dimarts, 29 de juny del 2010

Avui obligat: la sentència sobre l'Estatut

Ja sabíem que el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol seria dura amb el text aprovat pel Parlament Català, per la població en un referèndum i, tot i que retallat, pel Parlament Espanyol. I ja ho sabíem perquè els jutges eren només d'un costat, afins a determinants partits espanyols amb interessos partidistes i polítics. I si alguna cosa tenen en comú els espanyols, independentment de la seva ideologia, és el seu nacionalisme unificant. Fins i tot la gent que podríem considerar molt d'esquerres, que parlen de llibertat, igualtat, democràcia, etc, expressen opinions anticatalanes posant els seus sentiments espanyolistes per sobre de la seva ideologia (només cal entrar als comentaris de lectors del diari electrònic LaRepública.es).

La sentència suposa que no importa el que el poble català pugui decidir en un referèndum. Ells eliminaran allò que no els agradi o que pensin que no està d'acord amb el que consideren la única manera de ser: una Espanya “única e indisoluble”. Per tant, aquí tenim el govern o control d'uns pocs (i de fora) sobre la majoria. Això és democràcia? Per alguns si, per a la cinquena columna a Catalunya (el PP, encara que ells es diuen PPC) és “una buena noticia para la democrácia”. Per aquesta gent només és democràtic el que ells pensen però, des d'un punt de vista teòric, la voluntat popular ha de manar.

Aquesta sentència redueix a dues les possibilitats: independència o “de genolls i pagant” (com s'ha dit recentment). La tercera via, la federalista defensada per la branca del PSOE a Catalunya (PSC) ha quedat clarament tancada. La cultura de la majoria dels espanyols no la permet. Haurem de decidir quina opció volem: Els altres ho tenen clar, però nosaltres ho hem de decidir. Per aquesta raó, ara si que penso que es convenient la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre el referèndum per la independència de Catalunya. Caldrà per això, en primer lloc aconseguir una quantitat de signatures que doni la força popular necessària i, obtenir una majoria a les properes eleccions al Parlament de partits partidaris, com a mínim, del referèndum, donat que la iniciativa ha de ser votada al Parlament. Qualsevol altra acció, com poden ser les manifestacions, només han de servir de recolzament i conscienciació cap a aquest objectiu.

I, diguin el que diguin uns pocs: SOM UNA NACIÓ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada