Una cursa de
resistència com bé indica el seu nom és llarga. Comença al
kilòmetre zero i va desenvolupant-se al principi d'una manera
còmoda, amb gran moral. Amb amb el pas dels kilòmetres cada vegada
costa més i cal una resistència física i psíquica. Qui ha fet
una marató sap que arriba un punt on a més de l'entrenament físic
fet, cal una determinació mental per acabar-ho. Hi ha gent que no
dubta que ha d'arribar, altres han de buscar les seves estratègies
per tenir un pensament positiu. La resta es queden pel camí o
acaben caminant amb cara de resignació: no seran feliços. No és el
que volien.
A Catalunya estem
immersos en una cursa de resistència. Hem de tenir clar que el
proper 9N no deixa de ser una un punt intermedi més i que cal
continuar. En aquesta cursa no sabem quan arribarem però hem de
tenir clar que arribarem. És evident que quan més llarg més
costós serà però, cal continuar! Tot esforç al final té la seva
recompensa. Per sort, en aquest cursa hi ha estímuls externs que
fan que molts dels que es miraven la cursa com a espectadors, ara
s'afegeixin i donin ànims als que ja hi som. El millor és que no
només està permès, sinó que és desitjable, aquesta incorporació
durant tot el recorregut per arribar a la meta: arribarem tots a
l'hora i tots guanyarem.
