Eleccions - Quina mandra!!!

20-N de nou eleccions. El que hauria de ser la festa de la democràcia es transforma en un circ on diferents persones es barallen per obtenir la major quantitat de vots d'una manera maquiavèl·lica. No importa res més que aconseguir un lloc el més alt possible com si d'una competició esportiva es tractés. Tornarem a sentir aquelles frases i actituds idiotes, fetes per idiotes i que tracten a la població com a subnormals. Tornarem a sentir que només podem pensar en una cosa, que ells saben el que nosaltres pensem i volem, el molt que faran però després ja veurem. Mentides i més mentides!

Un altra vegada amb la penosa campanya electoral on el marketing és l'important, les idees i les polítiques el de menys. I tot perquè els polítics que hi ha són gent incapaç, sense grans habilitats per a dirigir una societat. Estic segur que molts tenen una gran manca d'autoestima. El presentar-se com a candidats i veure com li fan la rosca els que tenen al costat els serveix per compensar aquest sentiment. Si a més el càrrec és important, no sentiran la gran responsabilitat que significa, ans al contrari es tornaran ufans i se sentiran superiors. A més, el lloc porta un bon salari, una renda vitalícia per pocs anys de treball i contactes que els permetran aconseguir un doble salari un cop deixin la política. I tot per baixar-se el pantalons de tant en tant davant dels que manen de fons: la banca, els mercats i aquella petita societat amagada influent.

Tot sense que els importi el benestar de la gent. És un “salvis qui pugui, que això no té solució i poc es pot fer”. Quina mandra veure aquesta gent i aquestes maquinàries de nou en acció!! Són un insult a la intel·ligència, honorabilitat i a la democràcia (que hauria de ser el mateix).

Unes eleccions en un estat on estem obligats a ser-hi i on un parell de partits fan tot el possible per quedar-se sols i tenir tots els beneficis possibles (polítics, socials i econòmics). El PPSOE guanyarà i bé que ens fotran!

A més el 20 de novembre, data de la mort del seu estimat Franco. Un senyor a qui se li va allargar la vida perquè morís el mateix dia que ho va fer (afusellat) el seu també estimat J. A. Primo de Rivera. Casualitats??? Els del PP només amb la data ja tenen les emocions incrementades (per posar-ho finament).

Si un altre que va morir el 20 de novembre i els seus companys de lluita, fossin o no de la mateixa organització, aixequessin el cap, no reconeixerien cap dels de a seva classe. Mai no es diu però Durruti va morir un 20 de novembre a Madrit lluitant pels seus ideals. No soc anarquista però, d'aquesta mena de gent, capaç de lluitar de veritat pel que creuen que és correcte avui en dia no en trobem entre els que es presenten a les eleccions i això que la lluita actual no té violència física.

Mai han marxat

Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor

Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà

Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.

Jo dic: Mai han marxat!  treballen en fons com molts programes d'ordinador.  Només unes mostres de les darreres setmanes:

Ataquen la nostra llengua allà on poden (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

i d'altres del territori (1)

Ens arruïnen (1) (2)

Ens insulten (1)

Escriuen la història a la seva manera (1) (2) 

Alguns l'anomenen neofranquisme.  S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això.  Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.

Formats i no formats

Quan veig a molta gent jove que és incapaç d'optar a un lloc de treball simplement perquè és incapaç de mantenir una conversa correcta i amb uns mínims d'idioma (castellà i català), crec que té raó. Quan veig que els nivells de coneixements només els permeten fer feines sense qualificació penso que té raó. I quan veig l'actitud de que tant se'ls hi dona, continuo pensant que té raó. No sé quants seran però estar clar que al nostre país gent sense formació ho tindrà cada cop més difícil. Malauradament són molts i de llocs de treball “adequats” cada vegada menys.

S'ha criticat molt aquest titular dient que un un conseller ha de ser optimista. Doncs no! cal ser realista. Per a poder solucionar un problema cal posar-ho a sobre de la taula tal i com és i buscar vies per posar-hi remei.

Mentre, hi ha altres que mai haurien d'haver treballat tot i estar, aparentment, formats. Aquells que han portat a l'Agència Catalana de l'Aigua a tenir el dèficit actual i que haurem de pagar tots de les nostres butxaques. Els responsables d'aquest deute són els que haurien de pagar amb els seus bens i el treball de la resta de la seva vida si cal. Per inútils i manca de capacitat. La diferència més important amb els primers és que un dia es van endollar, van aconseguir bons salaris i passaran una crisi confortable.

