Codis de Barres

Quantes vegades hem llegit que els dos primers nombres d'un codi de barres ens indiquen el país de procedència del producte? Doncs bé, això és fals.

El codi que he posat (inventat) correspon al més habitual que podem trobar als productes que comprem (GTIN-13 també conegut amb el nom anterior EAN-13). No és obligatori posar-ho. Té una aplicació logística com identificar el producte automàticament usant un lector i així poder introduir un preu automàticament o saber quant s'ha venut o com estan les reserves. Amb el codi de barres n'hi ha prou per un funcionament correcte però habitualment s'afegeixen les dades en el que és diu “humanament llegible”: els nombres de sota.

Podem diferenciar quatre parts:

84	11111	22222	9
Codi de l'associació on l'empresa s'ha inscrit.	Codi únic que identifica l'empresa dins l'associació 84.	Codi únic per a cada producte.	Dígit de control.

Quan una empresa vol posar codis de barres s'ha d'adherir a una associació oficial de fabricants i distribuïdors. Així, si volen, poden escollir l'AECOC (Asociación Española de Codificación Comercial). Aquesta donarà un nombre identificatiu. Una matrícula formada per les dues primeres parts: el 84 que indica que l'empresa està associada a l'AECOC, i els cinc dígits següents que identifiquen l'empresa dins d'aquesta associació. A continuació l'empresa posa el codi numèric que vol als seus productes (tercera part) i genera els codis de barres, amb un dígit de control que permet detectar errades.

Una empresa que necessiti fer aquests codis pot associar-se a qualsevol organisme. No fa falta que sigui la del país on produeix o distribueix els seus productes. Així, ens podem trobar empreses que no fabriquen a l'estat espanyol que utilitzen el codi 84, empreses catalanes o espanyoles amb codis diferents del 84; o distribuïdores que posen el seu codi a productes fabricats a altres llocs. Qualsevol combinació és possible.

Per tant, promoure la compra o el boicot de productes basant-se en el codi de barres no va enlloc.