Roser Tarragó ||*||

Un cop més insults a una persona per expressar els seus sentiments. Ja no parlaré dels nacionalistes espanyols doncs ja sabem com són i no cal perdre més temps amb ells. El que no em sembla correcte són les crítiques d'alguns independentistes referent a que jugui a la selecció imperial. Doncs bé, és el que hi ha. L'esport és molt dur i tot esportista vol arribar el més alt possible. El 99% del temps dedicat a l'esport és entrenament. És dur, no només pel mateix esforç físic si no per l'esforç global a la vida fent al mateix temps altres activitats com estudiar o treballar. A més, si un esportista es cridat a participar a la selecció espanyola té l'obligació d'anar-hi. Si es nega rep sancions i ja podeu imaginar que haurà de deixar l'esport. Que m'expliquin aquests que ataquen des de Catalunya si fan esport o l'ha fet alguna vegada; o i han renunciat a la feina perquè compren a proveïdors espanyols o perquè és una empresa amb seu a Madrit o si estan disposats a garantir que l'esportista pugui continuar i si està disposat a patir la sanció.

El problema està en que aquesta noia voldria jugar en una selecció catalana que no existeix. Dediquem els esforços a aconseguir les nostres seleccions i la llibertat del País. Repeteixo el problema és: NO SER independents i no tenir seleccions pròpies!

A més i com afegit, el tenir una jugadora independentista que ha de jugar és més efectiu que si no ho hagués fet quedant la seva decisió sense que ningú la sabés. Als nacionalistes espanyols se'ls ha tornat a demostrar que no convencen, que imposen, i que continuem amb el nostre desig. Cap a l'exterior és una mala imatge per a Espanya que va sembrant una collita que segur recollirem.

No siguem com els espanyols. Cada esportista que escolli el que vulgui fer. I en un Estat Català, cadascú que pugui escollir en llibertat la seva nacionalitat (a qui representa), com parlar, etc. Només faltaria no aplicar allò pel que lluitem.

Aquests dies a les competicions de natació hem pogut veure com antics enemics participaven conjuntament sense cap problema i oblidant el passat. Hem vist com es felicitaven entre ells, independentment de la nacionalitat, quan es classificaven, guanyaven o fins i tot la del costat li treia el record del món. Espero que un dia veiem esportistes catalans i espanyols, representant cadascú el seu país, de la mateixa manera.

Per la meva part: Gràcies Roser! Força!