dissabte, 31 de desembre del 2011

BON ANY NOU

 FELIÇ 2012


L'any nou que desitjo per a tots és aquell que:

  • Millora els anteriors.  La gent normal recupera la seva feina i la confiança en tenir un futur.
  • Les persones, com a conjunt, són el centre de tota activitat.  Aquell en el que uns pocs rics deixen de manar sobre la resta només per sentir-se superiors o tenir més bens.
  • L'economia està al servei de la societat i no al revés.  Les persones no han de ser unitats de producció molestes.  La ma d'obra, els salaris, no són una despesa!
  • Hi ha justícia per a tots.
  • Sociabilitza els beneficis.
  • Té lleis ètiques i no al servei dels “espavilats”.
  • Té polítics responsables al servei de la societat i no dels seus interessos o d'aquells als que deuen favors.
  • Estem més a prop d'una Catalunya lliure, sense agressions a la llengua i la cultura en general, a la dignitat dels catalans i a la seva economia.
(No s'ha de llegir com un ordre si no com un tot).

divendres, 30 de desembre del 2011

Nosaltres som els que no volem ser menys



 El president extremeny, en català al discurs deCap d'Any: "No som més que ningú, però tampoc menys"

 

Dons si que són més que nosaltres. Aquest senyor fa veure el contrari però ells tenen un estat propi mentre que nosaltres NO. A ells no els hi bé ningú a dir-lis que no parlin en la seva llengua. No només això, si no que alguns, com els del partit que representa i, per extensió, els seus votant, ens imposen la seva llengua sigui com sigui. Se senten superiors i volen imposar-ho tot. Mentre aquí portem una vida estressada per les feines, per sortit endavant i per pagar uns 60 € per persona i dia sense retorn a un estat que ens menysprea, a altres llocs, com el d'aquest senyor, moltes dones es riuen de les que van a treballar ràpid al matí (dues persones m'han explicat el mateix, d'aquí que han estat treballant allà durant un temps) mentre esmorzen tranquil·lament. Aquests mateixos impostos que demanen serveixen per a tenir una desproporció de funcionaris amb la única finalitat de donar-lis feina. També per fer una multitud de cursets i tallers gratuïts (molts no de formació) per a dones que no treballen, moltes vegades perquè així ho han escollit. És fàcil quan paguen altres.

Diu que han aixecat Catalunya i el País Basc. Només vostès? Si va venir gent no serà per problemes a casa seva? Per problemes de propietat i de caciquismes? Tant superiors es creuen que pensen que si haguessin vingut altres, Catalunya no hagués crescut? No s'adona que van venir aquí perquè hi havia oportunitats creades prèviament per la gent d'aquí? Doncs bé, aquesta gent que va venir, ara, si ells volen, són catalans i són igualment perjudicats per les seves activitats d'espoli. Aquí tots els ciutadans de Catalunya paguem part dels impostos sense retorn i se'ns insulta igualment sense diferenciar si va arribar fa 40 anys de fora de Catalunya.

Si Sr. José Antonio Monago, vostès són més que nosaltres. El que nosaltres volem és precisament això que ha dit, no ser més però tampoc menys com ara ho som. Vostès se senten, i són, els amos i nosaltres la colònia sotmesa i això s'ha d'acabar!!!

dissabte, 24 de desembre del 2011

BON NADAL
QUE TINGUEU UNES BONES FESTES!

Aquest any el tió de la família ha vingut amb dos fillets.

dijous, 8 de desembre del 2011

On realment podem retallar: llencem massa aliments! (I)

Tenia una entrada preparada en relació a aquests tema però vaig estimar que era millor esperar a l'emissió del reportatge de 30 minuts de diumenge.  Tenim un problema: llancem massa menjar.  Ja fa uns temps que la UE vol prendre mesures per a evitar-ho.  Evidentment és èticament reprovable, un cicle ineficient i genera residus innecessaris.  Al reportatge es parla de responsabilitat dels consumidors, de les empreses de distribució i algun apunt sobre les industries productives.

Començaré per aquestes últimes.  Segons la legislació cal indicar una data de duració mínima als aliments excepte ens uns pocs casos (sucre, sal, fruites i verdures fresques, vins i begudes alcohòliques amb una graduació superior al 10%, vinagre, goma de mastegar i aquells productes de fleca que gastem en 24 h).  Per tant, la resta d'aliments, per molt que durin, han de portar una data.  Aquestes són de dos tipus en funció del aliment:

Aliments que en pocs dies es fan malbé.  I això és degut a que resulten molt adients pel creixement de microorganismes.  En créixer, el transformen fent-lo no apte per al consum i poden fer que l'aliment sigui perillosos per a la salut.  Per tant, aquests aliments porten una la indicació que no és segur consumir-los després d'un moment determinat:  la “data de caducitat”.
Aliments que no faciliten el creixement de microorganismes i duren més temps.  Durant el temps de conservació el producte va perdent característiques fins a un punt on no el consideren adequat des del punt de vista de la qualitat.  Aquests tenen una duració mínima o data de consum preferent.  Ens diu que les característiques que ens fan considerar aquest producte com a bo només estan garantides fins a aquesta data.  Per als productes que duren més de 3 mesos a més aquesta data és el fi d'un mes determinat (fins 18 mesos) o un any (més de 18 mesos).  Així en les conserves pot posar fàcilment: consumir preferentment abans del fi de 2014 o desembre de 2014 o 31/12/2014.  Tot és el mateix.

En ocasions, aquesta pèrdua de qualitat es deguda a un límit establert per la legislació i com a exemple tenim el iogurt. Molta gent es pregunta el perquè de la seva data de consum preferent (indicada amb dia/mes perquè dura menys de 3 mesos) si passats uns dies està igual.  El iogurt és llet fermentada per microorganismes i la seva presència es considera saludable.  La legislació indica que ha de tenir un mínim de 10^7 microorganismes per gram.  Un cop acabada la fermentació el nombre de microorganismes va disminuint i el fabricant només ens garantirà la quantitat legal fins a la data de consum preferent però el iogurt serà segur i serà organolèpticament bo després d'aquesta data.

Per tant, podem consumir productes que hagin superat la seva data de consum preferent sabent que el producte pot haver perdut qualitat però no convé consumir productes després de la data de caducitat doncs podria ser perillós.

Per poder establir aquestes dates els productors es basen en proves que fan als aliment que, sovint, inclouen  anàlisis de diferents paràmetres. I cal tenir en compte que aquestes dates només són vàlides si es conserva l'aliment en les condicions indicades a l'etiquetatge.

Per tant, no és cert el que es diu al documental que la data de consum preferent és una estratègia de les empreses per augmentar el consum provocant que la gent llenci el menjar.  Simplement, és una data que han de posar obligatòriament i que allarguen el que els permet el seu estat de coneixement i que, moltes vegades, serà més curt per raons de curar-se en salut, es a dir, evitar que per voler apurar la data s'augmenti el risc que suposa el que algunes unitats no siguin aptes ja sigui per perillositat com per una disminució de qualitat que provoqui una pèrdua de clients.  De fet, a la majoria de les empreses els interessa tenir la major durada possible per a evitar devolucions i tenir més temps per vendre un producte ja fabricat.  I a més, la mateixa gent que critica les dates de consum preferent, sovint critica l'ús de conservadors per allargar la vida del producte.

divendres, 2 de desembre del 2011

La raó i les formes

No em sembla bé que en Lopez de Tena digui "cosa" o altres coses que menystinguin a qualsevol membre del Parlament.  Crec que cal ser més educat tot i que els altres no ho siguin del tot.  Aquesta senyora no és una "cosa", és una persona.


