Revolució catalana

La protesta a la Plaça Catalunya de Barcelona m'ha fet sorgir sentiments contraposats. Per una banda, estic totalment d'acord amb les idees sobre el sistema social, sobre la farsa del que diuen democràcia actual on només podem escollir unes llistes amb persones desconegudes. Això un cop cada quatre anys durant els quals aquesta gent oblida que són representants del poble per esdevenir representants del poder financer i d'altres cercles, a més d'obtenir beneficis propis. Sempre he parlat de democràcia de baix cap a dalt, on els elegits siguin un mètode de simplificar la voluntat del conjunt. Es a dir, que estiguin al seu servei. Molta gent hem considera un utòpic però, amb alegria, veig que no soc l'únic. De fet ja funciona p.e. quan uns representants dels pares d'un col·legi envien els seus representants als diferents reunions de representants (consells escolar, de barri, etc). Potser no és tant utòpic.

Però resulta que a Catalunya, a més tenim el problema afegit de la manca de sobirania amb l'espoli fiscal que significa. I aquest moviment no només no en parla sinó que sembla tenir una tendència espanyola. Per les noticies que tinc, i pel que he vist a televisió, aquí s'han limitat a admetre el que han dit a Madrit i majoritàriament en castellà. Ja he comentat en aquest blog que, al igual que la dreta en Espanya és diferent a la d'altres països, l'esquerra també l'és. És, sobretot, nacionalista espanyola (1).

Parlen de fer una circumscripció electoral única a l'estat per tal de trencar el bipartidisme (que aquí no tenim d'una manera tant clara) però en aquest cas treuen representació a territoris amb menys població, espanyols inclosos (democràcia real? Pendent de discussió). Però, les conseqüències són reduir la influència de nacionalitats no castellanes i, a nosaltres ens dilueix i ens treu encara més poder de decisió. Si és voluntari, malament, i si no, és indiferència o ignorància que, a efectes pràctics, és el mateix.

Afortunadament, sembla que comença a haver-hi un moviment diferenciador. Esperem que vagi endavant pel bé de la nostra terra. No és pot ser demòcrata sense reconèixer el drets dels pobles, de la gent que els forma, a decidir per ells mateixos! Les reaccions en contra són fàcils de preveure: això no toca; no és el que volem; us aprofiteu del que no és; dividiu; etc. I tindran en comú el nacionalisme espanyol amagat.

(1) Dos exemples: Fa anys llegia una publicació d'esquerres tot i que no era de la meva línia de pensament. La vaig llegir fins que van dedicar la major part d'un nombre a argumentar en contra de la independència de Catalunya en termes de nacionalisme espanyol. A un diari digital d'esquerres vaig fer una resposta a un comentari en contra dels partits d'esquerra independentistes (per a qui es considera d'esquerres, s'han de respectar altres idees excepte aquelles pròpies del feixisme) escrit també amb fonamentació nacionalista espanyola. La meva resposta, en tot moment educada i raonada, va ser eliminada.