diumenge, 12 de setembre del 2010

Gósol - Prat d'Aguiló - Gósol

Després de dos anys hem tornat a la Muntanya: El passat 4 i 5 de setembre van fer el tram entre Gósol i Prat d'Aguiló, part del camí que feien els segadors de Gósol per anar a la Cerdanya per que els lloguessin durant la recollida del blat. Aquest camí surt del poble cap a la serra de la Muga, bordejant-la fins al una vall que ens porta cap al Collell. D'aquí una pista forestal ens apropa al camí de pujada fins a la serra Pedregosa que, un cop passada, ens deixarà a la serralada del Cadi. Passarem al altre costat pel més que conegut Pas dels Gosolans baixant fins a Prat d'Aguiló.

Aquí deixo unes fotografies tot i que a la muntanya no hi ha res més que viure-la.

Font Terres. A poc de sortir de Gósol. El Camí del fons és el que ens portarà a voltar la Serra de la Muga.











Pujant al Collell. Al fons a l'esquerra es pot veure la Serra Pedregosa.












Vista del Cadí des de la part més alta de la Serra Pedregosa. El piquet que es veu més a la dreta és el Comabona. Un pic més a l'esquerra té una depressió a l'esquerra on es troba el Pas dels Gosolans. Des d'aquest punt només cal planejar.









El famós Pas dels Gosolans. La primera i única vegada que l'havia fet havia estat en solitari. No va se així aquesta vegada que, tot sigui dit, és molt més divertit.










El nostre destí per fer nit: el Refugi de Prat d'Aguiló vist des del Pas.












Es fa de nit a Prat d'Aguiló. El refugi està prou bé. I el personal és molt amable.

Va ser una llàstima la presència d'un grup que o mai havien estat en un refugi o eren una colla de mal educats. A la nit van fer soroll molestant la resta quan intentàvem descansar.







Tornada cap a Gósol.

No té preu poder veure el Cadí al matí. No hi ha cap fotografia que li pugui fer justícia però, cal posar-la.









Aprofitem que hem matinat per fer cim al Comabona. El grup es va fer més gran amb dos companys que vam conèixer al Refugi.











El Pedraforca vist des del Cadí.













Arribem de tornada a Gósol, on tenim els cotxes per tornar cap a casa.

1 comentari:

  1. Ha quedat molt bonic Jordi, molt bon reportatge !!

    Fa entrar ganes de tornar-hi!

    Almenys tenim el record i sempre hi podrem tornar, és el poder magnètic que té la muntanya, així com el fet de poder compartir-la.

    Una abraçada

    Marc

    ResponElimina