Rumors

Consulta mèdica a primera hora del matí. Al mateix lloc on estic esperant arriben dones embarassades per fer-se una ecografia. Arriba una parella musulmana que no saluda ni res, només dona un paper davant la queixa de l'administratiu perquè no donen ni els bons dies (potser no parlen gaire cap dels idiomes). Tal com seuen, la dona que tenen al costat s'aparta i seu al meu costat. Tot seguit fa canviar de lloc a la seva mare i la filla dient que oloren malament.

Comencen la visita i criden primer a la dona musulmana. I ja hi som! La dona del meu costat comença a queixar-se dient que ha arribat després que ella i passa la primera. Que aquests “moros” arriben i manen i que hem de fer el que ells volen. Que si entra i fa pudor a la consulta no deixarà que la mirin. I per acabar-ho d'adobar la mare d'aquesta diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Finalment s'anima a explicar-nos una història, volguem o no sentir-la, per a reforçar els seus arguments: quan la futura mare va tenir la primera filla, hi havia una “mora” (en les seves paraules) que no podia menjar perquè era ramadam i la van haver d'obligar. Tot ben alt perquè tothom la senti. Ja se sap, aquesta gent pensa que per dir-ho més alt i en to desafiant tenen més raó. Menys mal que em criden i marxo!

Aquestes dones no deuen saber que es crida a la gent per ordre de llista (ostres!!! i jo era el primer a la meva llista!!! maleit català!!!). No hi ha cap tracte de favor, simplement passa primer qui van posar primer a la llista (que el personal sanitari va anar a buscar a primera hora). I el més graciós és que una dona que deu portar vivint a la zona des dels anys 60, parlant amb un accent com si hagués arribat ahir mateix i sense ni idea de català, diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Doncs té raó, dels d'aquí, dels catalans, possiblement no quedarem d'aquí a un temps (i no cal buscar els culpables en els últims nouvinguts). I més raó: al final hem de fer el que diuen els de fora però, potser no el que diuen els musulmans sinó els del país del costat. I que passa amb la seva història? Tot i sabent la resposta li pregunto a una companya de feina musulmana que compleix amb el ramadà i, amb cara de sorpresa em confirma que les dones embarassades poden menjar durant aquest període.

Quina ignorància! quina prepotència! i quina pena tot plegat!. Aquesta gent són els vots dels partits xenòfobs. Els colons se senten colonitzats, ves per on!!!