Però, tampoc és correcte que es prohibeixi dir una realitat: "Espanya ens roba" o que hi ha un "espoli fiscal".  Segons el diccionari robar és apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat, (allò que és propietat d’altri).  Que s'ho emporten d'amagat i amb engany està clar.  Que els espanyols ens considerin la seva la seva propietat no vol dir que ho siguem o vulguem ser-ho.  Aquest diners són nostres.

En qualsevol cas, digui com es digui, que cada any milers de milions dels impostos de Catalunya, un 8% del PIB no tornin, em sembla un gran insult per a qualsevol ciutadà de Catalunya.  I cada vegada que certs polítics escollits aquí obren la boca per defensar els espanyols i no els catalans.  I que s'esbronqui a la gent per parlar català o per defensar la seva cultura.  I que se'ns menystingui als medis de comunicació i la gent faci cas, simplement per no voler ser com ells.  Tot això són insults.

"I tant mateix: Escanya ens roba.  Hi ha espoli fiscal".

dimecres, 30 de novembre del 2011

Només una dècima


Catalunya ha reduït un 0,1% els seu dèficit amb les retallades fetes. Només una dècima amb tot l'esforç fet, uns 2.000 milions d'euros. El dèficit fiscal anual està al voltant dels 20.000 milions d'euros. Que fem? ens retallem fins les venes per reduir, quant? Un 0,3%? o reclamem el que és nostre? És clar que a alguns ja els hi va bé: el conseller de sanitat d'aquest govern dels millors, director general i president de l'associació empresarial d'entitats sanitàries (1994-2010) vol obligar a tenir una pòlissa mèdica. A més del que ja es paga amb la nòmina. O alguns bancs són finançats cobrant un 3% pels diners que posen els ciutadans en bons. Uns interessos que incrementen el dèficit. I és que omplir-se la butxaca no té preu! Encara que el preu sigui Catalunya.

Mentre perdem diners, el govern dels millors ens distreu defensant un pacte fiscal, difícil d'acceptat per una Escanya que treu profit de l'espoli. Tot i que els amos ho concedissin seria amb uns valors molt retallats, sense garanties de compliment com passa amb altres compromisos i, l'utilitzarien per augmentar l'anticatalanisme. El pacte fiscal no és la solució, no millora gaire la situació. Només dóna continuïtat als seus negocis. Per això el volen tot i sabent que els seus socis no els faran cas. Fan riure amb l'amenaça(?) de fer una consulta. Però si han demostrat moltes vegades que en pensen allà de l'opinió dels ciutadans o del Parlament de Catalunya combatent les decisions d'aquests amb els seus tribunals! La única consulta que podran fer, seguint l'exemple dels seus socis (Mahón-Maó o Mahón-Mahó, Palmade Mallorca o Palma de Mallorca) serà la següent:


dilluns, 28 de novembre del 2011

Ja són tres els que ens il·lustren.


Alguns ciutadans de Catalunya no aprenen. Els nacionalistes espanyols de Cs van ser rebutjats pels seus per ser catalans. Molts PPros espanyols no suporten els del PP que viuen aquí perquè parlen català.  I ara els del PE (PSOE segons ells) també diuen que no, que un català del PSOEc anomenat PSC no pot ser president del seu partit, que cal ser espanyol, molt espanyol i demostrar-ho. No era aquesta gent federalista? No era el PSC un partit federat al PSOE? Tenim clar quin és el seu concepte de federació: ells manen i nosaltres obeïm. I paguem! Aquesta és la federació que podem esperar dels espanyols: submissió a ells. I si no volem, els bombardejos o el que toqui ara com a equivalent queden justificats. Ni socialistes, ni obrers ni demòcrates. Això si, espanyols i molt espanyols.

Els d'aquí perduts.  Tant espanyols que se senten i allà no els hi fan cas.  I aquí cada cop menys.  La Chacon, si vol ser presidenta del partit, ja pot anar assajant el “arriba Ejpanya” eps!!, en que estaria pensant? era “viva Ejpanya”...(de moment).

dijous, 24 de novembre del 2011

Lynn Margulis - Descansi en pau

Dimarts va morir Lynn Margulis.  A ella li devem la teoria endosimbiont i la divisió dels éssers vius en cinc regnes entre d'altres coses.

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a dues de les seves conferències a la UB.  Moltes vegades els conferenciants arriben amb una o més persones de la Facultat que l'acompanyen, quedant una mica distants.  Ella va arribar barrejada amb els alumnes i vestida de manera juvenil, fins i tot, diria, una mica hippie cosa que li donava un aire desenfadat.  Però sobretot, tenia aquella amplitud de visió que li va permetre descriure les seves troballes inicialment fora de l'esperat però, que avui en dia són acceptades per la comunitat científica.

Si! estem formats per cèl·lules que inclouen microorganismes que el seu dia es van incorporar com a simbionts.  A la gent li sorprèn però són d'aquells aspectes meravellosos que fan estimar l'estudi dels éssers vius.

(A la fotografia amb un dels seus llibres:  Margulis, L. i Dolan, M. F. 2002. Els Inicis de la Vida.  Evolució a la Terra Precambriana. La versió en català és de 2006, Edicions Bromera.  Alzira, València).

dimecres, 23 de novembre del 2011

Esperat i no esperat

Ja ho deia ahir. Els vots els han donat la legitimitat per a fer retallades. Ens pujaran la benzina i el transport públic. La mobilitat, sigui com sigui, penalitzada. La de les persones i la de les empreses que encariran els productes (i més IVA per l'Estat). Pujaran les taxes universitàries i possiblement haurem de pagar més pels medicaments. Els salaris dels funcionaris baixaran i els de la resta de treballadors també en quant la dreta espanyola es posi a fer veure que treballa (a mi ja me'l van baixar el 2009). L'aigua també la pujaran, no per fomentar l'estalvi si no per ingressar més diners. Per acompanyar el panorama podríem estalvia aigua deixant morir les plantes i deixar uns carrers grisos d'acord amb la situació i a la pena que fem acceptant unes retallades mentre regalem milers de milions d'euros a l'estat espanyol a canvi del seu domini, menyspreus i les seves imposicions.


Aquesta persona inicialment em queia bé però, ja fa un temps que penso que va a la seva. Cadascú té les seves idees i les ha de defensar però les formes són importants. Hi ha debats que cal fer-los de portes endins i arribar a una posicions comuns. El que no es pot fer són declaracions públiques que semblen més una “rabieta” de nen malcriat que una recerca del bé comú. Aquestes actituds típiques d'aquest partit fa un temps li han fet mol de mal en cansar a molta gent independentista i fer-los contraris a aquest partit. I així està! Esperem que la nova directiva sigui capaç d'eliminar aquests comportaments tant grollers.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Punt i seguit!


Ja està fet. Uns independentistes hem votat per ERC-Reagrupament-Catalunya SI, ens em abstingut, em posat una estelada dins del sobre o em votat CiU. L'abstenció, el vot en blanc i el nul han augmentat i, qui se'n recordarà de demà en endavant? A hores d'ara, la majoria d'estelades romanen dins dels sobres tancats de les diferents meses i així seguiran fins a la seva destrucció. Sobre el vot només el temps dirà. Cadascú legítimament ha escollit. Tenim més coses en comú que la diferència de vot i en això ens hem de fixar. Si més no, tots tenim avui, una enveja molt sana d'Amaiur. Els independentistes bascos s'han unit, han guanyat i han aconseguit la legitimat per a demanar el poder seguir el seu camí. Desitjo que ho aconsegueixin.

La unitat és l'únic camí. Una unitat temporal per poder barallar-nos després per prendre unes decisions sobiranes.

