dijous, 4 d’octubre del 2012

Ministre espanyol de propaganda


Aquest tertulià d'una cadena de televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de l'independentisme és l'escola en català.

No entraré a discutir aspectes massa elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el que “treia profit”, parlaven de corrupció.

A l'assignatura d'història només hi havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es van deixar, especialment en el referent a la literatura.

En aquest ambient vaig estudiar. I tot i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola, hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va resultar.

6 comentaris:

  1. Com diuen els espanyols: "Habló de putas la Tacones"

    ResponElimina
  2. Justament, en llegir les seves declaracions el que vaig pensar és que no és culpa de la nostra escola que estigui pujant l'independentisme, sinó els comentaris com el seu. Que diguin bajanades així és el que ens enerva i ens fa bullir la sang.

    Encara més prova de que l'escola no hi té res a veure és que el meu ensenyament va ser en un ambient totalment contrari al teu. Una escola laica i catalanista, un oasi en la negror. I mira'ns a tu i a mi, la nit i el dia en temes d'escolarització. Hom diria que tu t'havies de tornar un feixista i jo un separatista. Doncs resulta que els dos som independentistes. Curiós. Els dos som catalans i no tolerem les agressions que ens fan, aquest és el nostre punt d'unió. El que li falta al per-Wert-it aquest és haver anat més a l'escola, però una escola de ment més oberta.

    ResponElimina
  3. Avui a classe: " roca calcària n'hi ha als Ports de Beseit. Sabeu on són, oi?" Silenci absolut. "A la Terra Alta, sabeu on és, no?" Silenci absolut. "Galícia sabeu on és?" Tots, a crits: " home, clar!!!" Això és la fàbrica d'independentistes que som les escoles catalanes.

    ResponElimina
  4. Avui he caigut a casa teva; sóc mestra, independentista, separatista, roja... bé, sóc el que vull ser, lliure: malgrat trobar-me força atrapada (com molts de nosaltres). A l'escola, no hi ha res, cap tema d'història de Catalunya; res de res!!! Si saben alguna cosa és de forma extraordinària, i sempre sense avaluar, perquè no vingui algun pare amb el currículum i ens pugui denunciar.
    Jo treballo amb nens de primària, de 6è, però em reconforta veure que els seus pares, la majoria, s'adonen dels continguts que tenim. Així, com diu el XeXu, el per-Wert-it, que no digui el que no és. Cabronàs de ministre!!!!

    ResponElimina
  5. Vaig viure el mateix que tu en els meus temps a l'escola: capellans, castellà, dreta. I així he sortit, li pessi al (Wert) qui li pesi :)

    ResponElimina
  6. Carquinyol: també m'agrada una dels mexicans: "el burro hablando de orejas".

    Xexu: Si alguna cosa té l'educació a veure amb la idependència possiblement és ensenyar als nens a raonar. Quan jo vaig raonar a l'escola vaig deixar de creure directament en el que em deien i d'aquí vaig passar a rebutjar moltes de les seves idees en diferents camps. p.e. tampoc estava d'acord a C.O.U. amb alguna interpretació d'alguns autors a la classe de filosofia, sense relació amb la política. L'educació ha d'ensenyar a pensar amb tota la informació que tinguis.

    Núria i Dafne: tots els mestres/professors que conec es fan creus del que diu aquest senyor en considerar que l'ensenyament està massa espanyolitzat com l'exemple que dones.

    Ferran: A veure si al final ens posaran dins d'un camp de reeducació d'aquests que tant han agradat als intolerants durant la història.

    ResponElimina