Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel
Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més
Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor
Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present
Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel
Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més
Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor
Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present
Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà
Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.
Jo dic: Mai han marxat! treballen en fons com molts programes d'ordinador. Només unes mostres de les darreres setmanes:
i d'altres del territori (1)
Ens insulten (1)
Alguns l'anomenen neofranquisme. S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això. Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada