Eleccions - Quina mandra!!!

20-N de nou eleccions. El que hauria de ser la festa de la democràcia es transforma en un circ on diferents persones es barallen per obtenir la major quantitat de vots d'una manera maquiavèl·lica. No importa res més que aconseguir un lloc el més alt possible com si d'una competició esportiva es tractés. Tornarem a sentir aquelles frases i actituds idiotes, fetes per idiotes i que tracten a la població com a subnormals. Tornarem a sentir que només podem pensar en una cosa, que ells saben el que nosaltres pensem i volem, el molt que faran però després ja veurem. Mentides i més mentides!

Un altra vegada amb la penosa campanya electoral on el marketing és l'important, les idees i les polítiques el de menys. I tot perquè els polítics que hi ha són gent incapaç, sense grans habilitats per a dirigir una societat. Estic segur que molts tenen una gran manca d'autoestima. El presentar-se com a candidats i veure com li fan la rosca els que tenen al costat els serveix per compensar aquest sentiment. Si a més el càrrec és important, no sentiran la gran responsabilitat que significa, ans al contrari es tornaran ufans i se sentiran superiors. A més, el lloc porta un bon salari, una renda vitalícia per pocs anys de treball i contactes que els permetran aconseguir un doble salari un cop deixin la política. I tot per baixar-se el pantalons de tant en tant davant dels que manen de fons: la banca, els mercats i aquella petita societat amagada influent.

Tot sense que els importi el benestar de la gent. És un “salvis qui pugui, que això no té solució i poc es pot fer”. Quina mandra veure aquesta gent i aquestes maquinàries de nou en acció!! Són un insult a la intel·ligència, honorabilitat i a la democràcia (que hauria de ser el mateix).

Unes eleccions en un estat on estem obligats a ser-hi i on un parell de partits fan tot el possible per quedar-se sols i tenir tots els beneficis possibles (polítics, socials i econòmics). El PPSOE guanyarà i bé que ens fotran!

A més el 20 de novembre, data de la mort del seu estimat Franco. Un senyor a qui se li va allargar la vida perquè morís el mateix dia que ho va fer (afusellat) el seu també estimat J. A. Primo de Rivera. Casualitats??? Els del PP només amb la data ja tenen les emocions incrementades (per posar-ho finament).

Si un altre que va morir el 20 de novembre i els seus companys de lluita, fossin o no de la mateixa organització, aixequessin el cap, no reconeixerien cap dels de a seva classe. Mai no es diu però Durruti va morir un 20 de novembre a Madrit lluitant pels seus ideals. No soc anarquista però, d'aquesta mena de gent, capaç de lluitar de veritat pel que creuen que és correcte avui en dia no en trobem entre els que es presenten a les eleccions i això que la lluita actual no té violència física.