Som tants com diuen les enquestes? Es diu que mots independentistes han votat CiU amb pinces al nas davant el que creien una manca d'alternativa. Un partit que a hores d'ara és submís, amb un candidat unionista, que no sent els crits d'independència i que d'aquells que ho criden només vol els vots. Desitjaria que fossin sobiranistes perquè si no som quatre gats. No estar clar, com a mínim, el voler i la intenció d'aconseguir-ho està a l'aire.

Son preocupants els resultats que reforcen la política de retallades a la gent amb menys capacitat econòmica i la privatització de facto de la sanitat. També, en Duran és creu molt fort però l'espanyola del PP ja li ha dit que són ells els que representaran Catalunya al “Parlamento”. Vaja, que els espanyols es representaran a si mateixos. Ja ni els deixaran fer la papereta habitual. És preocupant la possibilitat de que CiU es doni per vençut en veure que no pinta res i vagi a treure'n profit personal i partidista deixant de banda el País permetent al PPSOE fer el que volen perdent en autogovern, llengua, cultura i economia.

Aquells que han invertit en vaselina faran negoci. L'esgotaran els del PP quan la Merkel els truqui i els de CiU en quant els truquin els amos.

divendres, 18 de novembre del 2011

Setmana emprenyadora

Font: El Punt.  Les trampes de l'estat.

Aquesta setmana m'han posat de mala llet.  Mentre uns independentistes es queixen dels altres, volen un vot nul o es dediquen a etiquetar com a botiflers els altres, els escanyols del PPSOE i les seves seccions a Catalunya (que no catalanes) es dediquen a atacar-nos per tot arreu.

Ens culpen de la prima de risc elevada pel deute de “la comunitat autònoma de Catalunya”, de pacte fiscal res de res (i CiU queda en calçotets i degradat pel seu candidat i la campanya tant penosa que ha fet), volen eliminar TV3 i ja fan veure que “intervindran” els nostres comptes.

Res de nou, el problema és la intensitat i l'atac en tots els fronts.  Economia: Obliguen a la Generalitat a endeutar-se degut al parasitisme dels impostos de Catalunya i la culpa és nostra.  Encara ens escanyaran més i ens fotran l'economia per l'aire.  Llengua: es carregaran TV3 amb l'ajut dels botiflers (aquests si) d'empreses de comunicació privades situades a Catalunya al servei d'Escanya, dirigides per ciutadans de Catalunya però de dubtós sentiment català.  Augmenten els insults a la gent que vol utilitzar la seva llengua, mostra de l'odi que ens tenen, i la menystenen.

Cap paraula sobre els AVES i aeroports escanyols sense passatgers.  Cap paraula sobre les despeses d'un Institut Cervantes que només defensa la llengua de l'imperi.  Cap paraula per les despeses d'una institució anacrònica per dret de sang (i la nissaga que ens va fer perdre la llibertat.  Si valen les herències en valen totes!).  Cap paraula sobre els nombrosos casos de corrupció del PPSOE on han desaparegut volums de diners importants.  Cap paraula sobre la televisió estatal sense publicitat i els nombrosos canals que tenen.  Cap paraula sobre les lleis del sol, que van produir la bombolla immolaria, del PP i continuades pel PSOE.  Van produir una gran quantitat de llocs de treball extra en quantitat i en el temps i que van provocar l'augment de preus i l'endeutament privat excessiu. Cap paraula sobre els seus polítics retirats a les direccions de grans empreses o a llocs europeus amb uns salaris que ja voldríem els mortals.

Si com a mínim fos veritat que les causes de la mala economia escanyola fos Catalunya, igual s'independitzarien ells de nosaltres.  Però no! en el fons saben molt bé la veritat: paràsits hipòcrites!

Tenim presa, molta presa!!!

divendres, 4 de novembre del 2011

Camins equivocats


Acaba la jornada electoral. Els membres de la mesa obren les urnes i fan el recompte. Els diferents vots s'agrupen en munts, un dels quals recull els nuls. En acabar es proclamen els resultats, s'omple la documentació i si no hi ha cap reclamació, els vots es destrueixen. Excepte els nuls que es guarden i se'n van al jutjat amb la resta de la documentació. I allà quedaran. Tancats en un sobre. Arxivats. Només s'obriran si hi ha una reclamació. I allà quedaran aquells sobres que contenen diferents paperets, descomptes d'una cadena d'hamburgueses, i tot el que es pugui imagina. A les properes eleccions en aquests sobre quedaran arxivats estelades i més reclams per a la independència. No hi haurà cap diferenciació entre vots nuls.  Quedaran oblidats.

Per a les properes eleccions hi ha grups que han decidit demanar el vot nul o l'abstenció. Jo vull una Catalunya independent el més aviat possible però no tinc clar que aquestes opcions siguin adequades. Fins i tot si n'hi hagués un 70% d'abstenció, les forces mediàtiques ho atribuirien a una manca de confiança en el sistema, en les classes polítiques, etc però mai assumiran que es degut a l'independentisme. Els vot nul hauria d'arribar a nivells molt elevats perquè algú es dignés a mirar que ha passat.

Vots nuls i abstenció d'independentistes resten donant al PPSOE i CiU (al que no considero independentista fins que no demostri el contrari) més diputats. I, evidentment, es riuran de nosaltres dient que si, que a les enquestes som molts però que no es veritat, que a l'hora de les eleccions som quatre morts de gana. I el diari del comte dirà que tenia raó, que les enquestes cal cuinar-les, que només ells saben el que el poble vol.

Dels que desqualifiquen no vull comentar res més que n'estic fart. Em cansen. Sembla que l'enemic sigui el company de lluita. Alguns diuen que aquests en realitat són moviments en contra del independentisme (fins i tot algú els senyala com a serveis secrets espanyols). No sé si és veritat o no però, em fan dubtar i, a efectes pràctics, com si ho fossin.

També estan aquells que desitgen un triomf del PP. Es pensen que així, l'independentisme augmentarà. Però a quin preu? L'independentisme ja va augmentant, per tant, l'interès està en la taxa (velocitat) d'increment. A priori sembla que aquesta serà directament proporcional al mal que facin a Catalunya. Dubto que pagui si el mal és irreversible.

Jo votaré. I ho faré per aquells que s'han unit tot i que hagués preferit una unió total. Seran pocs diputats però el temps que tinguin per parlar pot ser utilitzat per tocar els nassos tant com es pugui, per cansar-los com ells fan aquí, per a deixar-los en evidència. Per denunciar cada vegada que se'ns pixen a sobre i diuen que plou, les seves manques de respecte, l'espoli fiscal i les seves imposicions. Per defensar el nostre dret decidir i tenir ressò internacional. Algú es pot imaginar no tenir cap veu allà quan se'ns considera una possessió? Que no puguem dir res mentre ens eliminen? Qui denunciaria els seus abusos? On es pot fer més, aquí on només ens llegim nosaltres o allà on ho farà tothom?


dijous, 3 de novembre del 2011

Notícies sobre RENFE

  La Vanguardia, de franc

Finalment algú se n'ha adonat.  Després de llegir l'article, podria ser que RENFE no pagui pel diari doncs els guanys per la publicitat, fent veure que arriben a més gent, ja pagaria.  No obstant, el que regalen és l'edició en català, subvencionada.  Sigui com sigui acabem pagant.


Aquesta noticia no deixa de obrir interrogants:

Estaran assumint que no tenen solució i ja que ens deixaran tirants molta estona, com a mínim que ens entretinguem amb internet?

Pensen que els trajectes seran cada vegada més lents i tindrem temps per fer part de la nostra jornada laboral al tren?

Han assumit el seu fracàs en informar a la gent i donen l'alternativa d'internet?

Algun amic se'n porta un contracte sucós?