Jo bo, tu dolent!

Sembla que s'estan posant neguitosos, que la cosa va bé. Els espanyolistes contraataquen i el PSOE diu que "a Catalunya dos són els grans corrents de pensament i de tradició política que han dominat l’escenari d’ençà de la recuperació de la democràcia i l’autogovern; el nacionalisme conservador històric que ara muta en neoliberalisme sobiranista, i el socialisme democràtic federalista".

No deixen de repetir-se: “tu neoliberal sobiranista dolent. Jo no neoliberal federalista bó”. Doncs serà que no. El PSOE és un partit neoliberal. Durant els seus mandats no han fet res més que alimentar als que manen en aquest món neoliberal. Entre d'altres coses, donar ajuts als bancs, i permetre que la gent perdi els seus habitatges devent encara diners als bancs. També és neoliberalisme actuar només en resposta als seus benvolguts “mercats”, sacrificant els drets dels treballadors. Drets pels que molts dels avantpassats del seu partit van lluitar.

Utilitzen la paraula sobiranisme en sentit negatiu. Res de nou, ja sabem que prefereixen que els catalans visquem de genolls i pagant. Pagant uns impostos que no tornen mentre se'ns insulta i se'ns menysté. Es diuen federalistes quan no saben què vol dir això. Per federar-se cal tenir tota la capacitat d'autogovern i fer-ho en condicions d'igualtat. Ells són autonomistes sotmesos. Per a ells estarà bé però per a molts catalans no.

Continuen parlant dels altres com nacionalistes, com si ells no fossin nacionalistes espanyols.

Es consideren els únics d'esquerres (ha!!!) quan està clar que ho van deixar de ser fa temps. I a més volen fer entendre que només si ets d'esquerres només pots ser federalista. Bé!! menystenint els idependentistes d'esquerres (que sembles un grup abundant).

El PSOE fa temps que hauria de dir-se PE. Tant repetir les mateixes coses em fan dubtar de si els hi manca capacitat per a pensar més enllà; no hi ha res més que pensar; és una qüestió de servilisme davant dels seus amos o; simplement, un exercici d'auto-enganyar-se.

Tan de bo que tinguin raó i CiU vagi cap a un sobiranisme. Ho dubto però ho desitjo.

L'enquesta (I)

Des de l'estiu passat, tot semblava una mica apagat en el referent al futur del nostre país. El nombre de comentaris a blogs i diaris havia baixat dramàticament. En part és normal doncs ens agrada parlar de més temes però, la sensació era de que després del pic d'intensitat elevada havíem caigut en una vall profunda. Tot això acompanyat de l'increment dels partits espanyols a les darreres eleccions i a les grans ofensives espanyoles amb el català a València, les Illes i a Europa, l'intent de eliminar el Montmeló com a circuit de la F1, la manca d'inversions a Catalunya en infraestructures, etc. He de reconèixer que he tingut una sensació de derrota.

Però, ahir una enquesta del CEO en va sorprendre gratament. No per les dades concretes sinó perquè mostra una tendència positiva i, que la independència no és una qüestió de quatre gats com ens venen els unionistes.

Els resultats deuen ser importants arrel les ràpides declaracions que va provocar per part dels espanyolistes: En Duran surt al telenotícies dient que la independència separa (un altra vegada amb aquest fals argument que ja he discutit en aquest blog). Què podem esperar d'aquesta persona amb el bé que viu a Espanya!!!. Els PSOEc queixant-se de la pregunta directa sobre que votaria la gent. És clar, ells prefereixen una pregunta que la majoria digui que no i que puguin associar a la independència. El que fan falta són qüestions directes i fàcils d'interpretar com aquesta. L'Hereu també surt dient una obvietat: la independència no és la solució a tot. Evidentment! Ja ho sabem! Però tenim clar que si ens permetrà millorar. El que no val es fer la transformació per fer veure que no soluciona res. Interpreta que la gent és estúpida. Mentre tant, el PSOEc continua donant canya al català a Europa amb els seus col·legues el PP i perjudicant l'economia catalana en benefici de l'espanyola.

