dijous, 30 de juny del 2011

L'enquesta (I)

Des de l'estiu passat, tot semblava una mica apagat en el referent al futur del nostre país. El nombre de comentaris a blogs i diaris havia baixat dramàticament. En part és normal doncs ens agrada parlar de més temes però, la sensació era de que després del pic d'intensitat elevada havíem caigut en una vall profunda. Tot això acompanyat de l'increment dels partits espanyols a les darreres eleccions i a les grans ofensives espanyoles amb el català a València, les Illes i a Europa, l'intent de eliminar el Montmeló com a circuit de la F1, la manca d'inversions a Catalunya en infraestructures, etc. He de reconèixer que he tingut una sensació de derrota.

Però, ahir una enquesta del CEO en va sorprendre gratament. No per les dades concretes sinó perquè mostra una tendència positiva i, que la independència no és una qüestió de quatre gats com ens venen els unionistes.

Els resultats deuen ser importants arrel les ràpides declaracions que va provocar per part dels espanyolistes: En Duran surt al telenotícies dient que la independència separa (un altra vegada amb aquest fals argument que ja he discutit en aquest blog). Què podem esperar d'aquesta persona amb el bé que viu a Espanya!!!. Els PSOEc queixant-se de la pregunta directa sobre que votaria la gent. És clar, ells prefereixen una pregunta que la majoria digui que no i que puguin associar a la independència. El que fan falta són qüestions directes i fàcils d'interpretar com aquesta. L'Hereu també surt dient una obvietat: la independència no és la solució a tot. Evidentment! Ja ho sabem! Però tenim clar que si ens permetrà millorar. El que no val es fer la transformació per fer veure que no soluciona res. Interpreta que la gent és estúpida. Mentre tant, el PSOEc continua donant canya al català a Europa amb els seus col·legues el PP i perjudicant l'economia catalana en benefici de l'espanyola.

És interessant veure els motius de vot de la gent. Entre els que votarien que si està la gestió del propis recursos, la incomprensió, i la idea que Catalunya milloraria. El sentiment identitari aniria en quart lloc però no em preocupa. Quan siguem independents ja augmentarà!!. La gent d'aquí té clar que no maltractem, ni menystenim, ni imposem, ni som uns nazis com diuen alguns espanyols. Sembla que s'imposa el seny. Entre els que votarien que no el principal motiu és el sentiment nacionalista espanyol. Normal quan molta gent ha vingut de fora. Però això implica seguint pagant més del que caldria sense tenir retorn de molts dels diners al lloc on ara viuen i que en els perjudica. Però si volen pagar més per que Catalunya continuï sotmesa tot i que en un Estat Català podrien mantenir la seva nacionalitat amb els seus drets i beneficis, és la seva decisió. Com a segon argument en contra està la inviabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Doncs ja fa temps que diferents estudis diuen el contrari. L'últim: Sense Espanya. Fins i tot hi ha estudis de persones que s'ho veuen des de fora.

Que cal fer? Molta pedagogia. Per a tots. Pels que pensen que si per raons econòmiques assegurin les seves idees, pels que diuen que no, per feu-los veure que la seva situació econòmica milloraria i que conservarien la seva nacionalitat i que nosaltres tenim el mateix dret que ells a tenir la nostra pròpia. I el mateix per aquells que diuen que no votarien doncs semblen més propers a les tesis unionistes.

En qualsevol cas, només hi ha una enquesta que valgui, la de veritat: Un referèndum que cada vegada sembla més a prop.

L'enquesta (II)


Es parla de fa temps de les dues ànimes del PSOEc. Ja fa anys que hi ha comentaris d'un possible trencament en dos partits, un d'espanyol i un de català. Uns diuen que si passés, el partit català no faria res doncs els votants són gent immigrada la segona meitat del segle passat, amb fort sentiment espanyol. Uns s'acusen als altres de la davallada electoral: que si és perquè van fer pactes amb un partit independentista, que perquè es va espanyolitzar molt a les darreres etapes del tripartit.
 
La veritat és que m'importa poc tot i que preferiria un partit socialista català, que poses els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya tant econòmics com culturals. Amb les dades de l'enquesta podem fer una estimació assumint que pot haver una errada important.

Resulta que el 25,9% dels votants del PSOEc votarien si a la independència, el 40, 6% ho farien en contra i se n'abstindrien el 27,4%. Només amb aquestes dades sembla que quedaria un partit català més reduït que l'espanyol però amb una quantitat de vots important. Aquest hipotètic partit català tindria més possibilitats de pactar amb altres partits catalans mentre que el PSOE podria pactar amb un PP, que potser sortiria beneficiat, i d'altres fent un front espanyolista. A Espanya, el PSOE reduiria el nombre de vots a Catalunya i, possiblement, perdria la possibilitat que 25 diputats escollits a Catalunya li poguessin salvar una legislatura, mentre els diputats de l'hipotètic partit catalanista no votarien aquestes propostes que en perjudiquen en benefici d'Espanya.