Sigui el que sigui, el que volem els usuaris són trens que funcionin, sense incidències, fiables, puntuals i regulars.  Mentre no solucionin això, és tirar diners allà on no és necessari: de res val anar en carros tirats per rucs i connectats a internet!

Finalment, en aquest diari que "regalen per cortesia" de l'anunciada:

Donat que la freqüència pot ser el nombre de vegades que es dona un esdeveniment (freqüència absoluta) o el nombre de vegades per unitat de temps, volum, etc (freqüència relativa). Dir "8 freqüències diàries" vol dir que els trens surten a 8 freqüències diferents cada dia, per exemple,  durant una estona, un tren cada 10 minuts, després, un tren cada 20 minuts, un tren cada hora, etc.  És a dir, tenim 8 períodes de temps amb diferents ritmes de sortides.  Però, suposadament volen dir que surten 8 trens diaris.  I aquesta seria la freqüència diària: 8 trens (comprovat a la seva pàgina: dos Barcelona-Sevilla i dos Barcelona-Màlaga és els quatre en sentit contrari).  Si aquests conceptes no els tenen clars, què més se'ls pot demanar? Encara que els trens es mouen!  Això si, amb Wifi!!

dimarts, 1 de novembre del 2011

Recuperant tradicions


Quan era petit i anava al poble del meu pare, per Pasqua, la meva padrina tenia preparades orelletes i bunyols. I, com deien allà “em feia un bon fart”, especialment d'orelletes. No em podria resistir! Tal era el record que ja fa temps que pensava en recuperar aquests dolços i, finalment, tot i que no toca, els hem fet a casa. Es poden millorar però, per ser la primera vegada han sortit prou bé i, per suposat: “m'he fet un bon fart”. Per quan toqui: més!


dilluns, 31 d’octubre del 2011

Cap a la dreta política i l'esquerra geogràfica.

Fa unes setmanes, sentint la radio, em van obrir els ulls. Innocent de mi! I pobre del tertulià que era tan ben pensat com jo. La edició en català de La Vanguardia Española va veure la llum no per la demanda, no per una intenció d'escriure en català o de donar un servei a una part de la població que desitja ser informada en la seva llengua, sinó per cobrar subvencions. I el motiu és que fa quatre anys que tenen pèrdues. També, els exemplars d'aquest diari regalats “per cortesia de RENFE” els suposa uns ingressos. Un pagament fet involuntàriament pel bitllet que paguem per, teòricament, que ens portin.

Aquest diari ja cansa: l'edició catalana no deixa de ser una traducció sobre la que dubto es faci cap correcció o supervisió, com es pot veure al rebateig de'n Mesi. També cansen les seves manies en cuinar informació al seu gust, si no, no s'entén l'emprenyada del seu director quan va veure les dades directes del CEO. Si aquests diuen que ho va fer d'una manera podem acceptar les limitacions del mètode però d'aquí a “cuinar” sempre les estadístiques de manera partidista i enfadar-se per no fer-ho, mostra moltes mancances d'aquest senyor, i/o del sistema que l'obliga a aquest comportament.

I, per cert, els que els cuinen les dades, no saben ni representar gràficament. Amb la intenció de mostrar el que volen, sembla que es posen neguitosos i no fan bé la seva feina. Quina nota li donaríeu si fóssiu un mestre de primària als nens que comencen a fer estadística bàsica en forma de representació gràfica?

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Frases aclaridores

Gràcies al Sr. Peces Barba ara sabem que, tot i que moltes vegades ho dissimulin, els espanyols coneixen la història. Catalunya és a Espanya per ocupació militar. I a més també tenen clar que som una possessió: “Si nos hubieramos quedado con los portugueses y hubieramos dejado los catalanes (...)”.

En aquella època el concepte d'estat com el tenim avui no existia. De fet és en aquell moment quan es formen. Fins a les hores tot eren diferents territoris que pertanyien a reis i que podien anar canviat d'amo. No hi havia un exercit espanyol, francès, etc hi havia exercits reials. Exercit del rei que servia als seus interessos i tant lluitaven contra un altre com contra el mateix poble (fent de policia).

Per tant, els catalans lluitaven per aquell rei que els permetia mantenir un territori diferencia amb sistema polític propi, en el que fos sobirà dins del conjunt de territoris posseïts pel rei. En perdre, vam passar a mans d'un que va anular tot allò. I celebrem, el dia que vam se derrotats, que els nostres avantpassats van lluitar per les seves llibertats tot i saber que ho tenien malament (si el relat fos de la legió i la seva cabra, dels últims de Filipines o dels “tercios”, serien herois espanyols i se n'hauria fet molta literatura) i que al dia següent vam continuar lluitant encara que fos sense armes. Això aquest senyor no ho tenia clar.

Reforça la idea de l'ocupació i el sotmetiment de la seva possessió recordant aquelles paraules d'un general espanyol: “Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys” i diu que ara no serà necessari (una amenaça?). De fet ara les armes són altres i l'atac és diari perjudicant la nostra economia i dient sempre que hem de ser com ells i parlar com ells. Que només hem de pensar a servir-los.

Què els hauria anar millor amb Portugal? No ho sé. A nosaltres si però, no els hi desitjo pas als portuguesos.

En futbol, que sembla que preocupa molt, no haguéssim trobat a faltar els Barça-R. Madrit. Hi hauria possiblement un Oporto-R. Madrit. Però per les seves referències, aquest senyor ha de saber que el Barça no ha de ser mai un obstacle per a la llibertat de Catalunya.

Per tant, cap problema amb aquest discurs. Se li ha d'agrair que digui el que molts pensen. No s'haurien d'haver molestat els advocats catalans, si se'n senten. Haurien d'haver agraït aquestes paraules per la seva sinceritat i per la utilitat formativa i divulgativa. Quan la gent hagi de decidir, ha de tenir clar el que signifiquen les dues posicions.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

RENFE: La que passa de tot!

Ja havia dit que el servei de rodalies estava empitjorant. La setmana passada vaig arribar tard a la feina per una avaria a una estació fora de Barcelona i d'una línia diferent a la que agafo. La única informació era una gravació que deia que havia hagut un problema i que els trens de la R7 anaven tard. No van dir res de la R3 també afectada.

Al matí, moltes de les entrades i sortides on es validen els bitllets no funcionen amuntegant a la gent cada tren que arriba.

Avui arribo a l'Arc de Triomf i per megafonia ens informen que per un problema a la estació de Catalunya han desviat els trens i hem d'anar al Clot agafant el metro. Cap problema. Cap el Clot. Però en arribar allà el caos és total. La única informació és les pantalles informatives. Cap persona informant. A la via 4, la anunciada i la habitual, ens amunteguem centenars de persones esperant un trens que, segons una gravació diu que arribarà un quant d'hora més tard. Dos quarts després diuen que el tren passarà per la via 2. Això suposa que centenars de persones, moltes de les quals han d'agafar un tren cap a Blanes (un cada hora), hem de pujar per unes escales estretes i baixar per les altres cap a l'altra andana. Arriba el tren i la major part de la gent hem estat incapaços ni d'arribar a les escales i el perdem, evidentment.

Fart, decideixo agafar el metro però abans vull que RENFE em torni el viatge copagat per un servei que ha estat incapaç de donar-me. A la taquilla en ajuntem un munt de gent i el personal de RENFE no para de regatejar i passar-se deu minuts amb la primera persona revisant el seu bitllet (correcte) i posant pegues intentant que marxem sense tornar-nos res. Ens empipem i els comencem a dir de tot. Els demano el nom per a denunciar-los però fan veure que no senten res. Amb les pressions un dels dos treballadors cedeix i pressiona l'altre donant-nos la raó. I així aconseguim que se'ns torni el viatge.

RENFE una vegada més demostra la total manca de voluntat de servei, la total manca de capacitat de reacció davant els problemes, la incapacitat i falta d'habilitats per organitzar a la gent, per informar. L'únic que saben fer és pujar el preus dels bitllets per sobre de la infracció i fer vagues quan els treballadors veuen modificacions als seus llocs, encara que sigui la pèrdua de llocs reservats per aparcar.

Possiblement, a més d'aquesta manca d'interès per servir, hi ha una manca de diners per al manteniment de les màquines i infraestructures. Això si, per regalar la Vanguardia (per cortesia de Rodalies como posa), si que hi ha diners. Per aquests si que hi ha voluntat de servei.

Molts dels que érem allà estem desitjant que arribi el dia en que puguem fer fora RENFE i ADIF de Catalunya. Ja n'estem farts d'ells!

dijous, 20 d’octubre del 2011

"Yerar" no, Gerard!


Massa revolt amb el programa del convidat de TV3 en el que sortia en Gerard Quintana parlant en castellà als seus fills. Reconec que en va sorprendre però en cap cas molestar. Encara em van sobtar més les crítiques. Cadascú és lliure de parlar en aquella llengua que consideri oportú. Això per començar. A més, només ell coneix la seva història i circumstàncies personals i la resta no l'hem de criticar. I menys quan tot es veu en un programa en el qual ens obre casa seva i parlant català amb el presentador.

Segons el que he llegit, aquesta persona recentment s'ha declarat independentista quan abans no l'era. Conec uns quants independentistes castellanoparlants, que no parlarien mai a un presentador en català. No perquè no s'estimin Catalunya i la seva llengua. Generalment és una simple qüestió de vergonya, de falta de pràctica o de confiança en poder parlar correctament. Apart del que he posat a dalt, crec que aquesta gent que tant critica no ha pensat en el positiu que té que una persona que a casa parla castellà es manifesti públicament sobiranista. Tampoc ha pensat que hem de sumar tot aquell que vulgui la llibertat de Catalunya independentment de les seves idees polítiques, el seu parlar o, fins i tot, el seu sentiment de nacional (si, hi ha gent que se sent espanyola però que votaria SI, igual que catalans que no ho farien). De que serveix arriscar-se a posar-se aquesta gent catalana en contra o fer-la sentir que no són dels nostres? De que ens val tenir gent que parli català a casa i públicament, fins i tot de partits suposadament catalans, si després és unionista quan sabem que la unió porta a la desaparició del català mentre el sobiranisme el conservaria independentment del que la gent parli a casa seva? Criticar com s'ha fet només perjudica les idees que els crítics pretenen defensar.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

All Blacks

No he jugat mai a rugby i poques vegades l'he vist en directe però és un esport que m'agrada.  S'està jugant el campionat del món on, Nova Zelanda s'ha classificat per a la final.  Tinc debilitat per aquesta selecció (després de la catalana que no pot jugar) pel joc i per la seva tradicional Haka.  A més del ball, m'agrada veure com jugadors sense cap aspecte maorí, segurament descendent d'anglesos, han assumit com a seu el ball dels primers habitants d'aquella terra.


Copagament?


Al final ens imposaran el copagament a la sanitat. I si poden, concertaran hospitals privats perquè facin l'assistència mèdica mentre deixen enfonsar-se els públics. Ja se sap, aquesta gent de dretes odia tot el que és públic i els pot restar beneficis econòmics. Beneficis que són segurs en aquells aspectes que la gent prioritza com la salut. I ja veurem que passa amb l'educació. Però, soluciona res el compagament? Molts paguem un servei públic diàriament (copagament) que funciona malament. Un servei que durant els últims anys ha estat pujant els preus per sobre de l'IPC: les rodalies “operades per RENFE” com indiquen, sota la responsabilitat de la Generalitat i d'ADIF.

Aquest servei havia millorat des de que l'anterior govern va posar-se les piles i va imposar-se a aquestes empreses que només pensen en mantenir uns mínims de servei per anar fent. És una de les coses bones que van aconseguir i cal reconèixer-els-ho. Però amb els d'ara ja es va notant d'un temps ençà una tornada al endarreriments i alteracions del servei que eren típiques fa no tant. Una vegada el personal de RENFE es va excusar dient que era degut a la manca d'inversions. Segur que amb la situació actual hem tornat a aquesta política. Per tant, la qualitat del servei és independent del copagament. Depèn dels diners dels impostos en general. Tal i com van les coses, on el prioritari és donar diners als bancs, qualsevol entrada de diners anirà de manera directa o indirecta a aquests i les retallades no s'aturaran. Algú se'n recorda del cèntim que paguem per cada litre de combustible teòricament destinat a pagar la sanitat? A on van aquest diners? Aquest govern no sap fer res més que retallades. Si aquest és el dels “millors”, anem bé!!! De moment jo els anomeno tallatubbies. Així de seriosos els veig!

dijous, 29 de setembre del 2011

De mica en mica...




LA PRIMERA VEZ QUE ENVIAMOS UNA PELÍCULA NO RODADA EN CASTELLANO

 ¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España?

 

Blanco es despenja i aposta pel corredor central pirinenc

Els estats francès i espanyol signen a París per sorpresa, una declaració conjunta per demanar a la UE que prioritzi aquest eix

 

Molt bé, ja són els mateixos espanyols els que estan diferenciant Espanya de Catalunya!!  No identifiquen el català com a llengua del seu estat cosa que agraïm molt.  Tenen raó amb la qüestió del film.  Haurien d'enviar el seu que nosaltres ja enviarem el nostre!!!

I en infraestructures era d'esperar.  A l'estat tot ha de passar per Madrit peti qui peti, i sigui o no utilitzat.  Ni respecten les possibilitats de desenvolupament d'altres territoris espanyols de l'estat que consideren seus i al seu servei.  Total aquí mai no inverteixen gaire i d'aquesta manera ho faran íntegrament en la seva terra. Som els catalans els que hem de lluitar per les nostres infraestructures.  El que em sap greu és que la gent de València, Múrcia i altres llocs per on havia de passar encara ens culparan a nosaltres.

 

[totalment d'acord]

Diners? segons per a què.


L'estat del benestar no és tenir l'últim model d'aparell electrònic, ni canviar-se el cotxe cada dos anys. Tampoc és poder anar cada any de vacances cares o anar de restaurant cada setmana. L'estat del benestar és aquell en que les necessitats bàsiques de les persones estan garantides: menjar, roba, salut, educació i un lloc per a poder viure. Mai l'hem tingut complert doncs, entre altres coses, l'habitatge ha estat inaccessible per a molta gent per molt que treballés. Amb la crisi aquest estat se'n va a norris per la manca de treball i les pèrdues d'habitatges. Els governs actuals col·laboren a la pèrdua d'aquest estat que tant molesta donat que tenen negocis relacionats. Així, és produeix una reducció de l'educació i sanitat com hem estat veient: han reduït serveis de manera exagerada, han reduït els salaris del personal sanitari i ara diuen que no pagaran les residències d'avis fins finals d'any, deixant sense salari i possiblement sense atenció a molta gent.

Ara si, per altres coses si que hi ha diners. Parlamentaris i els càrrecs polítics no s'estan de cobrar el salari fins finals d'any. Avui a la COM radio, en Josep Curtó ha explicat l'existència d'uns fons als pressupostos corresponents amb altres noms, per a donar salaris extres. A la comunitat de Madrit, el govern i càrrecs polítics en reben. De fet, ha dit, que l'Aguirre en realitat no s'ha baixat el salari un 15% com deia doncs ha baixat un salari però l'altre se l'ha apujat amb la qual cosa podria estar cobrant més (i diu que no arriba a final de mes). Al govern espanyol passa una cosa semblant només que aquest salari “extra” només el reben càrrecs polítics tipus secretaris, subsecretaris, etc. 24.000€. També hi ha diners per a que alguns que tenen feina puguin celebrar el nadal amb una panera pagada per hisenda espanyola (no érem tots?)

I mentre la moral de la gent està pel terra, els rams de la sanitat i educació privades, polítics i càrrecs intermitjos i “la família”, estan d'allò més contents! Juntament amb aquells dels que vaig parlar ahir, hi ha una certa quantitat de gent a la que la crisi li va molt bé!! Així, com poder estar segurs que faran el possible per sortir-ne?

dimarts, 27 de setembre del 2011

Terroristes


Ja ho sabíem. Hi ha gent a qui el que més interessa en aquesta vida és fer diners sigui com sigui. Hi ha uns pocs que manen sobre els governs escollits per la població establint una dictadura dels mercats. I aquests mercats són uns pocs.

Aquesta gent estan provocant la pobresa a moltes famílies i la mort a moltes persones a països empobrits. Una crisi mundial iniciada pel mon financer, el mateix que va traient pit d'obtenir beneficis i d'aprofitar-se de la recessió. I a més desitgen aquesta recessió per guanyar encara més peti qui peti, famílies de gent honesta i treballadora inclosa.

No deixen de ser uns dictadors que anul·len la llibertat de les persones i converteixen els sistemes democràtics en titelles. Són terroristes que no empren armes de foc o explosius, les seves són l'especulació i la manipulació dels seus volguts mercats però acaben amb la vida i les esperances de la gent. Potser siguin “legals” però no deixen de ser no ètiques i tota llei no ètica no val.

Tota aquesta gent hauria de ser tractada com el que són: terroristes. Haurien d'estar en una gàbia, aïllats de la societat la resta de la seva vida per tal que no facin més mal.

Afegit:  Tot i que aquesta persona digui que no és el que pretenia ser, la realitat és la mateixa i no canvia la meva opinió.

Aprofiten qualsevol oportunitat.



Una vegada més, els espanyols han aprofitat la prohibició de les corrides de braus a Catalunya per anar contra aquells que no pensen ni volen ser com ells. Potser hi ha qui està en contra dels braus perquè ho considera cultura imposada però aquesta gent ja té la base de que no li agraden aquests espectacles. La resta, la gran majoria, el que volen és eliminar una crueltat. Entre aquells que estan per la prohibició hi ha catalans i no catalans, independentistes, no independentistes i gent a la que tant se li en fot. Si fos veritat que la finalitat principal fos anar contra la cultura espanyola, no intentarien també prohibir festes com la “Feria de Abril” a Catalunya?

Ho saben: no es va en contra de cap cultura si no de torturar i matar braus públicament per plaer. Però és una oportunitat dels defensors de les espanyes a Catalunya per recollir uns pocs vots tot i que sigui creant un sentiment anticatalà; i per fer-se notar, per anar a veure als seus caps a Madrit que els posaran la ma al cap, quan els facin la reverència, per haver defensat aquella metròpoli. Menystenen, com sempre, la voluntat popular (tot es va originar amb una ILP) i el Parlament de Catalunya, van als seus tribunals polititzats perquè aquests canviïn les lleis. I em temo això anirà a pitjor si no ens alliberem d'aquests tribunals legislatius.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Renovació.


Bona noticia el canvi de direcció en quan a persones i polítiques d'Esquerra que tornarà a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Donada la gran pèrdua de suport que han tingut en les passades eleccions, degut principalment a un posicionament més autonomista que independentista, aquest partit ha fet bé de tornar al que eren i el canvi ha estat d'allò més correcte: amb tranquil·litat, respecte, sense sorolls i sense les lluites caïnistes presents a altres èpoques. Bon canvi d'entrada! Espero i desitjo que la nova direcció tingui molt d'èxit que, en primer lloc vol dir la llibertat de Catalunya. Si ho fan bé recuperaran molts dels vots que han perdut. Però recuperar-los no serà bufar i fer ampolles. La gent vol la unió dels diferents partits que tenen com a objectiu l'estat propi i que ha d'aglutinar ERC a falta d'altres que podrien col·laborar però sembla que pensen que ara no és el moment, com sempre.

Aquest és el primer repte: la unió. Cal ser generosos, “sense retrets”, amb actitud positiva i anar “d'hora”. Ja vindran els altres amb els seus tribunals polititzats i amb les seves armes a fer-nos la vida impossible. No ens la fem entre nosaltres. A veure si hem madurat una mica políticament!

La recuperació d'ERC a més provocarà la reacció d'un CiU que ha tret bon profit dels errors d'ERC fent veure, en ocasions, que eren sobiranistes però que a hores d'ara no sabem que volen que sigui Catalunya en el futur.

Salut

P.D. Un bon article aquí

dissabte, 10 de setembre del 2011

Sense retrets!!!!

Vull destacar aquestes dues paraules del discurs d'en Pep. Només cal mirar els comentaris de les diferents noticies a mitjans catalans per veure com hi ha molta gent més pendent de dir-li al altre botifler, d'insinuar que no volen la independència o retreure's qüestions històriques entre diferents formacions que en fe front comú. Quina pèrdua d'esforç! Cap dels somnis de ningú esdevindrà possible sense tenir un estat propi que és el que tots volem. Doncs a una, mirem l'objectiu comú. Després amb molt de gust, discutirem sobre les nostres idees: amb respecte!!
Tant és que la bandera sigui l'estelada blava, l'estelada groga o vermella, o la senyera. Tant m'és que el veí que pensa diferent que jo posi una o l'altra, al contrari: benvingudes siguin! Gràcies! L'important és estimar la terra i defensar-la.
El meu desig per a la nostra Diada Nacional és: SENSE RETRETS!!

dijous, 8 de setembre del 2011

La llengua és la nostra identitat!


Se n'ha parlat molt i aquest és un escrit més però no em puc estar:

Vaig a qualsevol oficina de l'administració pública i moltes vegades em contesten en castellà (No és un requeriment pels funcionaris el coneixement del català? I el meu dret a ser atès en català?). Un ciutadà va a l'administració pública parlant castellà i el funcionari català l'atén en castellà. Hi ha molta gent que no ha fet l'esforç ni d'entendre el català tot i que la seva llei obliga al seu coneixement. Està clar que només uns tenen els drets i els altres les obligacions independentment del que digui la legislació.

Ara, el tribunal superior de justícia espanyol a Catalunya dona la raó a tres famílies (dues de les quals militants d'un partit anticatalà) que demanden el castellà com a llengua vehicular i em volen obligar a la meva escola, a moltes escoles que no han demanat res, a la mateixa escola on van aquestes famílies on la majoria no han dit res, a que el seu idioma sigui vehicular. Els drets només d'uns tot i el que digui la legislació catalana. Que, és clar, és catalana i per a ells val igual que tot el que és català: una merda!!. I si no els agraden les lleis del Parlament Català (escollits), venen els seus tribunals (escollits???) i les modifiquen.

Si estudiara en español seria más lista” és el que li va dir una filla a la seva mare i aquest va presentar una demanda. A part de que la mare no deu o no vol saber que el que sigui més o menys llesta dependrà poc de la llengua i, que potser vol dir que només entén el castellà perquè els seus pares només li han facilitat el castellà, i, deixant de banda que el coneixement de més llengües dóna més habilitats, posarà una demanda cada vegada que la seva filla se senti malament? li donarà tot allò que la nena demani? En el fons aquesta nena em fa pena. No per ella si no perquè fa la impressió de que la seva mare la considera tonta. Al seu col·legi no es meravellen de la velocitat a la qual els nens nouvinguts (argentins, polacs, nord-africans,...) aprenen a parlar català?

