Gràcies al Sr. Peces Barba ara sabem que, tot i que moltes vegades ho dissimulin, els espanyols coneixen la història. Catalunya és a Espanya per ocupació militar. I a més també tenen clar que som una possessió: “Si nos hubieramos quedado con los portugueses y hubieramos dejado los catalanes (...)”.
En aquella època el concepte d'estat com el tenim avui no existia. De fet és en aquell moment quan es formen. Fins a les hores tot eren diferents territoris que pertanyien a reis i que podien anar canviat d'amo. No hi havia un exercit espanyol, francès, etc hi havia exercits reials. Exercit del rei que servia als seus interessos i tant lluitaven contra un altre com contra el mateix poble (fent de policia).
Per tant, els catalans lluitaven per aquell rei que els permetia mantenir un territori diferencia amb sistema polític propi, en el que fos sobirà dins del conjunt de territoris posseïts pel rei. En perdre, vam passar a mans d'un que va anular tot allò. I celebrem, el dia que vam se derrotats, que els nostres avantpassats van lluitar per les seves llibertats tot i saber que ho tenien malament (si el relat fos de la legió i la seva cabra, dels últims de Filipines o dels “tercios”, serien herois espanyols i se n'hauria fet molta literatura) i que al dia següent vam continuar lluitant encara que fos sense armes. Això aquest senyor no ho tenia clar.
Reforça la idea de l'ocupació i el sotmetiment de la seva possessió recordant aquelles paraules d'un general espanyol: “Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys” i diu que ara no serà necessari (una amenaça?). De fet ara les armes són altres i l'atac és diari perjudicant la nostra economia i dient sempre que hem de ser com ells i parlar com ells. Que només hem de pensar a servir-los.
Què els hauria anar millor amb Portugal? No ho sé. A nosaltres si però, no els hi desitjo pas als portuguesos.
En futbol, que sembla que preocupa molt, no haguéssim trobat a faltar els Barça-R. Madrit. Hi hauria possiblement un Oporto-R. Madrit. Però per les seves referències, aquest senyor ha de saber que el Barça no ha de ser mai un obstacle per a la llibertat de Catalunya.
Per tant, cap problema amb aquest discurs. Se li ha d'agrair que digui el que molts pensen. No s'haurien d'haver molestat els advocats catalans, si se'n senten. Haurien d'haver agraït aquestes paraules per la seva sinceritat i per la utilitat formativa i divulgativa. Quan la gent hagi de decidir, ha de tenir clar el que signifiquen les dues posicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada