Final de vacances. Han passat moltes
coses darrerament en la lluita per la independència. Tantes que no
he posat gairebé res en aquest lloc. Cada esborrany que feia
quedava superat en poc i sense temps per actualitzar la informació.
M'he vist superat. És un bon senyal. Fa anys no hi hauria tingut
ni material per escriure.
Avui però, ha estat un dia patètic.
El Govern pidolarà a Espanya uns diners que ens han fotut abans.
(De tot el que donem uns 16.000 M€ a l'any no tornen i demanem uns
5000). Diuen que no acceptaran cap exigència política a canvi
al mateix temps que el President diu que no anirà a la
manifestació. Per a mi això és una claudicació. Ha escollit
bàndol. No al costat dels que volem un estat propi sinó al costat
dels que volen continuar de genolls, pagant i pidolant una part del
que paguem.
No només no anirà, sinó que demana
que sigui massiva per tenir arguments per anar a parlar amb l'amo
Rajoy sobre com ens continuem sotmetent. Quina barra!!!! NO Sr.
President, com a mínim jo NO ANIRÉ pel pacte fiscal. NO EL VULL.
És baixar-se els pantalons. Hem de gestionar tots els nostres
diners, tota la nostra legislació, la cultura/educació, és a dir,
hem de gestionar tot el que és nostre: Hem de tenir un Estat.
Ja fa temps que es parla de que els
polítics s'han quedar darrere, però avui el President ho ha
confirmat. Dels militants no podem esperar gaire doncs el pertànyer
a un partit provoca limitacions, així que haurem de ser nosaltres i
l'onze de setembre de 2012 ho hem de deixar molt clar. Com ho vam
fer el 10 de juliol de 2010. A la merda el pacte fiscal! L'únic a
pactar són les condicions de separació.
Tota aquesta actuació del Govern només la puc entendre com una estratègia per crispar la gent i que n'hi vagi encara més a la concentració. I els 5000 M€ vull pensar que és per no marxar amb les butxaques buides. Vull pensar...
ResponEliminaFa un mes que es parla de si el president va a la manifestació o no. I jo em pregunto, què importa això? L'estem fent protagonista, un protagonisme que no té, perquè no li cal posicionar-se, CiU no és un partit independentista, no sé per què ens hi capfiquem. Des de quan les manifestacions són coses de polítics? Són del poble, i com a tal ens manifestarem, encara que no serveixi per a res, però és la manera que tenim d'alçar la veu per sobre d'aquells que ens volen fer callar, d'aquells que no escolten altra cosa que el soroll dels diners caient a la seva butxaca. Si hi ha polítics que hi volen assistir, que ho facin com a ciutadans, com a gent que expressa la seva opinió, no com a militants d'un partit per demostrar qui sap què. No fem protagonista qui no toca, el dia 11 de setembre, que ja em cansa que se'n vagi parlant des de fa tant perquè en realitat només es parla de polítics, que per mi són poc importants aquell dia, les protagonistes és Catalunya i la seva gent.
ResponEliminaLa Núria ha donat en el clau, per mi; si més no, jo tinc la mateixa impressió: volen la gent cabrejada per sortir al carrer, com jo mateix que naturalment seré allà. Això sí, de PAC PACTE PACTEFISCAL no penso dir-ne ni una: IN INDE INDEPENDÈNCIA!, aquest és el meu crit.
ResponEliminaNúria i Ferran: Jo dubto de que sigui això. Crec a al Mas i la seva colla ja els hi va bé formar part d'Escanya i volen treure una mica més de diners. O no tenen la valentia d'assumir cap responsabilitat pel bé del País.
ResponEliminaXeXu: Tens raó però arriba on moment on algú ha de pendre la iniciativa. És més ràpid que sigui un polític. A mi no m'agrada però no veig garie alternativa per treure'n profit de la manifestació. Ara, si tenim algun líder/coordinador civil, millor que millor. Però necessitem vertebrar tot això perquà la cosa rutlli ja, amb metes clares que ens portin a l'objectiu de tenir un Estat propi.