És interessant veure els motius de vot de la gent. Entre els que votarien que si està la gestió del propis recursos, la incomprensió, i la idea que Catalunya milloraria. El sentiment identitari aniria en quart lloc però no em preocupa. Quan siguem independents ja augmentarà!!. La gent d'aquí té clar que no maltractem, ni menystenim, ni imposem, ni som uns nazis com diuen alguns espanyols. Sembla que s'imposa el seny. Entre els que votarien que no el principal motiu és el sentiment nacionalista espanyol. Normal quan molta gent ha vingut de fora. Però això implica seguint pagant més del que caldria sense tenir retorn de molts dels diners al lloc on ara viuen i que en els perjudica. Però si volen pagar més per que Catalunya continuï sotmesa tot i que en un Estat Català podrien mantenir la seva nacionalitat amb els seus drets i beneficis, és la seva decisió. Com a segon argument en contra està la inviabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Doncs ja fa temps que diferents estudis diuen el contrari. L'últim: Sense Espanya. Fins i tot hi ha estudis de persones que s'ho veuen des de fora.

Que cal fer? Molta pedagogia. Per a tots. Pels que pensen que si per raons econòmiques assegurin les seves idees, pels que diuen que no, per feu-los veure que la seva situació econòmica milloraria i que conservarien la seva nacionalitat i que nosaltres tenim el mateix dret que ells a tenir la nostra pròpia. I el mateix per aquells que diuen que no votarien doncs semblen més propers a les tesis unionistes.

En qualsevol cas, només hi ha una enquesta que valgui, la de veritat: Un referèndum que cada vegada sembla més a prop.

L'enquesta (II)

Es parla de fa temps de les dues ànimes del PSOEc. Ja fa anys que hi ha comentaris d'un possible trencament en dos partits, un d'espanyol i un de català. Uns diuen que si passés, el partit català no faria res doncs els votants són gent immigrada la segona meitat del segle passat, amb fort sentiment espanyol. Uns s'acusen als altres de la davallada electoral: que si és perquè van fer pactes amb un partit independentista, que perquè es va espanyolitzar molt a les darreres etapes del tripartit.

 

La veritat és que m'importa poc tot i que preferiria un partit socialista català, que poses els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya tant econòmics com culturals. Amb les dades de l'enquesta podem fer una estimació assumint que pot haver una errada important.

Resulta que el 25,9% dels votants del PSOEc votarien si a la independència, el 40, 6% ho farien en contra i se n'abstindrien el 27,4%. Només amb aquestes dades sembla que quedaria un partit català més reduït que l'espanyol però amb una quantitat de vots important. Aquest hipotètic partit català tindria més possibilitats de pactar amb altres partits catalans mentre que el PSOE podria pactar amb un PP, que potser sortiria beneficiat, i d'altres fent un front espanyolista. A Espanya, el PSOE reduiria el nombre de vots a Catalunya i, possiblement, perdria la possibilitat que 25 diputats escollits a Catalunya li poguessin salvar una legislatura, mentre els diputats de l'hipotètic partit catalanista no votarien aquestes propostes que en perjudiquen en benefici d'Espanya.

Només especulacions simples però el panorama podria ser molt diferent, com a mínim, interessant.

Intoxicacions alimentàries

Darrerament hi ha hagut dues toxiinfeccions alimentàries per Escherichia coli verotoxigènica amb el resultat de persones greus o mortes. N'hi ha hagut molts comentaris i s'ha culpat a productors de la seva presència. No he vist cap responsabilitat per part dels consumidors. Per aquell que ens dediquem hi ha coses evidents que tot i que hi ha molta informació, sembla que no arriba a la gent i per això intentaré posar el meu granet de sorra:

E. coli és el nom d'una espècia bacteriana. I les espècies bacterianes són agrupacions de diferents bacteris (soques) que s'assemblen més entre elles que amb unes altres (agrupades per motius científics). Molta gent pensa en les especies bacterianes en el mateix sentit de les especies animals o vegetals pensant que totes les E. coli són iguals.