Només especulacions simples però el panorama podria ser molt diferent, com a mínim, interessant.

dissabte, 18 de juny del 2011

Intoxicacions alimentàries


Darrerament hi ha hagut dues toxiinfeccions alimentàries per Escherichia coli verotoxigènica amb el resultat de persones greus o mortes. N'hi ha hagut molts comentaris i s'ha culpat a productors de la seva presència. No he vist cap responsabilitat per part dels consumidors. Per aquell que ens dediquem hi ha coses evidents que tot i que hi ha molta informació, sembla que no arriba a la gent i per això intentaré posar el meu granet de sorra:

E. coli és el nom d'una espècia bacteriana. I les espècies bacterianes són agrupacions de diferents bacteris (soques) que s'assemblen més entre elles que amb unes altres (agrupades per motius científics). Molta gent pensa en les especies bacterianes en el mateix sentit de les especies animals o vegetals pensant que totes les E. coli són iguals.

Les E. coli, amb un munt més de bacteris viuen al tracte intestinal d'animals. Els animals som éssers simbiòtics amb tota una comunitat de bacteris que viuen en diferents parts i en especial amb els que viuen al tracte intestinal. Sense aquesta comunitat de bacteris (que s'anomena microbiota intestinal) no podríem viure. Per tant, la major part no són nomes inofensius sinó necessàries. Només una minoria poden causar malalties la majoria de les quals són lleus on vivim (a poblacions debilitades, com algunes africanes una diarrea pot ser mortal), i unes poques poden ser greus i, fins i tot, mortals. Entre aquestes darreres es troben les conegudes soques de E. coli O157:H7 i H104:O7. i espècies de Salmonella.

Els productors d'aliments treballen amb sistemes que redueixen el perill provocat per microorganismes (i productes químics i contaminants físics) però l'eliminació total d'un perill és impossible. Tothom assumeix que els ous poden portar Salmonella tot i que ja fa anys que hi ha un programa de reducció. Per aquesta raó, sabem que si fem una maionesa, l'hem de refrigerar i menjar el més aviat possible (evitem el creixement del patogen per temperatura i temps donat que per provocar la infecció és necessita un cert nombre de microorganismes per gram d'aliment). Si assumim que els ous poden portar Salmonella i actuem en conseqüència perquè no actuem de la mateixa manera amb productes que venen del camp o d'un escorxador?

Un vegetal creix al terra, on pot ser regat amb aigües amb contaminació fecal (E. coli viu a l'intestí i arriba al medi ambient mitjançant les femtes) o adobat amb fems animals i per tant hi ha la probabilitat no inapreciable de que tingui patògens (i no només E. coli).

Una vedella que arriba a l'escorxador és un animal amb un tracte intestinal. La integritat animal es desfà i, per molt bé que es treballi, hi ha la probabilitat no inapreciable de que la mateixa microbiota intestinal de l'animal arribi a la carn. Si fem carn picada, la contaminació que en un principi podria estar només a la superfície de la carn es distribueix per tots els fragments. A més en aquest cas la carn és un medi de cultiu excel·lent per al creixement dels microorganismes (i per això es treballa a baixes temperatures).

Tenim doncs que un vegetal o una carn poden arribar a casa amb contaminació fecal. En moltes ocasions arribaran sense cap mena de contaminació però la podem introduir nosaltres com animals que som amb una microbiota intestinal (si no ens rentem les mans). I a més podem contaminar altres aliments per contacte amb aliments contaminats de manera directa o indirecta mitjançant els estris de cuina (l'anomenada contaminació creuada).

Per tant, a casa tenim una responsabilitat important en la manipulació dels aliments tant important com la responsabilitat de la industria alimentària. Així dons:
  • Hem de rentar-nos les mans sempre abans de manipular aliments i rentar-les si passem de tocar aliments crus a aliments cuinats.

  • Si estem patint diarrees o vòmits no tocarem els aliment. Què cuini un altre.

  • Sempre que sigui possible: cuineu els aliments. La calor elimina la major part de microorganismes.

  • Sempre que sigui possible cal pelar els aliments.

  • Si es tracta de consumir aliments frescos: netegeu-los molt bé. Elimineu qualsevol resta de terra i elimineu les parts exteriors i parts danyades. Netegeu-los amb aigua d'aixeta (clorada). Si cal, es pot afegir a l'aigua unes gotes de lleixiu apte per a aliments (o desinfecció d'aigua). No qualsevol val.

  • No utilitzeu el mateix estri com per exemple un ganivet per manipular productes bruts i nets o no cuinats i cuinats.

  • No poseu en contacte uns aliments amb uns altres, especialment nets amb bruts i cuinats amb no cuinats.

  • El millor és treballar els diferents aliments en diferents superfícies netes de la cuina.

  • Ull amb els draps, cal que estiguin nets. Humits i usats per rentar superfícies poden ser un brou de cultiu i focus de contaminació.

  • Refrigereu aquells aliments que no aneu a menjar de seguida.

  • La carn la cuinarem sempre. Especialment la carn picada en les seves diferents formes ha d'estar totalment cuita. Una hamburguesa que al centre no està prou cuita ha de tornar a la paella.

