Monopoli

Com tots sabem, les persones que no poden pagar la hipoteca perden el pis i moltes il·lusions. Si el valor actual del pis és inferior al deute, encara han de tornar al banc la diferència. Fins i tot els bancs poden quedar-se el pis per la meitat del valor si a la subhasta ningú no el vol de manera que pot haver-hi gent, pagant per un deute que s'inventa el banc amb les lleis que ha establert.

Que molta gent va demanar més del que havia de demanar: segur!. Que molta gent no es va preocupar prou pel que feia: segur!. Que la gent no té els coneixements suficients com per saber on es ficava: segur per a molta gent! Que els bancs et donaven hipoteques sense demanar gaire a canvi, per més del 100% del valor del pis, que ficaven la compra d'un cotxe, mobles, viatges, etc: segur! Que molts treballadors de bancs han guanyat sucoses comissions per obtenir moltes hipoteques fos com fos: segur! Que els bancs valoraven els pisos a hipotecar: segur! Que els bancs són entitats que han de saber que fan amb les hipoteques i garantir que les donen a persones i en condicions que es puguin retornar: hauria de ser segur però només per la part del que saben però no pel que van fer!

La mala gestió de les hipoteques té dos “culpables”. Aquells que van demanar més dels que podien i aquells que van acceptar aquestes demandes tot i sabent que no aplicaven unes bones pràctiques; les clàssiques de tota la vida. A qui podem considerar més culpable? Tot i considerar una situació de igual culpabilitat, és just que només paguin uns?

Tothom amb qui parlo està d'acord amb que el deute hipotecari es pugi acabar amb la devolució del pis. És lògic. El mateix banc és qui va valorar el pis i qui va decidir quina quantitat prestar. I encara més: no deixen d'anunciar beneficis en temps de crisi i bones retribucions per als seus alts càrrecs.

Però, ens trobem que el partit al govern (PE), el mateix que ha donat diners públics als banc per mantenir-los, ara diu que no n'accepta la idea de cancel·lar el préstec amb el pis. La Salgado diu: “Entenem que en un moment en què estem reforçant el nostre sistema financer no s'han de prendre decisions d'aquest tipus”. Com sempre tant se'ls en fot que molta gent perdi el pis i els diners que ja ha pagat per aquests. I molt són els que no poden pagar per quedar-se sense feina per una crisi financera de la qual en gran part són culpables els mateixos bancs i per la afegida crisi immobiliària aquí, a la que també han contribuït. Només interessen els bancs i els seus beneficis.  S'han convertit en una mena de forats negres que absorbeixen tots els diners que poden sense deixar-los anar.

Així tenim que els bancs són unes entitats capaces de dirigir la política sense que ningú els hagi votat. Una oligarquia amb els partits (als quals presten diners i, imagino, alguna cosa més) al seu servei, no al de la gent.

La banca sempre guanya (Monopoli). I després es queixen de la distància entre els polítics i la població. Algun dia haurem de fer alguna cosa.