Si m'imposen l'altra llengua, podré jo presentar una demanda perquè el català sigui la llengua vehicular? El meus nens ja reben més del castellà necessari com per dominar la llengua. Ells i la resta: “La immersió no perjudica el domini del castellà

El que no sé és que faig argumentant quan no hi ha gaire a parlar: és un atac i prou! Ens volen eliminar i a per nosaltres van!. Senyors espanyols: això també és violència!!!

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses, i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me, som un país imparable. Visca Catalunya!" (Pep)

dissabte, 13 d’agost del 2011

Rumors


Consulta mèdica a primera hora del matí. Al mateix lloc on estic esperant arriben dones embarassades per fer-se una ecografia. Arriba una parella musulmana que no saluda ni res, només dona un paper davant la queixa de l'administratiu perquè no donen ni els bons dies (potser no parlen gaire cap dels idiomes). Tal com seuen, la dona que tenen al costat s'aparta i seu al meu costat. Tot seguit fa canviar de lloc a la seva mare i la filla dient que oloren malament.

Comencen la visita i criden primer a la dona musulmana. I ja hi som! La dona del meu costat comença a queixar-se dient que ha arribat després que ella i passa la primera. Que aquests “moros” arriben i manen i que hem de fer el que ells volen. Que si entra i fa pudor a la consulta no deixarà que la mirin. I per acabar-ho d'adobar la mare d'aquesta diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Finalment s'anima a explicar-nos una història, volguem o no sentir-la, per a reforçar els seus arguments: quan la futura mare va tenir la primera filla, hi havia una “mora” (en les seves paraules) que no podia menjar perquè era ramadam i la van haver d'obligar. Tot ben alt perquè tothom la senti. Ja se sap, aquesta gent pensa que per dir-ho més alt i en to desafiant tenen més raó. Menys mal que em criden i marxo!

Aquestes dones no deuen saber que es crida a la gent per ordre de llista (ostres!!! i jo era el primer a la meva llista!!! maleit català!!!). No hi ha cap tracte de favor, simplement passa primer qui van posar primer a la llista (que el personal sanitari va anar a buscar a primera hora). I el més graciós és que una dona que deu portar vivint a la zona des dels anys 60, parlant amb un accent com si hagués arribat ahir mateix i sense ni idea de català, diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Doncs té raó, dels d'aquí, dels catalans, possiblement no quedarem d'aquí a un temps (i no cal buscar els culpables en els últims nouvinguts). I més raó: al final hem de fer el que diuen els de fora però, potser no el que diuen els musulmans sinó els del país del costat. I que passa amb la seva història? Tot i sabent la resposta li pregunto a una companya de feina musulmana que compleix amb el ramadà i, amb cara de sorpresa em confirma que les dones embarassades poden menjar durant aquest període.

Quina ignorància! quina prepotència! i quina pena tot plegat!. Aquesta gent són els vots dels partits xenòfobs. Els colons se senten colonitzats, ves per on!!!

dijous, 11 d’agost del 2011

ECAT


Un altra vegada estem embolicats amb l'adhesiu CAT a les matrícules dels cotxes. Aquest tema no deixar de ser un pegat per distreure al personal. Quan hi ha un problema cal anar a l'arrel i en aquest cas és la dependència d'un estat que vol que tothom parli i pensi com ells i que estem al seu servei “de genolls i pagant”. L'E a les matrícules, que hem de portar per nassos, no deixa de ser una conseqüència. Res a fer si no s'actua sobre la causa.

D'acord que per a molta gent és un objectiu al seu abast i que pensen que pot representar una petita victòria però, personalment penso que establir aquest com a un objectiu tant important és un símptoma dolent: pensem que no podem aconseguir objectius més importants centrats en les causes, i ens dediquem a objectius secundaris (o terciaris, centrats en les conseqüències). Es com prendre només paracetamol quan tenim una infecció. Baixem la febre però no actuem sobre aquell que provoca la infecció.

Tant secundari és que el PP estàpensant a incloure el CAT a les matrícules d'aquí, això si, juntament amb l'E (que no falti!) i en Duran diu que la porta al seu cotxe (a l'E per suposat). I el que em temo és que això els porti a marcar territori: CAT, una “región dejpaña”. Si no, per què el PP s'ho ha repensat?

En relació a aquest tema i com deia al meu darrer comentari ja ha sortit algú del PP d'allà que no entén als del PP residents aquí, ni que sigui un intent d'uniformització amb la seva política de tolerància zero.

divendres, 5 d’agost del 2011

Aprenent lliçons.

Darrerament un partit polític nacionalista espanyol a Catalunya ha aprés una cosa nova.  En sentien parlar però, com a éssers superior que se sentien no havien fet cas: a les espanyes, ser català és un aspecte negatiu.  Els d'aquí volien anar amb els seus d'allà.  I ves per on s'han trobat la mateixa resposta que ens trobem els catalans habitualment per a diferents qüestions: NO!.  I és que per a un espanyol, sigui del partit que sigui, un català és un català independentment de les seves idees.  Però, què s'esperaven si ni els militants d'altres partits semblants com són els del PP no suporten ni el seus propis militant que viuen a Catalunya?  Benvinguts al món real!, Benvinguts a la ciutadania de segona!

dissabte, 30 de juliol del 2011

Eleccions - Quina mandra!!!


20-N de nou eleccions. El que hauria de ser la festa de la democràcia es transforma en un circ on diferents persones es barallen per obtenir la major quantitat de vots d'una manera maquiavèl·lica. No importa res més que aconseguir un lloc el més alt possible com si d'una competició esportiva es tractés. Tornarem a sentir aquelles frases i actituds idiotes, fetes per idiotes i que tracten a la població com a subnormals. Tornarem a sentir que només podem pensar en una cosa, que ells saben el que nosaltres pensem i volem, el molt que faran però després ja veurem. Mentides i més mentides!

Un altra vegada amb la penosa campanya electoral on el marketing és l'important, les idees i les polítiques el de menys. I tot perquè els polítics que hi ha són gent incapaç, sense grans habilitats per a dirigir una societat. Estic segur que molts tenen una gran manca d'autoestima. El presentar-se com a candidats i veure com li fan la rosca els que tenen al costat els serveix per compensar aquest sentiment. Si a més el càrrec és important, no sentiran la gran responsabilitat que significa, ans al contrari es tornaran ufans i se sentiran superiors. A més, el lloc porta un bon salari, una renda vitalícia per pocs anys de treball i contactes que els permetran aconseguir un doble salari un cop deixin la política. I tot per baixar-se el pantalons de tant en tant davant dels que manen de fons: la banca, els mercats i aquella petita societat amagada influent.

Tot sense que els importi el benestar de la gent. És un “salvis qui pugui, que això no té solució i poc es pot fer”. Quina mandra veure aquesta gent i aquestes maquinàries de nou en acció!! Són un insult a la intel·ligència, honorabilitat i a la democràcia (que hauria de ser el mateix).

Unes eleccions en un estat on estem obligats a ser-hi i on un parell de partits fan tot el possible per quedar-se sols i tenir tots els beneficis possibles (polítics, socials i econòmics). El PPSOE guanyarà i bé que ens fotran!

A més el 20 de novembre, data de la mort del seu estimat Franco. Un senyor a qui se li va allargar la vida perquè morís el mateix dia que ho va fer (afusellat) el seu també estimat J. A. Primo de Rivera. Casualitats??? Els del PP només amb la data ja tenen les emocions incrementades (per posar-ho finament).

Si un altre que va morir el 20 de novembre i els seus companys de lluita, fossin o no de la mateixa organització, aixequessin el cap, no reconeixerien cap dels de a seva classe. Mai no es diu però Durruti va morir un 20 de novembre a Madrit lluitant pels seus ideals. No soc anarquista però, d'aquesta mena de gent, capaç de lluitar de veritat pel que creuen que és correcte avui en dia no en trobem entre els que es presenten a les eleccions i això que la lluita actual no té violència física.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Mai han marxat

Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor

Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà

Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.

Jo dic: Mai han marxat!  treballen en fons com molts programes d'ordinador.  Només unes mostres de les darreres setmanes:

Ataquen la nostra llengua allà on poden (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

i d'altres del territori (1)

Ens arruïnen (1) (2)

Ens insulten (1)

Escriuen la història a la seva manera (1) (2) 

Alguns l'anomenen neofranquisme.  S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això.  Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.



dilluns, 11 de juliol del 2011

Formats i no formats

Quan veig a molta gent jove que és incapaç d'optar a un lloc de treball simplement perquè és incapaç de mantenir una conversa correcta i amb uns mínims d'idioma (castellà i català), crec que té raó. Quan veig que els nivells de coneixements només els permeten fer feines sense qualificació penso que té raó. I quan veig l'actitud de que tant se'ls hi dona, continuo pensant que té raó. No sé quants seran però estar clar que al nostre país gent sense formació ho tindrà cada cop més difícil. Malauradament són molts i de llocs de treball “adequats” cada vegada menys.

S'ha criticat molt aquest titular dient que un un conseller ha de ser optimista. Doncs no! cal ser realista. Per a poder solucionar un problema cal posar-ho a sobre de la taula tal i com és i buscar vies per posar-hi remei.


Mentre, hi ha altres que mai haurien d'haver treballat tot i estar, aparentment, formats. Aquells que han portat a l'Agència Catalana de l'Aigua a tenir el dèficit actual i que haurem de pagar tots de les nostres butxaques. Els responsables d'aquest deute són els que haurien de pagar amb els seus bens i el treball de la resta de la seva vida si cal. Per inútils i manca de capacitat. La diferència més important amb els primers és que un dia es van endollar, van aconseguir bons salaris i passaran una crisi confortable.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Jo bo, tu dolent!

Sembla que s'estan posant neguitosos, que la cosa va bé. Els espanyolistes contraataquen i el PSOE diu que "a Catalunya dos són els grans corrents de pensament i de tradició política que han dominat l’escenari d’ençà de la recuperació de la democràcia i l’autogovern; el nacionalisme conservador històric que ara muta en neoliberalisme sobiranista, i el socialisme democràtic federalista".

No deixen de repetir-se: “tu neoliberal sobiranista dolent. Jo no neoliberal federalista bó”. Doncs serà que no. El PSOE és un partit neoliberal. Durant els seus mandats no han fet res més que alimentar als que manen en aquest món neoliberal. Entre d'altres coses, donar ajuts als bancs, i permetre que la gent perdi els seus habitatges devent encara diners als bancs. També és neoliberalisme actuar només en resposta als seus benvolguts “mercats”, sacrificant els drets dels treballadors. Drets pels que molts dels avantpassats del seu partit van lluitar.

Utilitzen la paraula sobiranisme en sentit negatiu. Res de nou, ja sabem que prefereixen que els catalans visquem de genolls i pagant. Pagant uns impostos que no tornen mentre se'ns insulta i se'ns menysté. Es diuen federalistes quan no saben què vol dir això. Per federar-se cal tenir tota la capacitat d'autogovern i fer-ho en condicions d'igualtat. Ells són autonomistes sotmesos. Per a ells estarà bé però per a molts catalans no.

Continuen parlant dels altres com nacionalistes, com si ells no fossin nacionalistes espanyols.

Es consideren els únics d'esquerres (ha!!!) quan està clar que ho van deixar de ser fa temps. I a més volen fer entendre que només si ets d'esquerres només pots ser federalista. Bé!! menystenint els idependentistes d'esquerres (que sembles un grup abundant).

El PSOE fa temps que hauria de dir-se PE. Tant repetir les mateixes coses em fan dubtar de si els hi manca capacitat per a pensar més enllà; no hi ha res més que pensar; és una qüestió de servilisme davant dels seus amos o; simplement, un exercici d'auto-enganyar-se.

Tan de bo que tinguin raó i CiU vagi cap a un sobiranisme. Ho dubto però ho desitjo.

dijous, 30 de juny del 2011

L'enquesta (I)

Des de l'estiu passat, tot semblava una mica apagat en el referent al futur del nostre país. El nombre de comentaris a blogs i diaris havia baixat dramàticament. En part és normal doncs ens agrada parlar de més temes però, la sensació era de que després del pic d'intensitat elevada havíem caigut en una vall profunda. Tot això acompanyat de l'increment dels partits espanyols a les darreres eleccions i a les grans ofensives espanyoles amb el català a València, les Illes i a Europa, l'intent de eliminar el Montmeló com a circuit de la F1, la manca d'inversions a Catalunya en infraestructures, etc. He de reconèixer que he tingut una sensació de derrota.

Però, ahir una enquesta del CEO en va sorprendre gratament. No per les dades concretes sinó perquè mostra una tendència positiva i, que la independència no és una qüestió de quatre gats com ens venen els unionistes.

Els resultats deuen ser importants arrel les ràpides declaracions que va provocar per part dels espanyolistes: En Duran surt al telenotícies dient que la independència separa (un altra vegada amb aquest fals argument que ja he discutit en aquest blog). Què podem esperar d'aquesta persona amb el bé que viu a Espanya!!!. Els PSOEc queixant-se de la pregunta directa sobre que votaria la gent. És clar, ells prefereixen una pregunta que la majoria digui que no i que puguin associar a la independència. El que fan falta són qüestions directes i fàcils d'interpretar com aquesta. L'Hereu també surt dient una obvietat: la independència no és la solució a tot. Evidentment! Ja ho sabem! Però tenim clar que si ens permetrà millorar. El que no val es fer la transformació per fer veure que no soluciona res. Interpreta que la gent és estúpida. Mentre tant, el PSOEc continua donant canya al català a Europa amb els seus col·legues el PP i perjudicant l'economia catalana en benefici de l'espanyola.

És interessant veure els motius de vot de la gent. Entre els que votarien que si està la gestió del propis recursos, la incomprensió, i la idea que Catalunya milloraria. El sentiment identitari aniria en quart lloc però no em preocupa. Quan siguem independents ja augmentarà!!. La gent d'aquí té clar que no maltractem, ni menystenim, ni imposem, ni som uns nazis com diuen alguns espanyols. Sembla que s'imposa el seny. Entre els que votarien que no el principal motiu és el sentiment nacionalista espanyol. Normal quan molta gent ha vingut de fora. Però això implica seguint pagant més del que caldria sense tenir retorn de molts dels diners al lloc on ara viuen i que en els perjudica. Però si volen pagar més per que Catalunya continuï sotmesa tot i que en un Estat Català podrien mantenir la seva nacionalitat amb els seus drets i beneficis, és la seva decisió. Com a segon argument en contra està la inviabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Doncs ja fa temps que diferents estudis diuen el contrari. L'últim: Sense Espanya. Fins i tot hi ha estudis de persones que s'ho veuen des de fora.

Que cal fer? Molta pedagogia. Per a tots. Pels que pensen que si per raons econòmiques assegurin les seves idees, pels que diuen que no, per feu-los veure que la seva situació econòmica milloraria i que conservarien la seva nacionalitat i que nosaltres tenim el mateix dret que ells a tenir la nostra pròpia. I el mateix per aquells que diuen que no votarien doncs semblen més propers a les tesis unionistes.

En qualsevol cas, només hi ha una enquesta que valgui, la de veritat: Un referèndum que cada vegada sembla més a prop.