Les E. coli, amb un munt més de bacteris viuen al tracte intestinal d'animals. Els animals som éssers simbiòtics amb tota una comunitat de bacteris que viuen en diferents parts i en especial amb els que viuen al tracte intestinal. Sense aquesta comunitat de bacteris (que s'anomena microbiota intestinal) no podríem viure. Per tant, la major part no són nomes inofensius sinó necessàries. Només una minoria poden causar malalties la majoria de les quals són lleus on vivim (a poblacions debilitades, com algunes africanes una diarrea pot ser mortal), i unes poques poden ser greus i, fins i tot, mortals. Entre aquestes darreres es troben les conegudes soques de E. coli O157:H7 i H104:O7. i espècies de Salmonella.

Els productors d'aliments treballen amb sistemes que redueixen el perill provocat per microorganismes (i productes químics i contaminants físics) però l'eliminació total d'un perill és impossible. Tothom assumeix que els ous poden portar Salmonella tot i que ja fa anys que hi ha un programa de reducció. Per aquesta raó, sabem que si fem una maionesa, l'hem de refrigerar i menjar el més aviat possible (evitem el creixement del patogen per temperatura i temps donat que per provocar la infecció és necessita un cert nombre de microorganismes per gram d'aliment). Si assumim que els ous poden portar Salmonella i actuem en conseqüència perquè no actuem de la mateixa manera amb productes que venen del camp o d'un escorxador?

Un vegetal creix al terra, on pot ser regat amb aigües amb contaminació fecal (E. coli viu a l'intestí i arriba al medi ambient mitjançant les femtes) o adobat amb fems animals i per tant hi ha la probabilitat no inapreciable de que tingui patògens (i no només E. coli).

Una vedella que arriba a l'escorxador és un animal amb un tracte intestinal. La integritat animal es desfà i, per molt bé que es treballi, hi ha la probabilitat no inapreciable de que la mateixa microbiota intestinal de l'animal arribi a la carn. Si fem carn picada, la contaminació que en un principi podria estar només a la superfície de la carn es distribueix per tots els fragments. A més en aquest cas la carn és un medi de cultiu excel·lent per al creixement dels microorganismes (i per això es treballa a baixes temperatures).

Tenim doncs que un vegetal o una carn poden arribar a casa amb contaminació fecal. En moltes ocasions arribaran sense cap mena de contaminació però la podem introduir nosaltres com animals que som amb una microbiota intestinal (si no ens rentem les mans). I a més podem contaminar altres aliments per contacte amb aliments contaminats de manera directa o indirecta mitjançant els estris de cuina (l'anomenada contaminació creuada).

Per tant, a casa tenim una responsabilitat important en la manipulació dels aliments tant important com la responsabilitat de la industria alimentària. Així dons:

• Hem de rentar-nos les mans sempre abans de manipular aliments i rentar-les si passem de tocar aliments crus a aliments cuinats.
  
  
• Si estem patint diarrees o vòmits no tocarem els aliment. Què cuini un altre.
  
  
• Sempre que sigui possible: cuineu els aliments. La calor elimina la major part de microorganismes.
  
  
• Sempre que sigui possible cal pelar els aliments.
  
  
• Si es tracta de consumir aliments frescos: netegeu-los molt bé. Elimineu qualsevol resta de terra i elimineu les parts exteriors i parts danyades. Netegeu-los amb aigua d'aixeta (clorada). Si cal, es pot afegir a l'aigua unes gotes de lleixiu apte per a aliments (o desinfecció d'aigua). No qualsevol val.
  
  
• No utilitzeu el mateix estri com per exemple un ganivet per manipular productes bruts i nets o no cuinats i cuinats.
  
  
• No poseu en contacte uns aliments amb uns altres, especialment nets amb bruts i cuinats amb no cuinats.
  
  
• El millor és treballar els diferents aliments en diferents superfícies netes de la cuina.
  
  
• Ull amb els draps, cal que estiguin nets. Humits i usats per rentar superfícies poden ser un brou de cultiu i focus de contaminació.
  
  
• Refrigereu aquells aliments que no aneu a menjar de seguida.
  
  
• La carn la cuinarem sempre. Especialment la carn picada en les seves diferents formes ha d'estar totalment cuita. Una hamburguesa que al centre no està prou cuita ha de tornar a la paella.
  
  
• El peix cuinat. Si volem preparar un plat amb peix cru, cal congelar-lo abans durant un dia.