  • El peix cuinat. Si volem preparar un plat amb peix cru, cal congelar-lo abans durant un dia.

dijous, 9 de juny del 2011

Badalona, la taca negra

Després de les eleccions m'han apuntat molts dits per viure a Badalona i el mateix m'han comentat coneguts.  Ara hem estat senyalats tots al diari El Punt:

De fet, aquest “acudit” no deixa de reflectir com se'ns veu. Doncs no!!, no tots els que vivim a Badalona som feixistes.  Hi ha barriades on no han guanyat i allà on han estat els més votats n'hi ha molts que no ho són, n'hi ha que treballen per la convivència, gent que no ha oblidat que un dia ells també van arribar com a immigrants o, simplement, gent amb dos dits de front. Si els anteriors dirigents s'haguessin dedicat a incrementar l'educació, a solucionar els problemes de convivència (no més greus que a altres llocs), a explicar bé quines eren les mentides del discurs populista i, a desmuntar tota la campanya de pur “marketing” que ha fet aquest partit de dretes durant els últims anys, no seríem ara mateix la taca negra de Catalunya.

divendres, 3 de juny del 2011

Un altre d'eleccions - BDN

Ja fa uns dies de les eleccions municipals, a part de la manca de temps, hi ha molts comentaris a la xarxa molt ben fets de manera que hem dedicaré a puntualitzar només algunes de les idees que m'han vingut al cap:

En global:

  • La gent ha votat majoritàriament per persones acusades de corrupció i per tant, l'estan legitimant. Hi ha llum verda perquè puguin treure'n profit dels seus càrrecs públics. Ho sento pels “indignats” però la cosa està així.
  • No hi ha hagut canvis significatius en la participació o el vot global al PPSOE de manera que la influència de les acampades no s'ha notat gaire.
  • CiU diu que no pactarà amb PxC donat el seu caràcter xenòfog però no descarta pactar amb el PP amb una actitud igual a Badalona. No tinc clar si faria el mateix si d'un pacte amb aquests feixistes els poguessin “ajudar” a aconseguir alguna alcaldia.
  • Hi ha una manca d'autocrítica escandalosa a dins dels partits. Suposo que per a moltes persones que volen dedicar-se a això pot ser un cop dur no obtenir uns bons resultat però aquesta actitud ja ho diu tot. Seria més fàcil fer autocrítica si la veritable raó de fer política fos servir a la gent i uns ideals i no uns interessos personals ja siguin materials o no (autoestima, realització, etc.).
  • No sé si aquesta actitud personalista, o tàctiques dirigides a dividir, han fet que es presentessin diferents candidatures independentistes per separat. No escolten a la majoria que vol la unió: primer la independència i després a fer política per separat. Si continuem així, la representació a qualsevol cambra serà mínima, perden-se un munt de vots i provocant un sentiment d'estafa a molta gent.
  • El PP demana que el batlle sigui el més votat per aconseguir l'alcaldia a Badalona però a Euskadi no ha tingut problemes en pactar per que la llista més votada no sigui qui tingui la presidència. I segur que a altres llocs tampoc tindrà problemes... són així, que li farem.
A Badalona:
  • El guanyador de les eleccions no pot fer fora als romanesos incívics doncs no té competències. No obstant ha dit que establirà les condicions necessàries perquè hagin de marxar. I tant li fa si marxen a altres municipis. La qüestió és no tenir el problema a Badalona encara que els provoqui als veïns (declaracions a la COM radio la setmana passada). Abans que vinguessin els romanesos, els xinesos, paquistanís, etc, ja n'hi havia i continuen havent-hi veïns que molesten amb sorolls als altres, que venen drogues, que fan insegurs els llocs públics. També els farà fora? Si el problema és el comportament incívic, que prengui mesures independent de la nacionalitat dels infractors. Ah, però resulta que aquests són de la nacionalitat que el vota, que denuncien la manca d'integració quan no s'han integrat...”Mots ho pensen i jo ho dic”.
  • Els dels barris amb forta immigració anomenaven “pijos” als del centre. Ara a ells també se'ls pot anomenar “pijos”: han votat un partit burguès de dretes, nacionalista espanyol. És normal, durant uns anys molts han viscut de la construcció com veritables “pijos” i de manera més marcada que gent d'altres barris que en realitat pertanyen en la seva gran majoria a la mateixa classe que ells.
  • La política, també populista, de fortes inversions a determinats barris no ha servit de res per a obtenir vots. La gent ja està acostumada. No dic que no fossin necessàries, però qüestiono la intensitat i desproporció donat el limitat del pastís a repartir.
A Badalona hi ha un bon embolic sense solució: si no permeten el batlle de la llista més votada, aquest continuarà plorant i plorant dient per aconseguir més vots amb el mateix argument (fals per cert). Si el deixen però amb minoria, després plorarà dient que com no té la majoria no ha pogut fer el que volia (excusa és clar). Si aconsegueixen l'alcaldia, com populistes que són, poden fer molt de mal i aprofitar el lloc per difondre més mentides i manipular. A més, veient l'actuació del PP al País Valencià i a les Illes en contra del valencià/català, aquesta gent representa un perill per a tot català que s'estimi la seva cultura.