Al supermercat demano carn de vedella
picada. Agafen un tros davant meu i el posen a la picadora. Soc
conscient que aquesta carn pot tenir traces de la carn de porc picada
que s'ha emportat la persona que hi havia davant meu. La única
manera de evitar-ho seria tenir picadores separades o netejar la
picadora constantment. Però per a mi és innecessari. Aquestes
mesures encaririen molt la carn i a més la presència de la carn de
porc serà una mínima part que no repercutirà al preu i no afectarà
a la meva cuina. I menys encara serà perjudicial doncs és carn
feta per a menjar dons hi era al mateix supermercat.
El mateix passa a les empreses que
elaboren productes càrnics. La gran majoria fan productes de
diferents carns: porc, vedella, xai, poltre,... Encara que facin
neteges entre productes sempre hi ha la possibilitat d'una petita
presència d'altra carn. Per tant, no és el mateix trobar una gran
quantitat de carn de cavall barrejada amb carn de vedella que trobar
unes petites quantitats (traces) degut a aquesta maner de treballar.
En el primer cas és frau i en el segon és no seguir un procediment
estricte. De fet, Foods Standads Agency (Gran Bretanya) posa el
límit en l'1% de DNA.
Podria ser aquests procediment
estricte? si. Surt a compte? Possiblement, la majoria no pagaríem
la carn al preu que tocaria i la petita barreja no afecta en res ni a
nivell higiènic, ni de cuina ni de preu.
El problema és d'etiquetatge però és
que en aquest cas no està definit. En altres casos si que està
regulat i per exemple, no cal indicar a l'etiqueta que un aliment té
ingredients procedents d'organismes manipulats genèticament si
aquests no superen un percentatge (0,9%) degut a contaminació
involuntària. En aquest cas també es
podria evitar però tampoc seria viable.
Per tant, cal no confondre casos on hi
ha una gran quantitat de carn de cavall amb carn de vedella i a més
la carn de cavall podria no ser de cavalls criats per a alimentació,
amb la presència de traces degut a la manera de treballar i amb carn
bona per al consum. En el primer cas ens prenen el pel, en el segon
no.
El que caldria esperar són unes fortes
sancions per als estafadors i una adaptació de la legislació que
permeti, com passa amb altres aspectes, una petita presència no
intencionada d'altres tipus de carn apte per al consum.
El pitjor del cas és que seria tan fàcil com especificar-ho. Potser no ens fa gràcia menjar carn de cavall, però això no vol dir que sigui dolenta, i entenc que ha de ser més barata, si no no adulterarien altres carns amb aquesta. Si et diuen que és cavall, tu pots triar comprar-la o no, però donen gat per llebre, aquest és el problema.
ResponEliminaUna altra cosa és el que dius tu, suposo que aquesta carn no és poltre criat per a l'alimentació, no en tinc ni idea, però això empitjora les coses, és clar.
Xexu, la carn de cavall és tant bona per menjar com la de vedella. El preu és inferior perquè hi ha menys demanda. El tema és més complexe del que sembla. Possiblement hi ha llocs on ara sobren cavalls, ja sigui per mecanització de feines del camp o perquè la gent no pot mantenir cavalls. El problema és introduir carn de cavall no apte pel consum però si és apte és de primera.
ResponEliminaUn altre problema és que a les sales on es desfà la carn també s'utilitza d'altres (porc, xai) amb la qual cosa el que podem tenir són traces de diferents carns. I aquí tenim un altre problema: seguretat alimentària cultural: hi ha gent que no vol menjar carn de porc.