Massa revolt amb el programa del convidat de TV3 en el que sortia en Gerard Quintana parlant en castellà als seus fills. Reconec que en va sorprendre però en cap cas molestar. Encara em van sobtar més les crítiques. Cadascú és lliure de parlar en aquella llengua que consideri oportú. Això per començar. A més, només ell coneix la seva història i circumstàncies personals i la resta no l'hem de criticar. I menys quan tot es veu en un programa en el qual ens obre casa seva i parlant català amb el presentador.
Segons el que he llegit, aquesta persona recentment s'ha declarat independentista quan abans no l'era. Conec uns quants independentistes castellanoparlants, que no parlarien mai a un presentador en català. No perquè no s'estimin Catalunya i la seva llengua. Generalment és una simple qüestió de vergonya, de falta de pràctica o de confiança en poder parlar correctament. Apart del que he posat a dalt, crec que aquesta gent que tant critica no ha pensat en el positiu que té que una persona que a casa parla castellà es manifesti públicament sobiranista. Tampoc ha pensat que hem de sumar tot aquell que vulgui la llibertat de Catalunya independentment de les seves idees polítiques, el seu parlar o, fins i tot, el seu sentiment de nacional (si, hi ha gent que se sent espanyola però que votaria SI, igual que catalans que no ho farien). De que serveix arriscar-se a posar-se aquesta gent catalana en contra o fer-la sentir que no són dels nostres? De que ens val tenir gent que parli català a casa i públicament, fins i tot de partits suposadament catalans, si després és unionista quan sabem que la unió porta a la desaparició del català mentre el sobiranisme el conservaria independentment del que la gent parli a casa seva? Criticar com s'ha fet només perjudica les idees que els crítics pretenen defensar.
Doncs subscric totes i cada una de les teves paraules. A mi també em va sorprendre (no m'ho esperava la veritat), però cadascú a casa seva fa el que vol.
ResponEliminaLa gent és molt donada a fotre's a les cases dels altres i criticar-ho tot.
En Quintana ha fet molt més per aquest país, per al seu ànim, per a la seva empenta i trempera i per a la seva normalització que molts d'aquests que aixequen la senyera per a guanyar alguns vots i assegurar-se el sou de diputat cada més (quan no, fotre mà a la caixa) -i que consti que penso que no tots els polítics són l'escòria que alguns demostren ser-
Totalment d'acord amb tu. La independència del país no passa per parlar en català. S'està fent amb el Quintana el que ens molesta tant que ens facin els espanyols amb els que defensem la llengua català. I m'agrada que em trepitgin i m'imposi, per tant no faré jo el mateix. Diferent que ell hagués menyspreat la nostra llengua, senzillament ha triat el que creu millor per a la seva família. Què hauria passat si la mare fos alemanya o italiana? Ningú hagués dit res.
ResponEliminaVolia dir "No m'agrada que em trepitgin..."
ResponEliminaPorquet, Núria: també puc arribar pensar que l'origen de tanta intolerància és el neguit de la incertesa del futur del català mentre estiguem sota dominació espanyola. Però això no treu que no hem de menystenir a ningú pel que fa a casa seva i més si és sense cap mala intenció.
ResponElimina