Tenia una entrada preparada en relació a aquests tema però vaig estimar que era millor esperar a l'emissió del reportatge de 30 minuts de diumenge. Tenim un problema: llancem massa menjar. Ja fa uns temps que la UE vol prendre mesures per a evitar-ho. Evidentment és èticament reprovable, un cicle ineficient i genera residus innecessaris. Al reportatge es parla de responsabilitat dels consumidors, de les empreses de distribució i algun apunt sobre les industries productives.
Començaré per aquestes últimes. Segons la legislació cal indicar una data de duració mínima als aliments excepte ens uns pocs casos (sucre, sal, fruites i verdures fresques, vins i begudes alcohòliques amb una graduació superior al 10%, vinagre, goma de mastegar i aquells productes de fleca que gastem en 24 h). Per tant, la resta d'aliments, per molt que durin, han de portar una data. Aquestes són de dos tipus en funció del aliment:
Aliments que en pocs dies es fan malbé. I això és degut a que resulten molt adients pel creixement de microorganismes. En créixer, el transformen fent-lo no apte per al consum i poden fer que l'aliment sigui perillosos per a la salut. Per tant, aquests aliments porten una la indicació que no és segur consumir-los després d'un moment determinat: la “data de caducitat”.
Aliments que no faciliten el creixement de microorganismes i duren més temps. Durant el temps de conservació el producte va perdent característiques fins a un punt on no el consideren adequat des del punt de vista de la qualitat. Aquests tenen una duració mínima o data de consum preferent. Ens diu que les característiques que ens fan considerar aquest producte com a bo només estan garantides fins a aquesta data. Per als productes que duren més de 3 mesos a més aquesta data és el fi d'un mes determinat (fins 18 mesos) o un any (més de 18 mesos). Així en les conserves pot posar fàcilment: consumir preferentment abans del fi de 2014 o desembre de 2014 o 31/12/2014. Tot és el mateix.
En ocasions, aquesta pèrdua de qualitat es deguda a un límit establert per la legislació i com a exemple tenim el iogurt. Molta gent es pregunta el perquè de la seva data de consum preferent (indicada amb dia/mes perquè dura menys de 3 mesos) si passats uns dies està igual. El iogurt és llet fermentada per microorganismes i la seva presència es considera saludable. La legislació indica que ha de tenir un mínim de 10^7 microorganismes per gram. Un cop acabada la fermentació el nombre de microorganismes va disminuint i el fabricant només ens garantirà la quantitat legal fins a la data de consum preferent però el iogurt serà segur i serà organolèpticament bo després d'aquesta data.
Per tant, podem consumir productes que hagin superat la seva data de consum preferent sabent que el producte pot haver perdut qualitat però no convé consumir productes després de la data de caducitat doncs podria ser perillós.
Per poder establir aquestes dates els productors es basen en proves que fan als aliment que, sovint, inclouen anàlisis de diferents paràmetres. I cal tenir en compte que aquestes dates només són vàlides si es conserva l'aliment en les condicions indicades a l'etiquetatge.
Per tant, no és cert el que es diu al documental que la data de consum preferent és una estratègia de les empreses per augmentar el consum provocant que la gent llenci el menjar. Simplement, és una data que han de posar obligatòriament i que allarguen el que els permet el seu estat de coneixement i que, moltes vegades, serà més curt per raons de curar-se en salut, es a dir, evitar que per voler apurar la data s'augmenti el risc que suposa el que algunes unitats no siguin aptes ja sigui per perillositat com per una disminució de qualitat que provoqui una pèrdua de clients. De fet, a la majoria de les empreses els interessa tenir la major durada possible per a evitar devolucions i tenir més temps per vendre un producte ja fabricat. I a més, la mateixa gent que critica les dates de consum preferent, sovint critica l'ús de conservadors per allargar la vida del producte.
A casa abans em podia menjar un iogurt caducat de dies. M'han educat en el costum de no llençar el menjar i ho continuaria fent. Però ara em trobo que a casa el menjar no arriba ni de bon tros a acostar-se a la data de caducitat. Senzillament perquè tinc un tros d'home que multiplica la fam: com més n'hi ha més menja!!! Fa temps que no veig una data de caducitat en un iogurt ni en conya. El que m'agradaria de tant en tant és obrir la nevera i trobar-me aquells 20 iogurts que vaig comprar fa tres dies!!!! I qui diu iogurts diu fruita, verdura, formatge, galetes, pa, llet... I tot l'imaginable que un xic de 15 anys pot arribar a engolir!!
ResponElimina