Quan vaig incorporar-me a aquest món dels blogs no m'imaginava com era en realitat. De fet, un canvi de feina em va fer perdre companys amb els quals mantenia una tertúlia diària a l'hora de dinar. A la nova feina, en una empresa petita aquest tipus de gent no hi era i trobava a faltar la discussió que obliga a ordenar idees. Escriure en algun lloc era la substitució.
El que m'he trobat és la connexió amb un munt de gent, amb un nivell molt elevat i amb diferents temes. Un dia vaig trobar un blog d'enigmes: Xarel-10. I com no puc evitar el repte que signifiquen em vaig enganxar. Aquest blog va celebrar l'entrada nombre 1000 (un logaritme més del que he fet jo :D) amb un concurs. I com que ja estava enganxat doncs apa!... I estic molt feliç d'haver aconseguit aquesta segona posició. En total han estat 25 enigmes, alguns dels quals m'han fet pensar una bona estona i algun me l'he tret per sort. M'ho he passat d'allò més bé i he aprés coses (que és Frigoli, que les imatges de problemes gràfics cal augmentar-les per veure bé el conjunt i que, el que jo anomenava joc d'endevinar la història és diu formalment enigma de pensament lateral).
Així que des d'aquest lloc vull donar les gràcies al propietari d'aquest blog, en Mac per tota aquesta feinada i com que veig que sempre posa enigmes però mai està a l'altre costat: Mac si passes per aquí et deixo un enigma per a tu sol (si us plau si algú més entra que s'esperi a deixar la resposta), tot un clàssic:
"Un home viu a la planta 15 d'un edifici. Per anar a la feina cada dia baixa tots els pisos amb l'ascensor però quan torna, puja fins a la planta 9 i fa la resta caminant. Excepte els dies de pluja que arriba a la planta 15 amb l'ascensor. Pots explicar el perquè?"
Com era allò? lateral, fàcil-facilíssim-tirat. La resposta vàlida serà la que hi ha al meu cap :D
Primer que tot, enhorabona pel premi i per haver competit tan durament. He de dir que si vaig aconseguir la primera posició del concurs va ser en gran part gràcies a la sort, i en una altra part també perquè dia rere dia veia que tu encertaves tots els enigmes, i no em podia relaxar ni un segon. Superar algú com tu dóna més valor al premi.
ResponEliminaPer altra banda, dir que hi ha altres blogs amb jocs de tota mena i et convido a anar-los descobrint. Això sí, llavors en Mac sí que està a l'altre cantó, i no hi ha cap manera humana de guanyar-lo, com a molt es pot empatar amb ell. Estic segur que t'encantarà enfrontar-t'hi. L'enigma que proposes ja el sabia, i no diré res perquè ell mateix el pugui solucionar.
Primer que tot donar-te les gràcies a tu, per aquest post i per haver participat al meu Concurs amb les ganes que ho has fet.
ResponEliminaEn quant a l'enigma, realment és un clàssic dels enigmes laterals (encara que això de "trobar la història" m'ha agradat molt). En aquest cas diríem que el protagonista és una mica curt de talla, no?. :-))
XeXu, gràcies i igualment. Jo també vaig tenir de sort, especialment en dues endevinalles que no és precisament el meu fort i amb la Maria del Mar Bonet (loteria total). Ja miraré altres llocs d'enigmes però no tinc gaire temps. De fet, el concurs ha significat un esforç important en qüestions de temps. Esforç agradable!.
ResponEliminaMacAbeu: Quan algú es molesta en organitzar alguna cosa com aquesta (o en altres àmbits) i que va amb mi m'ho prenc com un "deure". I si, ja imaginava que sabries la resposta ara falta que algú ens digui perquè quan plou puja fins a dalt :)
Si, aquesta segona part la hi deixarem a algú altre. :-))
ResponEliminaHome, si ja s'ha obert la veda, direm que els dies que plou porta paraigües i així arriba als botons de més amunt de l'ascensor. És que jo sóc força baixet, sabeu? Però no tant com el paio de l'enigma!
ResponEliminaEeeei, jo també sabia aquest enigma del senyor baixet i del paraigües!! :-))
ResponEliminaEnhorabona per aquesta medalla tan maca i tan merescuda, perquè alguns dels que vareu encertar tant en XEXU com tu, JORDI, jo no els hauria tret mai ;-))
I gràcies per haver dit que els meus procediments matemàtics no són rudimentaris, em va fer il·lusió! :-))
Ara mateix t'enllaço a la meva barra lateral, apa! :-D
Xexu i Assumpta, l'enigma era molt fàcil, només posat per fer alguna cosa d'acord amb el blog Xarel-10, sense més intenció de fer-ho seriosament. El els difícils i els de veritat són assumpte seu :D
ResponEliminaAssumpta: Evidentment que els teus procediments no són rudimentaris. De fet, el mètode del forat va ser el més original i per això me'n recordo. I en el fons fem la mateixa abstracció però alguns l'anomenem x m³ i tu com a un cub. Cadascú construeix el seu coneixement amb els seus mètodes.