Recordant selectivitat

Ahir vaig recordar el meu examen de selectivitat. Davant la meva prova de química havia d'escollir una de les dues opcions proposades. Vaig anar obligat doncs l'opció A es feia amb una d'aquelles fórmules llargues, empíriques, que he evitat aprendrem. Sempre he pensat que si alguna vegada em fes falta la podria consultar i aplicar. No tenia cap secret. Només calia memòria però, amb tot el que hi havia per a estudiar preferia dedicar esforços a coses més serioses per a mi. A part de la utilitat que hagués tingut en aquell moment, en aquell examen, mai més m'he trobat la necessitat d'ús d'aquella macrofórmula. A l'altre opció (B) hi havia un problema dels que dominava: una titració àcid-base. Pels que no ho han estudiat mai és com volguéssim saber quants “-1” hi ha en una caixa tancada i anéssim afegint (sumant) i comptant “1” fins a tenir un resultat 0.

Fets els càlculs en esborrany em vaig començar a posar nerviós: No surt! Com pot ser? Càlcul i recàlcul donaven el mateix resultat. “No pot ser!” però “No pot ser, l'enunciat no pot ser!”. Hi havia una errada a l'enunciat de manera que obtenir un resultat “0” era impossible. Opció A no viable, opció B: “Qui li diu a tot un professor d'universitat que l'enunciat és incorrecte?” Quin remei. La meva resposta començava dient (en castellà que llavors estudiàvem poc en català): “Les solucions utilitzades en aquesta titració són incorrectes o l'enunciat està equivocat...” i seguia tot el raonament de la meva afirmació. En sortir de l'aula la meva professora de C.O.U només pensava que m'havia equivocat. No pot ser que estigui malament! És selectivitat! Però si! Estava malament. Me'n recordo del patiment d'aquell dia. De deu exàmens que fèiem, en aquella època només dos eren de ciència i a mi em va tocar matemàtiques i química (ni em vaig examinar de la carrera escollida). Els dos on poder millorar nota i un ja fallava. Aquest neguit va durar uns dies fins que van arribar les notes. En mèrit del corrector he de dir que em va considerar l'exerciti correcte però ningú va donar cap explicació ni em va treure el patiment.

Entenc perfectament als alumnes que ahir es van trobar amb l'errada. Canviar una lletra per una altra és una errada que es pot entendre molt bé però qui ho posa sap, o hauria de saber que quan un escriu un text no veu les errades fàcilment perquè no necessita llegir en profunditat: dóna per entès les coses que sap. No costa res fer revisar el text per un altra persona i més si pot tenir una gran transcendència.