Teresa Pàmies. Descansi en pau

(...) Era un xicot del meu poble aquell que plorava a la vora del Ter.  Havíem cantat junts a l'Orfeó Balaguerí, i marxà al front no com a voluntari, sinó mobilitzat per les darreres lleves.  I en parlar de tot allò que ens queia damunt, va dir-me una cosa que tampoc no he oblidat: "La culpa la teniu els polítics".

Un crit insòlit, perquè aquell noi volia municions per a poder continuar lluitant en un combat essencialment polític.  Li ho vaig dir, i ell insistí: "La teniu els polítics perquè entre vosaltres no us enteneu.  Anarquistes i comunistres, els d'Esquerra i els d'Estat Català, els del POUM i els cenetistes, els ugetistes i eslnegrinistes, els prietistes i els largocaballeristes";  El repertori era llarg.  "I tu què ets?", vaig preguntar-li. I ell va donar una resposta que encara em fa rumiar: "Jo sóc un soldat que ahir era pagès i demà tornarà a ser pagès".  I explicar la seva idea afegint que si ell no podia complir com a soldat, la culpa la tenien els dirigents republicans que es barallaven mentre mancaven municions per als fusells, per al seu fusell que encara servia, que encara conservava i que no llençaria al Ter.

Però el fusell del Joan anà a parar a la muntanya de fusells que s'anava formant a l'altre costat del Pirineus (...).

(Teresa Pàmies. 1974.  Quan érem capitans.)


Descansa en pau Capitana!