Camins equivocats

Acaba la jornada electoral. Els membres de la mesa obren les urnes i fan el recompte. Els diferents vots s'agrupen en munts, un dels quals recull els nuls. En acabar es proclamen els resultats, s'omple la documentació i si no hi ha cap reclamació, els vots es destrueixen. Excepte els nuls que es guarden i se'n van al jutjat amb la resta de la documentació. I allà quedaran. Tancats en un sobre. Arxivats. Només s'obriran si hi ha una reclamació. I allà quedaran aquells sobres que contenen diferents paperets, descomptes d'una cadena d'hamburgueses, i tot el que es pugui imagina. A les properes eleccions en aquests sobre quedaran arxivats estelades i més reclams per a la independència. No hi haurà cap diferenciació entre vots nuls.  Quedaran oblidats.

Per a les properes eleccions hi ha grups que han decidit demanar el vot nul o l'abstenció. Jo vull una Catalunya independent el més aviat possible però no tinc clar que aquestes opcions siguin adequades. Fins i tot si n'hi hagués un 70% d'abstenció, les forces mediàtiques ho atribuirien a una manca de confiança en el sistema, en les classes polítiques, etc però mai assumiran que es degut a l'independentisme. Els vot nul hauria d'arribar a nivells molt elevats perquè algú es dignés a mirar que ha passat.

Vots nuls i abstenció d'independentistes resten donant al PPSOE i CiU (al que no considero independentista fins que no demostri el contrari) més diputats. I, evidentment, es riuran de nosaltres dient que si, que a les enquestes som molts però que no es veritat, que a l'hora de les eleccions som quatre morts de gana. I el diari del comte dirà que tenia raó, que les enquestes cal cuinar-les, que només ells saben el que el poble vol.

Dels que desqualifiquen no vull comentar res més que n'estic fart. Em cansen. Sembla que l'enemic sigui el company de lluita. Alguns diuen que aquests en realitat són moviments en contra del independentisme (fins i tot algú els senyala com a serveis secrets espanyols). No sé si és veritat o no però, em fan dubtar i, a efectes pràctics, com si ho fossin.

També estan aquells que desitgen un triomf del PP. Es pensen que així, l'independentisme augmentarà. Però a quin preu? L'independentisme ja va augmentant, per tant, l'interès està en la taxa (velocitat) d'increment. A priori sembla que aquesta serà directament proporcional al mal que facin a Catalunya. Dubto que pagui si el mal és irreversible.

Jo votaré. I ho faré per aquells que s'han unit tot i que hagués preferit una unió total. Seran pocs diputats però el temps que tinguin per parlar pot ser utilitzat per tocar els nassos tant com es pugui, per cansar-los com ells fan aquí, per a deixar-los en evidència. Per denunciar cada vegada que se'ns pixen a sobre i diuen que plou, les seves manques de respecte, l'espoli fiscal i les seves imposicions. Per defensar el nostre dret decidir i tenir ressò internacional. Algú es pot imaginar no tenir cap veu allà quan se'ns considera una possessió? Que no puguem dir res mentre ens eliminen? Qui denunciaria els seus abusos? On es pot fer més, aquí on només ens llegim nosaltres o allà on ho farà tothom?