Carn de cavall

La presència de carn de cavall a productes presents al mercat pot tenir els següents problemes:

• De seguretat. La carn de cavall és tant bona com qualsevol altra però tota carn destinada al consum ha de haver estat controlada. Les vedelles destinades a carn estan identificades individualment i es controla alimentació i medicaments que reben. Per la carn de cavall o qualsevol altra destinada a consum les exigències són les mateixes. En aquest cas, no se sap si la carn de cavall és d'animals controlats o no.
• D'informació al consumidor: El consumidor té dret a saber que menja i per aquesta raó hi ha una etiqueta als aliments que comprem. Si indica carn de vedella, el posar un altre tipus de carn sense informar és frau.
• De traçabilitat: La legislació obliga a les empreses a tenir un sistema de traçabilitat de manera que tenim tota la història d'aquell aliment: matèries primeres, proveïdors, quantitas, dates de consum preferent o caducitat, tractaments, etc. Si algú ha canviat una etiqueta la informació és perd de manera que si hi hagués altres problemes de seguretat (un seria l'indicat al principi), no tindríem aquesta informació.

Per totes aquestes raons qualsevol producte en aquesta situació ha de ser retirada del mercat.

Fixeu-vos que tot el que he dit ho he fet sense referir-me a la legislació que inclou tot això. Perquè, independentment de la legislació i abans d'ella, està l'ètica. Jo no puc donar res que pugi causar mal o enganyar a un altra persona ho digui o no la legislació. Per a mi és un principi moral. De respecte: als clients que compren els productes dels quals viuen les famílies dels treballadors d'aquelles empreses i per a aquests mateixos treballadors que també són consumidors.

Estic convençut que les empreses grans de les que es parla desconeixien la presència d'aquesta carn de cavall. Les empreses alimentàries en general asseguren els seus productes mitjançant un sistema d'autocontrol. En el referent a les matèries primeres tenen un pla de control de proveïdors que inclou un procediment per acceptar tant els proveïdors com les seves matèries primeres. En algun moment van tenir la informació d'aquesta carn en forma de fitxa tècnica que indicava que allò era carn de vedella entre d'altres dades. Segurament van rebre una mostra correcta i van assegurar-se que el proveïdor treballava bé aplicant el seu sistema d'autocontrol, demanant documentació i fent auditories.

El proveïdor també pot tenir els seus proveïdors i fins i tot ser únicament un distribuïdor que fa d'intermediari. Al final tenim una cadena on cada empresa és responsable de la seva part i on totes tenen sistemes d'autocontrol adaptats a la seva activitat i on cada client controla el proveïdor.

en algun punt d'aquesta cadena algú no va aplicar el seu sistema d'autocontrol, va saltar-se la llei i va acceptar carn de cavall etiquetant-la com a car de vedella. És gairebé impossible detectar-ho. La manca d'ètica, l'engany pot amb qualsevol sistema de seguretat. No importa que la cadena sigui més o menys llarga si tothom compleix. L'únic problema de ser més llarg és que ni ha més on buscar si hi ha problemes.

Sovint es pensa que es podrien fer més anàlisis de control. Però per fer una anàlisi cal saber què busquem. Ara és la carn de cavall pel problema concret que tenim però n'hi ha tants de problemes que el nombre d'anàlisi necessari seria elevat (antibiòtics, centenars de contaminants químics orgànics i inorgànics, carns diferents, etc) i tampoc seria una garantia contra la manipulació intencionada. Pensem que aquestes empreses grans tenen els sistemes de control més exhaustius. Funciona com ha funcionat ara, un cop feta la trampa. Només treballant correctament a priori podem tenir productes correctes.

Què passa avui a la societat on vivim? Doncs que comprem al preu més baix. La majoria no mirem les etiquetes i escollim aquelles croquetes gust a pollastres a menys d'un euro, pensant que el que en ven croquetes de pollastre a 3€ ens pren el pel. No pensem que “gust a pollastre” està usant aromes mentre que “de pollastre” utilitza carn de pollastre. En altres ocasions, la qualitat del producte, la quantitat de carn que porta, etc fa que el producte sigui més car. Però comprem aquelles croquetes amb un 2% de carn enlloc de les que tenen un 20% perquè són més barates. Bé, si pensem que les primeres possiblement tinguin més aigua o més farina potser no surten tant barates però en preu per bossa si. Deixant clar que aquests exemples són de productes correctes, el que intenta fer un producte millor es queda sense vendes, davant el producte inferior i intenta baixar els preus pressionant als seus proveïdors i obtenint matèries primeres més barates. I així arribem a la possibilitat de trobar, entre molts, un proveïdor amb una carn molt barata per poder reduir preus. Informació correcte, tot sembla correcte però, aquest és el que la cola!

Ara es tracta de solucionar ara el problema puntual. Trobar els estafadors i castigar-los. Però si la societat no canvia, d'aquí a un temps apareixerà un nou problema sense ara que siguem capaços de preveure quin serà. I si hi ha sort, el detectarem.

I per mostra:  http://www.naciodigital.cat/noticia/51987/congelats/insans/mai