“Als catalans no els interessa aquest tema”, “el que volen els catalans és...” i frases per l'estil. Amb aquestes el polític no només diu que tots els catalans (o població en general) pensen el mateix i a més, sap quin és aquest pensament únic. O, el que és pitjor, només considera aquells que pensen d'aquesta manera.
Sentències que venen a dir: “No s'ha de perdre el temps amb A, tots els esforços s'han de dirigir a un únic problema que és el B”. Això es tractar a la gent d'imbècil. Afortunadament les persones podem fer més d'una cosa a l'hora. Podem pensar en més d'un problema i tenir opinions per a diferents temes. A més, hi ha població suficient com perquè diferents persones es puguin dedicar a diferents qüestions. El desenvolupament de la societat no pot basar-se només en un aspecte. Ha d'avançar en tots els fronts de manera equilibrada.
En realitat quan diuen aquestes frases volen dir: no vull parlar d'altres temes on potser no tinc prou arguments racionals per a discutir-ho o, sé que acabaré perdent aquesta discussió doncs la meva posició únicament es fonamenta en sentiments o en interessos econòmics o altres que no poden ser mostrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada