguretat dels treballadors? Per què no els puc fer fora quan em roti?” Per què han de tenir un representant que em molesti?” Fins i tot no estaven contents quan els últims governs van establir vies per fer fora els treballadors amb petites indemnitzacions. “Per què hem de pagar-los a aquestes màquines biològiques?”. Tant mateix, es queixaven del banquers perquè havien volgut guanyar molt i havien enfonsat l'economia però, en el fons, els envejaven perquè havien trobat una via més ràpida i amb guanys molt més imponents que simplement pagant-se les vacances, el cotxe, sopars, el supermercat i, en general totes les despeses a càrrec de la caixa de la companyia.

Ara, l'empresa no pot competir, ni té calerons per invertir, però tampoc n'hi ha la intenció de fer-ho, simplement, munyir-la fins que només quedi l'esquelet. I així arribem a que han de tornar a castigar els culpables de tot: els treballadors. Com que els amos eren molt previsors, ja havien evitat l'existència d'un senyor que els representés, que acollonir-los és fàcil i divertit (aquell sentiment de fer i desfer sobre els altres no té preu!). I ara poden fer tragar els treballadors amb pitjors condicions de feina a canvi de cobrar menys. “Que alguna cosa cobraran! mira que bons que son els amos!”. I a aquell treballador al que reconeixen ser el més productiu? Doncs molt fàcil, reducció radical de salari i horari que “ets tant bo que amb menys temps faràs la feina”. “Si la resta fossin tant bons com tu els podríem haver retallat igual”. Admireu els amos!

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest no-comte s'ha acabat!

dilluns, 29 de juliol del 2013

Recordem

Una part important de la nostra història de la qual em confesso ignorant és la de l'època en que Catalunya va perdre la seva llibertat i va començar l'intent de ser eliminada.  No obstant, seguim lluitant, els que van viure abans, els que van defensar-se i les generacions posteriors.  Si voleu aprendre i recordar els fets del setge de Barcelona aquí teniu aquest magnífic lloc:



divendres, 19 de juliol del 2013

PP i el seu pati particular

Març de 2013:

El fiscal en cap de Catalunya presenta la seva dimissió i Torres-Dulce l'accepta 

Juliol de 2013:

El popular Pérez de los Cobos s'aferra a la presidència del Constitucional


El president del TC admet que militava al PP quan ja era magistrat

No sé perquè la gent posa el crit al cel d'una actuació normal per als nacionalistes espanyols. Està més que demostrat que el tribunal constitucional és un tribunal polític. Des d'una òptica catalana està per mantenir-nos sotmesos. Per mantenir els drets d'Espanya sobre Catalunya sense que els importi el que aquí pensem. Amb poder per desfer cultures i treure tot el profit econòmic possible.

El seu comportament normal és fer dimitir un senyor que tot i no ser independentista reconeix un dret i mantenir un senyor amb una pensament anticatalà declarat. Res de nou i res no canviarà!

dimecres, 17 de juliol del 2013

El nou costum dels nacionalistes espanyols.

Dirigents del PE (PSOEc) i col·legues d'altres partits nacionalistes espanyols estant repetint allò que els independentistes som feixistes o nazis. Avui no posaré la connexió a la notícia doncs m'han informat que l'últim podria estar buscant sortir als medis per fer veure que és algú (i no li facilitaré) però sense tenir en compte això diu que som feixistes perquè separem catalans bons de dolents. A part que això no és cert. No ho fem! La mateixa acusació fa el mateix que denuncia: separar els catalans en dolents, els independentistes, i bons, els que pensen com ells.

El més preocupant de tot però, és l´ús tant trivial dels conceptes de feixisme/nazisme. Com si no fossin tant importants. Aquest ús totalment fora de lloc indica que són uns ignorants totals, o que no els importa trivialitzar o normalitzar uns conceptes letals per a la humanitat perquè tot val per denigrar aquest catalans “dolents”. Potser haurien d'estudiar una mica d'història per corregir tant el que diuen com per incrementar la seva tolerància a altres idees.

dijous, 4 de juliol del 2013

Ens ho hauríem de fer mirar!

Només durant l'últim mes, he hagut de saltar de costat, de moure'm en diagonal, de quedar-me sense poder passar per una vorera estreta i, aquest matí m'he quedat enganxat a la corda d'un gos. I tot perquè altres han considerat més adequat atendre el seu telèfon que mirar per on van.

Alguns casos no són nous del tot. Hi ha gent que es queda parlant al mig de la vorera sense deixar passar ningú, o amos de gossos, que entenc que estimin més a les seves mascotes que als altres humans, donant prioritat a les quatre potes. De tant en tant, corrent pels carrers, et surt aquell gos que embla que se't cruspirà, que vol jugar i t'esgarrapa l'esquena o que t'obliga a fer salt de “corda de gos” perquè els dos animals se situen als costats oposats de la vorera amb el lligam suspès pel mig. Però ara, amb el telèfon mòbil, aquells que encara es preocupaven d'aturar la bèstia, o sortir del mig ja no ho fan. I aquells que abans caminaven en línia recta ara venen directes cap a tu, amb traçat irregular, mentes penses: “Ost..s, jo a aquest no li he fet res, ni el conec!”

I el pitjor de tot! Després de dinar amb amics, estar allà fent passar el temps, callat, metre ells atenen el seu aparell. Dinant i tot! Coll..s! haver quedat a dinar amb qui estàs connectat enlloc de tenir-me allà com un estaquirot! Què potser han de quedar amb els altres per parlar amb mi via mòbil?

Una caixera d'un súper de Londres es nega a atendre una clienta perquè parlava pel mòbil

 
No sé si es pot considerar la resposta d'aquesta caixera correcta o no. Per a mi si que l'és o com a mínim l'entenc. Perfectament!